diumenge, 21 de març de 2021

Bona nit i tapa't

Avui, 21 de març del 2021, és l'aniversari d'aquest blog, el catorzè. I és una data molt especial, perquè també és el dia que el Bona Nit publicarà la seva última entrada. Sí amics i amigues, totes les històries tenen un inici, una trajectòria i un final. Aquesta va començar a caminar fa catorze anys, després d'una temporada en un blog compartit; i acaba avui. Després de 1632 posts, més de 830000 visualitzacions de pàgina i 40500 comentaris rebuts.
 
No és pas un adéu, la meva intenció no és desaparèixer del món dels blogs, que han aportat a la meva vida coses inimaginables. Si aquest espai senzillament morís d'inanició, potser no estaria escrivint aquesta entrada. Però ha arribat el moment de fer passos endavant, passos que són incompatibles amb el manteniment del Bona Nit. Per si algú ha començat a celebrar-ho ja, dir-vos que no serà tan fàcil desempallegar-se de mi. Continuaré entre vosaltres. Per començar, en el Llibres, i punt!, el meu blog temàtic de ressenyes literàries, que recentment ha experimentat un profund canvi d'imatge. I també continuaré seguint i comentant els vostres blogs, en la mesura que el temps i les meves activitats m'ho permetin.

L'esperit del Bona Nit no morirà mai mentre jo visqui, perquè aquest blog sóc jo i jo sóc ell. Aquí hi he abocat la meva vida per fascicles, les meves vivències, les meves opinions, els meus records i tot el meu dolor i alegries. Espero, confio, que hagueu gaudit del camí. Molts de vosaltres m'heu acompanyat, m'heu fet costat i m'heu salvat molts cops de caure en la desesperació. Fa temps que aquest espai és més madur i no tan personal, però no oblidaré mai els temps més pretèrits en que posava el cor en cada entrada i vosaltres me l'acaronàveu. Com tornar-vos tot allò que m'heu donat, que m'heu aportat, que m'heu fet aprendre? Difícilment puc estar a l'alçada de la vostra grandesa i de la qualitat humana que he trobat en les vostres paraules. Per això, i des d'aquest escrit, el meu agraïment etern.

I a partir d'ara, què? Doncs a partir d'ara, cap diferència. Els blogs seguiran endavant per la tossuderia d'aquells que ens els estimem. Només un d'aquests estimats espais, un de tants, tanca avui les portes; però qui l'escriu no desapareix. El món virtual, en sentit ampli, segueix sent molt important per mi. Estic gairebé a tot arreu, encara que sempre ho he dit aquí amb la boca petita. Ara ja ho puc dir ben alt, però encara no ben clar. Hi sóc i més que hi seré. I no us diré com, però aquells de vosaltres que tingueu interès, perquè tampoc no vull ni puc obligar a ningú, sabreu trobar-me. Només caldrà seguir-me la pista.

Escric amb pena, amb el cor encongit. Perquè el Bona Nit és només en una gota en un oceà enorme, un recull de textos i reflexions al llarg d'uns quants anys que ha fet companyia a una gent que ha tingut la gentilesa de llegir-los. Però per mi ho va ser tot en molts moments, i continua (i continuarà) sent una part indestriable de mi. Gairebé em sento ridícul atorgant-li tanta importància, però no començaré a aquestes alçades a amagar els meus sentiments. I avui menys que mai. Així que estimades, estimats, aquí acaba aquesta aventura. En vindran d'altres, per descomptat. Però ha estat una de les més emocionants de la meva vida. Aquest espai s'acomiada desitjant una llarga vida als blogs, i com no podria ser d'altra manera, de la manera que ja sabia, el dia que el vaig obrir, que suposaria el final. Dient: bona nit i tapa't!

62 comentaris:

  1. Hosti, tu, aquesta sí que no me l'esperava! Ja fa unes quantes setmanes que et segueixo bastant menys, tant aquí com a les ressenyes, però és que el temps i les obligacions no donen per més...

    És evident, però, que em sap greu aquest tancament però si aquesta és la teva decisió, endavant, i molta sort amb tot allò que emprenguis! T'aniré seguint, en la mida que pugui, al Llibres, i punt!

    Salut, Xexu i... bona nit! ;)

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Moltes gràcies Maurici pel teu acompanyament durant tot aquest temps, els comentaris al Llibres en ressenyes antigues quan finalment llegeixes el llibre que vaig ressenyar sempre m'han arribat a l'ànima. Tant aquí com allà, la teva participació sempre m'ha semblat molt valuosa. Al Bona Nit li toca plegar, però a mi no. Confio que seguirem compartint estones, ja ho veuràs.

      Suprimeix
  2. Ja no et podem dir: per molts anys per l'efemèride del "Bona nit i tapa't", però sí que et podem dir: per molts anys, felicitats per la feina que fas i la que has fet.
    Dels 14 anys que fa que existeix el "Bona nit" en dec portar una mica menys de la meitat seguint aquest blog, i fent algun comentari.
    Llegint les aventures de l'excursionista de pa sucat amb oli (per a mi, d'un gran excursionista, una mica modest) i la seva fantàstica acompanyant. He regat virtualment les teves plantes, i li he pogut fer alguna moixaina al Blog.
    A casa ets ben rebut encara que (físicament) no hi hagis entrat mai. Ets amic meu encara que no ens haguem conegut mai.
    Ens trobarem algun dia al Monteixo, o a la Pica, o al Puigmal, als Carros de Foc o els Cavalls del Vent.
    Estimem els Castellers: tu els del teu poble, i jo els Borinots.
    Una abraçada molt forta Xexu i molta sort.
    I com que són quarts de 10 del vespre et diré, tal com ho pronunciem els intics de Sants: "bora nit"

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Per cert, no trobo les entrades anteriors. Han desaparegut?

