Sempre havia estat un gran amant de la música, un estudiós, es podria dir. Els seus amics desistien de parlar amb ell de temes musicals perquè podia invertir tardes senceres parlant d'un únic solo de guitarra. L'admiraven, semblava saber fins l'últim detall de la història dels seus músics favorits, però era massa per ells; tanta informació els aclaparava. S'ho prenia bé, ell, no volia atabalar ningú. Però per donar sortida a tot el que li agradaria compartir, va trobar una solució en el món dels blogs.
Els inicis van ser difícils, un nou món per aprendre. Però mica en mica va anar aglutinant una colla de seguidors que llegien amb interès les seves cròniques, amb pas ferm es va anar convertint en una referència entre els blogs musicals de la xarxa. Tothom esperava, en especial, el seu apartat periòdic de necrològiques musicals. Quan un artista moria, fos conegut pel gran públic o no, ell li dedicava un escrit documentat amb pèls i senyals, un panegíric on incloïa vida i miracles del malaurat. La morbositat de l'assumpte feia, precisament, que aquests fossin les entrades més seguides i aplaudides. Li sortien ben naturals, però els seus lectors semblaven sorpresos i admirats dels seus coneixements, a qui no li afegiria un puntet d'orgull, això?
El comentari va arribar fora d'hores, quan ja estava a punt d'apagar l'ordinador. Un dels seus seguidors li preguntava astorat com era possible que sabés tal quantitat de dades dels finats dels que parlava. Va dubtar si contestar-lo, però una llambregada al rellotge el va fer desistir, no volia pas perdre el vol. Ja contestaria a la tornada. Tenia passatge a Birmingham, i ja anava just de temps. Allà havia concertat cita amb el baixista d'un grup indie que havia triomfat a mitjans dels anys '90. El pobre incaut no ho sabia, però estava a punt de convertir-se en material per la seva propera necrològica. Mentre tancava la maleta, mentalment va començar a imaginar com trenaria, aquest cop, el seu escrit.
Aquest petit relat li dedico a en Babunski, tot un crack en això de la música, i qui sap si en altres coses...