Si no fes una valoració de les eleccions quedaria estrany i tot, així que acabaré el hat trick polític esperant deixar-vos tranquils una temporada amb aquests temes.
Abans de res, per a tots aquells que doneu suport a la independència de Catalunya, enhorabona, des d'avui s'està construint la futura República Catalana, ho hem aconseguit. Els resultats no són dolents, són suficients i aclaridors. Hauria preferit alguns escons més per JxSí, però m'està bé que hàgim de dependre de la CUP, les majories absolutes no són bones. El parlament té majoria independentista, 72 de 135 escons, i això és el que val en unes eleccions, no us deixeu enganyar. Estem legitimats per iniciar el procés constituent, com vam garantir als programes electorals. Aquells que demanen que caldria tenir majoria absoluta en vots són els mateixos que no ens deixaven fer un referèndum, que es decidiria per percentatge de vot. Però tot i així, hi ha majoria de vots independentistes, i si no es compten com a NO els de CSQEP, com ells mateixos demanen, superem el 50%. Encara més, si el govern espanyol no hagués fet desaparèixer el vot de 180.000 emigrants catalans que han volgut votar i no han pogut, estic convençut que la majoria seria encara més gran en els dos aspectes.
Que quedi dit que els resultats ens avalen i que no hi ha discussió possible, ho saben a tot el món, tret d'España, naturalment. Tot i així, he de dir que m'he endut una gran decepció amb el poble de Catalunya, que és un de sol. Em diuen que és lògic que en un plebiscit les postures es radicalitzin, es polaritzin, i que per això ha triomfat l'opció de Ciutadans, que no tenen altre programa que el de negar la pròpia identitat. Els companys estan contents perquè en la pugna SÍ/NO, ha quedat clar on és la majoria. Però els sentiments no estan relacionats amb la lògica. A mi em fa mal que un 18% de la població del meu país tingui tant auto-odi a dins. Donen suport a un partit que vol carregar-se el nostre auto-govern, l'escola en català, TV3, que reneguen dels seus orígens i que se senten espanyols per sobre de tot, i odien el català i els que se senten catalans. Feixistes. Falangistes. Jo ho sento, però em dol que el meu estimat país hagi triat com a oposició aquesta mena de gentola. I el pitjor del cas és que no saben què voten, només els han vist a La Sexta, perquè al carrer us asseguro que no.
Us mentiria si us digués que ara mateix estic content, perquè tinc moltes contradiccions dins meu, però això no em fa valorar més negativament els resultats obtinguts, perquè ara el procés tira endavant, i amb un mandat democràtic del poble com a garantia. Pròxima estació, arribar a un consens per investir un nou president o presidenta. La paraula que més sentirem aquests dies és 'generositat'.