      Suprimeix
    2. T'ho puc dir exactament, vas venir a caure aquí el desembre de 2013, això vol dir que fa més de la meitat de vida d'aquest blog. Des de llavors, has estat un dels comentaristes més fidels i constants, així que la modèstia aquí la poses tu quan dius que has deixat algun comentari. Difícilment trobaríem una entrada sense un comentari teu des d'aquell ja llunyà 2013. Gràcies per ser-hi de manera tan incondicional.

      Em fa molta il·lusió que recordis aquells posts, o aquella tipologia de posts, que t'agradava llegir aquí, i que guardis bon record dels escrits que hem compartit. Aquesta també és una de les bones coses que m'emporto de tot plegat, aquest compartir tan especial dels blogs que no trobes en altres xarxes més immediates. Ens trobarem? Qui sap, company, qui sap. La vida dona moltes voltes, segur que encara no haurem dit l'última paraula.

      Això sí, les entrades antigues del blog ja no estaran disponibles. No han desaparegut, no podria eliminar-les mai de la vida. Però sí que les he amagat. Em sap greu que no pugueu consultar-les, per mi és molt millor així.

      Suprimeix
  3. Bona nit, XeXu! Trobaré a faltar el Bona nit i tapa’t, ja ho saps.
    Espero que sí que ens continuarem trobant per les xarxes d'una manera o altra.

    Doncs sí, que per molts anys puguis ser tu mateix i expressar-te tal com ets i tal com sents, aquí o on sigui. Una abraçada!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Estimada Carme, probablement la comentarista més antiga que li queda a aquest blog. Hem fet camí plegats des dels inicis, des d'aquell llunyà 2007. Ens hem fet grans plegats, hem jugat, hem compartit projectes i mai, mai ens hem deixat de seguir en els nostres blogs. I això que jo sóc un negat amb la poesia! Però sempre m'he mantingut fidel a la teva Col·lecció de Moments, i hi seguiré fidel. Et podria dir moltes coses i tinc molt per agrair-te, però no m'estendré gaire més aquí, que encara acabarem plorant. Només cal dir la paraula 'imprescindible', i tu ja saps de què va. Una abraçada immensa. Ja saps que jo no callo fàcilment, ja ho veuràs en altres llocs que ja no seran aquest, però que seguiran sent els meus llocs. Mai oblidaré que el Bona Nit va obrir camí i tota la gent que aquí vaig trobar i he seguit trobant la portaré sempre amb mi. Gràcies, de tot cor.

      Suprimeix
  4. OH! Vaja, em sap greu. És cert que no sóc una persona que potser passi molt per aquí, però... no sé com explicar-ho, quan penso en la meva actual petita xarxa blocaire, hi tens un espai!

    Crec, però, que t'entenc, i això d'ocultar les entrades antigues és una cosa que jo m'he plantejat també un munt de cops, sobretot quan hi abocava coses més personals..si es que els anys passen... canviem nosaltres, la manera com expliquem les coses, etc.

    En fi, tanmateix, enhorabona per aquests 14 anys de blog, això no ho pot dir qualsevol!!
    En fi, t'aniré seguint sempre que pugui al blog de les ressenyes, això sí :)

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. El fet d'ocultar les entrades és perquè durant la primera meitat de vida, aquest blog era terriblement personal i gairebé íntim. Compartia amb persones desconegudes els meus sentiments i moltes coses que em passaven, per bé que de manera una mica críptica, de vegades. Tu no vas arribar a viure aquella època, vas arribar quan la meva estabilitat emocional ja s'imposava. Deus ser de les darreres que va arriba i que ha anat passant regularment, i d'això ja fa anys. Senyal que els blogs s'apaguen, però encara queda una mica de corda. Però que s'apaguin no és el motiu que decideixi tancar aquest blog. El motiu és obrir-me camí d'altres maneres i sense pseudònim. Per això, també, amagar les entrades antigues. Gràcies pel temps que hem compartit aquí, però segur que ens continuarem trobant, perquè no sé si n'ets conscient, però ja ens trobem en altres bandes a dia d'avui.

      Suprimeix
    2. hi ha altres bandes, a banda del twitter de llibresipunt??? ara m'has deixat intrigada, haha.

      Suprimeix
    3. Gairebé em diverteixo amb aquestes preguntes! La meva intenció no és prendre el pèl a ningú, Eli, però prefereixo no dir-ho encara per aquí. Però sí, hi ha altres bandes, a més a més del twitter del Llibres, i tu, com a mínim, ja em segueixes en una d'elles. ;)

      Suprimeix
  5. Sempre havia cregut que el teu blog seria etern, ni em passava pel cap que el Bona Nit no fos al seu lloc, esperant les nostres visites, amb permís especial per a poder-nos "enrotllar en els comentaris"... i la notícia del seu tancament ha estat com un cop, dita així, repentinament i sense temps per veure si se't podia convèncer de canviar d'opinió.

