dimarts, 20 d’agost de 2019

Alta, altíssima

Que l'excursionista de pa sucat amb oli és una mica fatxenda a hores d'ara ja no hauria de sorprendre ningú. Si a més ve d'assolir la seva muntanya fetitxe, la seva bèstia negra, s'entén fàcilment que estigui una mica crescudet. Per això quan va sentir que hi ha una muntanya que anomenen la Punta Alta del Comalesbienes, va pensar 'no n'hi deu haver per tant, tan alta no serà! Doncs sí que era alta, sí. Concretament 3014m.

La ruta seguida, gràcies a en Germinal V.

La ruta que van fer servir l'excursionista de pa sucat amb oli i la Fantàstica Acompanyant, aquest cop també acompanyats per la becària, parteix de la presa de Cavallers i s'enfila lentament per una pista forestal fins que trobes la desviació cap el barranc de Comalesbienes. L'ascensió a partir d'aquí té una pendent infernal. Ràpidament es guanya alçada pel barranc fins que ja no es pot avançar més i llavors cal seguir per un bosc lateral que desemboca en un caos de roques, que segueix pujant i pujant. Tot i fer-ho a un bon ritme, l'excursionista de pa sucat amb oli ja estava a punt de donar la volta quan va arribar als estanys de Comalesbienes, en una vall preciosa, havent remuntat ja 1000 metres des del punt de partida.

Estanys de Comalesbienes a mitja pujada al cim
i a l'altre cantó de la vall la Pala Alta de Sarradé

Allà se'ls generava el primer dubte. Agafar una mica de desviació per pujar primer al cim del Comalesbienes, amb algun pas complicat i una desgrimpada una mica aèria, o ascendir directament al coll per pujar només a la Punta Alta. Van optar per aquesta segona opció i el camí va resultar més senzill del que semblava, això sí, amb una fortíssima pendent altre cop, per completar els darrers 400 metres de pujada. La grimpada final a la Punta Alta des del coll té algun pas exposat, però poca exigència tècnica. Segon tresmil de l'excursionista de pa sucat amb oli i la FA en pocs dies, i el primer de tots per la becària!

Des del cim, primer pla dels Besiberris i el Comaloforno, 
i darrere l'Aneto i tota la Maladeta.

Al cim, la segona decisió. Tornar pel mateix camí o acabar la ruta circular, que es preveia llarga. Com que el dia era bo i sabien pel pedregar per on havien pujat, van decidir fer la circular. Just per descobrir que el primer tram de baixada era tan o més difícil que si haguessin baixat pel mateix lloc. La ruta llarga va demostrar ser molt, molt llarga. Això sí, passa per llocs extraordinaris com l'estany de Roca o l'estany Negre i es tenen unes vistes excepcionals dels Besiberris. Però les cames i el cansament acumulats els feien desitjar veure de prop la presa de Cavallers, que un cop van arribar al tram de l'embassament semblava no arribar mai. En total, 10 hores i 45 minuts de caminada que es van fer una mica pesats al final i també per la constant presència d'un sol de justícia, però realitzada amb una solvència considerable. Al final el Tuc de Molières havia resultat el teloner d'una altra gran ruta, una de les més difícils que recorda l'excursionista de pa sucat amb oli.

Ja de tornada, Estany Gran de Colieto en un paratge extraordinari.

Informe de danys: algunes cremades solars de poca intensitat tot i l'ús de crema, i només el cansament normal en una ruta d'aquestes característiques. La becària sí que va pagar la novetat i va acabar amb uns cruiximents intensíssims a les cames que li van impedir moure's amb normalitat els dies posteriors tot i haver fet un paper més que digne durant l'excursió. Danys perfectament comprensibles.

dijous, 15 d’agost de 2019

Qui riu ara, eh!?

Si una cosa no se li pot negar a l'excursionista de pa sucat amb oli és que és tossut com una mula. Quan una muntanya se li resisteix hi torna i hi torna. Però aquest cop no tornava a intentar una muntanya, tornava a intentar LA MUNTANYA. Bé, tampoc és que n'hi hagi per tant, però el Tuc de Molières va ser on va patir l'accident l'any passat, a banda d'haver-lo intentat altres cops sense èxit, així que màxim respecte. Recordem, cim de 3011m, Vall d'Aran, partint de la cara sud del túnel de Vielha.

Mirada enrere des del Salt de la Pleta. El dia despuntava.

