dissabte, 25 de gener de 2020

Relats conjunts, Escurçó negre


Era un poble petit, però es prenien les festes molt seriosament; una de les que més, el carnestoltes. Cada any, la comissió de festes proposava un tema i, tothom, comparses, grups d'amics, escoles i tot aquell que hi volgués participar, s'esforçava a fabricar-se la millor disfressa, el concurs de carnestoltes era l'esdeveniment més important de l'any! Aquell any, coneixedors que la febre de les sèries i les plataformes de continguts havia arribat també al poble, la comissió va proposar que la gent es disfressés com els protagonistes de les sèries més populars. El ventall d'opcions era ben ampli i de seguida van veure que havia estat un encert, tota la gent del poble estava molt engrescada i disposada a donar-ho tot per endur-se el primer premi.

En Miquel de can Jou, en Josep de les feixes i l'Oriolet de ca l'Esparraquer van decidir sorprendre tothom disfressant-se dels tres protagonistes de la mítica sèrie L'Escurçó Negre. Van prendre la decisió perquè a en Miquel li solien dir que tenia una retirada a Mr. Bean, només va haver de deixar-se la barbeta i retallar-se una mica els cabells per esdevenir la viva imatge de Rowan Atkinson en el paper de Lord Escurçó Negre durant el regnat d'Elisabet I. Tampoc els va costar gaire als altres dos caracteritzar-se com en Baldrick i Lord Percy, una mica de sutge per aquí, maquillatge per allà, els dos van fer l'esforç d'adaptar el seu pèl capil·lar i facial als personatges, tot natural! On sí que s'hi van deixar diners va ser en el vestuari, entre els tres van finançar la confecció de l'abillament dels lords, van haver de baixar a ciutat a que els fessin els vestits a mida, també per no aixecar sospites al poble. Per en Josep no va caldre tant, aquí s'hi van estalviar uns calerons. El resultat final era impressionant. Van fer proves amb amics seus de quan estudiaven a ciutat, precisament els que els havien descobert la sèrie, i tothom va lloar la semblança dels tres amics amb els protagonistes. La caracterització perfecta els feia augurar una victòria fàcil en el concurs, ningú s'ho podia haver treballat tant.

El dia de carnestoltes de seguida van veure que alguna cosa passava. Ells es passejaven imitant fins i tot els moviments i les veus doblades dels tres protagonistes, però no semblava que ningú se'n sorprengués. Havien practicat molt, el resultat final era impecable. Però tot just els dedicaven una mirada d'estranyesa i acte seguir s'exclamaven amb gran emoció per aquell grup de ganàpies pobrament caracteritzats com els nanos protagonistes d'Stranger Things. La comparsa abillada dels principals personatges de Game of Thrones també va rebre molts aplaudiments i val a dir que el carnisser disfressat de Walter White de Breaking Bad mereixia un reconeixement. Però els tres amics van rebre la indiferència de tot el poble. El jurat del concurs, és clar, va confirmar les sospites i no els va atorgar el primer premi ni cap dels altres.

Decebuts, van anar a fer una cervesa al bar d'en Mingo, no entenien res. Pot ser que hi hagi sèries més famoses, però objectivament, eren els més ben caracteritzats. Quan en Mingo se'ls va acostar amb les tres mitjanes així els ho va confirmar. 'Nois, quan us he vist entrar per la porta m'he pensat que estava davant dels actors de veritat, de poc que no caic de cul!'. 'Doncs ningú no ens ha fet ni cas, Mingo, han passat de nosaltres completament!' li va contestar l'Oriolet amargament. 'Ai xiquets, em temo que en aquest poble molt poca gent us ha reconegut com a protagonistes d'una sèrie, si és que hi ha algú. Recordo quan van emetre a la tele la primera temporada, vosaltres éreu uns marrecs! Tothom la va mirar, però no va agradar a ningú. A l'escola no us van ensenyar que al 1485 va haver-hi en aquest poble una epidèmia de pesta negra que va acabar amb el 90% de la població? Ja es pensaven que el terror estava superat i els va agafar desprevinguts, la devastació va ser terrible. Des de llavors, aquell és un any maleït, un any de memòria negra que ningú vol recordar. Quan la gent del poble va veure que la sèrie estava ambientada al 1485, molts es van ofendre que es pogués fer broma d'aquell any. La van deixar de mirar després de pocs capítols d'humor irreverent i desconsiderat i ningú va voler mirar la segona temporada, tot i que ja estava ambientada en una altra època. Jo sí que la vaig mirar perquè penso que s'ha de poder riure de tot, però ho heu d'entendre, com que ningú aquí va mirar la segona temporada, ningú us ha reconegut!'.


