Lectures 2015

I arriba un dels moments que més m'agrada de l'any blogaire: el de presentar la llista de lectures de l'any que està a punt d'acabar. Un cop més, el nombre de lectures ha baixat, i també el de pàgines llegides. Ja no afronto grans totxos si no és que em ve molt de gust llegir-los, perquè els llibres massa llargs se'm fan eterns pel poc temps que puc dedicar a la lectura. Tot i així, llegir segueix sent de les meves grans passions i aquest post hi serà fins que duri el blog, tant si la llista és molt extensa com si és ben minsa. Som-hi doncs, ja sabeu, títol en l'idioma de lectura, autor o autora, i valoració en el moment de llegir-los.

1. El vigilant - Peter Terrin   (@@@)
2. Queixalades de barracuda - Cristina Malagelada   (@@@)
3. La reina de diamants - Bennasar, Llort, Macip, Moreno   (@@@@)
4. Rechicero - Terry Pratchett   (@@@)
5. Charlie and the Chocolate Factory - Roald Dahl   (@@@@ i mitja)
6. Sueño - Haruki Murakami   (@@)
7. El símbol perdut - Dan Brown   (@@@)
8. El silenci del far - Albert Juvany   (@@@)
9. Homes sense dones - Haruki Murakami   (@@@@@)
10. Tu i jo, living style - Marcel Pujol   (@@@)
11. Herències col·laterals - Lluís Llort   (@@@ i mitja)
12. El bigoti - Emmanuel Carrère   (@)
13. La tècnica meravellosa - Max Besora   (@@ i mitja)
14. Joc brut - Manuel de Pedrolo   (@@@)
15. La veritat sobre el cas Harry Quebert - Joël Dicker   (@@@@)
16. El secret de la banya embruixada - Macip, Roig   (@@)
17. Puja a casa - Jordi Nopca   (@@@)
18. El país dels crepuscles - Sebastià Bennasar   (@@@ i mitja)
19. Eufòria - Xavier Bosch   (@@@)
20. La noia del tren - Paula Hawkins   (@@@ i mitja)
21. El gat negre - Edgar Alan Poe   (@@)
22. Triviacat-Ciència - Daniel Closa   (@@@@)
23. Mort al Nil - Agatha Christie   (@@@@)
24. Aigua bruta - Pau Vidal   (@@)
25. Quina gran persona! - Salvador Macip   (@@@@)
26. Locus - Antoni Gual   (@@) 
27. Si quan et donen per mort un dia tornes - Lluís Llort   (@@@@)
28. El parèntesi més llarg - Tina Vallès   (@@@)
29. Los archivos de Salem - Robin Cook   (@@@)
30. Principi d'incertesa - Martí Sales   (@)
31. A l'oest de Roma - John Fante   (@@@)
32. L'ànima de l'assassí - Toni Arencón   (@)
33. Escolta la cançó del vent/Pinball 1973 - Haruki Murakami   (@@@)
34. El secret de les balenes - Joan Voltas   (@@@)
35. Un viatge inespertat - Llort, Macip, Càmera   (@@@)
36. The end of Eternity - Isaac Asimov   (@@@)
37. El misteri del bressol buit - Montse Sanjuan   (en procès)

Aquest any hi ha hagut un 5@, cosa que no passa sovint. És un dels Murakamis que he llegit 'Homes sense dones', que em va agradar encara més del normal. També destacaria autors de la terra com Bennasar o Llort, que sempre em fan passar una bona estona, i 'La veritat sobre el cas Harry Quebert'. Tampoc falten a la meva llista els recurrents Macip i Robin Cook. Entre les decepcions, 'El bigoti' del que esperava molt més per les crítiques llegides, i alguns autors de per aquí, no tots em poden agradar igual. Però en general, no ha estat un any d'extrems, els llibres m'han agradat de manera regular, suposo que perquè selecciono més les lectures.

Si us interessa saber més d'algun dels llibres podeu consultar les ressenyes que he anat fent al Llibres, i punt!, o en podem parlar aquí, ja sabeu que m'encanta parlar de llibres! I les vostres llistes, què tal? Som-hi amb un 2016 ple de bones lectures! 

