Passet a passet, i post a post, aquest blog ja ha arribat als 8 anys de vida, i a les 1140 entrades. Comença a ser una xifra molt respectable, i tot i que ens donen per morts, aquí continuem, i amb força ganes de seguir. Per mi llegir blogs és una rutina diària, si algun dia d'aquests 8 anys no he mirat blogs, devia ser perquè era a l'estranger i/o incomunicat. M'agrada llegir-vos i comentar-vos, i com es pot pensar, al llarg de tot aquest temps he vist desaparèixer i crear-se molts blogs. No descobreixo res a ningú si dic que no tots m'agraden per igual, naturalment, però sí que, si sóc seguidor d'un blog, és perquè té alguna cosa que m'atreu o m'agrada. I per aquí aniran els trets de l'aniversari d'aquest any, però abans de res, deixeu-me donar les gràcies a tothom que passa per aquí, o que hi ha passat, i molt especialment als que deixeu comentaris, que així sé que hi sou i em feu créixer cada dia. Moltes gràcies a tothom, és un plaer i un privilegi seguir comptant amb tanta gent.
Per celebrar l'aniversari d'aquest 2015 vull demostrar-vos la meva fidelitat als vostres blogs, però com que dir-vos per què m'agraden seria avorrit i repetitiu, ho faré seleccionant alguna de les vostres entrades des de l'estiu passat fins ara. Durant aquest temps, quan en trobava alguna que m'agradava molt, les anava anotant i us vull explicar per què em van agradar. Si veieu que el vostre blog no està destacat a la llista pot ser perquè no heu publicat en aquest temps, o molt poc, o perquè us conec de fa quatre dies. Som-hi, ho farem per ordre alfabètic del vostre sobrenom blogaire, que serà més fàcil:
Ada, de
A joc de daus: les nostres discussions sobre temes de feminisme i discriminacions són força recurrents, per això no triaré cap d'aquests posts, tot i que ens passem una bona estona argumentant els dos. El
10 de setembre de 2014 ens va explicar la faula del monjo i l'escorpí al post
Escorpí, i és força interessant reflexionar-hi.
Alba, de
Salva't si pots: està molt desapareguda, però el
22 de desembre de l'any passat va fer un post curtet per felicitar les festes, i també per dir que se li complicava la vida aquest any. Efectivament, anunciava el seu embaràs a
Viure per estimar, quina alegria va ser!
Alfred Russel, de
La línia de Wallace: és tot un amant de l'entorn natural i sempre ens n'explica coses. El
14 de gener d'enguany publicava el post
Paisatges fòssils en el que parlava de tarteres, i el vaig trobar molt interessant.
Anna, de
Under the cyanide sun: tot i que sempre sembla que viatja al mateix lloc, també ha fet altres viatges importants i té aspiracions de fer-ne més. Per això va fer un post sobre els seus destins preferits que es deia
Cinc ciutat, concretament el
16 de desembre de l'any passat. Els nostres destins preferits no coincideixen gaire.
Anna G., de
an<-->na: destacar un de sol dels seus escrits minimalistes i poètics és molt difícil, que a més és molt constant, però en vaig trobar un que em va semblar molt encertat i el vaig apuntar. Era
La nosa, que va escriure el dia
15 de gener, fa un parell de mesos.
Ariadna, de
El (nou) laberint de l'Ariadna: els seus posts solen ser curtets i molt profunds, però arran del llibre 'Desig de xocolata' va escriure una interessantíssima reflexió, més llarga de l'habitual, sobre com afecten les mateixes coses a diferents persones, i perquè passa. Era el post
Xocolatera, del
10 de desembre de l'any passat.
Assumpta, del
Blog de l'Assumpta: de vegades té moments de molta inspiració i em va encantar especialment un relat del
24 d'octubre de 2014,
Aquell fenomen..., que explicava com empetitien els que la molestaven mentre llegia. Hi ha mirades que maten, i altres que et fan petit!
Audrey, de
Moments, de tots colors!: ella sempre escriu directament des del cor, i per això de vegades no l'entenc, però sap molt bé què vol expressar. L'
1 de febrer d'enguany va fer un escrit preciós que es deia
Algú..., i aquest sí que el vaig entendre molt bé.
Babunski, del
Des de Lleida...: amb ell no m'ha calgut pensar gaire, ja tenia adjudicat el post preferit abans de fer-lo! Adoro els seus resums de l'any, molt millors que els de la tele! El de l'any passat es deia
2014: Galledes d'aigua pel cap amb llistes paraigua, i el va publicar el
30 de desembre.
Bruixeta, de
Una bruixa al teclat: ens parla sovint dels seus animals, i en un d'aquests posts en que són protagonistes va generar un diàleg entre ells que em va agradar molt. Va ser el
Coses de bestioles, del
3 de febrer passat, tot i que potser no és massa bon moment per fer memòria d'aquell post, em sap greu Bruixeta.
