Un bon dia estàs de vacances i allargues una mica la nit distret mirant el mòbil, mentre la companya ja dorm. I quan et lleves al matí, el mòbil decideix que ja no es desperta. Un mòbil de casa bona i força car, senzillament diu prou en menys d'un any i mig. Com que ets una mica addicte, comences a mostrar símptomes de síndrome d'abstinència, però després de provar-ho tot et relaxa, bé podràs passar un dia sense l'aparell, segur que tornarà a la vida en qualsevol moment. Fins que penses que allà tenies ja preparades les targetes d'embarcament pel vol de tornada, o gairebé totes les fotos del viatge, que esperes que s'hagin anat penjant al núvol durant aquests dies.
Dóna la casualitat que la tauleta que us serveix de guia a les carreteres, per fixar els punts de la ruta i no deixar-se'n cap i per fer tota mena de cerques, va patir un accident uns dies enrere, de manera que és el segon dispositiu connectable que perdeu en pocs dies i la sensació d'aïllament digital augmenta. Per sort, encara us queda el mòbil més antic i atrotinat, precipitat incomptables vegades al buit, però indestructible i fidel, perquè gràcies a ell us en sortiu del petit inconvenient.
I tot plegat no deixa de ser una reflexió de com n'ets de dependent de la tecnologia, de com en som tots. Es poden fer tantes coses ja amb un sol dispositiu que si ens falla ens pot deixar en pilotes, algunes de les gestions ja ni recordes com es feien abans. Sembla que, com que és de casa bona, el problema es podrà solucionar. Però fins que no tinguis el mòbil de substitució a la mà no t'ho creuràs...
Ah, que què tal les vacances? Molt bé, molt bé...