La meva aportació als Relats Conjunts de gener, ha sortit llarga aquest cop!

divendres, 17 de gener de 2020

La crisi dels 90

Com a tot arreu, les converses de sobretaula a la meva feina són recurrents, tot i que he de dir que toquem tota mena de temes, que treballo amb gent molt llegida! Un dels clàssics és l'edat i les crisis d'edat, que apareixen sovint derivats de qualsevol altre tema. Aquesta setmana vam saber que diversos progenitors dels meus companys ronden els 90 anys, però que això no els impedeix fer moltes activitats, com ara conduir un tractor pel tros. Ja va sortir 'el de sempre' dient que hi ha corredors de 90 anys que fan maratons i tot. I bé, com que jo sempre he dit que no tinc temps de passar les típiques crisis d'edat, vaig comentar que això era la crisi dels 90, amb tot el seguit de bromes que se'n van derivar.

Diuen que la crisi dels 40 es canalitza fent maratons o ultra trails, o comprant-se un cotxe esportiu. Com que jo no he fet ni una cosa ni l'altra, ni en tinc cap intenció, vaig dir que quan tingués la crisi dels 90, em comprometia a fer una marató. Ep, que jo em prenc aquest compromisos molt seriosament, eh! Així que, si arribo als 90, em tocarà fer una marató. Tot i que, si no estic en crisi, aquí podria trobar una escletxa legal per escaquejar-me'n, oi? De totes maneres, dubto que arribi a aquella edat. Fins i tot va sortir un voluntari per assegurar-nos de que no hi arribi...

dijous, 9 de gener de 2020

Distància de seguretat

Sempre que viatjo m'agrada anar a llocs amb natura i un dels objectius és veure amb els propis ulls la fauna autòctona. De vegades fem tours específics perquè hi ha animals que són cars de veure, però en altres ocasions, els animals residents campen lliures i els pots veure prop de les carreteres per on passes mateix. Som molt respectuosos, no se'ns acudiria mai fer mal o estressar un animal salvatge, però el poder atractiu que tenen ens hipnotitza. Per això m'he fixat que són els propis animals qui et marquen la distància de seguretat a la que se senten segurs. Si t'hi acostes, com que no saben si vens amb bones o males intencions, ells es desplacen. En alguns casos fugen, però en d'altres només es mantenen a la mateixa distància que tu has trencat en acostar-t'hi. No es mostren amenaçadors, segurament perquè no els incomodem mai, però sí que marquen molt bé com et volen de prop. Instint de supervivència.

M'adono que les persones actuem igual. També marquem la nostra distància de seguretat i deixem que se'ns acostin fins allà on volem, ja sigui físicament o psicològica. Com els animals, alguns són més confiats i deixen que te'ls acostis més. En canvi, d'altres mantenen una distància prudencial molt gran i fugen si proves d'acostar-te. Com que els humans no tenim instints, ha de ser alguna mena de pulsió de supervivència, també; emocional, potser. Com en tot, la distància bona deu ser la intermèdia, ni obrir les portes a tothom, ni fugir de seguida que veiem venir algú. Viure en comunitat i departir amb altres congèneres és el que ens fa humans, diuen. 