Relats conjunts, La fada que va desaparèixer

En aquell racó de món hi passaven coses inquietants, molt pocs s'atrevien a entrar en el bosc. Hi havia fades, deien. I aquella boira que ho envoltava tot. Els homes i dones del llogaret la veien com un fenomen meteorològic peculiar de la contrada, i els afegia aquell puntet de misteri que no s'esforçaven en esvair. Li tenien por, a la boira, però no pels motius que li haurien de tenir. Si haguessin sabut de què era capaç aquella boira! Si ho haguessin entès! Perquè saber-ho no era igual que entendre-ho.

No, no era una boira comuna. Els del poble no ho sabien perquè ningú s'aventurava a entrar-hi. Però desconeixien el destí dels pobres visitants que, aliens a les històries que s'expliquen a la vora del foc, s'atrevien a creuar el seu territori. Ningú en sortia, d'aquella boira. Ningú no en sortia, almenys com hi havia entrat.

Feia prop d'un any que en Bernat Ratafia havia desaparegut i ningú sabia on parava. Era de ciutat, ell, i l'últim que en sabien era que havia marxat sol d'excursió, però no va tornar. En Bernat va tenir la mala sort de posar-se a caminar pel territori de la boira, i no és una manera de parlar, és el seu territori. La boira el va engolir, se' va quedar, com es queda tot aquell qui gosa caminar per les seves terres. En Bernat ja no forma part d'aquest món. No sabem de quin altre món forma part, potser del de les fades. Però no en sortirà mai, d'aquest bosc, com a ésser humà.

Però la boira és sàvia; i considerada. Ara que s'acosta nadal, li sap greu que en Bernat no es pogués acomiadar dels seus. Encara deuen estar patint molt. Com ja ha fet altres vegades, es concentra en un punt i comença a giragonsar formant un remolí. Les seves partícules grises, el seu vapor, es condensen per anar formant una silueta, una figura. I gira, i gira, i gira, i s'acumula en el punt triat fins a començar a formar unes cames, uns braços, unes faccions. En Bernat, o la seva ombra, comença a perfilar-se enmig del bosc.

Aquest és el meu relat nadalenc de Relats Conjunts de desembre. 

Pel·lis 2015

Aquest any hem potenciat el tema sofà-manteta-pel·lícula, que quan ets dos (+un gat) és una cosa molt agradable de fer. Per ser que a la tele fan pel·lícules cada dia, i que n'hi ha a carretades, t'adones que mires molt poques pel·lícules al llarg de l'any, pel que podria ser. També és cert que si el cinema no fos tan rematadament car, podria ser una bonica activitat, com en temps passats, però per una cosa i altra, fa molt que estic desconnectat del món del cinema d'estrena. Per primer cop us presento la llista de pel·lis que hem vist aquest any, ja que han estat unes quantes, però ja veurem que la tria no és gens aleatòria i que ens hem decantat per pel·lícules que tenen un cert temps, i moltes són d'animació. Deu ser perquè som uns cagats i no consumim terror a casa... Ja direu si les heu vist i què us han semblat. S'accepten propostes, a veure si al 2016 diversifiquem una mica la cartellera.

Com solc fer amb els llibres, poso la pel·lícula en l'idioma que la vaig veure. Destaco any i director/a, perquè així ho tinc apuntat a la llista. Perquè sí, tinc una llista. Ho dubtàveu? Sense valoració, però si voleu en parlem.

1. Sospitosos habituals, 1995, Bryan Singer
2. Matrix, 1999, germans Wachowski
3. Jurassik Park, 1993, Steven Splielberg
4. Lilo y Stitch, 2002, Dean DeBlois i Chris Sanders
5. Osmosis Jones, 2001, germans Farrelly
6. Persiguiendo a Amy, 1997, Kevin Smith
7. Interstellar, 2014, Christopher Nolan
8. El efecto mariposa, 2004, J. Mackye Gruber i Eric Bress
9. Aladdin, 1992, John Musker i Ron Clements
10. Amélie, 2001, Jean-Pierre Jeunet
11. Minority Report, Steven Spielberg
12. Lucy, 2014, Luc Besson
13. Frozen, 2013, Chris Buck i Jennifer Lee
14. Regreso al futuro, 1985, Robert Zemeckis
15. Minions, 2015, Pierre Coffin i Kyle Balda
16. Black Hawk Derribado, 2001, Ridley Scott
17. Inside Out, 2015, Peter Docter i Ronnie del Carmen
18. Malefica, 2014, Robert Stromberg

Balanç 2015

A diferència de l'any passat, aquest 15 de desembre, dia que faig el meu balanç anual, sí que tinc sensació d'estar entrant al Nadal. Potser és pel fet d'acabar de tornar d'Eurodisney en plena campanya nadalenca, això marca molt.

