Avui, 21 de març del 2021, és l'aniversari d'aquest blog, el catorzè. I és una data molt especial, perquè també és el dia que el Bona Nit publicarà la seva última entrada. Sí amics i amigues, totes les històries tenen un inici, una trajectòria i un final. Aquesta va començar a caminar fa catorze anys, després d'una temporada en un blog compartit; i acaba avui. Després de 1632 posts, més de 830000 visualitzacions de pàgina i 40500 comentaris rebuts.
No és pas un adéu, la meva intenció no és desaparèixer del món dels blogs, que han aportat a la meva vida coses inimaginables. Si aquest espai senzillament morís d'inanició, potser no estaria escrivint aquesta entrada. Però ha arribat el moment de fer passos endavant, passos que són incompatibles amb el manteniment del Bona Nit. Per si algú ha començat a celebrar-ho ja, dir-vos que no serà tan fàcil desempallegar-se de mi. Continuaré entre vosaltres. Per començar, en el Llibres, i punt!, el meu blog temàtic de ressenyes literàries, que recentment ha experimentat un profund canvi d'imatge. I també continuaré seguint i comentant els vostres blogs, en la mesura que el temps i les meves activitats m'ho permetin.
L'esperit del Bona Nit no morirà mai mentre jo visqui, perquè aquest blog sóc jo i jo sóc ell. Aquí hi he abocat la meva vida per fascicles, les meves vivències, les meves opinions, els meus records i tot el meu dolor i alegries. Espero, confio, que hagueu gaudit del camí. Molts de vosaltres m'heu acompanyat, m'heu fet costat i m'heu salvat molts cops de caure en la desesperació. Fa temps que aquest espai és més madur i no tan personal, però no oblidaré mai els temps més pretèrits en que posava el cor en cada entrada i vosaltres me l'acaronàveu. Com tornar-vos tot allò que m'heu donat, que m'heu aportat, que m'heu fet aprendre? Difícilment puc estar a l'alçada de la vostra grandesa i de la qualitat humana que he trobat en les vostres paraules. Per això, i des d'aquest escrit, el meu agraïment etern.
I a partir d'ara, què? Doncs a partir d'ara, cap diferència. Els blogs seguiran endavant per la tossuderia d'aquells que ens els estimem. Només un d'aquests estimats espais, un de tants, tanca avui les portes; però qui l'escriu no desapareix. El món virtual, en sentit ampli, segueix sent molt important per mi. Estic gairebé a tot arreu, encara que sempre ho he dit aquí amb la boca petita. Ara ja ho puc dir ben alt, però encara no ben clar. Hi sóc i més que hi seré. I no us diré com, però aquells de vosaltres que tingueu interès, perquè tampoc no vull ni puc obligar a ningú, sabreu trobar-me. Només caldrà seguir-me la pista.
Escric amb pena, amb el cor encongit. Perquè el Bona Nit és només en una gota en un oceà enorme, un recull de textos i reflexions al llarg d'uns quants anys que ha fet companyia a una gent que ha tingut la gentilesa de llegir-los. Però per mi ho va ser tot en molts moments, i continua (i continuarà) sent una part indestriable de mi. Gairebé em sento ridícul atorgant-li tanta importància, però no començaré a aquestes alçades a amagar els meus sentiments. I avui menys que mai. Així que estimades, estimats, aquí acaba aquesta aventura. En vindran d'altres, per descomptat. Però ha estat una de les més emocionants de la meva vida. Aquest espai s'acomiada desitjant una llarga vida als blogs, i com no podria ser d'altra manera, de la manera que ja sabia, el dia que el vaig obrir, que suposaria el final. Dient: bona nit i tapa't!
