Per tots els que viatgem en metro (i altres transports) hi ha unes quantes normes no escrites que, evidentment, hi ha molta gent que es dedica a passar-se pel folre. Una d'elles és la de deixar seure la gent gran, embarassades o persones amb algun problema físic. De fet, aquesta norma sí que està escrita: hi ha uns seients de preferència obligatòria, però a efectes pràctics s'aixeca qui vol.
La majoria de vegades jo directament ni sec perquè penso que algú altre ho necessitarà més que jo, però el que és segur és que em capbusso en el llibre que porto i sóc poc conscient del que passa al meu voltant. En cas que estigui assegut, no em costa cedir el meu seient, si és que m'adono que algú el vol, és clar. Fa uns dies un senyor se'm va posar davant i va començar a remugar coses inintel·ligibles a l'infinit, i a donar-me copets 'casuals' a les cames. Hi havia força gent i ho vaig atribuir a la pugna per l'espai. No em vaig adonar que volia seure fins que al cap d'una estona vaig sentir que li comentava a la seva acompanyant, més jove, que ja estava bé, que aquest jovent no tenia vergonya i que som uns incívics (en un espanyol tancadíssim). Llavors vaig entendre que m'hagués estat tocant la pera tot aquell temps. Vaig aixecar-me i amb una mica de sorna li vaig deixar anar 'ah, vol seure? Haver-ho dit home, és que no l'he vist tan malament'. I francament, tampoc era un ancià. Es va quedar sorprès i tallat, però va ocupar el seient que li cedia.
Els joves (i no tan joves) som uns maleducats, uns desconsiderats, un incívics i no tenim cap respecte per la gent gran, cap ni un. Això sí, la gent gran són tot amabilitat, comprensió, i no et salten per sobre en entrar al metro per aconseguir un seient, (sorprenent punta de velocitat). Jo cedeixo el meu seient sense problema, ahir mateix ho vaig fer amb una senyora gran que em mirava amb ullets de gat d'Shrek. Però tan costa demanar-ho obertament? Tan terribles som els joves? Què es pensen, que els escopirem a la cara? 'Perdona, em podries deixar seure si us plau?'. Demanat així posaria la mà al foc que un 99.9% de les persones s'aixecarien d'un bot per cedir el seient. El civisme comença amb l'educació, i aquesta hauria de ser la bandera dels que més ho necessiten. Però és clar, és preferible assumir, d'inici, que de joves no se'n salva ni un.