Aquest 2015 ha estat un any de pocs canvis en la manera de viure, seguim sent tres a casa i anem pensant, de moment de manera molt laxa, però amb perspectiva, de buscar un altre lloc. En Blog s'ha aprimat una mica i juga més, el tenim a dieta, pobre. En canvi jo m'he engreixat per la vida tan sedentària que porto, les úniques muntanyes que he pujat són Montserrat i Tavertet... Ara sé, a més, que els ginkgos es queden pelats els mesos de fred i fan peneta, però que a la primavera reviuran per iniciar el tercer any amb nosaltres. La feina no falta, sortosament, i el cotxe no ens ha donat cap ensurt, encara més sortosament.

Dues activitats, com l'any anterior, han acaparat el meu temps: els castells i la política. Castellerament he fet la mateixa funció en un any més complicat, i segurament amb menys dedicació, però amb moltes idees per millorar la colla. Idees que aportaré, però que no duré a terme, perquè l'any que ve seré casteller de base i no estaré en equips tècnics. Les responsabilitats creixents en política fan que m'hagi de centrar, a nivell local estic ficat en temes de comunicació i de presidència. Molta feina. Aquest any ens hem empassat tres eleccions, municipals, catalanes i ara espanyoles i en les tres he estat força implicat. Espero no tenir-ne unes altres al març. Ah, i en política també tinc qui m'ataca sense descans perquè volia estar on estic jo i no el van triar. Coses que passen.

El que sí que ha estat aquest 2015 és viatger, no com l'avorrit 2014. Hem anat a Atenes, a Praga, Cracòvia i a París. Viatges molt xulos que m'han permès conèixer llocs molt interessants i revisitar alguns de molt coneguts a París. També hem fet una mica de turisme més domèstic, i com que darrerament ens hem aficionat al geocatxing, també aprofitem per buscar secrets amagats allà on anem. La meva altra gran afició, la lectura, aquest any s'ha vist molt perjudicada per la manca de temps, però d'això en parlem en uns dies. Ah, i vaig fer panellets per primer cop! Però si una cosa ha marcat aquest any ha estat l'alegria de la que he parlat algunes vegades, diguem-ne un primer pas a nivell literari.

Ja sabem que el món dels blogs està una mica en decadència, però aquí seguim, i a principi d'any va tenir lloc la trobada de blogaires del Roda el món que ens va tornar companys ja desapareguts. També va veure la llum en paper el projecte Zurich, que venia del 2014. En general s'ha reduït el meu nombre de posts per manca de temps i d'idees, i en molts casos no he pogut respondre a tothom com m'agrada. El nombre de comentaris també ha disminuït, tot i que ens hem esbatussat de valent parlant de polítics. He participat en The other readers de la Jomateixa i els 69 d'en Gasull. A principi d'any jo mateix us proposava un joc per veure si ens reconeixíem els estils d'escriptura. I no he faltat als Relats Conjunts ni als relats d'estiu de la Carme, ni als concursos endogàmics d'en Pons. Ah, i vaig ser plata al concurs del post 2000 del Xarel-10! Faig servir més xarxes que mai, però em resisteixo a deixar aquest espai que m'estimo tant.

Penso que no em deixo res massa important. És un balanç força positiu, no em queixo. Només queda desitjar-vos que passeu unes molt bones festes, i que ens seguim explicant moltes coses en aquest 2016 que s'acosta. Moltes gràcies per seguir per aquí i per aportar tant a aquest blog.

