Noms

És tema recurrent parlar de noms de persona curiosos, cognoms que posats seguits tenen un significat hilarant. Sempre surt, de tant en tant. Si ens posem a repassar l'arbre familiar, tothom té una àvia o un besavi amb un nom en desús d'aquells que es posaven abans, d'algun sant o santa que ningú coneix. 

 

Tinc una companya a la feina que ve d'un poblet molt petit de Zamora i avui ens hem fet un tip de riure repassant alguns nomes de la seva família. Que afortunada que va ser ella! Per sort la seva germana gran va aconseguir que li posessin un nom més actual, i bonic, per cert. Però ens ha dit que la seva iaia es deia Iluminada. Déu n'hi do. N'ha dit d'altres que no em veig ni amb cor de reproduir, de tan enrevessats que són. Una bona colla. És clar que la meva iaia estimada es deia Otilia, que tampoc no es queda curt... De manera que, per continuar de bon humor i recordar les nostres àvies, ens hem començat a anomenar Iluminada i Otilio. No crec que la broma vagi gaire més enllà, però la bona estona ja l'hem passat. Sembla mentida, però em sembla que feia molt que no reia tant com avui. Quina falta ens fa riure, a tots plegats.

 

I vosaltres, teniu algun nom antic o curiós a la vostra família? 

Presentar un llibre

Els camins que anem prenent ens porten a conseqüències o a resultats que difícilment podíem anticipar. És impossible saber com ens canviarà la vida en funció de les decisions que prenem o de les activitats que ens decidim a començar. No pretenc posar-me gaire transcendental, però em sembla que estareu d'acord amb mi. 

 

Quan vaig començar a militar en un partit polític no m'hauria imaginat mai que això m'obriria les portes a fer la presentació d'un llibre, exercir de mestre de cerimònies i poder conversar i fer preguntes a l'autor, en un acte obert i públic. Avui n'he tingut l'oportunitat i he de dir que l'experiència m'ha agradat molt. Com em sol passar, m'he posat nerviós abans de començar, però a l'hora de la veritat senzillament m'he deixat portar per la situació i per tot el que sabia que volia dir. I ha anat bé. Sempre hi ha dubtes de com sortirà quan t'has de posar davant del públic, passa fins i tot a la gent que està ben acostumada a actes així. Però finalment, tot ha anat rodat. 

Si sóc honest, tot i que es tractava de la presentació d'un llibre sobre política, em sento molt més còmode en un format de presentació literària que no pas en un míting polític. I no cal dir que m'interessa molt més. A aquestes alçades ja sabeu que adoro els llibres, que llegeixo com si m'hi anés la vida. Portar aquesta afició fins a fer-ne ressenyes, o fins i tot presentar llibres en directe, em sembla un panorama molt engrescador. Tenir l'oportunitat de departir amb autors em sembla un gran privilegi. Especialment si admires molt la persona rere el llibre, com ha estat en aquest primer cas. 

És probable que properament tingui una nova oportunitat de fer-ho. Penso que, tot i que no és la meva gran il·lusió parlar en públic, a aquesta mena d'actes podria acostumar-m'hi...