dijous, 16 de novembre de 2017

Vull ser història

No puc treballar amb tu. Per com sóc, per com ets. Podríem ser molt productius, perquè tens el que no tindré perquè no m'interessa. Perquè tinc el que a tu et manca i ja no aprendràs. Però ets dura. Però no escoltes. O decideixes escoltar a qui no hauries i no t'adones que t'han rentat el cervell. O te l'has deixat rentar. O senzillament ets una mala persona, no ho sé. Però em sembla una afirmació massa subjectiva, i jo només sóc una part. En tot cas, no puc treballar amb tu. I el pitjor de tot és que no vull. Perquè no estava aquí per a això, i aconsegueixes que tot em sigui igual. I és molt difícil fer qualsevol cosa quan no tens forces, ganes i, sobretot, quan no t'importa. Al final, si he de triar entre tu i jo, et trio a tu. Vull ser història.

diumenge, 12 de novembre de 2017

Procés i cultura

Sentia ahir en un programa de televisió que la situació sociopolítica del país està fent que la gent consumeixi menys cultura. Centrem la nostra atenció en la voràgine informativa i ja no prestem atenció a aquells elements del lleure que ens ajuden a créixer i a cultivar-nos. Ho deien dos professionals del món del teatre, però és aplicable a qualsevol camp. Val a dir que considero que tenen raó, estem més pendents dels mitjans i/o les xarxes socials, jo mateix he lamentat recentment que no dedico tant temps a la lectura com m'agradaria, perquè el cap em marxa a altres bandes.

Però m'agradaria fer una petita reflexió que potser molestarà a algú, però és el que penso. Què considerem 'consumir menys cultura'? Per mi és no tenir temps per llegir, anar menys al teatre, interessar-se menys per exposicions i museus. Això ens surt de manera natural, perquè desviem la nostra atenció a altres bandes. Però què és pels professionals que 'subministren' cultura que la gent en consumeixi menys? Doncs que no guanyen tants diners amb la seva activitat. No guanyen diners venent llibres, programant obres o fent pel·lícules i això vol dir que ja no consumim cultura. Els és igual si llegim els llibres o mirem les obres o les pel·lícules. Mentre paguem per elles, els és igual si ens culturitzem o no. I em sap greu, la veritat. Perquè la cultura és important i fa persones millors. En canvi, gastar diners no està a l'abast de tothom. Així que encara que visquéssim en perfecta harmonia social, alguna gent tampoc no podria pagar els preus prohibitius de la cultura. Els considerem mals consumidors? Potser si la cultura fos més assequible tindríem una societat millor. Però alguna gent guanyaria menys diners, és clar, i no interessa.

Per la seva tranquil·litat, m'agradaria dir-los que hi ha persones com jo que tenim la sort de no passar penúries econòmiques en aquests moments, i que som els consumidors perfectes, ja que seguim comprant llibres a cabassos, i a preus aberrants, sabent que tindrem poc temps per llegir-los, o que som capaços de perdre uns vols per visitar un país estranger, que també és cultura, perquè sentim que el país ens reclama més enllà de les nostres ganes de culturitzar-nos. Per ells ja complim. Però nosaltres perdem.

dimecres, 8 de novembre de 2017

Seran sempre nostres


Hora punta d'un dimecres. Així estava la carretera on jo era. Així estaven totes les carreteres. I les fronteres segueixen així. Jo no sóc ningú, i molt menys en sé més que el nostre president i els responsables dels partits polítics. Però penso que el que hem fet aquest 8N és el que hauríem d'haver fet ja fa molts dies, i mantenir-ho el temps que calgui, en comptes d'acceptar unes eleccions il·legítimes, adulterades i amb zero garanties. Alguns ens partim la cara per defensar els resultats d'un referèndum, però anirem a unes eleccions que el deixen enrere i l'obliden. I el que va passar no ho hauríem d'oblidar mai. Ja no entenc res.

dimecres, 1 de novembre de 2017

Pajaritos

Com ja he explicat altres vegades, la castanyada és una data marcada al calendari de la meva família, cada any ens reunim per celebrar aquesta festivitat i atipar-nos de castanyes, panellets, i algun que altre moniato. Aquest any no va ser excepció, i com els anys anteriors, els panellets els vam portar nosaltres.

