dimecres, 27 de desembre de 2017

Lectures 2017

No hi ha post més tradicional i més nadalenc que la llista de lectures de l'any que és a punt d'acabar. No exagero si dic que és potser el que més il·lusió em fa. Aquest 2017 és pràcticament una fotocòpia de l'anterior, em mantinc a la barrera dels 40 llibres de la que intentaré no baixar mai més, però això implica llegir majoritàriament llibres curts i mitjans. Pel que fa al nombre de pàgines, passo de les 10361 a 10456, així que pràcticament estic igual. Li podríem sumar un centenar llarg més del llibre en curs, però no ve d'aquí. Pintava malament l'any a la primera meitat, però a la segona he fet una remuntada i com veieu aquest és el meu nivell de lectura actual. El més important però, és que mai em veureu sense un llibre sota el braç, senyal que la lectura segueix sent una gran passió.

Som-hi amb la llista, ja sabeu, nom del llibre en l'idioma de lectura, autor o autora i la valoració que en vaig fer en el seu moment a base d'arroves.
  1. Hivern Àrtic - Arnaldur Indridason   (@@@)
  2. Sempre hem viscut al castell - Shirley Jackson   (@@@)
  3. Gaeli i l'Home Déu - Pere Calders   (@@)
  4. Els bessons congelats - Andreu Martín i Jaume Ribera   (@@@@)
  5. Georges's Marvellous Medicin - Roald Dahl   (@@@)
  6. L'abominable crim de l'Alzina Graells - Pep Coll   (@@)
  7. Contra el vent del nord - Daniel Glattauer   (@@@ i mitja)
  8. The curious incident of the dog in the night-time - Mark Haddon   (@@@@)
  9. Doble mortal - Salvador Macip i Elisenda Roca   (@@ i mitja)
  10. Brujerías - Terry Pratchett   (@@)
  11. Nocturn de Sant Felip Neri - Sebastià Bennasar   (@@@)
  12. De què parlo quan parlo d'escriure - Haruki Murakami   (@@@)
  13. La maledicció de Hill House - Shirley Jackson   (@@@ i mitja)
  14. Anatomia de les distàncies curtes - Marta Orriols   (@@@)
  15. L'home del llac - Arnaldur Indridason   (@@@ i mitja)
  16. Algú com tu - Roald Dahl   (@@)
  17. El llibre dels miralls - E.O. Chirovici   (@@@ i mitja)
  18. No sóc el meu ADN - Manel Esteller   (@@)
  19. Frankie Addams - Carson McCullers   (@@)
  20. El retorn del Cató - Matilde Asensi   (@@@ i mitja)
  21. Vida familiar - Jenn Díaz   (@@)
  22. Va com va! - Joaquim Carbó   (@@)
  23. Coses aparentment intranscendents i altres contes - Pere Calders   (@@@)
  24. La filla fosca - Elena Ferrante   (@@@)
  25. Un altre got d'absenta - Tina Vallès   (@@)
  26. Els últims dies dels nostres pares - Joël Dicker   (@@@)
  27. No escatimeu el flint! - Pop Negre   (@@@)
  28. Mort a la Fenice - Donna Leon   (@@@ i mitja)
  29. La veu - Arnaldur Indridason   (@@@)
  30. L'acusació - Bandi   (@@@@)
  31. Los santos inocentes - Miguel Delibes   (@@@)
  32. Els dies de l'abandonament - Elena Ferrante   (@@)
  33. Els bessons rere la finestra - Esther Vila   (@@)
  34. Prometeu i el portador de la flama - Marcel Pujol   (@@ i mitja)
  35. Els jardins de la dissidència - Jonathan Lethem   (@@)
  36. Instint de supervivència - Ramona Solé   (@@@)
  37. Robinson - Vicenç Pagès   (@@@ i mitja)
  38. El truc - Emanuel Bergmann   (@@@@)
  39. L'home de Déu - Mireia Vancells   (@@@ i mitja)
  40. Això no és Amèrica - Jordi Puntí   (@@ i mitja) 
Aquest any Arnaldur Indridason ha fet triplet, i també tenim doblets de Calders, Shirley Jackson, Roald Dahl i Elena Ferrante. No hi han faltat els sospitosos habituals Haruki Murakami i Salvador Macip, en dura pugna per ser els més ressenyats del Llibres, i Punt!, i m'ha agradat tornar a llegir vells coneguts com Matilde Asensi, Andreu Martín o Vicenç Pagès. Com que segueixo seleccionant molt què llegeixo, no hi ha hagut grans decepcions, potser podria dir que esperava més de 'Gaeli i l'home Déu', 'Algú com tu' o 'Va com va!'. En canvi, Shirley Jackson, Bandi o Emanuel Bergmann han estat bones descobertes.

