diumenge, 30 de juliol de 2017

Secundaris


Dels personatges secundaris poca gent se'n recorda, sempre pendents de què fan els protagonistes i com viuen per davant i per darrere les seves històries. Però avui ens centrarem en la vida d'un dels secundaris més rellevants, al qual injustament no se li presta l'atenció necessària. Que se'n fa dels camells dels Reis d'Orient, un cop acabada la seva tasca? Vam parlar amb el camell del Rei Baltasar que ens va deixar aquest testimoni: 

"No es pensi, és una feina dura, encara que acabem ben farts per tot el menjar que ens deixa la quitxalla, però és un dia esgotador. Això sí, és una feina molt ben pagada, requereix mesos d'entrenament, i si no acredites estar en forma, se t'ha acabat. Ara després de l'estiu comencen ja els entrenaments, per això a mi m'agrada venir a relaxar-me uns dies a un dels indrets que més m'agraden de la Terra: el Cap de Creus. Aquí s'hi aplega gent guapa, tinc una intensa agenda social, jo! Però el que adoro són aquests paratges, si no tinc altres compromisos que m'ho impedeixin, mai em perdo l'estada aquí. Val la pena, l'hi recomano!"

Ja ho veuen, hi ha vida més enllà de la nit de Reis, i el camell d'en Baltasar la sap aprofitar molt bé. Tornant de la publicitat els parlarem de les meduses: com s'ho fan per evitar la insofrible plaga de turistes?


La meva participació als Relats de la Carme d'aquest juliol.

dimecres, 26 de juliol de 2017

Mont Saint Michel


Veure com puja la marea i com un penyal en mig d'un fangar es converteix en una illa de la qual només es pot escapar per una passarel·la. Ensopegar, sense saber-ho, el dia del mes en què la marea pujarà més amunt. Marxar d'allà al capvespre, envoltats d'aigua, amb la sensació d'haver visitat un lloc màgic que no deixaria indiferent a ningú. En un viatge a la Bretanya Francesa fer aquesta petita incursió a Normandia és de caràcter obligatori.

dissabte, 15 de juliol de 2017

Vacances de blog i Blog


Ara sí que us deixo uns dies, les vacances per fi han arribat i necessito el descans, encara que una ruta en cotxe no és el mateix que estirar-se a prendre el sol i no fer res més, però això tampoc va massa amb mi. Porteu-vos bé i no escriviu massa aquests dies, que després em doneu molta feina a posar-me al dia. Us deixo amb una foto d'en Blog, li vaig prometre a en Pons que ho faria, ja que és l'únic que li interessa d'aquest lloc. En Blog es queda a casa, no sé si això li farà gràcia. Si durant els propers dies hi ha alguna activitat al Bona Nit, que sapigueu que no sóc jo...

dimecres, 12 de juliol de 2017

Carretera i manta

Per aquest any vam decidir fer unes vacances més econòmiques i no tan llunyanes, perquè tenim cotxe nou i volem treure'l a passejar una mica. Bé, això ho vam dir fa mesos, i ara el cotxe ja no és tan nou, perquè algun cop i rascada s'ha emportat ja. Però el pla s'ha mantingut, i d'aquí a uns dies marxarem a fer una ruta en el nostre propi cotxe, i és la primera vegada que ho faré. He fet altres viatges de ruta per carretera, però fins ara ha estat sempre llogant el cotxe en el país de destinació, o en el vehicle d'algú altre.

El cas és que a mi conduir no m'agrada especialment, l'únic gràcia que li trobo és la música ben alta que poso. I a més no sóc massa bon conductor, pel que fa a la tècnica, diguem-ne. Sóc prudent i respectuós amb les normes, però el cotxe em mana més a mi que jo a ell. Tot i això, no em desagrada viatjar així, dóna una autonomia que s'agraeix molt. Però si ajuntem que no sóc bon conductor, amb que aquest cop el cotxe és el meu, ni que sigui per probabilitats pel número de quilòmetres, hi ha números de patir algun contratemps. No parlo de res seriós (creuem els dits), però potser sí que el cotxe pateixi alguna altra desgràcia. Intentarem que torni intacte, però no puc prometre res.

