Lectures 2016

Si hi ha un post que m'agrada fer i que no em perdo mai, és el de la llista de llibres llegits durant l'any en curs. Seria un post per traslladar al Llibres, i punt!, però és tradició fer-lo aquí al Bona Nit, així que continuarem així. L'any passat vaig llegir poquet en comparació amb els anteriors i em vaig prometre recuperar, si més no, la barrera dels 40 llibres, i ho he aconseguit. Segueixo amb llibres no massa llargs perquè no se m'eternitzin, però no és només el número de llibres, sinó també el de pàgines que ha augmentat, en un miler concretament (d'unes 9300 l'any passat, a unes 10300 aquest). Podríem dir, doncs, que progresso adequadament. Però bé, és ben sabut que el que importa són les bones estones que passem llegint, no les estadístiques, i aquestes no me les treu ningú. Som-hi amb la llista d'enguany, com sempre, nom del llibre en l'idioma de lectura, autora o autor i la valoració que li vaig donar en el moment de llegir-los:

1. El misteri del bressol buit - Montse Sanjuan   (@@@ i mitja)
2. Trajecte final - Manuel de Pedrolo   (@@@@)
3. L'Arman i la fàbrica podrida - Salvador Macip, Lluís Llort i Sergi Càmera   (@@@)
4. Islàndia, somnis de riolita - Jordi Morell   (@@@ i mitja)
5. VAE Victus - Albert Sánchez Piñol   (@@@@)
6. De què parlo quan parlo de córrer - Haruki Murakami   (@@@)
7. No et refiïs de Peter Pan - John Verdon   (@@@)
8. El camí de la Pesta - Daniel Closa   (@@@)
9. El lector del tren de les 6.27h - Jean-Paul Didierlaurent   (@@@)
10. Quaderns - Ramona Solé   (@@@)
11. Sota l'asfalt - Lluís Llort   (@@ i mitja)
12. James and the giant peach - Roald Dahl   (@@@)
13. El caballero de los Siete Reinos - George RR Martin   (@@@ i mig)
14. El dia del cèrvol - Marina Espasa   (@@)
15. Helvasaccc Barcelona - Helena Guasch i Josep González-Cambray   (sc)
16. The little book of the icelanders - Alda Sigmundsdóttir   (@@@)
17. L'elefant desapareix - Haruki Murakami   (@@@)
18. Gorski - Vesna Goldsworthy   (@@)
19. Busco senyor per amistat i el que sorgeixi - Empar Moliner   (@@@)
20. La vídua - Fiona Barton   (@@@)
21. Nosaltres - Ievgueni Zamiatin   (@)
22. El violí d'Auschwitz - Maria Àngels Anglada   (@@)
23. La violència justa - Andreu Martín   (@@@@)
24. Missió (gairebé) impossible - Salvador Macip, Lluís Llort i Sergi Càmera   (@@@)
25. Les generacions espontànies - Mar Bosch   (@@@)
26. Catedral - Raymond Carver   (@@)
27. Nèmesi - Jo Nesbø   (@@@ i mitja)
28. Setembre de passió - Daniel Closa   (@@ i mitja)
29. Cianuro espumoso - Agatha Christie   (@@@)
30. El llibre dels Baltimore - Joël Dicker   (@@@ i mitja)
31. Els millors relats de Roald Dahl - Roald Dahl   (@@@@)
32. La mort del corredor de fons - Jordi de Manuel   (@@ i mitja)
33. A la caça de l'ovella - Haruki Murakami   (@@@ i mitja)
34. Ramón y Cajal - Salvador Macip   (@@)
35. Un monstre em ve a veure - Patrick Ness   (@@@)
36. L'increïble viatge del faquir que va quedar atrapat en un armari d'IKEA - Romain Puértolas   (@@)
37. Curs de feminisme per microones - Natza Farré   (@@@)
38. No n'estiguis tan segur - Lluís Llort   (@@@@)
39. A la colònia hidràulica i altres contes - Sílvia Romero   (@@@)
40. Herba negra - Salvador Macip i Ricard Ruiz Garzón   (properament) 

