dimecres, 26 de juliol de 2017

Mont Saint Michel


Veure com puja la marea i com un penyal en mig d'un fangar es converteix en una illa de la qual només es pot escapar per una passarel·la. Ensopegar, sense saber-ho, el dia del mes en què la marea pujarà més amunt. Marxar d'allà al capvespre, envoltats d'aigua, amb la sensació d'haver visitat un lloc màgic que no deixaria indiferent a ningú. En un viatge a la Bretanya Francesa fer aquesta petita incursió a Normandia és de caràcter obligatori.

dissabte, 15 de juliol de 2017

Vacances de blog i Blog


Ara sí que us deixo uns dies, les vacances per fi han arribat i necessito el descans, encara que una ruta en cotxe no és el mateix que estirar-se a prendre el sol i no fer res més, però això tampoc va massa amb mi. Porteu-vos bé i no escriviu massa aquests dies, que després em doneu molta feina a posar-me al dia. Us deixo amb una foto d'en Blog, li vaig prometre a en Pons que ho faria, ja que és l'únic que li interessa d'aquest lloc. En Blog es queda a casa, no sé si això li farà gràcia. Si durant els propers dies hi ha alguna activitat al Bona Nit, que sapigueu que no sóc jo...

dimecres, 12 de juliol de 2017

Carretera i manta

Per aquest any vam decidir fer unes vacances més econòmiques i no tan llunyanes, perquè tenim cotxe nou i volem treure'l a passejar una mica. Bé, això ho vam dir fa mesos, i ara el cotxe ja no és tan nou, perquè algun cop i rascada s'ha emportat ja. Però el pla s'ha mantingut, i d'aquí a uns dies marxarem a fer una ruta en el nostre propi cotxe, i és la primera vegada que ho faré. He fet altres viatges de ruta per carretera, però fins ara ha estat sempre llogant el cotxe en el país de destinació, o en el vehicle d'algú altre.

El cas és que a mi conduir no m'agrada especialment, l'únic gràcia que li trobo és la música ben alta que poso. I a més no sóc massa bon conductor, pel que fa a la tècnica, diguem-ne. Sóc prudent i respectuós amb les normes, però el cotxe em mana més a mi que jo a ell. Tot i això, no em desagrada viatjar així, dóna una autonomia que s'agraeix molt. Però si ajuntem que no sóc bon conductor, amb que aquest cop el cotxe és el meu, ni que sigui per probabilitats pel número de quilòmetres, hi ha números de patir algun contratemps. No parlo de res seriós (creuem els dits), però potser sí que el cotxe pateixi alguna altra desgràcia. Intentarem que torni intacte, però no puc prometre res.

Quines ganes de vacances, i encara que ara no serà el cas, quines ganes també de tornar a pujar a un avió i anar lluny. Aviat, aviat. Però de moment, carretera i manta! I música a dojo, que no falti!

dissabte, 8 de juliol de 2017

Somnis recurrents

Quan es parla de somnis recurrents sempre surten aquells de volar, o de caure al buit, o potser aquell de trobar-se, de sobte, despullat en mig d'una multitud. Jo n'he tingut un algunes vegades que no té a veure amb aquests, almenys pel que fa a la meva persona.

Poso una mica de context. Segurament ja ho he dit més d'un cop, però el meu gat és extremadament maldestre. Ara ja és sènior, però quan era més jovenet i actiu es fotia unes bones patacades ell sol. A diferència del seu germà, que alguns recordareu, que era molt més atrevit, no sembla que en Blog es posi mai gaire en risc innecessàriament. Però precisament perquè no les tinc totes, ja des que estaven els dos tinc totes les possibles sortides de casa controlades. No deixem finestres obertes, la galeria té un reixat de dalt a baix i sempre vigilem molt. És molt divertit sobretot en aquestes èpoques: passem molta calor a casa. No deixem vies de corrent d'aire obertes precisament pel gat...

Doncs bé, en el meu somni, obro una finestra i vaig a fer una altra cosa. Me la miro i dic 'per un moment tampoc passarà res'. I el següent que veig és un gat impulsant-se amb força cap a fora, saltant per l'obertura que li he deixat en una negligència per part meva.