diumenge, 5 de gener de 2020

Relats conjunts, El joc d'escacs


I així, amics i amigues, és com es consuma una victòria. Com el gran, sempre i indefectiblement, guanya el petit. No n'hi ha prou amb ser millor, amb vèncer per la mínima. S'ha d'aixafar, s'ha de mostrar sempre qui mana, qui té l'autoritat i no es deixarà vèncer, per res ni per ningú. El plaer de veure la cara del derrotat és indescriptible. El precís moment en que sap que ja no hi ha res a fer, que la desfeta s'ha consumat. Per què rebre la victòria amb humilitat i consolar el perdedor, quan pots mostrar tota la teva supèrbia, la teva grandesa que empetiteix encara més a l'altre? Per què mostrar una falsa modèstia que ningú es creu, perquè han vist, admirats, com has passat per sobre del teu oponent? No, la victòria s'ha d'assaborir sense demostrar ni un xic de feblesa, de compassió ni d'empatia. La victòria et pertany, no has de deixar que ningú se'n quedi ni una petita part. La derrota és humiliant, per tant no cal ni mirar-li a la cara, el derrotat no és digne de cap atenció més. Que siguin els altres qui el miren, qui l'esguarden esperant una reacció que no es produirà, fins que hagi de fugir, avergonyit i no se'n torni a saber res més.


Aquesta és la meva aportació als Relats Conjunts de desembre. Vull aclarir que és el que m'ha sortit mirant el quadre, per les expressions de les noies, però res més lluny del que penso jo.

dissabte, 28 de desembre de 2019

Lectures 2019

Aquest no ha estat un any de lectures especialment brillants, potser això ha contribuït, però no només, a que jo no hagi estat un lector especialment brillant tampoc. Però tot i això, em segueix fent il·lusió compartir la Llista. Han estat un total de 40+2 llibres (després ho explicaré) que han suposat 10801 pàgines, tornant als nivells de 2014, millor que els darrers anys a excepció del passat. Això són unes 29.59 pàgines per dia. Una prova que ha estat un any fluix és la despesa en llibres, que he seguit comptant. No, no n'he comprat menys, hahaha. El que vull dir és que, tot i tenir una llista que sempre ronda els 80 llibres pendents, a casa solen entrar una quantitat de llibres cada any que, per anar bé, s'ha d'equilibrar amb els que aconsegueixo llegir. Aquest cop, n'han entrat 51 entre compres, regals, cessions, robatoris (no, això no!), i només n'he llegit 40 de sencers, així que balanç negatiu i feina acumulada. Les 51 entrades són per quedar-se, no inclouen préstecs, que en realitat són pocs. En total aquest any he gastat 569.23€ en llibres, menys que l'any passat.