Si teniu interès en algun d'aquests llibres i en voleu saber més, trobareu les ressenyes de cadascun al Llibres, i punt!, que he enllaçat més amunt. Ja sabeu que m'encanta parlar de llibres, així que si voleu fer comentaris, recomanacions o deixar anar algun exabrupte d'algun dels títols, estaré encantat de llegir-vos. I com que aquest probablement serà l'últim post de l'any al Bona Nit, us desitjo una fantàstica entrada al 2018 i, com sempre molt bones lectures! Ens llegim l'any que ve.

dilluns, 25 de desembre de 2017

I torna a ser Nadal


uooooo
uaaaa
uaaaaau

Aquests són les tristes paraules d'en Blog perquè ja torna a ser Nadal. Passeu-lo tant bé com pugueu.

*Foto amablement cedida per la Fantàstica Acompanyant

divendres, 22 de desembre de 2017

Pel·lis i sèries 2017

Per seguir amb els clàssics nadalencs, toca compartir la llista de pel·lícules vistes durant aquest any. Aquest cop però, he cregut convenient incloure també les sèries en aquest resum, ja que de pel·lícules en mirem poques, però hem trobat certa continuïtat per mirar sèries, i déu n'hi do les que hem pogut seguir.

Comencem per les pel·lícules. Aquest any en són 21, algunes de repetides d'anys anteriors. El fet de disposar de plataformes d'entreteniment a casa em permet mirar-ne de més noves, a banda de les que he anat enganxant a la tele. I una dada, aquest any SÍ hem aconseguit anar un cop al cinema! Fanfàrria i aplaudiments. Vam anar a mirar 'La La Land', com s'enganxa la banda sonora! Pel·lícula en la llengua que la vaig mirar, any i director/a, són aquestes. 
  1. Sóc llegenda, 2007, Francis Lawrence
  2. The Green Hornet, 2011, Michel Gondry
  3. Deadpool, 2016, Tim Miller
  4. Com bojos... a buscar l'or, 2008, Andy Tennant
  5. La La Land, 2017, Damien Chazelle
  6. The imitation game (descifrando Enigma), 2014, Morten Tyldum
  7. The Interview, 2014, Seth Rogen i Evan Goldberg
  8. El discurso del rey, 2010, Tom Hopper 
  9. Inside Out, 2015, Peter Docter i Ronnie del Carmen
  10. Minions, 2015, Pierre Coffin i Kyle Balda
  11. The Theory of Everything, 2014, James Marsh
  12. Una família amb classe, 2008, Stephan Elliott
  13. El dictador, 2012, Larry Charles
  14. Monstruos University, 2013, Dan Scanlon
  15. HA Vuelto, 2015, David Wnendt
  16. Mr. Magorium i la seva botiga màgica, 2007, Zach Helm
  17. La llegada, 2016, Denis Villeneuve
  18. Vaiana, 2016, John Musker i Ron Clements
  19. Un monstruo viene a verme, 2016, J.A.Bayona
  20. Captain Fantastic, 2016, Matt Ross
  21. Atrapa la bandera, 2015, Enrique gato