Com que ens veiem poc, aprofitem per posar-nos al dia. La meva mare va explicar que van haver de canviar l'escalfador, ja que en apagar-lo per fer la revisió ja no van aconseguir que es tornés a encendre. Com que era vellet, van fer el canvi sense vacil·lar massa. Però va resultar que el nou aparell tampoc no funcionava, així que el tècnic va haver de buscar la causa i es va centrar en el tub de ventilació, que va resultar estar obturat... per un gran niu d'ocells. Un niu d'ocells de més diàmetre del que hi cabia, i que evitava que hi hagués sortida de gas, i per tant el termo s'aturava. 

Fins aquí, la nostra sorpresa, i estranyesa. Com heu deixat que es fes un niu al conducte de ventilació?? Però és clar, no es pot veure què hi passa a dins. I llavors va ma mare i deixa anar 'jo ja sentia pajaritos, ja, però...'. Amb això, la meva dona i jo ens vam mirar i vam esclatar en grans rialles. Però mama, senties ocellets i no et va estranyar?? No ens podíem aguantar el riure. Ella es pensava que estaven a fora, és clar. Però la broma dels 'pajaritos' es va repetir durant la nit, amb el mateix resultat hilarant. La mare mateix va acabar fent-se broma a ella mateixa. 

Segur que explicat així no fa tanta gràcia, però les converses a casa molts cops donen per fer teràpia de riure, ni que sigui per una estona. I això és molt d'agrair aquests dies.

diumenge, 29 d’octubre de 2017

El marc mental

Només puc començar aquest post felicitant a tots aquells que anhelaven la República Catalana, enhorabona a tots i totes: ja la tenim aquí. I per a aquells que no la volien, no patiu, la farem de tal manera que tots ens hi puguem sentir còmodes, aquí no es deixa ningú enrere.

Des que som independents d'Espanya, al país veí no li ha faltat temps per amenaçar-nos amb tota mena de plagues bíbliques i per prendre decisions que ja no els pertoca prendre, perquè ningú decideix quan es fan eleccions en un país que no és el seu, ni molt menys s'imposa un canvi de govern, o es pren el control de la policia, ni tantes altres estupideses que intenta fer el govern del regne d'Espanya. Com que semblen determinats i surt a tota la premsa, tant de fora com d'aquí, i a les teles, podem caure en la temptació de creure que tenen la paella pel mànec. I no és veritat. 

Ja no som súbdits, som ciutadans d'una república. Ja no ens regim per les normes d'una dictadura, som un poble lliure. L'únic que falta perquè aquestes afirmacions siguin certes és que ens ho creiem. El marc mental, deixar de pensar com una comunitat autònoma, i començar a pensar com un estat. I comportar-nos com un estat. Si només reconeixem com a autoritat el nostre govern i les nostres institucions, i aquestes actuen com a tals, aviat tot el món ens reconeixerà com a estat independent d'Espanya. I no tinguem pressa, que a ningú el reconeixen al minut zero, ni la primera setmana, ni potser en mesos. Però ja hi ha països que manifesten voluntat de fer-ho, i això és molt més del que han obtingut la majoria dels nous estats més recents. Això vol dir que anem bé, molt bé.

Però que anem bé no vol dir que estigui tot fet. Confiança en el nostre govern legítim, però aquesta República l'haurem de defensar, segurament amb ungles i dents; no vull enganyar ningú, no serà fàcil. Però començant pel marc mental que deia, i continuant per ser valent i mobilitzant-nos quan se'ns cridi, i el temps que calgui, la victòria serà nostra. Ja no és temps de fer 'performances' d'aquelles de l'11 de setembre, ara cal defensar una república, i no serà una festa. Però ho farem, com sempre, pacíficament, de l'única manera que sabem fer. Així que no feu cas de rumors ni ens deixem portar pel desànim, ni molt menys per la por. Por és l'únic que ens poden fer, ho saben i ho utilitzen. Si som valents no tenen res a fer.

