dimarts, 19 de gener de 2021

Head & Heart

Avança aquest gener de 2021 que no és pas més plàcid que el fatídic any que vam deixar enrere, m'atreviria a dir que l'ambient està encara més enrarit. Personalment, afronto una crisi creativa que es pot percebre per les meves poques aparicions per aquí, però que afecta a altres àmbits de la vida. No pas a tots, per sort. Per omplir el silenci: música. Vull compartir una cançó que potser heu sentit, o potser no, però que per la majoria dels qui passeu per aquí us semblarà soroll, com tantes altes. En canvi, per mi va ser de les millors que ens va donar 2020, de les que més vaig escoltar i gaudir. El vídeo és ben curiós, també. Es diu 'Head & Heart' i és del productor britànic Joel Corry. La traducció és 'cap i cor', i parla d'això tan suat de la diferència de consells que et dóna el cap i el cor, la raó i la passió, el dimoniet i l'àngel. No per ser un tema esgotat deixa de ser aplicable. I ho és, en el meu cas. Així que doble motiu per compartir-la. Pugeu el volum i deixeu-vos emportar pel ritme. Per deixar de pensar també va molt bé.

 

dissabte, 9 de gener de 2021

VIPs de matinada

Passaven de les dues de la nit i jo estava llegint al llit. Aquestes hores, abans tan comunes de trobar-me despert, ja fa una temporada que no solen veure'm encara desvetllat, però ahir sí. Llavors va sonar una vibració al mòbil. Fa un parell de mesos que tinc l'aparell nou i encara no les identifico, no sabia si era un mail o un missatge d'alguna xarxa social. Vaig acabar la pàgina i vaig mirar de què es tractava No puc estar-me de mirar-ho, encara que sigui de matinada. Era algú que em felicitava l'aniversari, el primer. Em va agafar per sorpresa, ni hi pensava.
 
No en diré el nom, encara que no és cap secret. La persona que em va felicitar no em coneix massa, tot i que hem parlat força, i probablement va saber que era el meu aniversari perquè alguna xarxa el devia avisar. Ni idea. El cas és que és algú que recentment ha adquirit una visibilitat pública molt notòria, que sovint respon als mitjans de comunicació i té una popularitat creixent a les xarxes socials. Això vol dir molts admiradors, una legió de seguidors en creixement i, com no, detractors i trolls. Un estrès tota, vaja. Amb tot això vull dir que altra feina té que anar felicitant a gent com jo a altes hores de la nit, podia dedicar el temps a infinitat de coses més productives. Però què voleu que us digui, que perdés una estoneta per buscar-me i felicitar-me em va fer sentir bé. Ja no tant per l'aniversari, que també, però no sóc gaire de celebrar-lo. Més aviat perquè hi ha persones que, tot i fer un salt de dimensió en popularitat, tot i haver de lidiar amb la fama com mai, també saben baixar a la terra i tenir un detall amb algú que és una simple gota en el seu oceà de coneixences. 
 
I pot sonar exagerat, i potser em direu que la gent no té per què canviar quan la multitud els fa cas. Però sí, les persones canvien, i molt. La fama, els diners, les atencions... a alguns fins i tot se'ls menja el personatge. Per això és una sort que algú que admires mantingui el cap sobre les espatlles i els peus a terra, tot i que el seu estatus hagi canviat amb progressió meteòrica. Prou, si més no, per tenir aquest detall que sembla petit, però que no ho és.

diumenge, 3 de gener de 2021

Polvorons

Foto d'aquí.
Foto d'aquí.
He estat mirant com es diu en català això que coneixem com a polvorons, perquè el mot no apareix al diccionari normatiu, però sí a l'enciclopèdia, i també a la Viqui. Em va semblar que seria mantegades, però no estic segur que sigui la mateixa cosa. El cas és que durant aquestes festes de Nadal me n'he fet un fart i no m'ha importat massa no saber exactament com es deia això que menjava. Com ja he explicat altres vegades, em va a temporades. Ja sabia que aquests pastissets m'agradaven, però no en menjava massa, algun cada any, potser. Doncs aquestes festes m'ha agafat fort i n'he comprat a granel, bosses plenes. Mira que són greixosos, fan bola i en realitat no són res de l'altre món, però no he pogut evitar menjar-ne un darrere l'altre. La moda de la temporada, ves. Confio que quan ja no els tinguin a la vista al supermercat em passarà la dèria. Altrament, no hi haurà bici estàtica ni muntanya pujada que facin evitar la recuperació del pes perdut durant 2020. De moment, anem aguantant, malgrat els polvorons. I bé, si algú té una manera d'anomenar-los que desconegui, agrairé l'aclariment lingüístic.