Fantasia

Com nens, gaudim d'un espectacle que no coneix l'austeritat, que no sap què és la manca de recursos. Però tot i així en gaudim, i ens deixem portar per una màgia que està pensada només pels més petits, però que porta unes quantes generacions captivant. Malgrat les crítiques, malgrat no ser políticament correcta. Però proveu de resistir-vos-hi i expliqueu-me si no us ve de gust fer un ninot de neu...

Regulador ambiental

Dia 2721, 7:23 del matí.

A falta de notícies més importants, segueixo investigant sobre les propietats de la zona de supervisió, per fer-ne una bona descripció. He de dir que hi fa un fred de mil dimonis, és evident que aquests humans no tenen els seus habitatges ben condicionats. Almenys els meus subjectes d'estudi. Per això darrerament estic estudiant una estranya màquina amb làmines que sembla ser un regulador ambiental. Com que em resulta realment intrigant, no em moc del seu costat, aquest estudi em portarà molt temps... De vegades emet calor i de vegades no. Però jo no perdo la meva posició de vigilància. Per si de cas...

Pistoletes

Ahir vaig veure uns nens amb armes de joguina a les mans. No eren pistoletes d'aigua, ni res per l'estil, eren autèntics rifles d'assalt i metralladores, fets a la seva mida, dels quals en desconec el nom, però segur que en tenen. Més que la reproducció, el que més em va impactar va ser la manera com els nanos sostenien les armes, amb una seguretat i una diligència preocupants.

Fa poc parlava (fora d'aquí) de joguines igualitàries, que no facin distinció de sexe entre els nens, i que per tant són respectuoses amb tothom. Però aquestes armes va una mica més enllà encara. Ja no és que siguin la típica joguina de nen, és que amb la quantitat de conflictes bèl·lics que hi ha al món, i amb els ànims tan crispats, no s'hauria d'influir a la canalla des de tan petits. Veuran normal l'ús de les armes? Minimitzaran el que vol dir prendre una vida? Es dessensibilitzaran de la violència? No ho sé, francament. Potser només són joguines. Però no em sembla la millor manera d'educar la generació que puja. Ja no és que no s'haurien de comprar, sinó que no s'haurien de vendre.

Segurament sempre ha passat, no deu ser cosa d'ara. Però si sempre ha passat, i estem com estem, no seria moment de començar a fer les coses diferents?

Junqueras

Fa uns dies vaig fer un post que es deia Baños i que va portar força disputes en els comentaris. I això que la situació no estava pas tan tensa com ara. Sembla que hi ha motius per l'esperança, perquè el pitjor dels escenaris possibles seria anar a unes noves eleccions al març. Potser a alguns us sembla bona idea, però no, traieu-vos-ho del cap. Seria fatal. Si és que sou independentistes, és clar. Si no ho sou potser us convé.

No és la meva voluntat embolicar la troca novament, però sí parlar d'un altre polític. De Baños en vaig parlar bé, i en seguiria parlant bé, però sentir parlar l'Oriol Junqueras em meravella. Ha tingut èpoques no tan bones, però quan està còmode, quan té oportunitat d'esplaiar-se (que és quan vol, perquè no hi ha escaleta d'un acte que el faci cenyir-se als temps establerts), és espectacular. El seu nivell de coneixements em sembla impossible d'assolir, i parla amb tota claredat i naturalitat. Quan vol, és clar, perquè també és perfectament capaç de parlar molt i no dir res. És polític, ves.

He tingut l'oportunitat de sentir-lo no només en un acte, sinó en un espai més reduït i amb més persones, i he de dir que guanya en les distàncies curtes. Envoltat de la seva gent, sense cap pressió ni compromís, és encara més proper i fins i tot bromista. Era una reunió en la que no hi havia de ser, però va entrar inesperadament, i sense massa intenció d'acaparar mirades. Però es va posar a parlar i la reunió es va acabar, més d'una hora després, ens feien fora de la sala. Crec que mai havia gaudit tant d'una activitat política com en aquesta xerrada improvisada, en la que li preguntàvem i ens responia amb confiança.

Quina sort congeniar amb les idees i les maneres d'un partit, i que aquest estigui liderat per una persona així. I el partit no és només ell, n'hi ha d'altres que es mereixen un monument, com el Tardà, i gent preparadíssima. Però en Junqueras és molt Junqueras.