Al carrer ja hi ha llums, els supermercats estan plens de torrons i polvorons, les decoracions ja han virat de paisatges tardorencs cap a la màgia nadalenca... Però amics i amigues, encara som a novembre. Què redimonis ens està passant?
Al meu poble van encendre els llums de Nadal aquest divendres passat. Coincidia sospitosament amb el maleït Black Friday que s'ha posat de moda els darrers anys. Casualitat? No ho crec pas. El cas és que vaig preguntar a alguna gent si ho veien normal, a falta d'un mes sencer perquè comencin oficialment les festes, si ja han d'estar posats els llums. La resposta va ser la indiferència i un tímid 'sí, sempre és així, una setmana abans del pont de la Immaculada ja els posen'. No fotem, això és el Show de Truman, o què? Em voleu fer creure que sempre ha estat així? Doncs no. Abans els llums s'engegaven per Santa Llúcia, el 15 de desembre. Tampoc no posaven el pessebre fins després del pont, i ara ja hi és. No, no tinc tan mala memòria, d'uns anys ençà tot s'ha avançat. Les finalitats seran les que siguin, eminentment comercials, però no pot ser que propis companys meus, crítics i amb criteri, vegin això normal.
No, no és Nadal, i encara falta molt. Falta un mes de desembre sencer, i insisteixo, encara és novembre. Un mes difícil, de molta feina i una situació complicada, socialment complicada per molta gent, i estem fent una despesa energètica absurda i desproporcionada. Ja posats, els propers anys inaugurem els llums de Nadal un cop tanquem la campanya d'estiu, cap allà el 15 de setembre. Potser el primer any se'ns farà estrany, certament. Però dos o tres anys després estic convençut que molta gent em dirà 'sí, és normal, sempre s'ha fet així'. I ho sento, però no. Potser som un ramat d'ovelles. Potser no tenim cap capacitat per modificar el nostre entorn i les dinàmiques que ens vénen imposades. Potser el consumisme, els mitjans de comunicació, els miratges socials ens engoleixen i no ens deixen veure més enllà. Però no pot ser que ens empassem qualsevol cosa que ens serveixin en una safata decorada amb llumetes pampalluguejants.
No és Nadal i no em convencereu del contrari. De fet, aquest any el Nadal ni tan sols hauria d'existir, altra feina tenim. Però es veu que ha arribat abans que mai. Doncs apa, fum fum fum, ho ho ho, o el que vulgueu. Vaig a seguir amb les activitats d'un diumenge normal.