dissabte, 15 de desembre de 2018

Balanç 2018

Se'ns acaba un 2018 estranyot i força descoratjador per les aspiracions nacionals amb les que vam acabar 2017, però més enllà del moment polític que patim, la vida ha continuat fent el seu camí i toca fer balanç de l'any, com sempre faig des que tinc el blog, el 15 de desembre.

L'any 2018 va començar a Berlín, en un preciós mercat de nadal. Allà vam passar el cap d'any, una manera genial d'iniciar-lo. Al setembre va fer 5 anys que la Fantàstica Acompanyant i jo fem camí plegats, sembla que encara no s'ha cansat de mi! I el que segueix vivint com un rei és en Blog, el gat més mimat del món mundial. Els tres i la nostra comunitat vegetal seguim vivint al mateix lloc, l'economia no ens fa patir, però tampoc ens permet buscar un lloc millor per viure. Un dels ginkgos ha passat definitivament a millor vida (en queden 5) i també un gerani. Per contra, un dels alvocaters ja fa 90 cm d'alçada, aviat m'atraparà. El Clio ha passat la revisió del segon any i està en perfecte estat. Pel que fa a temes domèstics, si l'any passat vam canviar d'entitat bancària, aquest any ha estat el torn de l'electricitat: ens hem passat a Som Energia recentment. Hem tingut problemes amb les persianes, les tres que tenim es van desintegrar en molt poc temps de diferència, però ja estan arreglades, com també un problema d'humitats que feia temps que durava, i tenim porta del carrer nova, que l'anterior semblava que hagués de caure només bufant. Ah, tenim el pis encara molt més maco i acollidor a base de manualitats. 

Com comentava, aquest any ha estat políticament molt tediós. Veníem d'assolir les més altes quotes d'activisme amb el referèndum del primer d'octubre; a dia d'avui sembla que tot ha acabat en folklore i accions simbòliques. El que no és simbòlica és la justícia espanyola, que manté presos i preses polítiques i persones exiliades. Alguns d'ells estan actualment en vaga de fam i és una reivindicació que desitjaria que acabés, penso que els presos ja han patit prou com per, a sobre, arriscar la seva salut. Ens hem mantingut mobilitzats en diverses manifestacions i participo regularment en les concentracions setmanals per reclamar el seu alliberament, però el tedi general i la situació local també m'han matat molt les ganes de militar. Ara bé, s'acosten les municipals i el meu compromís amb les persones de la secció local farà que m'hi impliqui més que mai, si això és possible. Trauré les forces d'on podré. Per si tot això fos poc, ens enfrontem a una pujada de la ultradreta molt preocupant de la que ja he parlat aquí al blog, com també de feminisme, un tema que m'interessa cada cop més i que intento treballa dia rere dia.

I a tot això, no he deixat de fer castells, però amb responsabilitats molt petites que em treuen poc temps. Ha estat un any especialment difícil castellerament parlant. A banda, hi ha hagut Concurs de Castells a Tarragona i va guanyar la Vella de Valls, trencant així l'hegemonia de moltes edicions de Vilafranca. És clar que, si parlem de distraccions, aquest any m'he fet un fart de fer Escape Rooms! M'estrenava l'any passat i aquest 2018 n'he fet una pila, un d'ells al Gran Teatre del Liceu, no el millor tècnicament, però segurament sí que el més remarcable. També he llegit més que els darrers anys i he vist més pel·lícules i sèries que mai.

