divendres, 2 de desembre de 2016

Sobre gustos

Un altre dia de sortir a caçar el sopar m'ha portat a pensar que no tinc per costum demanar el mateix menjar cada cop. En canvi, hi ha gent que repeteix una vegada i una altra el mateix. Si han trobat alguna cosa que els agrada, per què canviar? Però a mi m'avorreix repetir, amb el menjar i amb tantes altres coses, com els títols de correu electrònic, la resposta davant d'una felicitació, els camins per arribar al mateix lloc... M'agrada variar, sense que això impliqui fer grans canvis, però sí triar una opció diferent cada vegada. Un exemple molt clar: tinc un amic que sempre menja el mateix sabor de gelat. En canvi, jo no repeteixo mai dues vegades seguides. Amb una oferta tan gran, com es pot repetir sempre el mateix? Hi ha excepcions, és clar. No m'importa menjar dos o tres dies el mateix si això implica no haver de preparar més carmanyoles. I tampoc no m'agrada variar de parella, per si algú ho dubtava. Qui sap si aquests que no canvien mai el sabor del gelat, d'hamburguesa o de ruta sí que els agrada canviar de parella...

I vosaltres? Sou de costums, de demanar sempre el mateix? Fidels a una tria? O us agrada anar canviant entre diferents opcions?

dimarts, 29 de novembre de 2016

Clio


Com dues formiguetes, no som de gustos cars i ens agrada anar estalviant. Però arriba un dia que decideixes fer una despesa, mires si pots, i et sembla que és assumible, perquè el pobre cotxe que tens està vellet, i fa sorolls que anticipen una reparació que ja no val la pena. Amenaça amb deixar de funcionar en qualsevol moment. I després de tres mesos de meditar-ho, perquè som així de prudents quan de despeses grans es tracta, ens decidim per un Clio, que és també un cotxe modest, però que serà el nostre nou company segurament durant molts anys, i que ens agrada molt. No és aquest que us ensenyo, però serà molt semblant. Està en camí. De moment, la meitat del que val ja ha volat.

dissabte, 26 de novembre de 2016

Caçar el sopar

Tornant de la commemoració del Dia Internacional per a l'eliminació de la violència envers les dones a casa hi feia molt fred, encara que no tant com al carrer. Ella es va posar el pijama de seguida, i jo només em vaig treure les sabates, intuint que al cap d'una estona caldria anar a buscar alguna cosa de sopar. No em vaig equivocar. Ella ja estava davant del seu ordinador amb el radiador portàtil al costat. Em vaig aixecar per tornar-me a posar les sabates, i en tornar el gat ocupava el meu lloc, davant del meu ordinador, i al costat del radiador també, és clar. I quan em vaig acostar per fer-li un petó abans de baixar (a ella, no al gat), va començar el diàleg:

Ella: Has quedado... suplantado. (Ho deia perquè el gat m'havia pres el lloc)
Jo: Sí, no perd el temps. Bé, me'n vaig a caçar el sopar.
Ella: Porta'm alguna cosa a mi també —diu el gat per boca d'ella.
Jo: No, per tu no n'hi ha.
Ella: Ens tanques la porta de l'habitació quan surtis, que estem calenticos.
Jo: Quin morro! Vosaltres aquí i jo a passar fred! Doncs ja podries anar-hi tu!
Ella: Ui, no no.
Jo: Masclista! Ja que era aquest dia (el de l'eliminació de la violència masclista) ja podries baixar tu.
Ella: Jo, és que en realitat no sóc tan feminista, saps?

M'encanta que a casa puguem fer conya de qualsevol cosa, i que ningú ens miri malament per fer-ho. Vaig anar jo a buscar el sopar, per si quedava algun dubte...

dimecres, 23 de novembre de 2016

L'endevinadora

Sobre la meva companya de feina polonesa se'n podria escriure un llibre sencer, o una trilogia. La veritat és que m'ho he plantejat, però em frena que la gent pensaria que és ciència ficció, i la ciència ficció no crida massa. La seva última pensada ha estat visitar una mèdium, o això deia abans d'anar-hi, però després en parlava com a endevinadora o bruixa. Quan va dir que anava a una mèdium vaig imaginar que volia parlar amb algun difunt, però sembla ser que no.