Si hi ha algun expert en interpretació de somnis per aquí em podria dir si estic gaire malament del cap? Teniu algun somni recurrent curiós (que es pugui explicar)?

dimarts, 4 de juliol de 2017

De coses impossibles

Si creus que una cosa és impossible, no molestis a aquells que estan intentant fer-la realitat. Aquesta famosa frase és molt aplicable als nostres dies. Ara hi ha gent que es mou i fa coses, i d'altres que ja no és que intentin impedir-les, sinó que només protesten, i es queixen; neguen. I per mi són pitjors que els que intenten imposar-se per la força. Qui dubti, que deixi pas. I qui segueixi protestant sense moure un dit, que no es queixi després quan vegi els resultats vinculants. Lamentarà no haver mogut el cul de la cadira quan tocava. Mentrestant, i no és un pensament que es tingui cada dia, orgullós dels nostres governants, per la valentia i el compromís. Només això ja és molt més del que pot sentir, per exemple, qualsevol espanyol.

dissabte, 1 de juliol de 2017

La saviesa del gat

Normalment només faig un post dels meus arbrets a l'any, però no sé si recordareu que l'alvocat que tenia creixent, l'únic que havia aconseguit germinar en tota la vida, va patir un petit accident provocat per un gat. Bé, presumptament. Aquest és l'aspecte que tenia abans i després que me'l trobés a terra, amb el test trencat i tota la terra escampada, un cop replantat sense perdre l'esperança.


La veritat és que no tenia massa bona pinta abans, però després semblava irrecuperable. Però després de tenir-ne molta cura i no deixar que el gat s'hi acosti, una mica més d'un mes després té aquest aspecte:





Del tronc principal, que ha quedat pelat, han sortit dues branques de les que brollen unes fulles grosses i allargades, com se suposa que han de ser les de l'alvocat, i com no eren a principi d'aquesta primavera. Així que a veure si al final hauré d'agrair al gat que m'avisés que alguna cosa no anava bé, que calia replantar, i per això va tirar el test a terra, l'única manera que tenia per assegurar que el replantaria. Molt espavilat aquest gat...

Nota: El Ginkgo #2 va fer un intent de fer fulletes, però no es van acabar de desenvolupar. Tot just per avisar que segueix viu!

dimarts, 27 de juny de 2017

Dos es queden, un marxa

Avui ens hem acomiadat d'un company a qui se li acabava el contracte a final de mes, i era l'últim dia que venia. És l'únic de tres que tenien contracte d'obra i servei que marxa, les altres dues es queden amb nosaltres. Ja tenia molt assumit que no continuaria a partir de l'1 de juliol, però es pensava que les altres tampoc, i quan ho va saber se li va posar molt malament. Va deixar de parlar amb tothom (cosa que tampoc feia gaire), i no feia gaire res de la feina prevista, al contrari, passava els dies al seu lloc, fent coses seves i ignorant tothom. Sense mencionar que ha faltat alguns dies amb explicacions poc convincents. Un comportament molt poc professional, i poc respectuós amb els altres companys i companyes.

Des de feia temps es comentava que no es podien quedar els tres, i no sabem si eren rumors o certeses, es deia que se'n quedarien només dos d'ells, i que un hauria de marxar. Potser ens ho havíem tret de la màniga, o potser algú de dalt ho havia dit. El cas és que elles es deixaven la pell dia rere dia, amb una gran capacitat de treball i sacrifici, agafant responsabilitat i a més treballant bé. En canvi ell treballava els mínims, i rebia instruccions sense deixar de mirar el mòbil fins i tot davant dels superiors, sense apuntar res i cometent errors per culpa de la manca d'atenció. Elles s'han integrat amb la resta de treballadors i resulten ser molt bones companyes. Ell interactuava només amb el seu mòbil.

