dimarts, 21 de maig de 2019

Platges amb cocos que suren

La campanya encara els seus darrers dies i una pausa inesperada em permet passar per aquí. Fa més d'un mes que no faig un post en el Bona Nit, com també fa més d'un mes que no passo per assaig de castells i que no puc llegir en condicions. Però volia compartir una petita reflexió que val per ara i val per totes les ocasions. Durant aquestes darreres setmanes he passat moments de molts nervis, tensió, enrabiades. He sentit frustració, he volgut agredir a gent (ganes no me'n faltaven) i he ocupat un percentatge de funcionament cerebral tan alt que acabava mentalment esgotat. He tingut un comportament agre davant d'aquells que no feien la feina, em desautoritzaven o directament no em feien cap cas. I no em sento malament, ho sento però hi ha gent que mereix tocs d'atenció. Però per mi era molt important no portar tota aquesta mala llet a casa o a la feina. La meva parella o les meves companyes de feina no tenen cap culpa del meu estrès. I tot i que de vegades les he fet servir per verbalitzar la meva frustració i m'ha ajudat fer-ho, he intentat sobretot no pagar amb ningú allò que no li tocava. Saber separar, trobar oasis al voltant i deixar-los verges. No seguir rondinant quan tot s'ha acabat. Penso que me n'he sortit, no he portat a casa les enrabiades ni he fotut esbroncades a les persones equivocades.

Com deia, això serveix per qualsevol circumstància. No cal fer pagar a ningú allò que ens passa en una altra banda. Practiqueu-ho, us ho agrairan.