Quines ganes de vacances, i encara que ara no serà el cas, quines ganes també de tornar a pujar a un avió i anar lluny. Aviat, aviat. Però de moment, carretera i manta! I música a dojo, que no falti!

dissabte, 8 de juliol de 2017

Somnis recurrents

Quan es parla de somnis recurrents sempre surten aquells de volar, o de caure al buit, o potser aquell de trobar-se, de sobte, despullat en mig d'una multitud. Jo n'he tingut un algunes vegades que no té a veure amb aquests, almenys pel que fa a la meva persona.

Poso una mica de context. Segurament ja ho he dit més d'un cop, però el meu gat és extremadament maldestre. Ara ja és sènior, però quan era més jovenet i actiu es fotia unes bones patacades ell sol. A diferència del seu germà, que alguns recordareu, que era molt més atrevit, no sembla que en Blog es posi mai gaire en risc innecessàriament. Però precisament perquè no les tinc totes, ja des que estaven els dos tinc totes les possibles sortides de casa controlades. No deixem finestres obertes, la galeria té un reixat de dalt a baix i sempre vigilem molt. És molt divertit sobretot en aquestes èpoques: passem molta calor a casa. No deixem vies de corrent d'aire obertes precisament pel gat...

Doncs bé, en el meu somni, obro una finestra i vaig a fer una altra cosa. Me la miro i dic 'per un moment tampoc passarà res'. I el següent que veig és un gat impulsant-se amb força cap a fora, saltant per l'obertura que li he deixat en una negligència per part meva.

Si hi ha algun expert en interpretació de somnis per aquí em podria dir si estic gaire malament del cap? Teniu algun somni recurrent curiós (que es pugui explicar)?

dimarts, 4 de juliol de 2017

De coses impossibles

Si creus que una cosa és impossible, no molestis a aquells que estan intentant fer-la realitat. Aquesta famosa frase és molt aplicable als nostres dies. Ara hi ha gent que es mou i fa coses, i d'altres que ja no és que intentin impedir-les, sinó que només protesten, i es queixen; neguen. I per mi són pitjors que els que intenten imposar-se per la força. Qui dubti, que deixi pas. I qui segueixi protestant sense moure un dit, que no es queixi després quan vegi els resultats vinculants. Lamentarà no haver mogut el cul de la cadira quan tocava. Mentrestant, i no és un pensament que es tingui cada dia, orgullós dels nostres governants, per la valentia i el compromís. Només això ja és molt més del que pot sentir, per exemple, qualsevol espanyol.

dissabte, 1 de juliol de 2017

La saviesa del gat

Normalment només faig un post dels meus arbrets a l'any, però no sé si recordareu que l'alvocat que tenia creixent, l'únic que havia aconseguit germinar en tota la vida, va patir un petit accident provocat per un gat. Bé, presumptament. Aquest és l'aspecte que tenia abans i després que me'l trobés a terra, amb el test trencat i tota la terra escampada, un cop replantat sense perdre l'esperança.


La veritat és que no tenia massa bona pinta abans, però després semblava irrecuperable. Però després de tenir-ne molta cura i no deixar que el gat s'hi acosti, una mica més d'un mes després té aquest aspecte:





Del tronc principal, que ha quedat pelat, han sortit dues branques de les que brollen unes fulles grosses i allargades, com se suposa que han de ser les de l'alvocat, i com no eren a principi d'aquesta primavera. Així que a veure si al final hauré d'agrair al gat que m'avisés que alguna cosa no anava bé, que calia replantar, i per això va tirar el test a terra, l'única manera que tenia per assegurar que el replantaria. Molt espavilat aquest gat...

Nota: El Ginkgo #2 va fer un intent de fer fulletes, però no es van acabar de desenvolupar. Tot just per avisar que segueix viu!