I som-hi ja amb la Llista, que em perdo amb els números! Ordre cronològic de finalització, títol en la llengua de lectura, autor o autora i la valoració que li vaig donar en el seu moment, ja sabeu.
  1. Estació Boira - Enric Herce   (@@@ i mitja)
  2. 84, Charing Cross Road - Helen Hanff   (@@@@)
  3. Tu, calla! - Laura Huelga i Blanca Busquets   (@@@)
  4. La mort del comanador, llibre 2 - Haruki Murakami   (@@@)
  5. Maus, relat d'un supervivent - Art Spiegelman   (@@@@)
  6. Un vespre al paradís - Lucia Berlin   (@)
  7. Adreça desconeguda - Kressmann Taylor   (@@@)
  8. The man in the high castle - Philip K. Dick   (@)
  9. Claus i Lucas - Agota Kristof   (@@@@)
  10. Els finals no arriben mai de sobte - Salvador Macip   (@@ i mitja)
  11. Els homes m'expliquen coses - Rebecca Solnit   (@@ i mitja)
  12. L'Ocell de Foc - Emili Teixidor   (@@)
  13. Tots els símbols de la por - Salvador Macip   (@@@@)
  14. Una història negra - Antonella Latanzi   (@@ i mitja)
  15. La passió - Jeanette Winterson   (@@)
  16. Antropocè: La fi d'un món - Daniel Closa   (@@@)
  17. Foc i sang - George R.R. Martin   (@@@@)
  18. L'any de la plaga - Marc Pastor   (@@@@)
  19. La senyora Caliban - Rachel Ingalls   (@@ i mitja)
  20. Pes mort - Lluís Llort   (@@@)
  21. La maleta de la memòria - Àngels Bassas i Salvador Macip   (sense avaluar)
  22. Àlies Grace - Margaret Atwood   (@@@@)
  23. Ahir - Agota Kristof   (@@@)
  24. L'imperi dels lleons - Sebastià Bennasar   (@@@@)
  25. Ni d'Eva ni d'Adam - Amélie Nothomb   (@@@)
  26. El guardià invisible - Dolores Redondo   (@@ i mitja)
  27. Amb l'aigua al coll - Daniel Arbós   (@@@)
  28. Mites - Stephen Fry   (@@@)
  29. Sempre han parlat per nosaltres - Najat El Hachmi   (@@)
  30. Homenatge als caiguts - Albert Sánchez Piñol   (@@@)
  31. El club de la bona estrella - Amy Tan   (@@@)
  32. Gegants de gel - Joan Benesiu   (@@@)
  33. L'analfabeta - Agota Kristof   (@@@)
  34. La imperfecció de les bombolles - Lluís Llort   (@@@ i mitja)
  35. Gent Normal - Sally Rooney   (@@@@)
  36. Privilegi a l'altra banda del riu - Ruben Wagensberg   (@@@)
  37. El pes de la neu - Christian Guay-Poliquin   (@@@ i mitja)
  38. La campana de vidre - Sylvia Plath   (@@@)
  39. Exorcismes - Vicenç Pagès   (@@@)
  40. Camaleó - Lluís Llort   (@@)
  • Una columna de foc - Ken Follett (en lectura nocturna reposada, 324/917 pàgines)
  • La mà esquerra de la foscor - Ursula K. Le Guin (lectura actual, la passo ja a 2020, 120/338 pàgines)

Entre tres autors s'emporten gairebé un quart de les lectures: Salvador Macip, Lluís Llort i Agota Kristof, amb 3 llibres cadascun. La Kristof, per cert, un dels descobriments de l'any, com altres estrenes notables com Marc Pastor o Sally Rooney. En general, com deia, un any de lectures que sí, que bé, però sense gaires excel·lents. He llegit uns quants assajos, feminisme, llibertat d'expressió i migracions, i també he explorat les obres epistolars i he tornat al còmic després de molts anys. Destacaria quatre títols, 'Foc i sang', 'Àlies Grace', 'Claus i Lucas' i 'Gent Normal', encara que no passen de les 4@, penso que estan per sobre de les altres. Un any, també, de no descuidar vells coneguts com Haruki Murakami, Daniel Closa, Sebastià Bennasar, Albert Sánchez Piñol o Vicenç Pagès. I en l'apartat de decepcions, no em va agradar 'Un vespre al paradís' de la Lucia Berlin, 'The man in the high castle' de Philip K. Dick, que no el vaig entendre, i l'inici de la saga de la Dolores Redondo, per les grans expectatives que em va generar el meu entorn.

Les ressenyes de tots els llibres, a excepció dels dos darrers que queden pel 2020, les trobareu al Llibres, i punt!, però ja sabeu que estaré encantat de parlar de qualsevol dels llibres aquí. Amb aquest post clàssic acomiado l'any i us emplaço a seguir-nos llegint l'any vinent. Que tingueu una gran i feliç entrada d'any, i bones lectures per 2020!  

dimecres, 25 de desembre de 2019

No el desperteu


 Ja torna a ser Nadal? Doncs desperteu-me per Reis, a veure si cau alguna cosa. Però abans no.