Per nosaltres estava clar quina seria la tria, si dos es quedaven i un marxava. La lògica no sempre impera a la nostra empresa, però quest cop sí que ha estat així. Ens queda el dubte de si realment se l'haurien pogut quedar i no ho han fet perquè no n'estaven contents, no crec que ho arribem a saber. Però el que em sorprèn és que ell cregués que es mereixia quedar-se tant com les altres. I també em sorprèn que no sàpiga que no es pot marxar d'una empresa deixant tan mal record en els últims dies, i més d'una empresa que no t'ha fet cap altre mal que no renovar-te, perquè mai se sap. No és que m'alegri que algú es quedi sense feina, però hi ha persones que, senzillament, no voldria en el meu equip.

dissabte, 24 de juny de 2017

Influencers

Mentre per aquí ens lamentem de la baixa activitat blogaire, i diem que els blogs estan en decadència, em va sorprendre l'altre dia que una gent que no és gens sospitosa de tenir un espai virtual d'aquesta mena parlessin mig en broma de tenir repercussió i deien 'fes-te blogger, o influencer!'. Sempre que algú menciona els blogs em poso una mica tens i escolto, és clar. I és que hi ha un altre concepte de 'blogaire' que el que nosaltres coneixem o considerem. Es parla de youtubers i de bloggers com una gent que estan allà per establir tendències, i que un cop tenen una mica de claca reben diners per promocionar productes en els seus canals. Com que se suposa que els seus seguidors creuen en ells, els faran cas i consumiran els productes que promocionen. És una nova manera que tenen les marques de fer-se publicitat. I funciona.

També m'ha sorprès veure com darrerament algunes persones que conec i que no em sembla que tinguin massa repercussió, fan propaganda d'alguns productes a les seves xarxes personals. De manera molt descarada, a més. Un fins i tot ho va explicar en uns vídeos. 'Si us molesta no ho mireu, però faré publicitat i cobro per això, no deixeu missatges desagradables'. Diners fàcils per ells i elles, publicitat barata per les marques. Sembla que ens estem convertint tots en uns homes i dones anunci.

Podríem dir, per exemple, que els blogaires que tenim blogs de llibres hem sucumbit una mica a aquest joc, perquè rebem llibres de les editorials per fer-ne ressenyes. No ens paguen diners, però ens donen els llibres, cosa que per mi és prou pagament. Però fins avui ningú no ens obliga a parlar bé dels llibres que ens envien, i jo m'hi acullo, i aviso abans. De fet, si m'hi obliguessin no els voldria. Vull poder dir si un llibre m'ha agradat o no i explicar per què. I al cap i a la fi, a les editorials no els interessa tant la ressenya com que el llibre tingui visibilitat a la xarxa. No tingueu por a la crítica, que si no contribuïm a l'endogàmia del sistema editorial català.

Així que ja ho sabeu, sembla que el que es porta ja no és explicar les nostres coses, sinó convertir-nos en tendència. Fins i tot s'hi pot fer diners, tu! No havíem quedat que estàvem morts?

dimarts, 20 de juny de 2017

Relats conjunts, Mosaic d'Ulises


No sigueu cabrons, deslligueu-me! Que no vull ser cap heroi, jo! S'us ha ficat al cap que he de resistir-me a les Sirenes, però qui us ha dit això? Que no, que no, que no m'he de resistir a res, jo! A veure si vosaltres podreu gaudir de les Sirenes i jo no! A més, qui mana aquí? Pensava que jo comandava la missió, i m'heu lligat en contra de la meva voluntat! Ho sabeu que això és un motí en tota regla, oi? Quan tornem a Ítaca us caurà un puro que no us ho podeu ni imaginar. Que sóc el rei jo, eh! Us faré penjar dels ous de les muralles, ràpid s'us oblidaran els plaers que ara ja intuïu. Té fàcil solució, deixeu-me anar i en tornar a casa no expliquem res i ja està, tal dia farà un any! Va vinga, que la broma ja dura massa, deslligueu-me, que les tenim aquí a davant ja. Voleu fer-me cas? Em sentiu? Que no marxeu us dic! Que sóc el capità! El rei! Però que foteu, no baixeu! Deslligueu-me malparits, no em deixeu aquí! Va, que us perdono allò de Polifem... però això... això no us ho perdonaré mai


La meva aportació pels Relats Conjunts de juny