I seguim amb les sèries, que si comptem la quantitat de temporades i capítols en surten una bona pila, segur que molts menys que altra gent, però fem el que podem. Aquest any, molta tirada a les sèries nòrdiques, acabem amb advocats, i mentrestant em vaig empassar senceretes les 6 temporades de 'Community'. Algunes les hem deixat aturades i no sé si hi tornarem. I com no, expectant per la darrera temporada de Game of Thrones, que sembla que es farà esperar.
  • Borgen, T2, T3 (Acabada)
  • House of Cards, T3-5 (?)
  • Community, T1-6 (Acabada)
  • Atrapados, T1
  • Downton Abbey, T1-4
  • Sherlock, T1-4
  • 13 Reasons Why, T1
  • Big Bang Theory, T8 (Abandonada)
  • Game of Thrones, T7
  • El puente, T1
  • The good wife, T1 (T2 a mitges)
  • Como defender a un asesino, T1, T2 (T3 a mitges)
  • Stranger Things, T1

dilluns, 18 de desembre de 2017

Relats conjunts, Obres de Sixena


L'alcalde d'aquella ciutat esperava que ningú se n'adonés. Havia donat suport a qui no tocava pensant que els problemes els tindrien uns altres, que aquell pacte només li portaria avantatges. Però a l'hora de la veritat, els del seu mateix partit i els seus socis l'havien traït i li havien expropiat algunes de les obres del museu més important de la ciutat. Els veïns i veïnes ja el perseguien amb forques per haver-se deixat entabanar d'aquella manera, estaven realment enfadats. I el pobre diable no sabia cap a on tirar, no podia reconèixer públicament que l'havien enganyat, i encara menys reconèixer que estava d'acord amb aquell espoli, tot i que en realitat a ell ni li anaven ni li venien aquelles obres. Per això va pensar en una alternativa arriscada, però que esperava que l'ajudaria a sortir del pas. Va contactar amb el seu cunyat, aquell que feia reproduccions d'obres d'art per encàrrec, perquè li donés un cop de mà. Total, els seus conciutadans tampoc no eren uns experts en art, precisament. I al cunyat sabria mantenir-lo callat pagant-li un bon preu (amb diners de l'ajuntament, és clar), i traient l'ampolla de whisky bo a la sobretaula dels diumenges quan vingués a dinar a casa. Dit i fet. Val a dir que el resultat l'havia sorprès fins i tot a ell, treballava fi el dropo del seu cunyat! En aquells moments l'alcalde es disposava a fer una roda de premsa per anunciar que, després de dures negociacions, havia aconseguit que les obres no marxessin de la ciutat. Quina medalla es penjaria! Ja es fregava les mans pensant en les properes municipals.


La proposta de desembre dels Relats Conjunts!

divendres, 15 de desembre de 2017

Balanç 2017

Un altre cop, sense adonar-me'n, tornem a ser desembre i aquest 2017 tan intens està a punt d'acabar-se. Com cada any, trio el dia 15 del darrer mes per fer el meu balanç anual, encara que sembli que fos ahir que feia el de 2016.

La situació a casa ha seguit estable aquest 2017, pocs canvis substancials i només afegim un element a la nostra comunitat vegetal, ara en comptes d'un alvocater en tenim dos. El gat segueix bé i en pocs mesos ja farà 10 anyets, i els ginkgos estan ben pelats i esperant la primavera. El Clio, que l'any passat tot just estrenàvem per aquestes dates, ha rebut algunes rascades i un cop, però segueix funcionant molt bé i ens ha portat, per exemple, a la Bretanya Francesa. Seguim al mateix pis sense data de sortida, però les converses per canviar es van intensificant. El problema és que no sabem ben bé on viure, i així anar fent. Això sí, ara el tenim molt més maco, perquè la meva parella és una autèntica manetes i el va decorant a base de manualitats. Ah, i enguany també ens hem introduït al món de les plataformes d'entreteniment posant-nos Netflix i Movistar Plus a casa, he renovat l'ordinador (Naoko ha deixat pas a Arya), i ens hem canviat d'entitat bancària.