Cantireta, del blog
homònim: tot sovint em costa entendre-la, però al Roda el món i torna al blog va aconseguir mostrar-nos tot l'orgull urgellenc a
QUAN (allavontes a l'Urgell), el
27 de gener, i aquest sí que el vaig entendre bé.
Carles, del
Què? Cafè!: va ser un lector precoç i mentre els seus companys de classe aprenien les lletres, ell volia que el deixessin anar a llegir a un racó. Ho explicava a
Apa apa, neva neu, del
6 de febrer de 2015.
Carme, del
Col·lecció de moments: si no segueixes la Carme cada dia potser no t'adones de la seva varietat de posts. Els que més predominen potser són els que més em costen a mi, però després trobes altres perles com la sèrie Sense principi ni final
1,
2 i
3, del
13, 15 i 17 de novembre de 2014. La Carme escriu molt bé.
Carquinyol, del
Badiu dels micacos: sempre em posa al dia sobre política i actualitat, però em va deixar compungit, i al mateix temps esperançat amb la història de
La bicicleta blanca, el
22 de setembre de 2014. Un monument anònim amb molt missatge.
Clídice, de
El món s'acaba...: probablement no deu ser el post que més li ha agradat escriure, però per mi que el mirava des de fora, em va fer certa gràcia. Quan tens una contractura cervical hi deu haver moltes coses que no pots fer, però quines li preocupen a ella? Doncs algunes són les mateixes que em preocuparien a mi!
Coses que no es poden fer... quan tens una contractura a les cervicals va sortir el
18 d'octubre de 2014.
Consol, de l'
Hora blava: les seves fotos són maques i les acompanya de bones lletres. Em quedo amb l'entrada
Vigilant, un grafit a una paret de Poblenou que mira amb ulls molt tristos, però amaga molt més del que explica. La va penjar el
21 de gener de 2015.
Deric, de
Un salt al món: és un dels blogs més antics que conec i ja fa molt temps que el segueixo. Per això em va agradar molt com es va despullar per explicar-nos el canvi de rumb que havia patit el seu blog fa uns 5 anys. Per fer-ho, va utilitzar la trobada blogaire, el
28 de gener d'enguany, en un post que es deia
Si surt de dins, és bo.
Elfreelang, del
Si dubto és que sóc, si penso és que sóc: sempre juga amb les paraules i els conceptes, però on més va lluir va ser fora de casa, en un dels seus posts publicats a la trobada virtual del Roda el món. A
Blocairades col·lectives del
7 de gener feia un exhaustiu repàs a tots els projectes blogaires participatius, de traca!
Eva, de
Un puntal d'Hèrcules: fa poc que la conec, però en aquest temps ja he tingut oportunitat de llegir-li una quants posts molt bons. El que em va agradar més va ser
Top 5+1 de tòpics sobre el Marroc, que va publicar el
passat 23 de febrer. Confesso que jo queia de quatre potes en tots ells.
Fanal Blau, d'
A la llum d'un fanalet: la poesia em costa, ja ho sabeu, però d'entre tots els poemes, el que he trobat més bonic és el
Res hauria de barrar el pas de la llum, del
7 de desembre de l'any passat.
Ferran, de l'
In varietate concordia: no ha publicat gaire aquests darrers temps, però sí que va participar a la trobada blogaire i ens va deixar el post
Hi havia una vegada un blocaire, en el que feia memòria del seu passat de gran activitat a la catos, i ens posava al dia. Va ser el
4 de gener de 2015. Alguns no l'oblidem!
Galionar, de l'
Espai de Galionar: que el Roda el món era un lloc per posar-nos al dia i reflexionar sobre on som ja ho sabíem, però la Galionar va fer una molt extensa repassada a les coses que li han passat en 7 anys de blog, i als seus posts, tant els més famosos com els que més li agraden a ella. L'afecte pels blogs, pels seus escrits, i la seva manera de concebre-ho tot plegat em va captivar.
I el nostre sol no s'ha apagat es va publicar el
25 de gener.
Gemma Sara, del
Truquem al gegant del pi?: reconec que em té el cor robat, però si un dia d'aquests mesos em va fer riure de valent va ser en el post d'aniversari del blog:
Felicitats, 6 anys, blog!, per les sortides de la Sara, que es fa gran. Això va ser el
16 de gener d'enguany.
Gerònima, del
Llampecs i Trons: reconec que no l'he llegit gaire, però un dia vaig ensopegar amb un escrit seu i em va meravellar, era pur sentiment, expressat de la manera més oberta i sincera possible. Aquest dia era el
15 de gener d'aquest any, i el post no tenia
títol. No li calia.
Glòria, de
El que em passa pel cap: és una amant de la poesia i en penja de seva i d'aliena, però quan es posa a escriure prosa se'n surt meravellosament bé. Destacaré una de les seves darreres participacions a Relats Conjunts, el
RELATS CONJUNTS: Burj Khalifa, del
18 de febrer de 2015, un escrit molt trempat!