Aquest any ens havíem plantejat fer força muntanya i penso que ho hem aconseguit, sempre des del nostre escàs nivell com a excursionistes i el poc temps que tenim per dedicar-hi. Vam començar fent una excursió amb raquetes al Tuc Miei (2258m) a la Vall d'Aran, vam visitar les Coves de Can Riera de Torrelles de Llobregat i vam pujar al Mont Caro (1441m) pels volts de Setmana Santa en una escapada a Terres de l'Ebre. Un altre fet important de l'any va ser el viatge a Canadà que per mi suposava sortir per primera vegada d'Europa. Allà vam fer diverses excursions pels parcs naturals, la més destacada de les quals va ser la Plain of the Six Glaciers i el llac Agnes. I de tornada, vam fer un nou intent de revalidar els galons de 3000m, altre cop amb el Tuc de Molières, però va acabar en accident: vaig caure per una pendent de neu i vaig rebre una bona patacada, sense conseqüències greus. Per sort, la setmana següent sí que vam aconseguir coronar el Besiberri Sud (3023m) sense incidents i em va fer molta il·lusió. Vam acabar temporada fent l'Olla de Núria, una ruta llarga que té com a punt més alt el Puigmal (2913m). Parlant de Canadà, ha estat el viatge estrella de l'any, és clar, i això ha fet que no poguéssim viatjar gaire més, però sí que vam estar a Berlín a principi d'any, com comentava, i també vam fer una setmaneta a Viena a la tardor.

I acabem la repassada amb el blog. Un cop més, em vaig proposar arribar als 100 posts, cosa que no he fet els dos darrers anys. Si tot va bé, aquest any sí que compliré. El Llibres, i punt! segueix a bon ritme, però no he pogut continuar fent posts setmanals a La Comunitat del Fosfat, no he trobat el temps. Cada cop em costa més mantenir el nivell de participació a la catosfera, ho vaig desenvolupar en una trilogia blogaire (1, 2, 3) on abordava diversos temes. També us vaig fer pencar per l'onzè aniversari del blog, on us demanava quin havia estat el vostre viatge més especial. Aquest any també vam tenir una petita crisi perquè el blogger va deixar d'enviar-nos els comentaris al correu, però al final ho vam solucionar. Intento no deixar de passar mai pels vostres blogs i participar en allò que proposeu, però aquí al blog només he seguit fent relats mensualment gràcies a Relats Conjunts i a les substitucions estiuenques de la Carme Rosanas.

I em penso que no em deixo res remarcable. Ha sortit llarguet, però és que un any dóna per molt. Veurem què ens porta el 2019, que ja truca a la porta. Moltes gràcies a tothom que passa incansablement per aquí, o de manera esporàdica, és sempre un plaer tenir el vostre feedback, espero continuar tenint-lo fins que el cos aguanti.

dimecres, 12 de desembre de 2018

Moniatos

S'acosten les festes i qualsevol intent de fer bondat amb el menjar quedarà reduït a cendres, entre els àpats tradicionals i els sopars nadalencs que, per cert, jo començo avui, la resistència és fútil. Deixant de banda això, volia explicar que a casa mirem de consumir fruits de temporada i la sorpresa d'aquest any ha estat el moniato. Excloent algunes incursions esporàdiques, per mi el moniato era només aquella cosa pastosa i embolicada en paper de plata que hi havia al costat de les castanyes i els panellets el dia de la castanyada. Cada any en menjava una rodanxeta perquè no fos dit que no el tastava, però res.

Foto extreta de la Viqui.
Doncs bé, aquest any a la castanyada de casa els vaig fer el mateix cas que habitualment, però posteriorment se'ns va acudir comprar-ne un dia i mirar de fer-lo d'alguna altra manera, i quin èxit tu! La idea segurament ens va venir recordant un dinar en un conegut i cèntric restaurant barceloní que, no vull dir noms, però es diu Semproniana, en el que ens van servir unes braves de moniato que eren una meravella. Vam provar de fer-lo de diverses maneres i li hem trobat el gust. Per exemple, n'hem fet daus al forn per menjar amb salsa brava i un intent de xips una mica socarrimats però bons. També en posem per substituir la patata com a acompanyament dels pèsols o com a ingredient de la crema de carbassa, que li dóna un gust molt bo. La carbassa, per cert, un altre producte que explotem per aquestes dates.