    Després, veure que, d'alguna forma, seguiràs lligat al món virtual, ha fet que la tristesa no fos tan gran... No et deixarem escapar del tot. Estàs advertit 😉😉

    Recordo que al principi de comentar al teu blog, deu fer 10 anys mínim, et tenia una mica de por... jo era una novata i a tu se't veia tan còmode per aquí... Quants records!!

    Endavant XeXu, en aquesta nova etapa. I una forta abraçada! 😘

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Segurament jo també pensava que aquest blog viuria per sempre. És tan jo mateix que es fa difícil pensar que estaré sense ell. Però paral·lelament, i això és probable que ho hagi compartit amb tu algun cop, des que vaig obrir el Llibres, i punt! vaig saber que el blog de ressenyes sobreviuria a aquest. Sembla mentida, ja dic coses com aquesta en el post, però és cert, tenia les idees molt clares de com anirien les coses. No sabia quan seria el final, però sabia com acabaria, i també sabia que el Llibres viuria fins més tard. Ara bé, el tancament d'ara no és sobtat per mi i és llargament meditat. No és que m'hagueu de fer canviar l'opinió, ja dic que seguiré per aquí d'una manera o una altra. Tancar el Bona Nit és un pas necessari.

      No fa 10 anys que ets per aquí, en fa prop de 13, gairebé des del principi. I és més que probable que sigui la persona que més comentaris ha deixat en aquest blog, Blogger no em permet saber-ho, o jo no ho sé mirar, però apostaria a que sí. Ja m'has dit altres cops que et feia por, però llavors jo era tan novell com tu mateixa. Sort que et va passar aviat.

      Gràcies per tot el temps que has dedicat a aquest blog, tot el que hem jugat i també tot el que ens hem discutit, aquí i en altres bandes. Sense tu, sens dubte, aquest espai no hauria estat el mateix. I no és una manera de parlar, la teva participació va modificar coses d'aquest blog, com la mida de la lletra, per exemple, o que jo deixés de fer servir la paraula 'hòstia' a la lleugera, cosa que feia molt sovint.

      Ens continuarem trobant segur.

      Suprimeix
    2. Prop de 13!!!
      Quantes coses hem viscut!!!

      He de dir que si tants comentaris he posat és gràcies a l'ambient tan agradable que tu vas saber crear.
      Vas aconseguir que molts consideressim el "Bona Nit" com la casa d'un amic on érem ben rebuts fos quina fos la nostra forma de pensar i el teu respecte a la llibertat de tots en els nostres comentaris era molt especial. No sé definir-ho d'altre forma que dient que jo em sentia tan a gust escrivint al teu blog com en el meu... i no és fàcil ser tan bon amfitrió!!

      Gràcies!!

      Suprimeix
    3. He llegit la teva resposta i he començat a escriure tal com sortia... ara ho he rellegit i veig que m'ha quedat molt mal redactat, fatal puntuat... però com crec que s'entén, per una vegada no ho esborraré i ho reescriuré 😉... És queda així, tal com ha sortit 😘

      Suprimeix
    4. S'entén perfectament, Assumpta. I m'agrada molt llegir-ho. Em costen els elogis, sento una barreja d'orgull per haver pogut crear això, si vosaltres ho sentíeu així, i d'incomoditat per sentir-m'ho dir. És estrany, però et crec i sé que ets sincera. M'alegra molt que fos així. Pensar que el Bona Nit era una mica especial per altra gent, no només per mi, em sembla que és més del que l'autor d'un blog pot desitjar.

      Suprimeix
  6. Tot i que em sap greu, no m'ha estranyat aquesta entrada. De fet, pel que havies anat dient i per la baixada en l'afluència de les entrades que últimament havia tingut, era una possibilitat. En qualsevol cas, és bo saber acabar les etapes i no allargar-les més si un mateix no li veu el sentit.

    Ha sigut un plaer anar-te llegint des de fa tant de temps. Una abraçada, XexU!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Potser a tu et semblava que aquest blog s'acostava a la fi per la meva participació dels últims temps, però equivoques els motius, en el post ho explico. De vegades la inspiració va i ve i hi ha temporades de tot. Si no tingués uns altres projectes al cap estic segur que ho hauria reflotat, almenys als nivells dels últims temps. Però no, ha arribat el moment d'agafar altres camins que no són compatibles amb mantenir el Bona Nit obert. És un dels preus a pagar, i prou que em dol. Fa anys que ho medito, anys. No ha estat res sobtat, precisament.

      Fa una mica més de 10 anys que vas caure per aquests verals. T'agraeixo molt que hagis anat passant i que fins avui, que mantens un dels blogs més actius actualment, encara hagis vingut a treure el cap. Una abraçada per a tu.

