Lectures 2019

Aquest no ha estat un any de lectures especialment brillants, potser això ha contribuït, però no només, a que jo no hagi estat un lector especialment brillant tampoc. Però tot i això, em segueix fent il·lusió compartir la Llista. Han estat un total de 40+2 llibres (després ho explicaré) que han suposat 10801 pàgines, tornant als nivells de 2014, millor que els darrers anys a excepció del passat. Això són unes 29.59 pàgines per dia. Una prova que ha estat un any fluix és la despesa en llibres, que he seguit comptant. No, no n'he comprat menys, hahaha. El que vull dir és que, tot i tenir una llista que sempre ronda els 80 llibres pendents, a casa solen entrar una quantitat de llibres cada any que, per anar bé, s'ha d'equilibrar amb els que aconsegueixo llegir. Aquest cop, n'han entrat 51 entre compres, regals, cessions, robatoris (no, això no!), i només n'he llegit 40 de sencers, així que balanç negatiu i feina acumulada. Les 51 entrades són per quedar-se, no inclouen préstecs, que en realitat són pocs. En total aquest any he gastat 569.23€ en llibres, menys que l'any passat.

I som-hi ja amb la Llista, que em perdo amb els números! Ordre cronològic de finalització, títol en la llengua de lectura, autor o autora i la valoració que li vaig donar en el seu moment, ja sabeu.

1. Estació Boira - Enric Herce   (@@@ i mitja)
2. 84, Charing Cross Road - Helen Hanff   (@@@@)
3. Tu, calla! - Laura Huelga i Blanca Busquets   (@@@)
4. La mort del comanador, llibre 2 - Haruki Murakami   (@@@)
5. Maus, relat d'un supervivent - Art Spiegelman   (@@@@)
6. Un vespre al paradís - Lucia Berlin   (@)
7. Adreça desconeguda - Kressmann Taylor   (@@@)
8. The man in the high castle - Philip K. Dick   (@)
9. Claus i Lucas - Agota Kristof   (@@@@)
10. Els finals no arriben mai de sobte - Salvador Macip   (@@ i mitja)
11. Els homes m'expliquen coses - Rebecca Solnit   (@@ i mitja)
12. L'Ocell de Foc - Emili Teixidor   (@@)
13. Tots els símbols de la por - Salvador Macip   (@@@@)
14. Una història negra - Antonella Latanzi   (@@ i mitja)
15. La passió - Jeanette Winterson   (@@)
16. Antropocè: La fi d'un món - Daniel Closa   (@@@)
17. Foc i sang - George R.R. Martin   (@@@@)
18. L'any de la plaga - Marc Pastor   (@@@@)
19. La senyora Caliban - Rachel Ingalls   (@@ i mitja)
20. Pes mort - Lluís Llort   (@@@)
21. La maleta de la memòria - Àngels Bassas i Salvador Macip   (sense avaluar)
22. Àlies Grace - Margaret Atwood   (@@@@)
23. Ahir - Agota Kristof   (@@@)
24. L'imperi dels lleons - Sebastià Bennasar   (@@@@)
25. Ni d'Eva ni d'Adam - Amélie Nothomb   (@@@)
26. El guardià invisible - Dolores Redondo   (@@ i mitja)
27. Amb l'aigua al coll - Daniel Arbós   (@@@)
28. Mites - Stephen Fry   (@@@)
29. Sempre han parlat per nosaltres - Najat El Hachmi   (@@)
30. Homenatge als caiguts - Albert Sánchez Piñol   (@@@)
31. El club de la bona estrella - Amy Tan   (@@@)
32. Gegants de gel - Joan Benesiu   (@@@)
33. L'analfabeta - Agota Kristof   (@@@)
34. La imperfecció de les bombolles - Lluís Llort   (@@@ i mitja)
35. Gent Normal - Sally Rooney   (@@@@)
36. Privilegi a l'altra banda del riu - Ruben Wagensberg   (@@@)
37. El pes de la neu - Christian Guay-Poliquin   (@@@ i mitja)
38. La campana de vidre - Sylvia Plath   (@@@)
39. Exorcismes - Vicenç Pagès   (@@@)
40. Camaleó - Lluís Llort   (@@)