Descobreixo ara que, a banda de ser molt bo, el moniato ataronjat, que també es coneix com a batata, és ric en vitamina A i en altres vitamines i micronutrients. Tot ideal! Així que, ja que és un aliment tan recomanable (això ho dic jo), voldria saber si en mengeu i de quines maneres el prepareu, a veure si em doneu idees diferents per consumir-lo, que ho provarem a casa. Així farem feliços els venedors de moniatos també!

diumenge, 9 de desembre de 2018

Energia

Seguim amb les tradicions d'aquestes dates. No sé si és que al desembre tot es precipita perquè no ho has fet abans, però al 2017 ja vaig explicar que havia fet un primer pas per la desconnexió amb el marc mental espanyol fent el canvi d'entitat bancària per una amb seu a Catalunya i que no cotitzi a l'IBEX. Aquest any és el torn de l'energia, que després de cobraments abusius i canvis de distribuïdors sense que sapiguem que hi ha darrere, hem decidit tallar-ho d'arrel i optar per l'opció Som Energia.

Ja hem començat els tràmits pel canvi de companyia, ens hem fet socis de la cooperativa, perquè es tracta d'una cooperativa de consum, i les properes setmanes es materialitzarà el canvi. Un dels avantatges principals és que podrem triar la tarifació horària del nostre consum de la manera que més ens convingui, però són tants els canvis, començant per trencar els monopolis energètics i donar una puntada de peu a les velles maneres d'estafar els pobres consumidors i continuant per apostar per les energies renovables i el canvi del model energètic, que estem molt contents de contribuir-hi.

En uns moments que el procés independentista viu de símbols, segueixo pensant que aquestes accions petites, minúscules si voleu, són més efectives que d'altres que es fan. Sí fossin accions majoritàries segurament inquietarien més els poders de l'Estat que cap altra cosa. Ho faig per consciència, per responsabilitat i per convicció, no com a acte simbòlic. Mica en mica, seguir fent passos cap a la desconnexió i cap a millors maneres de gestionar els recursos.

dijous, 6 de desembre de 2018

Sèries 2018

El mes de desembre sempre és el dels resums i balanços, i ja que ara el nadal comença a mitjans de novembre, tampoc jo esperaré gaire a començar amb els meus resums. I ho faré desdoblant un dels posts clàssics d'aquestes dates, perquè la cultura de mirar sèries per plataformes digitals cada cop està més integrada en el nostre dia a dia i aquest apartat d'oci es mereix un post separat de les pel·lícules vistes, que ja vindrà i que aquest any també han augmentat força a casa. Comencem doncs per les sèries que hem seguit aquest any a casa, la llista de les quals probablement ja no variarà d'aquí a final d'any perquè n'hem començat una amb diverses temporades:
  • Como defender a un asesino, T3-4
  • Black Mirror, T4
  • Mindhunters, T1
  • Stranger Things, T2
  • The end of the F***ing World, T1
  • Altered Carbon, T1
  • Jessica Jones, T1-2
  • 13 Reasons Why, T2
  • La casa de papel, T1-2 (acabada)
  • Fortitude, T1
  • Suits, T1-8
  • Disenchantment, T1
  • Sense 8, T1-2 (acabada)
  • House of Cards, T6
  • The Blacklist, T1 (en curs)
Ha estat l'any de 'Suits', que ens ha enganxat molt i hem vist les 8 temporades disponibles (falta la segona meitat de la vuitena, que s'emetrà al març, segons tinc entès). També destacaria 'Sense 8' i 'La casa de papel', i personalment 'Mindhunters', encara que hi ha discrepància a casa. Per sobre de totes, però, hi ha 'Black Mirror', que si descomptem 'Joc de Trons' que menja a part, per mi és la millor sèrie actual amb diferència. En l'apartat de decepcions, 'Altered Carbon', o com desaprofitar una magnífica idea, Disenchantment i la temporada 6 de House of Cards, que ha perdut la gràcia absolutament sense en Kevin Spacey, tot i que em sembla bé que l'apartessin pels seus escàndols d'abusos a menors. 'The Blacklist' té bona pinta, però portem pocs capítols per jutjar. Veurem quines sèries ens portarà 2019!