      Suprimeix
  7. Que tanqui un blog mai és una bona notícia i encara ho és menys que ho faci aquest on tantes coses hem compartit. Sap greu, trobaré molt a faltar aquest espai blogaire, però entenc que aquesta desaparició sigui un pas necessari per tirar endavant amb aquests nous projectes virtuals (i vitals) que expliques. I això és el que importa, que d'una manera o altra podrem continuar en contacte. Et seguiré la pista en aquesta nova aventura que comences i no deixaré de llegir les teves ressenyes al "Llibres...", no en dubtis. Hi seré ara i espero seguir sent-hi més endavant, mentre pugui almenys.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Amic McAbeu, i dic amic amb tot el convenciment, perquè tot i que no ens hem vist mai fora de la pantalla, si ha algú puc anomenar amic per aquests verals és a tu. Com dius, hem compartit molt, projectes blogaires que ens van fer trencar el cap, jocs, llibres, de tot. Només puc dir que ha estat un immens plaer conèixer i compartir temps amb una persona com tu, i també vull recalcar això de persona, perquè el Xarel-10 és dels blogs que m'ho ha fet passar millor durant tot aquest temps, però saber que el porta algú com tu per mi fa que sigui un lloc de pau, un lloc on hi entro i sóc a casa. Des de l'agost del 2009, que es diu aviat, que fem camí plegats. I tot i que em poso profund i sentimental, aquesta història no s'acaba, el camí el seguirem fent plegats, n'estic segur. No serà aquí, però serà on sigui, perquè del teu costat no em moc. Gràcies, moltes, moltes gràcies per tot el que m'has aportat, ensenyat, ajudat... per ser com ets. Una abraçada immensa per a tu. Punt i seguit.

      Suprimeix
  8. Ostres, això sí que és un canvi de paradigma. EL Bonanit era un pal de paller, gràcies a la feina que has fet tots aquests anys d'atiar el foc de la catosfera. Una feinada, de fet! Els nostres blogs no haguessin sigut el mateix sense l'element cohesionador que aportava el XeXu. És un moment trist, però comprensible. Els temps canvien. Els quatren nostàlgics continuarem tirant, suposo, però jo mateix estic trobant que aquest any em costa més que mai escriure al meu. Bé, no ens posem sentimentals: ens anirem trobant al Llibres!, a insta i per totes les altres xarxes! Felicitats per tots aquests anys!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ets massa generós amb mi, sempre ho has estat. Si l'element cohesionador era en Xexu, en Xexu no marxarà gaire lluny. He fet el que he pogut durant aquests anys perquè aquest mitjà, el dels blogs, me l'estimo moltíssim. Hi he deixat la pell des de sempre, quan una cosa m'agrada m'hi aboco del tot. I estic content del que deixo enrere, un bon grapat de gent amb qui he teixit una bona xarxa d'amistat (tot i les meves reiterades negatives a desvirtualitzar-me!), una col·lecció de propostes blogaires per engrescar la gent, i un blog que ha fet pensar i que m'ha ajudat molt gràcies a la participació de tothom.

      I una de les coses que m'ha portat aquest blog ha estat la possibilitat de conèixer algú com tu, que avui és una estrella mediàtica, però que t'has mantingut fidel als teus companys blogaires i ho faràs fins el final. Ens hem trobat fora d'aquest ambient, tant virtualment com física, i m'has fet alguns regals autènticament preciosos (i no parlo dels teus llibres, que també!). Com agrair-te tant, si a sobre vens per aquí l'últim dia dient-me aquestes coses... ja se m'humitegen els ulls, casum! Gràcies Salvador, moltes gràcies de tot cor, per tot el que fas, pel que se sap i pel que no se sap, però que portaré dins sempre.

      Suprimeix
  9. Anava a escriure’t una resposta però m’he indignat tan que se m’han començat a acumular un munt d’idees al respecte i necessito temps per posar-les en ordre. Dóna’m temps, aquest dimecres trobaràs ja saps a on, un Cas Típic amb la meva resposta.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Uf, això sona a esbroncada en tota regla... bé, el que sigui, segur que ho mereixeré. Servirà d'alguna cosa que digui que seguiré passant pel Pons's Blog a comentar mentre no et cansis de publicar? No ho veus que ho faig per tu? És un win-win, no perds un comentarista i a sobre t'estalvies un blog per comentar!

      Gràcies per tot, Pons. Per la teva constància i fidelitat a aquest blog, per tots els oomentaris que hi has deixat i per seguir-me el joc gairebé sempre. I per les teves impertinències! Tot i tenir una relació estranya d'anar-nos picant al pit com goril·les, m'ho he passat molt bé amb la teva participació en aquest blog. No puc acabar d'una altra manera: Visca el Pons!

      Suprimeix
    2. Per si algú té curiositat per conèixer el meu comiat del Bona nit CT3376 (Si, la paraula anterior és un enllaç encara que no es vegin clars els enllaços en aquest blog)

      Suprimeix
    3. Ah veig que ara sí que es veuen més clars els enllaços, fa anys això no passava, tenies al·lèrgia als colors.

      Suprimeix
    4. Deus parlar de temps molt, molt remots. Fa eons que no toco res del disseny del blog...

