A la gala dels Premis Gaudí, la directora i presidenta de l'acadèmia Isona Passola va reivindicar que aquests premis, o almenys la seva emissió per TV3, perillen. Això es deu a la multa que l'Estat espanyol va imposar a l'audiovisual i a la cultura del país, perquè pagaven un iva reduït. L'única voluntat d'això, a banda de l'afany recaptatori, és carregar-se uns sectors que funcionen molt i molt bé, i que segons ells són font d'adoctrinament sobiranista. Parlar una llengua diferent i accedir a la cultura són coses que no agraden a segons quins governants.
No són els únics sectors que es veuen afectats pel famós 155 i, en definitiva, per les ànsies anticatalanistes de l'estat. Sense anar més lluny, seguim tenint presos polítics, polítics en llibertat sota fiança (amenaçats i intimidats) i exiliats. Són tan perillosos... Però seguim. També han bloquejat la renda garantida de ciutadania, les lleis contra totes les formes d'odi i discriminació, el pla estratègic català per reduir les llistes d'espera i revertir les retallades en salut, la llei de pobresa energètica, i unes quantes lleis més que capades perjudicaran no només als 'rojos separatistes', sinó a tots els catalans.
No contents, també han tancat totes les delegacions comercials catalanes a l'estranger, i per tant ens barren portes en uns moments que els nivells d'exportació eren record, el nivell d'inversió estrangera al territori altíssim, i també el turisme havia augmentat molt gràcies a la seva feina. I què dir del model educatiu, que s'ha demostrat de molt èxit, i que està patint un assetjament brutal. El model educatiu és la pedra angular del país i ho saben, en això no ens donaran treva.
S'ho volen carregar tot, en tots els flancs, en tots els camps, per tal de que caiguem en la misèria i no ens tornem a aixecar mai més. Ja fa temps que ho dic, o ens en sortim ara, o ens costarà segles recuperar-nos, perquè no van amb bromes, saben on fer mal. Això sí, que tinguin per segur que, passi el que passi, ens tornarem a aixecar si cal. Ja no serem nosaltres, ni serà aviat. Però si caiem ens tornarem a aixecar. Com sempre hem fet.