dilluns, 3 de desembre de 2018

The non-special ones

Rèiem dels americans per haver votat Trump. És que són curtets, pobres. Ens la bufa que a Polònia, país castigadíssim, hagin guanyat els nazis. I ara pensarem que els andalusos són la riota de l'Estat perquè es deixen entabanar pel populisme. Ja pararem de riure quan veiem que al nostre país, tan pur, tan noble, pacífic i cívic, tampoc no estem lliures de feixistes, que de moment surten al carrer, però que també hi seran a les urnes. Perquè no som un país diferent de qualsevol altre, per més que ens ho vulguem creure,  i a la ultradreta li toca pujar a tot arreu, diuen els sociòlegs. Haurem de lamentar no prestar-li prou atenció.

divendres, 30 de novembre de 2018

Fent comptes

Justament ara fa un any feia un post que es deia Prioritats. Allà explicava que havia valorat apuntar-me a un gimnàs, però que en veure els preus m'havia semblat extremadament car. En fer la reflexió em vaig adonar que probablement el que em costaria el gimnàs anualment seria menys que el que em gasto en llibres, però era només una suposició, un càlcul aproximat. La conclusió, evidentment, era que per un gimnàs em semblava molt, però per llibres no tant. Qüestió de prioritats.

Doncs bé, aquell post em va deixar un dubte seriós: quant redimonis em gasto en llibres? I com que ja sabeu que no paro de fer llistes i classificacions, no ve d'una, oi? Vaig començar a apuntar tots els llibres que entraven a casa per quedar-s'hi i el que m'havien costat. Com que la llista de pendents ja puja a 80 volums i ja no compraré més llibres fins la campanya de Reis (que serà un drama), estic en disposició de presentar aquestes dades.

Aquest 2018 han entrat a casa un total de 52 llibres que han pujat la no menyspreable quantitat de 648.91€. No tots són comprats, si no aquesta quantitat seria encara més alta. Algun me l'han regalat, n'he guanyat alguns en una rifa o me'ls han enviat per ressenyar. Ep, però la majoria trinco trinco, eh! També és cert que sempre llegeixo en paper i la majoria de llibres són nous, que no són precisament barats. Però bé, cadascú es gasta els diners que té en el que vol, i a mi gastar-los en llibres no em sap mai greu.

dilluns, 26 de novembre de 2018

Comunicació no sexista

Cada cop es parla més de les eleccions municipals 2019 i això vol dir que els partits ja es posen en mode eleccions. Independentment que ens agradi més o menys que es plantegin unes eleccions com si no passés res, les precampanyes ja van prenent forma i per mi és una oportunitat per aprendre. En aquest cas, he pogut assistir a una formació de comunicació no sexista que m'ha resultat molt interessant. M'esperava una altra cosa, perquè l'expectativa era aprendre a comunicar de cara enfora de manera igualitària i no ofensiva per ningú, però ens hem centrat més aviat en la comunicació interpersonal i s'ha generat un debat constructiu en la que tothom ha pogut participar.

Partint de la base que tradicionalment els espais d'opinió i de decisió han estat ocupats per homes, la introducció de la dona en aquests espais ha costat déu i ajuda i encara a dia d'avui no està normalitzat. No és gens estrany que una dona que pren la paraula en una reunió o en un debat sigui interrompuda o parli sempre amb peus de plom perquè ningú pensi que li està trepitjant el terreny. Això, si és que s'atreveix a començar a parlar, o té la valentia d'oferir-se per fer alguna tasca. Com podeu imaginar, això és una anomalia. També passa que, quan una dona aporta idees, no és escoltada, però si posteriorment un home planteja la mateixa idea és rebuda d'una manera molt diferent. Ser conscients d'aquestes coses ens ha d'ajudar, tant a homes com a dones, a no deixar que passin, a contribuir a que tothom sigui escoltat per igual i pugui participar amb seguretat. Precisament, la inseguretat que de vegades sembla que mostren les dones és prudència, un cert complex d'inferioritat, i molts cops són expertes en allò que no s'atreveixen a exposar. Això no pot passar, hem d'aprendre a fer que no passi.