Un any en el que les lectures han mantingut un nivell força acceptable, m'han satisfet prou, probablement perquè les selecciono molt més. Algunes petites decepcions, com 'El dia del cèrvol' de la Marina Espasa, o 'Gorski' de Vesna Goldsworthy no han sigut tampoc un drama, potser em va decebre més 'Nosaltres' de Ievgueni Zamiatin. Llort me n'ha donat una de freda i una de calenta, i també ha estat l'any de descobrir Jo Nesbø o Mar Bosch, i refermar la meva admiració per Murakami, Roald Dahl, Andreu Martín, Sánchez Piñol o Pedrolo, tots ells valors segurs. Sense oblidar en Macip, és clar, els seus llibres no falten mai a la meva llista, i que duri!

Si hi teniu interès, trobareu les ressenyes de tots aquests llibres al 'Llibres, i punt!', ordenadets per autor, gènere o el que vulgueu. Però m'agradarà saber les vostres impressions també aquí, i en podem parlar tant com vulgueu. Per si no torno a publicar aquest any, us desitjo una molt bona entrada al 2017, i moltes i bones lectures!

Ja hi tornem a ser

Oh no, un altre cop Nadal...


*Foto 'kindly donated' per la meva parella.
**Dedicat a en Pons, que trobava a faltar en Blog.
***Bones festes a totes i tots!

Pel·lis 2016

L'any passat vaig fer llista de les pel·lícules que havia vist durant el 2015, que no eren gaires per falta de temps i de costum, i perquè si una cosa vaig deixar de banda ja fa temps, perquè no podem estar a tot arreu, era el cinema. No sabia si aquell post tindria continuïtat, però com que he vist que la suma d'aquest any és una mica superior a la de l'any passat, aquí teniu el resum de pel·lícules d'aquest 2016. 

Tampoc no són gaires, i en alguns casos són d'aquelles que enganxes un dia a la tele i la mires. I com que ara ens ha donat per mirar sèries, potser la llista encara serà inferior en anys a venir. Tenim tendència a mirar pel·lícules d'animació, que són molt distretes, i són pràcticament les úniques noves que mirem. També han caigut alguns clàssics moderns, i a destacar que ho vam intentar amb la saga Star Wars però no ens en vam sortir, ens avorria. Com tinc per costum, la pel·lícula està en l'idioma en que la vaig mirar, i adjunto l'any i el director o directora. No estan valorades, però ja sabeu que en podem parlar si us ve de gust.

1. El curioso caso de Benjamin Button, 2008, David Fincher
2. Star Wars. Episodio IV. Una nueva esperanza, 1977, George Lucas
3. Jurassic World, 2015, Colin Trevorrow
4. EDTV, 1999, Ron Howard
5. Ratatouille, 2007, Brad Bird i Jack Pinkava
6. El Gran Lebowski, 1998, germans Coen
7. Hancock, 2008, Peter Berg
8. Rounders, 1998, John Dahl
9. El ilusionista, 2006, Neil Burger
10. Hook, 1991, Steven Spielberg
11. Big Hero 6, 2014, Don Hall i Chris Williams
12. Forrest Gump, 1994, Robert Zemeckis
13. Alicia en el país de las maravillas, 2010, Tim Burton
14. Fora l'amor, 2003, Peyton Reed
15. La isla, 2005, Michael Bay
16. Babel, 2006, Alejandro González Iñárritu
17. Zootròpolis, 2016, Byron Howard i Rich Moore
18. Un viaje de diez metros, 2014, Lasse Hallström
19. Infiltrats, 2006, Martin Scorsese
20. La vida de Pi, 2012, Ang Lee
21. Mascotas, 2016, Chris Renaud i Yarrow Cheney
22. O ara o mai, 2007, Rob Reiner
23. Novembre Dolç, 2001, Pat O'Connor
24. Buscando a Dory, 2016, Andrew Stanton i Angus MacLane