      Suprimeix
  10. Xexu m'ha deixat sorprès el teu anunci. Porto anys seguint aquests blogs, primer només com a espectador, després fent comentaris i creant el meu blog, toparesileslletres per poder participar i tenir una excusa per seguir practicant amb el meu català.
    Sienmpre he considerat el "Bona nit ..." com una referència i a tu com un dels pares de tot aquest conglomerat d'amics de l'escriptura que ens trobàvem, de tant en tant, en aquest espai virtual. Ha estat tot un plaer i espero poder seguir-te en altres espais. Sort i una abraçada

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. No ho soc pas, el pare de tot això, que va! Quan jo vaig arribar els blogs estaven de moda, hi havia molta gent que se n'obria per fer les seves coses i jo em vaig apuntar al carro. És cert que de seguida vaig veure que no entenia com havia passat tant temps de la meva vida sense tenir-ne un, però per arribar a aquell moment dolç dels blogs molta altra gent va haver d'obrir camí. Jo, com aquell qui diu, me'n vaig aprofitar. Algun d'ells encara continua viu. Però agraeixo les teves paraules. I agraeixo també que hagis dedicat part dels teus esforços a llegir aquest blog, és admirable la teva capacitat d'aprenentatge i que bé que escrius en català. No deixis de fer-ho mai, hi ha molts espais on pots practicar. Un plaer haver coincidit amb tu!

      Suprimeix
  11. Caram , un aniversari i un adéu...Felicitats per aquests 14 anys tan ben "parits" i una peneta per aquest adéu. Suposo que tots hem de mirar les nostres prioritats, però segur que trobarem a faltar les teves caminades i les de la companya, els miols del Blog i no veure creixer les teves plantes, tot i que crec que seguiràs tenint-ne cura!
    No sé quants anys hem coincidit, però sempre has estat amable a l'hora de comentar les meves Petiteses. Segurament no coincidirem, perquè jo em passejo poc pels camins virtuals...
    Que tinguis sort en totes les experiències que et vingui de gust dur a terme.
    Fins a sempre, XeXu i "bona nit i tapa't"

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Vas caure aquí per primer cop el juliol del 2013, així que ha plogut força. Ara toca acomiadar el Bona Nit, però no m'acomiadaré del Petiteses, seguiré mirant blogs perquè són casa meva. No garanteixo la mateixa constància, perquè després les coses van com van, però la voluntat hi és.

      Per si ho vols saber, els ginkgos estan brotant ja. Ha arribat la primavera i ja els surten fulletes. I en Blog segueix miolant, de vegades massa insistentment i tot.

      Gràcies pel temps que hem compartit i per la teva fidelitat incondicional a aquest Blog des que vas aparèixer. Si no coincidim en altres bandes, coincidirem aquí, a la nostra casa compartida que és la catosfera.

      Suprimeix
  12. Me ha gustado conocerte, XeXu bioquímic. El chico de la inteligencia alta y de las pulsaciones bajas-bajas, como los deportistas de élite.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Una de les darreres a arribar, en un moment en que els blogs estan en franca reculada, però t'agraeixo molt la teva constància i que hagis aportat un aire nou als comentaris. Bona memòria, les meves pulsacions són baixes, molt baixes fins i tot, com la meva alçada. Per coherència, també direm que la intel·ligència no pot ser gaire alta, per anar en concordança amb el conjunt... Però gràcies!

      Suprimeix
  13. Què puc dir? Crec que t'entenc, XeXu, però no saps com ho lamente. D'ençà que vaig començar amb açò dels blogs vos he tingut, a tu i al "Bona nit...", com un dels meus referents, i crec que les nostres afinitats van molt més enllà d'aquest món que, com tu dius, sembla que recula... Ha estat un plaer, mestre, moltes gràcies per tots aquests anys, i espere que ens seguirem trobant per la xarxa. Molta sort i, com tantes altres voltes, una abraçada del del Sud.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Són molt generoses les teves paraules, company. És cert que m'agrada implicar-me en les coses que faig, però aquest és un blog de tants, sobretot perquè l'he dedicat a explicar la meva vida, i la meva vida no és especialment interessant. M'alegra saber que us heu sentit còmodes aquí, quan m'ho dieu em feu pensar en temps passats en que per mi era una prioritat tenir sempre el blog endreçat i tots els comentaris contestats, per deferència a l'esforç que havíeu fet en fer-los. I era difícil, perquè n'hi havia molts. Ara porto temps que em prenc les coses d'una altra manera. El temps disponible, altres cabòries. Sempre m'he mantingut per aquí, però el ritme ha baixat, és clar. El meu i el general. I no he comentat al teu blog tant com es mereixeria, com et mereixeries tu. Em sap greu, però en uns dies com aquests, que estic de tancament, també vull dir-t'ho. Potser tindré ocasió d'arreglar-ho, ara que estàs actiu i que jo no tinc intenció de deixar de comentar en altres blogs. Gràcies per tot.

      Suprimeix
  14. No serà una escusa per deixar de comentar al Pons's blog, oi? Recorda que la política no se't dona bé, per si de cas.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Per respondre el teu comentaris senzillament t'insultaria. Però no ho faré, no em rebaixaré al teu nivell habitual. No, no deixaré de comentar el Pons's Blog, i no serà precisament per la teva insistència.