Es nota molt amb els temes que parlo al blog que tot el meu temps segueix girant molt al voltant de la política local. Aquest ha estat un any estrany. Abans de les vacances d'estiu tot continuava com anteriorment, però després només hi ha hagut un tema, si descomptem l'atemptat de Barcelona, que no hem d'oblidar: 'el referèndum', i tot el que ha comportat després, la repressió, les vagues, les eleccions. Per si no tingués prou feina, també m'he embolicat amb el CDR de la meva ciutat, que ara ja no, però inicialment em treia moltíssim temps. També he seguit fent castells, però només com a casteller ras. Vaig començar l'any a pinyes, però ho vaig deixar perquè la meva aportació era minsa i no calia, i m'he sabut adaptar bé a deixar els meus càrrecs tècnics. Parlant de temps, aquest any he deixat de portar rellotge, de manera gairebé espontània, i mira que m'acompanyava des de ben petit. Després de l'estiu vaig fer un cop de cap i vaig començar a cuidar l'alimentació i a fer exercici, perquè m'estava passant ja. Des de llavors he perdut uns 14 kg.

Ha estat un any de poques escapades, després de gastar força en viatges l'any anterior. Al març vam anar a Trondheim (Noruega) a casa d'una amiga, i a les vacances d'estiu vam anar en cotxe a la Bretanya Francesa, com he comentat. També vam estar uns dies molt xulos al Delta de l'Ebre. I pel que fa a excursions, vam anar a fer la ruta volcànica de la Garrotxa, el Puigsacalm (1511m), l'olla de Vallter (2881m) i el Turbón (2492) després d'un altre intent frustrat al Tuc de Molières. Com a altres entreteniments, aquest ha estat l'any del meu primer laser-tag i la meva primera escape room.

I pel que fa al blog, per segon any consecutiu no arribaré als 100 posts al Bona Nit, encara que en global segurament n'hagi fet més que l'any passat, però m'havia fet el propòsit de tornar als 100, i l'1 d'octubre em va matar perquè no tenia el cap per blogs i vaig parar unes setmanes. He intentat seguir passant per les vostres cases, però de vegades no dono abast, i els comentaris en aquest blog s'han anat reduint. Tot i que sembla que seguim en davallada, per sort encara hi ha bones iniciatives en les que participar. Els clàssics Relats Conjunts, amb la pertinent substitució estiuenca de la Carme, els jocs literaris de Sant Jordi de la Jomateixa, i tant la Carme com jo us vam fer pencar pel nostre 10 aniversari blogaire, que es diu aviat. Jo us vaig fer explicar com havíeu anat a petar al món dels blogs i ella us va demanar records blogaires.

10 anys i aquí seguim, una dècada sencera donant la tabarra a a xarxa, des d'aquest petit espai. Segurament res de tot això hauria passat si no fos per vosaltres, així que moltes gràcies per seguir passant per aquí i aportant tant i tant. Seguim, no?

dilluns, 11 de desembre de 2017

Camàlics

Tendim a la titulitis, a atorgar més importància a aquells que tenen uns coneixements, o que diuen que els tenen. Però a l'hora d'arremangar-se, hi ha algunes persones molt formades que els fa mandra o es creuen massa dignes per assumir algunes tasques. Aquests dies he tingut l'oportunitat de pencar de valent al costat de persones amb unes ganes i una empenta fora del comú. Persones que m'han fet emocionar amb el seu compromís i fent gala d'una força i resistència que no m'esperava. Persones amb qui hem creat un vincle especial, perquè ens reconeixem sobre el terreny. Som els camàlics, aquells que quan cal ser-hi no es cansen mai, no es rendeixen mai. I aquells que quan tot s'ha acabat trigaran una setmana a recuperar-se, però estan satisfets de la feina feta, fins i tot pensen que podrien haver fet més. A mi doneu-me camàlics i lliureu-me dels figurants. M'agraden les persones a qui no els cauen els anells. Quina sort haver-ne afegit una bona colla a la meva llista. Quines ganes de repartir abraçades.

dijous, 7 de desembre de 2017

Desconnectant

He de dir que no sóc gaire de gestos, ni de manifestacions, i les commemoracions de dies concrets se'm fan feixugues. I mira que darrerament hem de mostrar coses, que si els llacets grocs, el viatge a Brusel·les, i tantes altres accions que mantenen un poble mobilitzat. Diguem que aquestes coses no van amb mi. Això no vol dir que no lluiti pel mateix que tots i totes, i que no ho senti igualment dins meu. Però trobo que tanta exhibició no aporta massa res, el múscul el tenim, i quan ens necessiten hi som. Opinió completament personal, eh.