Es tracta d'una ruta llarga, més del que sembla, i això es paga a la tornada. L'excursionista de pa sucat amb oli i la Fantàstica Acompanyant s'hi van posar a les 6:30h. Se surt des de l'Espitao de Vielha en direcció oest i en pla per tota la Pleta de Molières. La pujada, lleu però sostinguda, comença al final d'aquest tram i especialment a partir del Gotèr de Molières, un salt d'aigua on s'inicia una vall en forma de circ i aparentment sense sortida. Però de sortida, n'hi ha, si ets capaç de remuntar centenars de metres pràcticament en vertical. Un cop dalt hi ha recompensa, els estanys de Molières i unes vistes en primer pla del cim rocós (i no massa agraciat) que et mira desafiant.

 No és especialment bonic, oi?

Des d'aquí la pujada s'intensifica i les fites no ajuden a orientar-se, sort del track i que en tot moment es té a la vista el collet de Molières, que separa el cim del Cap deth Hòro, per on cal grimpar amb algun pas lleugerament complicat. Fins arribar a la base del cim el camí es fa llarg. La grimpada final fa la ruta interessant, però no es pot dir que l'excursionista de pa sucat amb oli sigui massa expert en aquest terreny. Tot i així, la crestejada posterior fins el cim et porten a unes vistes imillorables de l'Aneto i tot el massís de la Maladeta a un cantó, tot Aigüestortes a l'altre... l'excursionista de pa sucat amb oli sospita que el Tuc de Molières és en realitat un mirador posat allà expressament pel Conselh Generau d'Aran.

I aquí em podeu veure a la fita del cim amb l'Aneto a l'esquena!

La tornada és matadora i molt llarga. Bé, és exactament igual de llarga que la pujada, perquè es baixa pel mateix itinerari, però es fa molt llarga. A l'alta muntanya baixar no és pas més fàcil que pujar. Però a l'excursionista de pa sucat amb oli li queda la satisfacció d'haver conquerit un altre dels 3000 catalans, un d'especial, amb cert regust a venjança.

Informe de danys: cruiximents a diversos músculs de les cames, extrems als quàdriceps. Cansament físic i mental que es va passar amb una bona dormida.

dijous, 8 d’agost de 2019

Visca la coherència!

Després d'un gran viatge l'any passat, aquest any estava previst fer sortides més a prop i sobretot més barates. Escapades que ens permetessin estalviar una mica per abordar algun altre destí llunyà l'any vinent. A casa, que som de no estirar més el braç que la màniga, això de viatjar 'en gran' dos anys seguits ens feia cosa. Però després de fer algunes escapades com estava previst, ens hem trobat amb un munt de dies de vacances no assignats encara. I què n'hem de fer?

Hi hem donat unes quantes voltes i no hem trobat res que ens convenci... així que hem decidit recuperar la idea i fer el gran viatge que havíem descartat per aquest any. Visca la coherència! El cas és que per un cop, cosa encara més sorprenent, ens hem mogut ràpid i hem pres la decisió, ja tenim els vols i ara cal bastir l'esquelet de la ruta i reservar cotxe i allotjament. Les circumstàncies acompanyaven i no ho hem deixat passar, bé per nosaltres.

Però encara queda molt per enlairar-se. De moment descansos curts, muntanya i relax. Perquè aquest pla sí que no ha canviat. Estem una mica xalats, però no hi ha com tenir quatre rals a la butxaca, cal gastar-los! De la destinació ja en parlarem més endavant.

diumenge, 4 d’agost de 2019

Amics amb nens

No, no tinc fills i no tinc intenció de tenir-los, no ara, i potser mai. Tots els amics de la meva edat ja en tenen, els darrers de fa poc temps. De manera que ja no és possible tenir una trobada entre amics sense que hi hagi la canalla pel mig. He de dir que en les últimes trobades ningú ens ha preguntat 'i vosaltres què?', cosa que és molt d'agrair. Però tot i així, i encara que sigui una 'unpopular opinion', voldria reivindicar com de difícil és per les parelles sense fills quedar amb les que sí que en tenen. N'hi ha de tot tipus, tenint en compte que els nens i nenes són el centre de l'univers, però amb sort pots mantenir una conversa més o menys normal amb els pares. Fins i tot d'algun tema que no sigui la maternitat o la criança. Però en alguns casos és inútil fer qualsevol intent de parlar d'una cosa que no sigui el propi fill. Compassió, si us plau. Que sí que és molt maco i que tothom és molt feliç, però la nostra vida no gira al voltant d'aquestes criatures. Ja em podeu tirar pedres si voleu, però no, em nego a ser considerat el raret i que ja ho entendré quan en tingui. Perquè aquestes actituds no fan altre cosa que fer-me passar les ganes encara més.

dissabte, 27 de juliol de 2019

Literalitat




No entenia per què li retreien sempre que espatllava les bromes i que s'ho prenia tot al peu de la lletra. Era cert que ell no en sabia de metàfores ni de retòrica, però les paraules tenen un significat, no veia per què se n'havia de fer un altre ús. Per això quan la seva dona, més que farta de les seves sortides, li va reblar un 'agafa la porta i marxa d'aquí!', ell, obedient, no va poder fer altra cosa que fer-li cas.