• Una columna de foc - Ken Follett (en lectura nocturna reposada, 324/917 pàgines)
• La mà esquerra de la foscor - Ursula K. Le Guin (lectura actual, la passo ja a 2020, 120/338 pàgines)

Entre tres autors s'emporten gairebé un quart de les lectures: Salvador Macip, Lluís Llort i Agota Kristof, amb 3 llibres cadascun. La Kristof, per cert, un dels descobriments de l'any, com altres estrenes notables com Marc Pastor o Sally Rooney. En general, com deia, un any de lectures que sí, que bé, però sense gaires excel·lents. He llegit uns quants assajos, feminisme, llibertat d'expressió i migracions, i també he explorat les obres epistolars i he tornat al còmic després de molts anys. Destacaria quatre títols, 'Foc i sang', 'Àlies Grace', 'Claus i Lucas' i 'Gent Normal', encara que no passen de les 4@, penso que estan per sobre de les altres. Un any, també, de no descuidar vells coneguts com Haruki Murakami, Daniel Closa, Sebastià Bennasar, Albert Sánchez Piñol o Vicenç Pagès. I en l'apartat de decepcions, no em va agradar 'Un vespre al paradís' de la Lucia Berlin, 'The man in the high castle' de Philip K. Dick, que no el vaig entendre, i l'inici de la saga de la Dolores Redondo, per les grans expectatives que em va generar el meu entorn.

Les ressenyes de tots els llibres, a excepció dels dos darrers que queden pel 2020, les trobareu al Llibres, i punt!, però ja sabeu que estaré encantat de parlar de qualsevol dels llibres aquí. Amb aquest post clàssic acomiado l'any i us emplaço a seguir-nos llegint l'any vinent. Que tingueu una gran i feliç entrada d'any, i bones lectures per 2020!  

No el desperteu

 Ja torna a ser Nadal? Doncs desperteu-me per Reis, a veure si cau alguna cosa. Però abans no.

Passeu tots unes bones festes, de la manera que us vagi millor.

Pel·lis 2019

Avui toca repassar una altra llista: la de pel·lícules vistes aquest any. El total ha seguit augmentant respecte als anys anteriors fins a un total de 47, que s'apropa a una per setmana. Gràcies a les plataformes digitals és molt fàcil accedir a tot tipus de continguts i posar-se pel·lícules a casa és molt fàcil i còmode. El que no hem aconseguit fer aquest any és anar al cinema, cap pel·lícula ens ha cridat prou l'atenció com per portar-nos a una sala. Hem seguit explorant el món dels superherois i l'animació, però em sembla que aquest any la selecció és més variada.

La llista està per ordre cronològic de visualització, en l'idioma en que la vaig veure i inclou any de producció i director o directora. Indico també si l'havia vista anteriorment. Algunes segur que les heu vist, però ja direu si coincidim gaire o poc!