      Suprimeix
  15. Vaja, Xexu, quina sorpresa ens has donat! I m'ho fas ara que són ja passades les 0:00 de la nit quan estava a punt d'anar al llit... Doncs em sap molt greu saber que s'ha acabat el Bona Nit i Tapa't i que ja mai més llegiré els teus entranyables escrits, amb el teu particular estil. Bé, espero que com a mínim compleixis la promesa d'estar actiu per la blogosfera i deixis els teus comentaris sempre punyents (tot i que no sempre encertats... ;-) )
    Vaja, 14 anys! Poca broma. Sempre pots fer com algunes estrelles del rock que tornen "por todo lo alto" al cap d'uns anys de retirar-se. Hehe.
    Un plaer haver-te llegit. I, efectivament, ens veiem per les places.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. No puc fer com les estrelles perquè, en primer lloc, no sóc cap estrella, però en segon lloc, no acabo de marxar. Només tanca un dels meus espais virtuals, un de tants. Tots els altres segueixen oberts, i en vindran més. Els motius ja els he anat explicant. Però com que sé que només em vols pels meus comentaris, no pateixis que seguiré per aquí. Tot el que dic és opinió personal, tant els posts que he fet al Bona Nit al llarg dels anys, com els comentaris que deixo als blogs amics. I com a opinió, sempre és subjectiva i puc estar equivocat, en sóc més que conscient. Però si em permets un consell no demanat, et diria que valoressis, de tant en tant, la possibilitat que siguis tu l'equivocat, i que revisessis també algunes idees, que tinc la impressió, personal i subjectiva també, que no casen amb els ideals que defenses.

      Suprimeix
    2. Vaja, veig els somriures escrits no s'acaben d'entendre... T'estaré molt agraït si en el futur m'ajudes a reconèixer les meves contradiccions.

      Ah, i espero que no et sentis obligat a comentar. Només faltaria. Jo segueixo uns pocs blocs (2 o 3) i el teu era un d'aquests, i no em costava gens passar-m'hi i comentar. Vaja, d'això va el món dels blocs, no? Si passes i comentes, bé. Si passes i no comentes, també bé. Si no passes no t'ho retrauré. Sempre ens quedaran les places!

      Suprimeix
    3. Tampoc no s'ha percebut el to de broma d'això que 'només em vols pels comentaris'. No és cap obligació passar pel teu blog, toques temes d'actualitat força interessants, encara que no sempre estigui d'acord amb la teva diagnosi. Hi ha tipus de posts que no comento, ja te n'hauràs adonat, sobretot els d'educació, perquè no en tinc ni fava i tampoc no sabria què dir, que fos mínimament coherent. Tampoc no comparteixo els teus gustos musicals! Però per la resta em sembla que passo força regularment, i ningú no em força pas a fer-ho.

      Suprimeix
  16. T'han aviat ens vols deixar què el post no s'ha actualitzat en el meu blog?.😉 No sé què dir!. Vas ser un dels primers a visitar el meu blog i m'has seguit, encara que no t'agradin els "poemets". Sempre t'he seguit a tu (sempre que he estat per aquí) i me'n duc un munt d'entrades molt acolorides.
    Felicitar-te per aquests 14 anys i dir-te que t'enyoraré molt.
    No sé si ens trobarem per altres xarxes, però sempre ens pots trobar aquí.

    Aferradetes i molta salut!!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Aquí us trobaré, perquè seguiré venint. I això del Bona Nit, d'alguna manera, no deixa de ser un punt i seguit, però no tornarà mai a ser igual. El problema del teu blog, com sempre m'ha passat amb la Carme, és que allò que vosaltres expresseu no és la meva manera de comunicat. No m'hi entenc, amb la poesia. I també hi ha altres tipus de post que, sistemàticament, no comento. S'ha donat el cas que en el teu blog fas diversos tipus de posts que no solc comentar, i molts cops no ho he fet. En canvi, d'altres sí que ho he fet, més per la persona que hi ha darrere que pel contingut, que em deixa sense paraules. I quan no saps què dir, doncs dir una bajanada... millor calladet. Com et deia, és el mateix cas de la Carme. Tot i així, he intentat ser fidel en la mesura del possible, perquè ho mereixeu.

      Suprimeix
  17. Vaja, sap greu, perdre un blogaire i més amb la teva trajectòria, però et felicito pel 14 anys de constància i aportacions compartides i tant de bó, que ens anem llegint en algun lloc , encara que sigui de tant en tant.
    Una abraçada !!.... ah! una cosa! (Ho he anat pensant mentre escrivia...) no serà que et presentes a la investidura ?? o estas a la llista de futurs consellers del govern ?? :)
    Salut i endavant !!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Aquest podria ser un motiu per tancar el Bona Nit, de fet, seria un motiu per pagar per destruir-lo del tot i fer com si mai hagués existit. Però no va per aquí. De fet, la política cada cop m'interessa menys. És un tema d'evolució, senzillament. I de fet, confio que, si ho voleu, em podreu seguir llegint, però de moment encara no. No marxo, el mon dels blogs ha estat massa important per mi com per desaparèixer sense més, encara que aquí hi quedem només quatre gats.