Passeu tots unes bones festes, de la manera que us vagi millor.

dissabte, 21 de desembre de 2019

Pel·lis 2019

Avui toca repassar una altra llista: la de pel·lícules vistes aquest any. El total ha seguit augmentant respecte als anys anteriors fins a un total de 47, que s'apropa a una per setmana. Gràcies a les plataformes digitals és molt fàcil accedir a tot tipus de continguts i posar-se pel·lícules a casa és molt fàcil i còmode. El que no hem aconseguit fer aquest any és anar al cinema, cap pel·lícula ens ha cridat prou l'atenció com per portar-nos a una sala. Hem seguit explorant el món dels superherois i l'animació, però em sembla que aquest any la selecció és més variada.

La llista està per ordre cronològic de visualització, en l'idioma en que la vaig veure i inclou any de producció i director o directora. Indico també si l'havia vista anteriorment. Algunes segur que les heu vist, però ja direu si coincidim gaire o poc!

  1. Brave, 2012, Brenda Chapman i Marl Andrews (revisionat)
  2. Los Vengadores: Infinity War, 2018, Anthony Russo i Joe Russo
  3. Black Mirror: Bandersnatch, 2018, David Slade
  4. Han Solo, 2018, Ron Howard
  5. Jurassic World: El reino caido, 2018, J.A. Bayona
  6. Deadpool 2, 2018, David Leitch
  7. Ready Player One, 2018, Steven Spielberg (revisionat)
  8. Como entrenar a tu dragón, 2010, Dean DeBlois i Chris Sanders
  9. Los increibles 2, 2018, Brad Bird
  10. Como ser John Malkovich, 1999, Spike Jonze (revisionat)
  11. Isla de perros, 2018, Wes Anderson
  12. Black Panther, 2018, Ryan Coogler
  13. Como entrenar a tu dragon 2, 2014, Dean DeBlois
  14. Un amor de novel·la, 2015, Mark Griffiths
  15. El gran Gatsby, 2013, Baz Luhrmann
  16. Asesinato en el Orient Express, 2017, Kenneth Branagh
  17. Los Vengadores, La era de Ultron, 2015, Joss Whedon
  18. Los Vengadores, 2012, Joss Whedon
  19. El gran dictador, 1940, Charles Chaplin
  20. Bohemian Rhapsody, 2018, Bryan Singer
  21. First Man, 2018, Damien Chazelle
  22. Spider-man: Homecoming, 2017, Jon Watts
  23. A star is born, 2018, Bradley Cooper
  24. Galveston, 2018, Mélanie Laurent
  25. Lady Bird, 2018, Greta Gerwig
  26. Ahora me ves, 2013, Louis Leterrier
  27. Ralph Rompe Internet, 2018, Rich Moore i Phil Johnston
  28. Ant-Man, 2015, Peyton Reed
  29. Ant-Man y la Avispa, 2018, Peyton Reed
  30. Mortal Engines, 2018, Christian Rivers
  31. Capitan America: Civil War, 2016, Joe Russo
  32. Spider-man: Un nuevo universo, 2018, Peter Ramsey, Bob Persichetti i Rodney Rothman
  33. Her, 2013, Spike Jonze
  34. La rosa púrpura del Cairo, 1985, Woody Allen
  35. American Gangster, 2007, Ridley Scott
  36. Malditos Bastardos, 2009, Quentin Tarantino
  37. Holmes & Watson, 2018, Etan Cohen
  38. Spotlight, 2015, Tom McCarthy
  39. Maria, reina de Escocia, 2018, Josie Rourke
  40. Como entrenar a tu dragón 3, 2019, Dean DeBlois
  41. Shazam!, 2019, David F. Sandberg
  42. Godzilla: King of Monsters, 2019, Michael Gougherty
  43. Table 19, 2017, Jeffrey Blitz
  44. Going in style (Un golpe con estilo), 2017, Zach Braff
  45. Capitana Marvel, 2019, Anna Boden i Ruan Fleck
  46. Alita: Ángel de combate, 2019, Robert Rodríguez
  47. Gran Torino, 2009, Clint Eastwood