Relats conjunts, Ritme de tardor

Passin, si us plau. Seguin. Estic encantat de tornar-los a saludar, preferia dir-los-ho en persona que no pas per telèfon, m'alegra que hagin pogut venir els dos. Bé, com ja els vam explicar, la nostra disciplina és molt nova i encara està en fase experimental. Ens ha donat bons resultats i creiem fermament que és molt prometedora, però encara no la dominem del tot, es podria dir que som pioners, encara hi ha molt pocs consultoris de psicologia que la practiquin actualment, i som els únics aquí a casa nostra. Per això els agraeixo molt que es mostressin tan predisposats a entrar al nostre programa de psicoimatge. Malauradament, aquesta vegada no hem pogut treure profit de la tècnica, i no hem obtingut uns resultats que ens permetin solucionar el seu problema. No sabem ben bé què ha fallat, però no hem aconseguit una imatge clara de la ment del seu fill adolescent, encara no entenem per què. Els protocols s'han dut a terme de la manera més estricte, però no hi ha hagut manera, cap dels nostres experts ha pogut interpretar la imatge generada després de l'anàlisi del jove. No cal dir-ho, però no els cobrarem la teràpia, naturalment. En aquest cas no els hem pogut ajudar, però potser podrem tornar-ne a parlar més endavant, quan la tècnica estigui més depurada. Lamento no poder-los ajudar a entendre la ment del seu fill...     

La meva participació en el Relat Conjunt de desembre. A veure si vosaltres interpreteu millor aquest quadre!

Balanç 2016

El 2016 ja toca a la seva fi, i a mi m'ha semblat que passava de llarg de manera meteòrica. Com cada any, trio el dia 15 de desembre per fer balanç del que han donat de si els 365 dies anteriors, en aquest cas, 366.

Ja fa una bona temporada que no hi ha canvis substancials a la meva vida, deu ser allò que anomenen estabilitat. A casa seguim sent tres, comptant el gat, que segueix a dieta i està més guapo que mai. També tenim els 6 ginkgos, dos geranis, una aloe vera i un alvocat, que s'ha afegit a la col·lecció aquest any. Una novetat destacada és que ens hem canviat el cotxe, que després de fer els tràmits administratius podrem conduir... demà! Un Clio nou de trinca. I he de reconèixer que no hem fet cap moviment per canviar de pis. Un altre any serà.

El meu temps, com ja va sent costum, se'l menja la política, i ja en molt menor mesura els castells. Vaig deixar d'anar a l'assaig entre setmana i només vaig al gran, i a actuacions que no siguin gaire lluny, tret del Concurs a Tarragona. Tot i així, he seguit participant en l'equip tècnic de pinyes, sense protagonisme, però amb tota la feina que he pogut aportar. On m'he multiplicat fins a límits insospitats és en la política local, que m'absorbeix fins a no deixar-me cap tarda lliure moltes setmanes. I per si fos poc, "gràcies" a la política aquest any he après què és estar rere una barra de concerts. També em va portar a principis d'any a la manifestació en contra del Pla Hidrològic de l'Ebre a Amposta, i a visitar el Parlament.

Tot i que el pressupost a casa és limitat, tampoc no passem penes, i hem mirat de mantenir un cert ritme viatger. El gran viatge de l'any, i de la vida sencera, va ser a Islàndia, lloc que feia molts anys que volia visitar, i finalment aquest 2016 em va permetre complir el somni, només per això ja ha estat un bon any. Ens va encantar, hi vull tornar, més aviat que tard. També vam fer una visita a Liverpool i Manchester, i hem passat part de les vacances a Sant Antoni de Calonge i a Vielha. Ara ja a les acaballes de l'any, una escapadeta a Andorra amb els companys castellers, que no està malament.