1. Brave, 2012, Brenda Chapman i Marl Andrews (revisionat)
2. Los Vengadores: Infinity War, 2018, Anthony Russo i Joe Russo
3. Black Mirror: Bandersnatch, 2018, David Slade
4. Han Solo, 2018, Ron Howard
5. Jurassic World: El reino caido, 2018, J.A. Bayona
6. Deadpool 2, 2018, David Leitch
7. Ready Player One, 2018, Steven Spielberg (revisionat)
8. Como entrenar a tu dragón, 2010, Dean DeBlois i Chris Sanders
9. Los increibles 2, 2018, Brad Bird
10. Como ser John Malkovich, 1999, Spike Jonze (revisionat)
11. Isla de perros, 2018, Wes Anderson
12. Black Panther, 2018, Ryan Coogler
13. Como entrenar a tu dragon 2, 2014, Dean DeBlois
14. Un amor de novel·la, 2015, Mark Griffiths
15. El gran Gatsby, 2013, Baz Luhrmann
16. Asesinato en el Orient Express, 2017, Kenneth Branagh
17. Los Vengadores, La era de Ultron, 2015, Joss Whedon
18. Los Vengadores, 2012, Joss Whedon
19. El gran dictador, 1940, Charles Chaplin
20. Bohemian Rhapsody, 2018, Bryan Singer
21. First Man, 2018, Damien Chazelle
22. Spider-man: Homecoming, 2017, Jon Watts
23. A star is born, 2018, Bradley Cooper
24. Galveston, 2018, Mélanie Laurent
25. Lady Bird, 2018, Greta Gerwig
26. Ahora me ves, 2013, Louis Leterrier
27. Ralph Rompe Internet, 2018, Rich Moore i Phil Johnston
28. Ant-Man, 2015, Peyton Reed
29. Ant-Man y la Avispa, 2018, Peyton Reed
30. Mortal Engines, 2018, Christian Rivers
31. Capitan America: Civil War, 2016, Joe Russo
32. Spider-man: Un nuevo universo, 2018, Peter Ramsey, Bob Persichetti i Rodney Rothman
33. Her, 2013, Spike Jonze
34. La rosa púrpura del Cairo, 1985, Woody Allen
35. American Gangster, 2007, Ridley Scott
36. Malditos Bastardos, 2009, Quentin Tarantino
37. Holmes & Watson, 2018, Etan Cohen
38. Spotlight, 2015, Tom McCarthy
39. Maria, reina de Escocia, 2018, Josie Rourke
40. Como entrenar a tu dragón 3, 2019, Dean DeBlois
41. Shazam!, 2019, David F. Sandberg
42. Godzilla: King of Monsters, 2019, Michael Gougherty
43. Table 19, 2017, Jeffrey Blitz
44. Going in style (Un golpe con estilo), 2017, Zach Braff
45. Capitana Marvel, 2019, Anna Boden i Ruan Fleck
46. Alita: Ángel de combate, 2019, Robert Rodríguez
47. Gran Torino, 2009, Clint Eastwood

Sèries 2019

Després del Balanç anual, el post més clàssic del Bona Nit, anem a pels altres resums que ja constitueixen tota una tradició d'aquest blog. Comencem per les sèries, que els darrers anys són protagonistes dels vespres a casa. Aquest 2019 hem mantingut un bon ritme, potser no tan alt com l'anterior, però això de vegades també depèn del número de capítols per temporada o de si les tries t'enganxen més o menys o se t'allarguen en el temps. Això sí, hem vist més sèries diferents, ja que en alguns casos són sèries que s'estan produint actualment i cada any es disposa d'una única temporada. Som-hi doncs!

• The Blacklist, T2-5
• La verdad sobre el caso Harry Quebert, T1
• Game of Thrones, T8 (acabada)
• Suits, T8 (segona meitat)
• Manhunt: Unabomber, T1
• Atrapados, T2
• Black Mirror, T5
• Como defender a un asesino, T5
• Stranger Things, T3
• The good place, T1-3 (quarta temporada a mitges)
• La casa de papel, T3
• Brooklyn Nine-nine, T1-5
• Mindhunter, T2
• Parks & Recreation, T1
• After Life, T1
• Lucifer, T1-4
• Disenchantment, T2
• Fargo, T1 (en curs)

Tres noms propis aquest any: The good place, Brooklyn Nine-nine i Lucifer. Després d'encadenar unes quantes sèries 'de mal rotllo', psicòpates, policies, morts violentes en general, la Fantàstica Acompanyant va demanar una treva, mirar alguna comèdia, almenys un canvi de registre. Quina idea tan encertada! Completament enamorats de The good place i els seus personatges estrafolaris, quin fart de riure amb els policies de la comissaria 99 de Brooklyn, i una bona descoberta amb Lucifer, investigació policial amb mitologia bíblica pel mig. Aquest any també s'ha de destacar el final de Joc de Trons i la pertinent temporada de Black Mirror, que aquest any va arribar tard per la producció d'una pel·lícula interactiva: Bandersnatch. I com no, algunes decepcions, com la degradació de Suits, la segona de Mindhunter o Parks & Recreations. Acabarem l'any amb Fargo, però a hores d'ara no queda gens clar que 2020 comenci amb les temporades posteriors d'aquesta sèrie. Ja ho veurem! 