Aquesta és la meva humil aportació a la substitució estiuenca de la Carme!

dimecres, 24 de juliol de 2019

Plàstics

Els plàstics estan de moda. De moda perquè ens estem adonant que la quantitat de residus que generem és insostenible i que si continuem així ens ofegarem en la nostra pròpia merda. El 'progrés' és el que ens ha portat fins la situació actual, ho volem tot fàcil, tot ràpid i que no ens robi temps ni més diners del que és necessari. D'aquí que actualment tot es vengui envasat, en alguns casos fins l'absurditat, ja que de manera natural ja tenen la seva pròpia coberta. Desconec si la situació és reversible, però sí que sé que tenir consciència mediambiental, consciència en general, és pesat, feixuc i car. I això que de vegades només cal pensar com feien les coses les nostres mares i àvies fa temps (no dic avis i pares perquè aquests no feien res segur).

Partint de la base que eliminar el consum de plàstic és poc menys que impossible, sí que es poden anar fent petites accions per reduir-los en el nostre dia a dia. M'agradaria compartir els canvis que hem anat fent a casa per mirar de no generar tants residus, a banda de la recollida selectiva que això ja fa molt temps que ho fem. Per exemple, fa temps que vam deixar de fer servir bosses de plàstic al supermercat, sempre hi anem amb bosses de ràfia. Si comprem productes que han de ser agrupats o continguts, fem servir bosses de paper. Vam adquirir un filtrador d'aigua per no haver de comprar ampolles, però l'aigua a casa és força dolenta, així que no les hem pogut eliminar del tot. Naturalment, no entren a casa plats, gots o coberts d'un sol ús, mirem que tot el material sigui reutilitzable. També hem comprat porta entrepans de tela per no fer servir paper de plata. Darrerament estem canviant els productes d'higiene. Per no comprar sabó i xampú envasats, hem començat a fer-los servir en pastilla i estem explorant adrogueries a granel on també en venen de líquids, on pots portar el teu envàs i te'l reomplen. També tenen detergent i sabó de roba a granel, serà un camí que explorarem properament. I ens queda pendent, com a mesura a curt termini, deixar de comprar carn i altres productes frescos en les safates ja preparades.

No salvarem el món, però mirem de posar el nostre gra de sorra a la reducció del consum de plàstic, que tot i que sembla que comença a haver-hi consciència col·lectiva al respecte, no para de créixer i créixer. Espero que m'expliqueu les vostres petites accions (si són grans millor!), a veure si em doneu idees i podem reduir encara més el nostre consum.

divendres, 19 de juliol de 2019

La Rosi

A casa ens seguim modernitzant, ens havien parlat molt bé d'aquesta fornada de robots de neteja que hi ha ara, que escombren i freguen en alguns casos, i que se solen conèixer amb el nom re 'rumbes', ja que la marca que els va popularitzar es diu iRobot Roomba. Bé, la nostra no és d'aquesta marca, però és un model força avançat que ens ha donat bones sensacions en les nostres primeres experiències. La idea de no haver d'escombrar o aspirar regularment ens ha convençut i sembla que serà possible!

Li hem posat Rosi de nom, seguint la meva llarga tradició de posar noms femenins als ordinadors i altres andròmines que són més espavilats que jo. Els noms sempre els trio en funció d'alguna dona o personatge que estigui de moda en el meu univers, i hi ha algú que estigui més de moda avui dia que la Rosalia? Però bé, un dubte que ens generava tenir un aparell d'aquests era la relació que establiria amb el gat, que no es porta massa bé amb els aparells nous. No ha estat cap excepció, ja li ha bufat unes quantes vegades. Aquí us deixo un dels primers contactes d'en Blog amb la Rosi. L'inici d'una gran amistat...


diumenge, 14 de juliol de 2019

Relats conjunts, Galileu afrontant la Inquisició


He de dir, mestre Galileu, que ens teniu ben desconcertats. Els vostres treballs estan tan ben fonamentats i exposats que ens han fet dubtar, bé sabeu que no som un tribunal sospitós d'anar contra les idees de la santa Església, però ja us vaig fer saber a la darrera vista que estàvem disposats a passar per alt aquestes teories vostres perquè no tenim eines ni prou coneixements per dir que us equivoqueu. Que siguin les properes generacions amb els seus avenços qui decideixin quina de les dues postures és l'encertada. 