La manca de temps lliure és una constant en la meva vida actual, però tot i això, i que la meva forma física és encara pitjor que al 2015, aquest any he fet més muntanya i han caigut la Gallina Pelada, el Montardo i el Coll d'Ordino, totes elles molt més exigents que les de l'any passat. Vam intentar pujar el Mulleres, per revalidar els galons de 3000m, però per inclemències meteorològiques no va ser possible. També altres aficions han tingut una lleugera millora, tot i el -insisteixo- escàs temps que tinc. He llegit més llibres i vist més pel·lícules que l'any anterior, i a més hem mirat algunes sèries com BattleStar Galactica, Joc de Trons, Black Mirror o Borgen, de temàtiques força variades. Això sí, he escrit molt menys.

I com que sempre diem que els blogs estan en davallada, aquest cop diré que m'ha semblat que l'activitat per aquests verals s'ha estabilitzat força, i aquest any hem rebut unes quantes visites inesperades de blogaires llargament desapareguts. M'ha generat una gran alegria. Per la meva part, he reduït una mica més el ritme i per primer cop des que vaig començar no arribaré als 100 posts al Bona Nit, però per compensar el Llibres pujarà una mica, i he reactivat la Comunitat, que això sí que té mèrit. Sort en tinc de la Carme i la Jomateixa que em segueixen fent jugar, la primera amb la seva proposta d'aniversari i la ja clàssica substitució estiuenca dels Relats Conjunts, i la segona amb el seu joc de Sant Jordi i els The Other Readers. I com no, els eterns Relats Conjunts, és clar.

I aquest vindria a ser el meu 2016. Al 2017 li demanaria que em deixés respirar una mica, però no hi compto. Així que espero mantenir les coses bones que tinc, perquè no em puc queixar. Moltes gràcies a totes i a tots per passar per aquí i enriquir tant aquest espai. Espero que ens seguim llegint molt temps més.

El Coll d'Ordino

La forma física de l'excursionista de pa sucat amb oli segueix un ritme descendent com baixar de qualsevol 3000, per això ja no té clar que estigui per gaires excursions. Però quan els companys castellers li proposen una sortida no pot deixar d'acceptar, coneixedor com és de que són més de cervesa que de xiruca. En aquest cas es tractava de caminar des d'Encamp fins al Coll d'Ordino, a 1985m. Poca cosa! Doncs no, no del tot...

El Casamanya (2752m) els mirava a la pujada. Mindundis.

Aquesta ruta, d'uns 9 quilòmetres en total, s'enfila sense parar des del poble d'Encamp uns 750 metres seguint el GR-11. L'ascensió és constant i en alguns trams força pronunciada, per un corriol fàcil de seguir gràcies a les marques vermelles i blanques de GR. Tot el grup va pujar a bon ritme, tret d'un integrant que va decidir fer marxa enrere 10 minuts després d'haver començat. Aquí l'excursionista de pa sucat amb oli ja ho tenia guanyat, si les cames deixaven de tirar-li, almenys no hauria estat el primer a defallir!

 Al pla abans del coll hi havia bona quantitat de neu, 

i això que feia dies que no nevava.

Abans d'arribar al coll el camí s'enfila fins gairebé l'alçada màxima, i d'allà queda una caminadeta plana i agradable entre el bosc fins al lloc senyalitzat, lloc on la neu va fer acte de presència i provocar més d'una relliscada. Els companys de l'excursionista de pa sucat amb oli anaven comptant les caigudes, només vàlides si el cul tocava a terra. A ell li'n van comptar una...

Ja de baixada, una vista d'Encamp, amb les cames ben cansades ja.