dimecres, 18 de desembre de 2019

Sèries 2019

Després del Balanç anual, el post més clàssic del Bona Nit, anem a pels altres resums que ja constitueixen tota una tradició d'aquest blog. Comencem per les sèries, que els darrers anys són protagonistes dels vespres a casa. Aquest 2019 hem mantingut un bon ritme, potser no tan alt com l'anterior, però això de vegades també depèn del número de capítols per temporada o de si les tries t'enganxen més o menys o se t'allarguen en el temps. Això sí, hem vist més sèries diferents, ja que en alguns casos són sèries que s'estan produint actualment i cada any es disposa d'una única temporada. Som-hi doncs!
  • The Blacklist, T2-5
  • La verdad sobre el caso Harry Quebert, T1
  • Game of Thrones, T8 (acabada)
  • Suits, T8 (segona meitat)
  • Manhunt: Unabomber, T1
  • Atrapados, T2
  • Black Mirror, T5
  • Como defender a un asesino, T5
  • Stranger Things, T3
  • The good place, T1-3 (quarta temporada a mitges)
  • La casa de papel, T3
  • Brooklyn Nine-nine, T1-5
  • Mindhunter, T2
  • Parks & Recreation, T1
  • After Life, T1
  • Lucifer, T1-4
  • Disenchantment, T2
  • Fargo, T1 (en curs)
Tres noms propis aquest any: The good place, Brooklyn Nine-nine i Lucifer. Després d'encadenar unes quantes sèries 'de mal rotllo', psicòpates, policies, morts violentes en general, la Fantàstica Acompanyant va demanar una treva, mirar alguna comèdia, almenys un canvi de registre. Quina idea tan encertada! Completament enamorats de The good place i els seus personatges estrafolaris, quin fart de riure amb els policies de la comissaria 99 de Brooklyn, i una bona descoberta amb Lucifer, investigació policial amb mitologia bíblica pel mig. Aquest any també s'ha de destacar el final de Joc de Trons i la pertinent temporada de Black Mirror, que aquest any va arribar tard per la producció d'una pel·lícula interactiva: Bandersnatch. I com no, algunes decepcions, com la degradació de Suits, la segona de Mindhunter o Parks & Recreations. Acabarem l'any amb Fargo, però a hores d'ara no queda gens clar que 2020 comenci amb les temporades posteriors d'aquesta sèrie. Ja ho veurem! 

diumenge, 15 de desembre de 2019

Balanç 2019

Dia 15 de desembre, dia de balanç anual al Bona Nit. Encara que aquest 2019 m'ha passat tan ràpidament que no tinc gairebé consciència que hagi passat res, però mirarem una mica enrere a veure què ha donat de si aquest any al qual ja li queda poc temps de vida.

La unitat familiar, a jutjar pel que escrivia l'any passat, s'ha mantingut exactament igual i sense canvis rellevants. L'estabilitat i el dia a dia probablement fan que el temps passi més ràpid encara. Bé, sí que hem incorporat un nou giny mecànic que ens fa la vida més fàcil: un robot d'aquests que escombra i frega. Li diem Rosi, per la Rosalia. També vam haver de canviar la tauleta i el meu mòbil que van morir conjuntament (per motius diferents) en un dels viatges d'aquest any. Ah, i vaig acabar canviant el teclat de l'ordinador, així puc escriure fàcilment els números 7 i 9. Pel que fa a éssers vius, nosaltres estem bé, el gat també, tot i que cada cop el veig més gran, cosa que m'ha passat també amb els meus pares; ha estat un any de prendre'n consciència. La comunitat vegetal també sobreviu en el nostre reduït espai. Com ja hem anat fent els anys anteriors, hem seguit canviant les empreses de serveis que fem servir, després del banc i la llum, ara toca el torn al gas, que a partir d'ara tindrem en una empresa catalana, ja només ens queden les comunicacions en empreses de l'IBEX. També ha estat un any d'anar reduint el consum de plàstics i envasos, cada cop més conscients dels problemes mediambientals que patim. Per últim, ens hem fet donants de sang, ho anirem fent periòdicament.