Però ara ens trobem que heu escrit un nou tractat i el presenteu en ple judici. Que no sabeu que no us ajuda i us fa passar encara per més heretge del que ja sou? N'hem fet una repassada minuciosa, com correspon a la nostra posició, i només hi hem trobat bestieses i apologia de la bruixeria, perquè el que exposeu no pot tenir un altre nom. Persones que podran parlar a distància de viva veu a través d'un fil? Ens voleu fer creure que podrem volar pels aires dins de grans màquines de metall? Tenir llum a dins les cases durant tot el dia i la nit, i sense necessitat d'espelmes? Que viurem molts més anys i serem capaços de curar totes les malures? Que els carros es podran desplaçar sols sense necessitat de bèsties de càrrega? Ximpleria rere ximpleria. Això que dieu només esta a l'abast de Déu. Us penseu que sou Déu, vós? Potser sí que us haurem de fer cremar a la foguera, al capdavall...


La meva aportació tardana als Relats Conjunts d'aquest mes!

dimecres, 10 de juliol de 2019

Pista: No

L'excursionista de pa sucat amb oli no és persona fins que s'ha pres un cafè amb llet. Després tampoc no és massa persona, però una mica més sí. Per això se li va posar fatal llevar-se d'hora i no tenir llet a la nevera, quina desgràcia! On podia trobar-ne a aquells hores? Potser al Puig de Fontlletera en trobaria. Però després de pujar els 2577m no en va trobar ni gota. Allò de després, pujar els 2585m del Balandrau, ja era per vici, només perquè va trobar que el nom era molt bonic.

La ruta seguida, gràcies a VU i a Wikiloc

La ruta seguida és una circular que parteix del Collet de la Gralla, on hi caben uns quants cotxes aparcats. Però per arribar allà cal remuntar una pista no asfaltada de 5 quilòmetres, teòricament apta per a turismes, però l'excursionista de pa sucat amb oli no opina el mateix. Si no porteu un 4x4, no hi aneu. Després de poc més d'un quilòmetre, van deixar el cotxe on van poder i van seguir pujant a peu (van fer uns 7km més del necessari en total). És una ruta que transcorre en bona part per pista forestal, però que s'ha d'abandonar per fer el Fontlletera i després a la tornada, no té camins marcats, es fa tot camp a través, per bé que tot està a la vista. És difícil perdre's, però no tant no trobar el millor camí possible.

Camí al Puig de Fontlletera. Si mireu bé hi trobareu la Fantástica Acompanyant!

La pujada al Puig de Fontlletera la van fer, doncs, deixant la pista un cop van tenir l'objectiu ben a la vista, muntanya amunt i sense pèrdua, però amb un pendent considerable que va fer suar de valent a l'excursionista de pa sucat amb oli, però no tant a la Fantàstica Acompanyant, que va sobrada. Des del cim hi ha bones vistes, però el que no es veu és un bon camí de baixada. Un cop més, se sap cap on s'ha d'anar per arribar al Coll dels Tres Pics, però ja t'espavilaràs. Terreny força descompost amb molta pedra petita.

Des de Fontlletera, el Balandrau espera. Rodolí.

L'ascensió al Balandrau sí que té el camí marcat i té menys pendent que el Fontlletera. Les possibles vistes a l'Olla de Núria prometien, però quan van arribar dalt es va alçar una mica de boira i pràcticament només veien el Torreneules, que està ben a prop. Hi havia l'opció de tornar enrere o acabar la circular. Es van quedar amb aquesta darrera opció i, com no podia ser d'altra manera, l'excursionista de pa sucat amb oli es va perdre. No gaire, perquè segueix estant tot força a la vista, però un grup d'excursionistes seriosos el van despistar i després van haver de revertir part del camí.

Al cim del Balandrau una mica de boira impedia veure el paisatge. 
En primer pla el Torreneules, darrere el cims de l'olla de Núria.

L'excursionista de pa sucat amb oli i la Fantàstica Acompanyant tenen més que explorat el Ripollès, però encara els queden cims per fer. Els serveix d'entrenament per les cames i el cap de cara a afrontar fites importants, ja s'acaba la pretemporada.

Informe de danys: Cansament a les cames amb cruiximents lleus. Una petita ferida de guerra a la cama de la Fantàstica Acompanyant, per una caiguda sense importància.

Pròxima estació: La bèstia negra.