En total, unes quatre hores que els van deixar ben cansats, una ruta maca i no gaire exigent, però més del que s'havia pensat l'excursionista de pa sucat amb oli, especialment per la companyia, però va descobrir que en el grup hi ha un excursionista expert, i això pot ser el principi d'una bonica amistat.

Informe de danys: cruiximents als quàdriceps, presents encara dos dies després. Un pantaló esquinçat per una caiguda, però no pas el seu. I cap inconvenient pel cotxe, que va fer el seu darrer servei durant aquest cap de setmana a Andorra. 

Sopars de tres dies

S'acosta aquell moment tan especial de l'any en que es fan els sopars de nadal, i per tant de final de temporada, de totes aquelles activitats que fem, ja siguin laborals o associatives. I dic 'especial' amb un puntet sarcàstic, perquè a mi no m'agrada gens, però hi ha qui en gaudeix molt. La setmana que ve ja en tinc dos de programats, el de la secció local del partit, i el de la feina. Aquest darrer és sempre el que més mandra em fa. En canvi, el que em solia divertir més, per ser el més informal, era el de l'equip de pinyes de castells. Era tradició entre els membres de l'equip de pinyes fer aquest sopar per tancar la temporada. Però diguem que la tradició ha augmentat, i el que era un sopar pantagruèlic, ha passat a ser una escapadeta de cap de setmana a Andorra. Tenim la sort que un dels membres té força diners i posa a disposició aquesta casa en la que ja van fer una escapada a meitat de temporada, i jo no hi vaig poder anar. El pla? Parlar sobre la temporada, què ha anat bé, què ha anat malament, com ens ho muntarem l'any vinent, qui plega, a qui podem fitxar... i criticar les altres faccions de la colla, és clar! No hi faltarà el menjar, i segur que tampoc el beure, però som molt inofensius. L'objectiu? Passar una estona plegats sense l'estrès ni la pressió de la temporada, i parlar les coses amb calma i amb bon ambient. Això sí que és un sopar (de tres dies), i no el de la feina!

A la barra

A la meva edat em poso darrere d'una barra d'aquelles de concert per primera vegada, les típiques metàl·liques amb sortidors de cervesa i a les que et serveixen havent comprat el tiquet corresponent abans. Amb aquesta experiència nova, constato:

1. És esgotador.
2. Hi ha persones que serveixen per fer-ho, i n'hi ha que no (jo, en principi, me'n vaig sortir). Cal nervi.
3. La gent que consumeix té molt de morro, i alguns poden ser molt maleducats. Molts altres, en canvi, són pacients, educats i agraïts.
4. La gent beu molt. Però molt. Però molt. Alguns estats acaben sent deplorables.
5. L'alcohol no porta res de bo, tot el contrari.

Sobre gustos

Un altre dia de sortir a caçar el sopar m'ha portat a pensar que no tinc per costum demanar el mateix menjar cada cop. En canvi, hi ha gent que repeteix una vegada i una altra el mateix. Si han trobat alguna cosa que els agrada, per què canviar? Però a mi m'avorreix repetir, amb el menjar i amb tantes altres coses, com els títols de correu electrònic, la resposta davant d'una felicitació, els camins per arribar al mateix lloc... M'agrada variar, sense que això impliqui fer grans canvis, però sí triar una opció diferent cada vegada. Un exemple molt clar: tinc un amic que sempre menja el mateix sabor de gelat. En canvi, jo no repeteixo mai dues vegades seguides. Amb una oferta tan gran, com es pot repetir sempre el mateix? Hi ha excepcions, és clar. No m'importa menjar dos o tres dies el mateix si això implica no haver de preparar més carmanyoles. I tampoc no m'agrada variar de parella, per si algú ho dubtava. Qui sap si aquests que no canvien mai el sabor del gelat, d'hamburguesa o de ruta sí que els agrada canviar de parella...

I vosaltres? Sou de costums, de demanar sempre el mateix? Fidels a una tria? O us agrada anar canviant entre diferents opcions?