      Suprimeix
  18. Ostres Xexu, quin greu em sap! Com ja han dit per aquí dalt, eres un referent! Avui que m'havia animat jo a intentar tornar... Se m'ha fet un nus a la gola llegint-te, han estat molts moments, molts comentaris, moltes reflexions i efectivament molt volcar-hi molt de nosaltres. De fet, a vegades semblava una mena de teràpia. Jo recordo que en la millor època, em treie el temps d'escriure al blog del dormir i ara, tot i que encara hi ha ganes, no aconsegueixo crear un text digne. Molt de tant en tant passo per casa d'algú i a vegades ni hi deixo comentaris. A tu era dels pocs que encara n'hi deixava i això ara ja fa dies. Però clar, la vida va fent girs i creix en cada un de nosaltres altres facetes i és normal que es donin aquestes coses, per molt greu que ens sàpiga. Jo t'agraiexo la teva dedicació, la teva sinceritat, el teu agradable racó nocturn i la teva constància tant en la publicació, com en les respostes a totes les nostres aportacions i també la amable visita a casa nostra.
    Les portes de casa meva romandran obertes i espero poder-te trobar i seguir per on caminis ara, tot i que sembla tot una mica misteriós i no se si sabré trobar-te. Bona sort i bon camí, sigui el quin sigui que emprenguis ara.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Moltes coses a comentar-te. Primerament, dir que no pretenc ser misteriós, ara ja no. Només és que hi haurà llocs on trobar-me, però encara no hi són. Bé, hi ha el Llibres, i a través seu s'hi podrà començar a intuir cap on va la cosa. Però portarà temps. El que sí que intentaré, en la mesura que pugui, és seguir actiu per aquí i deixar-vos comentaris. El Llibres va a tota màquina, llegeixo tant ara que em costa portar les ressenyes al dia. Però entenc que aquell blog no és de l'interès de tothom, no pretenc ni molt menys que m'hi aneu a trobar allà.

      Agraeixo les teves paraules i els records que evoques. Hem viscut moltes coses per aquí, hem compartit molt i hem debatut de mil i un temes. També hem tingut temps de discutir-nos i de malentendre'ns. Com fa la gent real. Aquesta comunitat virtual ha tingut moments d'una proximitat increïble, difícil d'explicar si no ho vivies. Ara ja no estem en aquell punt, però el meu afecte per aquest mitjà no desapareixerà mai, m'ha aportat tant... I si vosaltres heu estat còmodes aquí i heu tingut l'oportunitat d'expressar allò que volíeu, puc abaixar la persiana més que satisfet. Tot són etapes, i aquesta és de les que no s'obliden. Però insisteixo, la meva intenció no és perdre de vista la gent que he conegut aquí.

      Gràcies per seguir passant de tant en tant, per fer del Bona Nit una de les teves aturades quan et decidies a entrar.

      Suprimeix
  19. Bon comiat , 14 anys són molts i més encara en el món blocaire ....entro per donar-te un arreveure , jo també em pensava que el bona nit seria etern ... tot té un final tal com dius, celebro haver-te llegit XeXu

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. No hi ha res etern, ja ho saps. Algun dia, tot acaba, fins i tot si ho portes al final dels teus dies. Gràcies per haver-me llegit i compartit amb mi una bona d'anys en aquest racó de món.

      Suprimeix
  20. No m'ho crec, simplement. Si encara fos perquè el teu blog no tingués èxit! Però cadascú se sap el que és seu... Jo sóc de blogs, ni Facebook, ni Twitter, ni Instagram. Fa poc una amiga m'ha obert l'Instagram, però no el faig servir. Els blogs són un món al que he accedit i no vull renunciar, encara que una infermera em digui que haig de caminar més i deixar-los de banda!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. La meva decisió, com he explicat, no té res a veure amb l'èxit que tingui aquest blog a dia d'avui. Modestament puc dir que va haver-hi un temps que sí que en va tenir, en la mesura que un blog personal en català podia tenir-lo. Però en especial, el que m'importava més no era el volum de gent que es movia per aquí, sinó l'afecte que em demostrava la gent que hi passava. Una mica d'aquest afecte també s'està vessant en aquest post de comiat. N'hi ha per estar ben content, francament. Els blogs són un món preciós al qual jo tampoc vull renunciar, i no ho faig. En tanco un, només. Però en el món virtual, tot allò que mor pot renéixer, en la forma que sigui.

      Suprimeix
  21. Hola, XeXu, no puc afegir gran cosa a tot el que ja t'han dit. Que em sap greu que t'acomiadis d'aquest blog i perdre de vista l'excursionista de pa sucat amb oli i l'independentista d'esquerres. És un consol, però, saber que estaràs en l'altre blog, que ja m'he apuntat per seguir.
    Jo hi ha dies que tinc molta mandra d'escriure-hi, i això que només ho faig dues vegades per mes. Potser és perquè el temps passa molt de pressa i jo ho faig una mica llarg, massa potser, i necessito unes quantes hores per enllestir un post. Algun dia he pensat de deixar-ho, però com tu dius, el blog ens aporta molt, sobretot amb els comentaris: companyia, feed-back al que has escrit, algun malentès, a vegades polèmica, però també compenetració, coincidències... i tot (normalment) amb respecte i des del respecte. Per això segueixo, perquè costa de tenir una parcel·la d'expressió i camaraderia de tanta qualitat.
    Una abraçada i ens anem parlant per allà.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Els blogs tenen alguna cosa especial que no es troba en altres espais virtuals. D'alguna manera, aquí la gent s'ho pren més seriosament, es preu el seu temps per escriure les seves entrades i també per fer els seus comentaris després d'haver llegit l'escrit. I sobretot, impera el respecte, encara que no estiguis d'acord amb allò que explica l'altre, li pots fer saber de manera educada i es pot discutir de bones maneres, debatre o el que faci falta. Això en altres xarxes no ho tens, ja ho saps. Tot va més ràpid, i les allisades als altres són gratuïtes, així que n'hi ha a cabassos. Per això aquesta comunitat petita sempre serà especial per mi també, encara que ara tanqui el Bona Nit. El meu altre blog és bàsicament de ressenyes dels llibres que llegeixo, no dona el joc que podia donar aquest, però de moment, a falta d'altres espais, com a mínim teniu un lloc on trobar-me.

