dissabte, 27 de juliol de 2019

Literalitat




No entenia per què li retreien sempre que espatllava les bromes i que s'ho prenia tot al peu de la lletra. Era cert que ell no en sabia de metàfores ni de retòrica, però les paraules tenen un significat, no veia per què se n'havia de fer un altre ús. Per això quan la seva dona, més que farta de les seves sortides, li va reblar un 'agafa la porta i marxa d'aquí!', ell, obedient, no va poder fer altra cosa que fer-li cas.


Aquesta és la meva humil aportació a la substitució estiuenca de la Carme!

dimecres, 24 de juliol de 2019

Plàstics

Els plàstics estan de moda. De moda perquè ens estem adonant que la quantitat de residus que generem és insostenible i que si continuem així ens ofegarem en la nostra pròpia merda. El 'progrés' és el que ens ha portat fins la situació actual, ho volem tot fàcil, tot ràpid i que no ens robi temps ni més diners del que és necessari. D'aquí que actualment tot es vengui envasat, en alguns casos fins l'absurditat, ja que de manera natural ja tenen la seva pròpia coberta. Desconec si la situació és reversible, però sí que sé que tenir consciència mediambiental, consciència en general, és pesat, feixuc i car. I això que de vegades només cal pensar com feien les coses les nostres mares i àvies fa temps (no dic avis i pares perquè aquests no feien res segur).

Partint de la base que eliminar el consum de plàstic és poc menys que impossible, sí que es poden anar fent petites accions per reduir-los en el nostre dia a dia. M'agradaria compartir els canvis que hem anat fent a casa per mirar de no generar tants residus, a banda de la recollida selectiva que això ja fa molt temps que ho fem. Per exemple, fa temps que vam deixar de fer servir bosses de plàstic al supermercat, sempre hi anem amb bosses de ràfia. Si comprem productes que han de ser agrupats o continguts, fem servir bosses de paper. Vam adquirir un filtrador d'aigua per no haver de comprar ampolles, però l'aigua a casa és força dolenta, així que no les hem pogut eliminar del tot. Naturalment, no entren a casa plats, gots o coberts d'un sol ús, mirem que tot el material sigui reutilitzable. També hem comprat porta entrepans de tela per no fer servir paper de plata. Darrerament estem canviant els productes d'higiene. Per no comprar sabó i xampú envasats, hem començat a fer-los servir en pastilla i estem explorant adrogueries a granel on també en venen de líquids, on pots portar el teu envàs i te'l reomplen. També tenen detergent i sabó de roba a granel, serà un camí que explorarem properament. I ens queda pendent, com a mesura a curt termini, deixar de comprar carn i altres productes frescos en les safates ja preparades.

No salvarem el món, però mirem de posar el nostre gra de sorra a la reducció del consum de plàstic, que tot i que sembla que comença a haver-hi consciència col·lectiva al respecte, no para de créixer i créixer. Espero que m'expliqueu les vostres petites accions (si són grans millor!), a veure si em doneu idees i podem reduir encara més el nostre consum.

divendres, 19 de juliol de 2019

La Rosi

A casa ens seguim modernitzant, ens havien parlat molt bé d'aquesta fornada de robots de neteja que hi ha ara, que escombren i freguen en alguns casos, i que se solen conèixer amb el nom re 'rumbes', ja que la marca que els va popularitzar es diu iRobot Roomba. Bé, la nostra no és d'aquesta marca, però és un model força avançat que ens ha donat bones sensacions en les nostres primeres experiències. La idea de no haver d'escombrar o aspirar regularment ens ha convençut i sembla que serà possible!

Li hem posat Rosi de nom, seguint la meva llarga tradició de posar noms femenins als ordinadors i altres andròmines que són més espavilats que jo. Els noms sempre els trio en funció d'alguna dona o personatge que estigui de moda en el meu univers, i hi ha algú que estigui més de moda avui dia que la Rosalia? Però bé, un dubte que ens generava tenir un aparell d'aquests era la relació que establiria amb el gat, que no es porta massa bé amb els aparells nous. No ha estat cap excepció, ja li ha bufat unes quantes vegades. Aquí us deixo un dels primers contactes d'en Blog amb la Rosi. L'inici d'una gran amistat...


diumenge, 14 de juliol de 2019

Relats conjunts, Galileu afrontant la Inquisició


He de dir, mestre Galileu, que ens teniu ben desconcertats. Els vostres treballs estan tan ben fonamentats i exposats que ens han fet dubtar, bé sabeu que no som un tribunal sospitós d'anar contra les idees de la santa Església, però ja us vaig fer saber a la darrera vista que estàvem disposats a passar per alt aquestes teories vostres perquè no tenim eines ni prou coneixements per dir que us equivoqueu. Que siguin les properes generacions amb els seus avenços qui decideixin quina de les dues postures és l'encertada. 