Pel que fa a les meves activitats, ha estat un any amb moltes eleccions: dues d'espanyoles, les europees, i les que més em fan pencar, les municipals. Molta feina i molta activitat, però he acabat sense càrrecs a la secció local (per voluntat pròpia), tot i que segueixo ben implicat. També he participat en les protestes sempre que n'hi ha hagut, especialment després de la sentència dels presos i preses polítiques. El panorama polític torna a estar animat, més que el 2018, n'he parlat força al blog aquest any. I pel que fa a castells, ha estat un mal any, hem patit i no hem aconseguit assolir els nivells que volíem. Aquest 2019 jo complia els 25 anys com a casteller i no es pot dir que hagi estat en un gran moment.

Les estones de lleure i escapades aquest any han estat força marcades per la muntanya. Encara hem sortit a caminar més que els anys anteriors. Vam fer alguns escape rooms a principi d'any i apunta que aquesta activitat que tant ens agrada tornarà l'any vinent, però entre una cosa i l'altra els hem deixat de banda. Al gener vam anar a Tenerife una setmana i vam aprofitar per pujar al Teide (3718m), una muntanya tramposa, molt alta, però a l'abast de tothom. També a Escòcia, al juny, vam fer alguna excursioneta, i a la Patagònia ara a finals d'any vam fer dues excursions llargues, a la Base de les Torres del Paine i a la Laguna de los Tres, als peus del Fitz Roy. No són cims, però sí uns 45 km de ruta en total, poca broma. A la Patagònia, gran viatge de l'any i que vam decidir tard, quan ja ni ens ho esperàvem, vaig poder caminar per sobre la glacera Perito Moreno, veure pingüins i molts altres animals i tastar la gastronomia argentina i xilena. Ara que, la temporada d'estiu sí que va ser intensa pel que fa a muntanya. La pretemporada ens va portar, entre d'altres, a la Tosa d'Alp (2536m) o al Balandrau (2585m), i ja a l'agost, la setmaneta que vam passar a Vielha em va permetre assolir la meva bèstia negra: el Tuc de Molières (3011m) i després la Punta Alta del Comalesbienes (3014m). Un altre any amb tresmils aconseguits!

Cada cop ens costa més a tots plegats mantenir l'activitat blogaire, una prova més és que aquest any he fet la meitat de posts al Bona Nit que l'any passat. En alguns casos ha estat per manca de temps i concentració, com durant la campanya de les municipals, però majoritàriament per manca d'inspiració i d'imaginar-me la vida en posts, ara potser la veig més en tuits. En canvi, l'activitat al Llibres, i punt! s'ha mantingut, tot i que he llegit menys llibres que al 2018, però sempre en tinc algun en marxa. No he anat ni un sol cop al teatre ni al cinema, però he vist moltes pel·lícules, pràcticament una a la setmana. Segueixo participant a les iniciatives blogaires que puc, però com sabeu, no n'hi ha gaires de noves que diguem. Aquest any m'he plantejat seriosament què fer amb els blogs. Cada cop li veig menys sentit a aquest espai que estimo tant, però no pas al 'Llibres'. Això pot donar pistes del que pot acabar sent.

I això seria tot, em sembla que no m'he deixat res important pel que fa al meu any. Com veieu, no em puc queixar. Aviat 2020, ja ho veieu. No em faig propòsits, però sí que li demanaria una cosa al nou any si pot ser: que no passi tan ràpid com aquest que estem a punt de deixar. Espero que em seguiu acompanyant fins que el cos aguanti. Gràcies per ser-hi.