      Moltes gràcies per l'època que hem compartit en aquest espai, encara recordo quan pensaves que era 'la' XeXu. Pel que fa al teu blog, continua si encara t'omple, replanteja't el que calgui. Si et treu molt temps i costa esforç fer aquests posts tan llargs, pots intentar fer píndoles més petites i repartides. Ja saps que vivim un món que va amb presses, textos molt llargs de vegades també intimiden el lector potencial.

      Suprimeix
  22. Ostres Xexu! Ja sé que últimament no apareixia molt per aquí, però no treu que em sàpiga greu. Era un lloc on sempre podia tornar i sempre tractaves algun tema que em distreia i em treia de la rutina (a mi, a tots).
    No et veig persona de fer les coses a mitges, de deixar el blog agonitzant publicant cada cop més espaiosament. Suposo que necessitaves tancar aquesta porta definitivament. Espero que tots els teus projectes nous, vells i modificats vagin molt bé,
    i sobretot, sobretot, sobretot, que t'ho passis pipa, com segurament també t'ho vas passar algun dia amb aquest blog.
    Ens veiem en altres contrades, una abraçada ben forta!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Aquí al bona nit feia molt més que no pas simplement passar-m'ho pipa. Aquest blog era jo mateix, és la meva essència, el meu jo. Ho he compartit tot, he conegut persones meravelloses. L'obsessió d'algunes èpoques, en que tot ho veia en forma de post, era gairebé malaltissa. Però és això, justament el que comentes, que no sé fer les coses a mitges. Aquí m'hi vaig abocar i hi he invertit incomptables hores de la meva vida.

      Quina necessitat tinc de tancar aquest blog? Perquè no dic 'necessitat de plegar', parlo, i ja ho he anat explicant, de la necessitat de tancar aquest blog. Doncs senzillament perquè penso que altres projectes que ara són els que m'engresquen són incompatibles amb mantenir obert un blog tan personal com aquest. Però plegar mai. A banda del Llibres, que continuarà obert, encara que no el llegeixi ningú, faré altres coses, segur que sí! Si m'hi voleu acompanyar, no cal dir que sereu molt benvingudes, infinitament benvingudes. Perquè si a una cosa no penso renunciar mai és a la gent amb qui he compartit tant temps per aquí. Tanca la porta d'un blog, però en cap cas us tanco la porta de la meva vida a vosaltres. Gràcies, moltes gràcies per passar per aquí tots els cops que ho has fet i per venir-te a acomiadar ara.

      Suprimeix
  23. NOOOOOOOO !!! la blogsfera perd un estel ... ostres, que 'morin' blogs fa molta pena. Es poden entendre les raons i els motius però no deixa de fer pena. Gràcies per haver escrit i compartit amb nosaltres tot el què has compartit. Realment, jo no t'he visitat ni comentat ni una milèsima part del que has fet tu a casa meva... per algo ets el number one dels meus comentaristes. No desapareguis, et volem al món virutal.
    Salut!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. No exageris, home. Aquest era un espai personal amb un interès relatiu, la gent que hi venia regularment, que m'estimo molt, ho feia per nostàlgia i perquè en altres temps aquí fèiem xarxa i teníem una comunitat bonica. Ja no estem en aquells temps i cal evolucionar una mica. Una mica només, perquè en el meu cas més que recular és fer passos endavant.

      Això et falta, company. El teu blog és interessant, hi expliques coses curioses i que generarien audiència, però no et veig comentar enlloc, i no parlo d'aquí, sinó d'altres blogs amics. En general, perquè et vingui gent a casa també has de visitar als altres. Suposo que ja vas tenir el teu moment de fer-ho, tot evoluciona, com deia. De moment, jo segueixo per aquí, no crec que em trobeu a faltar.

      Suprimeix
  24. Te trobaré a faltar. Les excursions, el teu gat i els teus relats m'agradaven molt.

    Petons i cuida't molt (i si vols comentar coses que no siguin de poesia, passa pel blog, que sempre hi ets benvingut) :-)**

    ResponSuprimeix
  25. Ostres, jo fa un temps que hi passo poc, pels blogs, però ara pensava anem a veure què diu el XeXu. I el XeXu se'n va. Encara que no del tot, dius, que seguiràs en aquest espai paral.lel d'una manera o altra. Ens ho hem passat bé amb les teves reflexions, les confidències, les coincidències, els jocs... Sap greu, coi, però suposo que tens la necessitat de tancar. Doncs molta sort XeXu, petonets i ens veiem pel Llibres i potser pel Truquem, q el tinc abandonadet!

    ResponSuprimeix

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.