Balanç 2019

Dia 15 de desembre, dia de balanç anual al Bona Nit. Encara que aquest 2019 m'ha passat tan ràpidament que no tinc gairebé consciència que hagi passat res, però mirarem una mica enrere a veure què ha donat de si aquest any al qual ja li queda poc temps de vida.

La unitat familiar, a jutjar pel que escrivia l'any passat, s'ha mantingut exactament igual i sense canvis rellevants. L'estabilitat i el dia a dia probablement fan que el temps passi més ràpid encara. Bé, sí que hem incorporat un nou giny mecànic que ens fa la vida més fàcil: un robot d'aquests que escombra i frega. Li diem Rosi, per la Rosalia. També vam haver de canviar la tauleta i el meu mòbil que van morir conjuntament (per motius diferents) en un dels viatges d'aquest any. Ah, i vaig acabar canviant el teclat de l'ordinador, així puc escriure fàcilment els números 7 i 9. Pel que fa a éssers vius, nosaltres estem bé, el gat també, tot i que cada cop el veig més gran, cosa que m'ha passat també amb els meus pares; ha estat un any de prendre'n consciència. La comunitat vegetal també sobreviu en el nostre reduït espai. Com ja hem anat fent els anys anteriors, hem seguit canviant les empreses de serveis que fem servir, després del banc i la llum, ara toca el torn al gas, que a partir d'ara tindrem en una empresa catalana, ja només ens queden les comunicacions en empreses de l'IBEX. També ha estat un any d'anar reduint el consum de plàstics i envasos, cada cop més conscients dels problemes mediambientals que patim. Per últim, ens hem fet donants de sang, ho anirem fent periòdicament.

Pel que fa a les meves activitats, ha estat un any amb moltes eleccions: dues d'espanyoles, les europees, i les que més em fan pencar, les municipals. Molta feina i molta activitat, però he acabat sense càrrecs a la secció local (per voluntat pròpia), tot i que segueixo ben implicat. També he participat en les protestes sempre que n'hi ha hagut, especialment després de la sentència dels presos i preses polítiques. El panorama polític torna a estar animat, més que el 2018, n'he parlat força al blog aquest any. I pel que fa a castells, ha estat un mal any, hem patit i no hem aconseguit assolir els nivells que volíem. Aquest 2019 jo complia els 25 anys com a casteller i no es pot dir que hagi estat en un gran moment.

Les estones de lleure i escapades aquest any han estat força marcades per la muntanya. Encara hem sortit a caminar més que els anys anteriors. Vam fer alguns escape rooms a principi d'any i apunta que aquesta activitat que tant ens agrada tornarà l'any vinent, però entre una cosa i l'altra els hem deixat de banda. Al gener vam anar a Tenerife una setmana i vam aprofitar per pujar al Teide (3718m), una muntanya tramposa, molt alta, però a l'abast de tothom. També a Escòcia, al juny, vam fer alguna excursioneta, i a la Patagònia ara a finals d'any vam fer dues excursions llargues, a la Base de les Torres del Paine i a la Laguna de los Tres, als peus del Fitz Roy. No són cims, però sí uns 45 km de ruta en total, poca broma. A la Patagònia, gran viatge de l'any i que vam decidir tard, quan ja ni ens ho esperàvem, vaig poder caminar per sobre la glacera Perito Moreno, veure pingüins i molts altres animals i tastar la gastronomia argentina i xilena. Ara que, la temporada d'estiu sí que va ser intensa pel que fa a muntanya. La pretemporada ens va portar, entre d'altres, a la Tosa d'Alp (2536m) o al Balandrau (2585m), i ja a l'agost, la setmaneta que vam passar a Vielha em va permetre assolir la meva bèstia negra: el Tuc de Molières (3011m) i després la Punta Alta del Comalesbienes (3014m). Un altre any amb tresmils aconseguits!

