Aquest post, que s'ha convertit ja en un clàssic de primavera del blog, servirà també per dir que desaparec per uns dies i que no us estranyeu si no em veieu per aquí ni per les vostres cases. Primavera a casa, des de fa un temps, implica també el reverdir del nostre 'jardí', és a dir, de la col·lecció de testos i testets que tenim a la mini-galeria. Actualitzem la informació dels 6 Ginkgo biloba que tenim creixent actualment, que com ja sabeu, en arribar la tardor queden ben pelats:
![]() |
Evolució d'un ginkgo (el #2), a la tardor. |
Fan molta peneta durant l'hivern, però llavors arriba l'abril i et donen una alegria:
Ginkgo #4 reloaded. |
I només després d'unes setmanes, tens un abret la mar de mono, d'uns quaranta centímetres i fulles de mida adulta. Aquest any no han fet l'estirada dels anys anteriors, és a dir, que no s'han fet més alts i suposo que ara aniran augmentant de mida proporcionalment. Ah, el que sí que ha fet algun (el #6), és generar una branca lateral! Anotat, el tercer any ja no creixen, però tenen aquest magnífic aspecte:
![]() |
El #6 va ser l'últim a néixer, i ara és el prefe! |
A destacar que el #5 tenia molt mal aspecte l'any passat. El tros de tija crescut el segon any es va assecar i semblava mort. Sense perdre l'esperança, com abans de la germinació, vaig seguir regant-lo tot l'hivern, i he comprovat que la vida s'obre camí com pot. Ha brotat a partir del nus del primer any. Ja tenim un altre supervivent a casa!
![]() |
El #5 no es rendeix. |
I aquest any, com a bonus track, la novetat a casa, després de moooolts intents infructuosos, i de la tossuderia d'aguantar molts mesos sense cap moviment aparent, he aconseguit que em germini un pinyol d'alvocat. Ni ma mare ho havia aconseguit mai, així que ja em puc retirar deixant al capdamunt la meva carrera d'horticultor.
![]() |
És petitó, però a que és mono? |
I res, fins aquí la crònica dels ginkgos 2016. Ens llegim en unes setmanes!