Com ja m'esperava, el dia següent va tornar tota revolucionada, i va ser tema de conversa durant tot el dia, i amb tot aquell o aquella que hi volgués participar. Segons ella, la bruixa li havia encertat tot, coses sorprenents que no podia saber de cap manera. És fàcilment impressionable, val a dir. Però si expliques que has anat a una endevinadora i que creus que t'ha encertat la bonaventura en un ambient ple de tècnics, llicenciats i doctors en ciències biomèdiques, és normal que et prenguin per boja. La mentalitat racional dels científics va fer que es vessessin unes quantes opinions contraries i explicacions plausibles als encerts de la vident. Per començar, ningú es fa dir el futur si aquest pinta bé. Si hi vas és que algunes coses no et funcionen. A partir d'aquí, és trobar un fil que puguis estirar, i veure les reaccions de l'altre, per saber si t'equivoques molt o poc. Més que vidència, és capacitat d'observació i psicologia. Ah, i molta retòrica, perquè amb generalitats o amb prediccions que convencerien a qualsevol et fan pensar que t'estan descrivint de dalt a baix.

Les persones necessitem creure en alguna cosa, i si ja hem perdut la fe o l'esperança en els altres o en nosaltres mateixos, ens aferrem a qualsevol guia a seguir. D'això se n'aprofita tot un mercat d'estafadors i coses pitjors que fan el seu agost a costa de les febleses de la gent. Endevinadores, homeòpates, xamans... tots busquen la credulitat de les persones, aquesta necessitat d'aferrar-se a les solucions fàcils. Ah, i els diners. Sobretot busquen els diners. Això que no falti.

dissabte, 19 de novembre de 2016

Relats conjunts, Home nu penjant d'una finestra


On és, eh? On és!? Sé que és aquí, aquesta vegada em sentirà. Quan l'arreplegui se'n recordarà de mi, que jo no em deixo enganyar d'aquesta manera! I vostè tapi's senyoreta, no sigui desvergonyida! Ja sé que ell és molt aficionat a anar amb dones... i si vostè és aquí, vol dir que ell també hi és! Però on s'ha fotut!? D'avui no passa, eh? Avui no me'n vaig d'aquí fins que no m'hagi pagat els tres mesos de lloguer que em deu!


I aquesta és la meva participació al RC de novembre. Em sembla que l'home que penja agafarà fred...

dimarts, 15 de novembre de 2016

No serveixo per a això

Com més temps passo envoltat i relacionant-me amb gent que fa política, més m'adono que jo no tinc cap mena de futur en aquest àmbit. No és que m'esperés tenir-ne gaire, eh, però ara és que probablement tampoc voldria tenir-lo. No m'agrada haver de ser políticament correcte. No m'agrada no poder dir les coses pel seu nom, independentment de qui tingui davant. No m'agrada haver d'aparentar i fer el que anomenem 'postureig'. Estic en un partit que afortunadament no em dóna gaires disgustos, però me'n dóna, i no m'agrada haver de defensar allò que és indefensable, i que tots sabem que ho és. No m'agrada haver de posar bona cara a aquells que m'apunyalen per davant i per darrere, només perquè és part del joc. En definitiva, que no serveixo per a això.

No negaré que m'ho passo bé amb moltes coses que faig, és distret i em sento part d'un projecte, a banda que he conegut persones que valen molt la pena (també moltes d'altres que no). Però em sembla evident que la política no està feta per mi. Em va a temporades, també és cert, però no vull haver de fer les coses que deia abans per fer-me un lloc. O la política (i els polítics) m'accepten com sóc, o jo no l'accepto a ella.

dissabte, 12 de novembre de 2016

Trumpades

Fa uns dies que tots ens posem les mans al cap amb les notícies que ens arriben dels Estats Units. Encara ens fem creus que un racista, misogin, classista i violador confés sigui el nou president del país més influent del món. Aquell que té al seu abast el famós botó vermell. Algú que vol carregar-se l'assistència sanitària als que menys tenen, i rebaixar impostos als rics. Per no dir que vol deixar de protegir el medi ambient perquè no es creu el canvi climàtic, pensa que és una enganyifa dels xinesos per perjudicar els EUA. Aquest home és tot el que es diu d'ell, i més. Però si bé en cap cas em posaré a favor del seu nomenament, penso sincerament que l'alternativa que hi havia no era pas gaire millor. Són els problemes del bipartidisme americà i el sistema electoral que tenen. I de la mentalitat, allà només es conceben polítiques de dreta dura, i això que tenen uns índexs de misèria considerables.

A què es pot atribuir? Doncs és força incomprensible. Però que els arbres no ens deixin veure el bosc. Tenint en compte els nivells de pobresa i les crisis econòmiques que ha patit el món occidental els darrers anys, hom pensaria que calen polítiques per repartir millor la riquesa i fomentar la justícia social, però globalment estan sortint governs de dretes, i no precisament moderades, que advoquen precisament pel contrari. A España manarà de nou un corrupte inoperant i curt de gambals que ens té a tots escanyats. Alemanya marca el ritme a tot Europa amb polítiques de dretes, i a França la Marie Le Pen puja cada vegada més, ultra-dreta xenòfoba i radical. A tot arreu puja l'extrema dreta, i és el que porten les crisis. Qui gestionarà millor els recursos que aquells que només pensen en enriquir-se a ells i als seus? Qui ens traurà de sobre l'amenaça dels immigrants que, com tothom sap, ens treuen les feines i només porten delinqüència? Qui ens protegirà millor de l'amenaça terrorista?

