No es pot dir que l'excursionista de pa sucat amb oli sigui un gran aficionat als fruits del bosc, però sempre li han fet gràcia els seus noms en anglès, perquè tots acaben amb 'berry'. Per exemple tenim la
blackberry, que és la móra, a banda d'uns mòbils passats de moda, o la
blueberry, que és el nabiu. També tenim
strawberry i
raspberry, maduixa i gerd. Per això quan es va plantejar fer el Besiberri Sud va pensar que seria com prendre-li un fruit vermell a un nen, però va resultar que és el cim més al sud de la massís dels Besiberris, a l'Alta Ribagorça, de 3023m (segons la viquipèdia).
Aquesta és la ruta que vam seguir, sense passar pel Comaloforno.
Gràcies a l'usuari de wikiloc
j&jrock.
La ruta triada partia des de Caldes de Boí, d'uns 14,9 km, per bé que s'hi pot arribar des de l'Estany de Cavallers o des de Conangles. Es tracta de salvar uns 1500m de desnivell que es comencen a fer notar de seguida amb una pujada molt forta per zona boscosa i creuant el barranc de Sallent, sense dificultat si tens unes bones cames. El primer respir es troba al Pla de la Cabana, un prat molt verd i agradable des del qual s'albira el proper tram de pujada forta, per terreny una mica més complicat i vertical fins arribar a l'Estany de Gémena de Baix, un llac en un entorn preciós on de ben segur que excursionistes més experts fan nit per estalviar-se un bon tram de la ruta i més de la meitat del desnivell quan aborden el pic.
Girant la vista a l'Estany de Gémena de Baix,
un lloc per quedar-s'hi, però teníem pressa.
De l'Estany de Gémena de Baix al de Dalt és la segona treva de la ruta, els separa molt poc desnivell, sorprenentment. Un paratge molt maco, però on comencen els caos de roques grans que es van trobant al llarg del recorregut. El camí fins els Estanys Gelats de Gémena és més costerut, però les vistes a l'objectiu cada cop són més bones, i per tant queda més a prop. El problema és que s'ha d'arribar a l'enforcadura que deixen el Pic d'Abellers i el Besiberri Sud, el Coll d'Abellers, i la ruta segueix per una canal que té diverses pales de neu amb pendent endimoniat que van fer que l'excursionista de pa sucat amb oli s'amarés de suor freda pensant en
certa experiència de feia tot just una setmana.
La canal cap el Coll d'Abellers té neu. Tornem enrere?
Va, acostem-nos-hi a veure...
A l'esquerra Abellers i a la dreta Besiberri Sud.
Per sort, hi ha ruta alternativa que transcorre per un lateral de la canal, que evita trepitjar la neu i et deixa al peu del coll. El pitjor havia passat. Ja només queda remuntar la pendent del cim per camí pedregós i descompost i alguna grimpada senzilla per arribar als més de 3000m del Besiberri Sud i tenir unes vistes espectaculars es miri cap on es miri. Al nord i en primer terme, la cresta dels Besiberris amb el cap rocós del Nord just a davant, a l'oest el Macís de la Maladeta amb l'imponent Aneto i just a davant el maleït Mulleres, cap el sud una altra cresta delirant coronada pel Comaloforno, i a l'est infinitat de muntanyes fins allà on arriba la vista, entre les que destaca la Punta Alta del Comalesbienes. Totes elles, muntanyes de més de 3000 metres.
Vista del Comaloforno des del cim, sembla inexpugnable.
La tornada va ser més dura que l'ascensió, i va durar gairebé el mateix temps. Haver de desfer tants metres de desnivell en poca distància és perillós i cal baixar amb cura. En total, l'excursionista de pa sucat amb oli i la Fantàstica Acompanyant van trigar onze hores i mitja en completar la ruta, comptant diverses aturades d'avituallament i haver estat molta estona al cim patint de síndrome d'Stendhal. És un temps acceptable, però per sobre del que tocaria. És un fet demostrat que l'excursionista de pa sucat amb oli endarrereix la Fantàstica Acompanyant.
De fons el massís de la Maladeta amb l'Aneto regnant als Pirineus.
També la forma allargada del Mulleres amb qui ens tornarem a veure les cares.
Informe de danys: Cruiximents moderats als quàdriceps i una mica de dolor als bessó esquerre, que esperem que no serà res. La Fantàstica Acompanyant va caure al cim, cosa que no fa gens de gràcia perquè l'espai que hi ha no és gaire gran, però només es va fer una rascada i un blau al genoll.