El que sí que vull fer és petites passes cap a la desconnexió, passes personals i efectives, que no es veuen ni criden l'atenció, però que considero valuoses. La primera l'he fet la darrera setmana: canviar d'entitat bancària. El nostre banc no era dels que han portat la seu a Madrid, perquè ja directament no la tenia a Catalunya. I a més, no era la que havíem triat, en formàvem part de rebot. Feia temps que parlàvem de canviar a alguna entitat de banca ètica o cooperativa, i com que a casa som cagadubtes i sempre triguem a prendre decisions, han hagut de ser ells qui ens donin l'empenta final, volent-nos cobrar comissions i dient-nos que la nostra organització domèstica no era lògica. Gràcies, han perdut dos clients, humils i amb no massa diners, però ens han ajudat a acabar-nos de decidir.

A partir d'ara som socis d'un banc amb seu a Catalunya que no ens ha posat cap problema per organitzar els nostres comptes com vulguem, i que té unes condicions força assequibles per no pagar comissions abusives. Contents amb el canvi, tot i que de moment encara estem movent diners d'un cantó a l'altre. Però satisfets d'haver fet aquesta passa. Les següents: els serveis de la llum, el gas... les telecomunicacions costarà més, però temps al temps. No és com portar un llacet groc, o sortir a tallar grans artèries de la ciutat. Però si ho féssim tots, segur que els impressionaria molt més.

diumenge, 3 de desembre de 2017

Normalitat democràtica

Estem a punt de començar una campanya electoral que no té res de normal. Uns la venen com la tornada a la normalitat, i els altres com l'única via possible, a dia d'avui, per continuar camí cap a la República. Però la veritat és que hi ha membres del govern legítim empresonats i a l'exili, la junta electoral prohibeix certs comentaris als mitjans, fins i tot l'ús del color groc (el que fem servir per demanar l'alliberament de presos polítics), i se'ns diu que si guanyen els partits sobiranistes la repressió que ens estan aplicant, en tots els àmbits, continuarà. Fins que guanyin ells. Ah, i ells sí que poden dir i fer qualsevol animalada, i l'ultradreta campa i amenaça pels carrers amb total impunitat.

Si això és normalitat democràtica, què deu entendre aquesta gent per 'dictadura'? Però no ens hauria de sorprendre, ja que la constitució que tant diuen defensar, i que es passen pel folre dels ous quan volen, ja va ser aprovada a punta de pistola, com aquell qui diu. Vota el que jo dic i no passarà res. Però els estem desafiant massa, no ens ho poden permetre.

I què hem de fer davant d'unes eleccions il·legítimes, adulterades, tramposes i inútils? Doncs guanyar-les. No guanyar-les només, sinó fer-ho per autèntica golejada, en escons i en vots. Una victòria incontestable, que no acceptaran mai, perquè és el que fan les dictadures, però que ens serveixi d'aval per seguir avançant. Les detesto, odio haver de fer campanya per aquestes eleccions, però no hi ha cap altra opció. Vam fer el passerell pensant que serien pacífics i raonables com nosaltres, i no. Han respost amb violència, física, institucional i repressiva; però això al món li és igual. Seguirem fent servir les úniques eines que tenim, les urnes i els vots. Per més ràbia que ens faci la imposició, cap vot es pot quedar a casa, omplim les urnes de dignitat un cop més.

O guanyem, o ens arrasen. Trieu. Si us quedeu amb la primera opció, podeu contribuir-hi fent-vos apoderats per alguna de les formacions que defensen la República. S'haurà de vigilar molt. Entengueu-ho com una nova mobilització, i a això sí que no ens guanya ningú.