Però ara ens trobem que heu escrit un nou tractat i el presenteu en ple judici. Que no sabeu que no us ajuda i us fa passar encara per més heretge del que ja sou? N'hem fet una repassada minuciosa, com correspon a la nostra posició, i només hi hem trobat bestieses i apologia de la bruixeria, perquè el que exposeu no pot tenir un altre nom. Persones que podran parlar a distància de viva veu a través d'un fil? Ens voleu fer creure que podrem volar pels aires dins de grans màquines de metall? Tenir llum a dins les cases durant tot el dia i la nit, i sense necessitat d'espelmes? Que viurem molts més anys i serem capaços de curar totes les malures? Que els carros es podran desplaçar sols sense necessitat de bèsties de càrrega? Ximpleria rere ximpleria. Això que dieu només esta a l'abast de Déu. Us penseu que sou Déu, vós? Potser sí que us haurem de fer cremar a la foguera, al capdavall...


La meva aportació tardana als Relats Conjunts d'aquest mes!

dimecres, 10 de juliol de 2019

Pista: No

L'excursionista de pa sucat amb oli no és persona fins que s'ha pres un cafè amb llet. Després tampoc no és massa persona, però una mica més sí. Per això se li va posar fatal llevar-se d'hora i no tenir llet a la nevera, quina desgràcia! On podia trobar-ne a aquells hores? Potser al Puig de Fontlletera en trobaria. Però després de pujar els 2577m no en va trobar ni gota. Allò de després, pujar els 2585m del Balandrau, ja era per vici, només perquè va trobar que el nom era molt bonic.

La ruta seguida, gràcies a VU i a Wikiloc

La ruta seguida és una circular que parteix del Collet de la Gralla, on hi caben uns quants cotxes aparcats. Però per arribar allà cal remuntar una pista no asfaltada de 5 quilòmetres, teòricament apta per a turismes, però l'excursionista de pa sucat amb oli no opina el mateix. Si no porteu un 4x4, no hi aneu. Després de poc més d'un quilòmetre, van deixar el cotxe on van poder i van seguir pujant a peu (van fer uns 7km més del necessari en total). És una ruta que transcorre en bona part per pista forestal, però que s'ha d'abandonar per fer el Fontlletera i després a la tornada, no té camins marcats, es fa tot camp a través, per bé que tot està a la vista. És difícil perdre's, però no tant no trobar el millor camí possible.

Camí al Puig de Fontlletera. Si mireu bé hi trobareu la Fantástica Acompanyant!

La pujada al Puig de Fontlletera la van fer, doncs, deixant la pista un cop van tenir l'objectiu ben a la vista, muntanya amunt i sense pèrdua, però amb un pendent considerable que va fer suar de valent a l'excursionista de pa sucat amb oli, però no tant a la Fantàstica Acompanyant, que va sobrada. Des del cim hi ha bones vistes, però el que no es veu és un bon camí de baixada. Un cop més, se sap cap on s'ha d'anar per arribar al Coll dels Tres Pics, però ja t'espavilaràs. Terreny força descompost amb molta pedra petita.

Des de Fontlletera, el Balandrau espera. Rodolí.

L'ascensió al Balandrau sí que té el camí marcat i té menys pendent que el Fontlletera. Les possibles vistes a l'Olla de Núria prometien, però quan van arribar dalt es va alçar una mica de boira i pràcticament només veien el Torreneules, que està ben a prop. Hi havia l'opció de tornar enrere o acabar la circular. Es van quedar amb aquesta darrera opció i, com no podia ser d'altra manera, l'excursionista de pa sucat amb oli es va perdre. No gaire, perquè segueix estant tot força a la vista, però un grup d'excursionistes seriosos el van despistar i després van haver de revertir part del camí.

Al cim del Balandrau una mica de boira impedia veure el paisatge. 
En primer pla el Torreneules, darrere el cims de l'olla de Núria.

L'excursionista de pa sucat amb oli i la Fantàstica Acompanyant tenen més que explorat el Ripollès, però encara els queden cims per fer. Els serveix d'entrenament per les cames i el cap de cara a afrontar fites importants, ja s'acaba la pretemporada.

Informe de danys: Cansament a les cames amb cruiximents lleus. Una petita ferida de guerra a la cama de la Fantàstica Acompanyant, per una caiguda sense importància.

Pròxima estació: La bèstia negra.

dijous, 4 de juliol de 2019

Per sempre enyorada


Els que em coneixeu des de fa més temps recordareu que fa uns anys viatjava cada any a Escòcia, concretament a Edimburg, on hi tenia uns amics vivint. Només a la primera visita vam anar a fer plegats una ruta pels Highlands, les terres altes i inhòspites. Doncs ara, 10 anys després, he repetit aquesta ruta, arribant més lluny i descobrint nous indrets. Però trepitjant inevitablement alguns dels que em porten records inesborrables. Un viatge molt especial. Una terra molt especial. L'he volgut compartir ara amb la Fantàstica Acompanyant, que no hi havia estat. Per sempre enyorada Edimburg, comentada ara en la distància i en sentit contrari amb els amics. Em sembla que hi tornarem.

*La foto, del famós castell Eilean Donan, un dels més icònics del país.