Cada cop ens costa més a tots plegats mantenir l'activitat blogaire, una prova més és que aquest any he fet la meitat de posts al Bona Nit que l'any passat. En alguns casos ha estat per manca de temps i concentració, com durant la campanya de les municipals, però majoritàriament per manca d'inspiració i d'imaginar-me la vida en posts, ara potser la veig més en tuits. En canvi, l'activitat al Llibres, i punt! s'ha mantingut, tot i que he llegit menys llibres que al 2018, però sempre en tinc algun en marxa. No he anat ni un sol cop al teatre ni al cinema, però he vist moltes pel·lícules, pràcticament una a la setmana. Segueixo participant a les iniciatives blogaires que puc, però com sabeu, no n'hi ha gaires de noves que diguem. Aquest any m'he plantejat seriosament què fer amb els blogs. Cada cop li veig menys sentit a aquest espai que estimo tant, però no pas al 'Llibres'. Això pot donar pistes del que pot acabar sent.

I això seria tot, em sembla que no m'he deixat res important pel que fa al meu any. Com veieu, no em puc queixar. Aviat 2020, ja ho veieu. No em faig propòsits, però sí que li demanaria una cosa al nou any si pot ser: que no passi tan ràpid com aquest que estem a punt de deixar. Espero que em seguiu acompanyant fins que el cos aguanti. Gràcies per ser-hi. 

Relats conjunts, Ars moriendi

Qui em manava a mi fer aquell parell de rondes finals! Aquesta és la pitjor ressaca que recordo! Prometo que no tornaré a beure mai més. Almenys fins divendres que ve...

Aquest és el meu microrelat per participar als Relats Conjunts de novembre.

A 13000 Km

A l'excursionista de pa sucat amb oli, darrerament, quan va de vacances també li agrada sortir a estirar les cames i fer alguna excursió al lloc en qüestió. Aquesta vegada va decidir anar lluny, molt lluny, el més lluny que ha estat mai de casa, i per primera vegada a l'hemisferi sud, que ara estan a punt d'arribar al seu estiu, però quan vas al punt habitat més austral del planeta, no es pot dir que hagis de passar calor precisament. 

Segons els argentins, la ciutat d'Ushuaia és la fi del món. Els xilens discrepen: Port Williams està en territori de Xile i és més austral, però és un poble de 3000 habitants, mentre que Ushuaia en té prop de 60000. Fins a Ushuaia va viatjar l'excursionista de pa sucat amb oli, una mica més al sud fins i tot si tenim en compte la sortida en vaixell per anar a veure pingüins. I d'aquí a diverses localitats de la Patagònia austral d'Argentina i Xile, Punta Arenas, Puerto Natales, El Calafate, El Chaltén. Ah, també va passar un parell de dies a Buenos Aires abans d'anar tan al sud.

Però l'excursionista de pa sucat amb oli no escriu per explicar-vos les vacances, sinó les excursions que va fer per aquelles terres, que n'hi ha de molt clàssiques, sense abordar cims d'entitat, tampoc ens passem. Aquí us en deixa una mostra:

Excursió a la Base de les Torres del Paine, territori xilè. Caminada d'uns 21 Km en total, amb un desnivell pujat de més de 900m, que porta fins a un estany amb les vistes de la foto. Les Torres del Paine són emblemàtiques a la Patagònia xilena.

Excursió a la glacera Perito Moreno. Espectacular caminada per sobre el gel de la glacera i vistes del front des de diversos angles. Extraordinària.

Excursió a la Laguna de los Tres. Caminada de més de 23 Km per observar de prop el mont Fitz Roy, aquest cop a la banda argentina dels Andes. Uns 1000m de desnivell pujat i un darrer tram força dur, però amb una gran recompensa.

Amb això sí que queda tancat definitivament l'any de l'excursionista de pa sucat amb oli, que va acomplir aquests reptes amb només una mica de cruiximents als quàdriceps, però amb ganes de tornar a calçar les botes la temporada vinent. Per cert, les botes comencen a necessitar renovació.