Llenguatge inclusiu, evitar discriminacions o posar en dubte les dones només pel fet de ser-ho, donar tractament diferent a una dona o un home menystenint la formació d'ella, són alguns exemples de com el llenguatge pot ajudar a normalitzar la participació de la dona en espais d'opinió i participació. Però sobretot que no quedi en paraules, perquè no sempre el que comuniquem és el que després fem en la nostra vida quotidiana. És feina de tots i totes que acabem no veient un gènere, sinó una persona.

dissabte, 24 de novembre de 2018

Relats conjunts, El malson


Quin malson he tingut, tu! Somiava que una dona guapíssima, molt bella, vestida tota de blanc, arribava al meu castell sobre el seu cavall negre com el carbó, com si d'una aparició mística es tractés, però en veure'm queia desmaiada de l'ensurt. No n'hi ha per tant! Tampoc sóc tan lleig! Vosaltres què creieu?


La meva participació (poc inspirada) als Relats Conjunts de novembre.

dimarts, 20 de novembre de 2018

15 anys en el futur

Després d'haver llegit el darrer llibre d'en Salvador Macip Fills de la Setena Onada, una de les crítiques que li vaig fer és que ha imaginat un futur proper molt semblant al present que coneixem. En el llibre, que passa uns 15 anys en el futur, hi ha algunes millores tecnològiques, però la manera d'interactuar dels personatges és molt semblant a la d'ara i la seva vida quotidiana no sembla haver patit grans modificacions. Ell comenta que no creu pas que d'aquí a 15 anys tinguem cotxes voladors, però no es tracta d'això, sinó de coses menys perceptibles. 

Si mirem 15 anys enrere no teníem smartphones, però sí mòbils que feien trucades i enviaven missatges. Les tauletes eren inexistents i els rellotges no eren intel·ligents, però donaven l'hora la mar de bé. Si volies fer anar un patinet o una bici havies de gastar energia i suar. Miràvem la tele i, en cas de seguir una sèrie, ens havíem d'esperar una setmana a veure el següent capítol. Els formats físics per escoltar música ja desapareixien i el que es portava era l'mp3 i la pirateria. Era impensable que es pogués sentir tota la música del món amb un sol aparell i en streaming. No existien les xarxes socials, només blogs, però no en tenia pràcticament ningú! Les xarxes socials eren els xats, que ja no se'n troben. Ah, i encara ens fotíem un bon embolic amb l'euro! Fixeu-vos que, fins i tot, Google encara tenia competència...

Aquests són només uns quants exemples de com ha canviat la nostra vida en molt pocs anys i la tecnologia no creix de forma lineal, sinó exponencial. Així que d'aquí a 15 anys segur que la nostra manera de viure haurà canviat moltíssim (si és que encara som aquí, perquè la tecnologia bèl·lica també evoluciona). Moltes coses funcionaran diferent, però ni ens n'adonarem perquè haurem anat acompanyant el canvi i els nous avenços ens semblarà que sempre han estat allà. No és la meva intenció que en Macip s'enfadi, però d'aquí a 15 anys penso que tot haurà canviat molt. Per exemple, imagino que la majoria de formats físics de reproducció i entreteniment hauran desaparegut i seran virtuals i hologràfics. Existiran ambients immersius per connectar-se a la xarxa, que seguirà existint, però probablement no com la coneixem ara. Segurament les cases estaran molt més robotitzades i domotitzades i serà cada cop més comú que els assistents i serveis de cara al públic no siguin humans sinó màquines. La intel·ligència artificial estarà molt més perfeccionada, és clar. I tantes altres coses.

Quines coses? Això us vull preguntar. Quines coses penseu que hauran canviat d'aquí a 15 anys? De tecnologia, de manera de viure, de moure's, de comunicar-se, de distreure's. Va, sigueu imaginatius!