dijous, 26 d’octubre de 2017

Un pop en un garatge

No serà el primer cop que parlo de guanyar-se la confiança amb feina i dedicació. I per mi guanyar-se la confiança és que et proposin responsabilitats o et confiïn deures perquè creuen que ets una persona indicada per dur-los a terme. I aquest és sempre el millor dels elogis. Darrerament he sabut què era arribar a un lloc en el que tothom et mira amb suspicàcia i on et trobes com un pop en un garatge, i que en quatre dies et tractin com un igual i estiguis perfectament integrat. També m'han proposat encarregar-me d'una àrea amb molta responsabilitat i que desconec, al càrrec de gent que en sap més que jo, però creuen que me'n sortiria bé. I també m'han encomanat tristes accions per si les coses van maldades. Fins i tot dels moments més intensos i difícils se'n poden treure coses positives.

diumenge, 22 d’octubre de 2017

Relats conjunts, La llibertat guiant el poble


Se'l mirava amb suspicàcia. El quadre era imponent, d'això no hi havia dubte. Però alguna cosa li grinyolava, i no aconseguia entendre per què. En un primer moment va pensar que era per la nuesa dels pits de la figura central, però no era pas res que li vingués de nou precisament, tot i que es podia considerar indecent. Tampoc l'aparició d'armes era res que l'impressionés. Per més que el mirava no aconseguia entendre el malestar que li causava. Però tant era, com a Rei no tenia temps per perdre en aquestes coses. Ja preguntaria al servei més tard per què li havien penjat aquest quadre concret en un lloc tan a la vista de la sala.

La meva aportació als Relats Conjunts d'aquest mes.

dimecres, 18 d’octubre de 2017

Línies vermelles

Escorcollar impremtes
Requisar material imprès
Prohibir la difusió d'anuncis
Tancament de webs
Ordres judicials a empreses de telefonia
Retirar material de campanya dels carrers
Prohibir actes pro-referèndum
Intervenir els comptes de la Generalitat
Encausar a més de 700 alcaldes i alcaldesses per facilitar espais electorals
Escorcollar empreses de missatgeria
Ciberatacs a webs de la Generalitat
Escorcolls a cotxes particulars a l'autopista
Escorcolls i detencions a diverses conselleries i a cases particulars
Intents d'entrar a seus de partits polítics
Brutalitat policial per intentar impedir una votació
Amenaça de suspensió d'autonomia
Declaracions davant la fiscalia
Detenció dels presidents de les entitats sobiranistes, i per tant, generació de presos polítics, o si ens considerem una República independent, perquè en realitat ningú no ha votat la suspensió que el President va dir que demanaria al Parlament: de presos de guerra. I aquesta és una línia vermella, que Europa no hauria de tolerar mai. Però ben mirat, totes les anteriors tampoc. Nosaltres seguim.

Jo sí que aixeco la meva suspensió de posts, potser puntualment, però a veure si prenen exemple.

divendres, 29 de setembre de 2017

Fins la normalitat

En més de 10 anys que porto com a blogaire, difícilment m'he trobat en un moment de tanta incapacitat com ara. El blog va fer un parell de descansos per temes personals, i era més per no convertir-lo en un bany de llàgrimes que per no tenir coses a dir. Ara em trobo que el monotema acapara tot el meu pensament i em sento lluny d'aquesta plataforma en la que hi passo tan bones estones. Vivim moments d'excepcionalitat, volíem fer un referèndum amb el somriure que ens caracteritza, però resulta que res serà com sempre, que primer haurem de garantir la democràcia, i haurem de romandre als carrers per poder donar validesa al nostre vot. I tot això m'està costant un gran esforç mental aquests dies. Així que he decidit aturar l'activitat blogaire de tots els meus blogs, aparcar-los fins que el país recuperi la normalitat. No sé quan serà això, poden ser uns dies o més temps, ja ho veurem. En tot cas, a poc que pugui, seguiré passant pels vostres, segueixo aquí, però no tinc el cap per escriure, em sap greu.

I per a tots aquells que voleu votar al referèndum, si us plau, no tingueu por i no us quedeu a casa. Sortiu ben d'hora com si anéssiu d'excursió, estigueu disposats a passar el dia al carrer, i no abandoneu els carrers fins que sigui necessari. Sé que ho farem si cal, perquè els catalans som així. I això no va d'independència, això va de poder-se expressar. Que ningú ens ho impedeixi. Fins aviat.