Com sempre, la cultura de la por. Jo sóc el més fort i et protegiré de tots els mals, i la societat necessita que la tutoritzin. I més val perdonar algunes trapelleries, com embutxacar-se diners il·legalment o tractar les dones com a objectes, que mirar de construir alternatives incertes. Por al canvi. Por a uns enemics que ens diuen que existeixen. I control dels mitjans de comunicació, que amb això ja tens molt de guanyat. La democràcia està molt desvirtuada. Com s'arregla tot aquest desgavell? A EUA no, perquè allà no s'arregla amb res. Però a la resta, amb educació. Curiosament, la primera cosa que retallen tots els governs de dretes. Potser deu ser que no volen que s'arregli res.

dimarts, 8 de novembre de 2016

El fill pròdig

Potser els més antics de per aquí recordaran que els meus inicis en el món dels blogs, ara fa camí de deu anys, no van ser en el Bona Nit, que és el meu blog 'principal'. Tot va començar, amb total desconeixement d'aquest món, en un blog compartit amb uns amics, amb la finalitat principal de mantenir-nos al dia, compartir material audiovisual i relatar les nostres experiències. Aquest blog és La Comunitat del Fosfat, que va començar amb força, i on jo vaig saber que per no acaparar-lo totalment em calia un espai propi, i aquest va ser el Bona Nit, un mes i mig després.

Aquest blog va anar caient en picat per manca d'interès dels companys, i amb la paternitat de tots ells va quedar completament inactiu, amb alguna aparició puntual dels altres i de tant en tant jo també m'animava a publicar-hi alguna cosa. Ara ja estava aturat del tot, i entenc que ells van deixar fins i tot de mirar-lo. Doncs bé, reprenent el fil del post de l'altre dia, en que comentava la tornada d'alguns blogaires il·lustres (des que el vaig publicar s'ha deixat veure una altra blogaire referent, l'Alepsi), he pensat que es podia fer alguna cosa amb aquell blog oblidat també, i no serà la tornada de ningú, perquè dubto que els meus amics hi tornin a parar esment, però miraré de mantenir-lo viu amb un post setmanal per parlar d'allò que no parlo aquí, sèries, pel·lis que miri, coses que trobi per la xarxa, el que em vingui de gust. De moment fa tres diumenges que hi estic publicant, a veure si aconsegueixo seguir actiu allà també, ja que l'espai que em va obrir la porta a aquest món fantàstic que tant m'ha aportat mereix un respecte. Naturalment, si algun dia hi voleu passar i dir alguna cosa, hi sereu molt benvinguts.

dissabte, 5 de novembre de 2016

Diferents

Fa una setmana ens va sorprendre trobar al nostre Caprabo habitual (sí, comprem al Caprabo), un expositor amb fruites i verdures amb uns descomptes molt grans. També era estrany que l'expositor estigués separat del lloc on hi tenen normalment aquests productes. Si miraves els rètols, hi deia 'potser són lletges diferents, però són igual de bones'. Efectivament, es tracta de fruites i hortalisses amb la pell tacada, o amb forma estranya, o massa petites. I sí, tots aquests productes no es venen, no els veus habitualment, perquè ningú no els compra, i per això no els tenen.

Ja vaig veure un documental fa un temps on explicaven això, els compradors ens movem molt visualment, i si allò que anem a comprar no té la forma o l'aspecte que sol tenir, agafem el del costat, que sí que és 'normatiu'. Per això hi ha un bon nombre de productes que no tenen sortida, que són exactament iguals que els altres, però visualment poc agradables, i els humans tenim fins i tot prejudicis amb els vegetals. Normal, doncs, que ens espantin i rebutgem les persones pel seu color de pell, condició social, sexe o preferència sexual. Estem carregats de punyetes.

Ja la setmana passada vam fer una bona carregada de fruita i verdura diferent, a molt bon preu, i que ha resultat, com no podia ser d'una altra manera, igual de bona que l'altra. I aquest dissabte hi hem tornat, és clar. Ens agrada aquesta iniciativa, si et treus de sobre les manies, et pots estalviar uns calerons, aquests productes no es llencen, i tots hi sortim guanyant. Ep, també cal mirar que l'establiment no et vulgui fer passar fruita 'passada' per fruita 'diferent', que aquest segon cop ens ho ha semblat amb algun producte. Però tenim clar que mentre duri, sempre anirem a fer un cop d'ull als diferents. Encara serà la manera de menjar més verd, tu!

Imatge d'aquí.