El Bona nit necessita un descans. Després de l'aniversari trobo que és un bon moment per parar una mica. En aquest blog hi aboco sovint més del que hauria, gran part de la meva vida està aquí escrita. I hi ha moments d'aquells que ja no vols seguir escrivint les mateixes coses de sempre, que alguns temes t'afecten massa i acaparen els teus pensaments de manera que no escriuries d'altra cosa. I no són positius, ni agradables, precisament. Així que he decidit deixar reposar aquest racó una mica, almenys fins que el meu cap funcioni una mica millor. Els dos necessitem descansar de nosaltres mateixos. No sé si serà molt o poc, de fet no sé ni si sabré parar, perquè aquest lloc és massa important per mi, és massa jo mateix. Restarà una mica en standby, a l'expectativa dels esdeveniments.
Vull deixar clara una cosa: no tanco la paradeta. Seguiré estant aquí, no deixo els meus altres blogs, ni deixaré de seguir els que llegeixo, no me'n vaig enlloc. Només aparco el Bona nit, que és com dir que em dono un temps a mi mateix. Em reservo, és clar, l'opció d'escriure-hi sempre que tingui alguna cosa a dir, però intentaré que no sigui de pura necessitat, com de vegades m'ha passat. I espero que tornaré a estar com sempre... algun dia.
Aprofito aquest post per fer memòria de que aquest any s'han creat dues iniciatives molt interessants relacionades amb deixar enrere els blogs, dues iniciatives que miren de cara al futur i que tothom faria bé de tenir en compte. Si no les coneixeu, feu-hi un cop d'ull.