Helena Bonals, de
D'allò bell, d'allò sublim: en aquest blog, un dels quatre que té, treu suc a les imatges, i tant és així que sovint les seves anàlisis em superen. Però el
16 de gener de 2015 va publicar aquest post sense
títol que feia apologia de la lectura, i em va robar el cor.
Hypatia, del
Lluna de paper: un post que s'anomena
Addicta a les paraules ja per si sol pinta bé. Però a més és que ho estava, de bé. La Hypatia ens relatava la seva necessitat d'escriure, que potser es deriva de la lectura, i que no s'ha de ser covard ni mandrós d'afrontar. Això va ser el
8 de gener d'aquest any.
Ignasi, d'
A contratorrent: al seu blog no hi ha post curt, però les vivències i les reflexions que ens explica val molt la pena llegir-les de principi a fi. Una de les meves primeres incursions allà va ser al
Interès desinteressat, o desinterès interessat?, del
7 de novembre de 2014, reflexió molt encertada sobre la tendència de la gent a no escoltar i a ser víctimes de tot, i de vegades, de parlar massa.
Instints, del
Les Coses són com Som: va ser tota una sorpresa (molt agradable!) la seva tornada després de dos anys, però precisament no es pot dir que passi una bona època. M'agrada molt llegir-la, però de tots els posts em quedaré un que em va semblar molt positiu, que semblava un bon inici de revifada, el
Festa, del
16 de febrer.
Isaac Zamora, de
tobuushi: el passat
28 de desembre va fer una petita broma del dia dels innocents que es deia
Selfies..., on ens ensenyava autoretrats de personatges històrics abans de passar a ensenyar-nos el seu. Molt divertit.
Joan Gasull, del
Garbí24: el seu estil sorneguer i amb doble sentit el caracteritza, però també se sap posar seriós com va fer el
8 de gener d'enguany a
De baixada, un post que reflexiona sobre les llibertats promeses i les que realment tenim.
Joana, del
Llum de dona: ha escrit poc darrerament, però prou com perquè pugui destacar d'ella un relat a proposta de Relats Conjunts, el
Hip, hip, hurra!, del
7 de febrer d'aquest mateix any. Boníssim, i un final d'aquells que són més un principi que un final definitiu.
Jomateixa, del
Tumateix Llibres: seria difícil destacar una ressenya per damunt de totes, però de tant en tant fa un post com
Inconvenients de ser amants dels llibres, del
8 d'octubre de l'any passat, que retrata a qualsevol que sigui un malat de llibres, impossible no sentir-m'hi identificat!
Jpmerch, de
Encara estem així?: generalment escriu microrelats plens d'ironia i d'humor que sempre t'arrenquen un somriure, però aquest cop em quedaré amb un relat més llarg i amb un final que et feia caure de cul de l'ensurt, el
Quedem al Zurich? La cita, del
26 d'octubre passat.
Judit, de
El cinquè vagó: va poder comprovar de primera mà com la música ens porta records inesperats, i li va servir per reflexionar sobre en què s'ha convertit. Va ser al post
El país dels records, el
23 de gener d'aquest any.
Kuroi Neko, de
Pensaments i creacions: quan un blog de manualitats es posa seriós espanta una mica. Però el post
Transformacions em va impactar molt, molt personal i directe, d'aquells que et deixen sense alè. Va ser el
13 de desembre passat, i malauradament ja no hem sabut res més de la Kuroi.
Laia, del
Cau de les Nereides: ha publicat molts posts que m'han agradat, però em quedo amb un de doble publicat al seu
Metablòlic de ciència. El
25 d'agost de 2014 publicava
Qüestió d'estats I i
II, un experiment per veure com es comportaven productes envasats a nivell del mar i al cim de la Pica d'Estats, brutal!
Laura T. Marcel, del
Mar i Cel: quan estem en desacord, ens podem discutir, però quan estem d'acord, estem MOLT d'acord. Aquest és el cas del post
Ser crític, del
7 de novembre de 2014, amb el que em vaig sentir molt identificat.
Loreto, de
La mirada del balcó: les seves reflexions són de les millors que hi ha. El dia
21 de desembre de 2014 va publicar el post
Autopublicació que em va resultar interessantíssim. Plantejava aquesta sortida pels nous autors, posat que el món editorial no arrisca gens ni mica.
maria, del
Somnis de plastilina: el
7 de desembre passat explicava el neguit que se sent quan acabes un llibre que forma part d'una saga i veus que et tocarà esperar pel següent. Com no m'havia d'agradar el post
S'acaba...!
Maria PB, de
M'aclame a tu: tinc debilitat pels escrits que reflexionen sobre la lectura i l'afició a llegir. Invariablement descobrim que llegir ens aporta avantatges i ens obre portes a mons que desconeixem. La Maria ho va explicar molt bé el
3 de febrer d'aquest any al post
Llegir ens fa més lliures.
Màrius Domingo, de
Ca la gallineta: el seu és el més recent de tots els posts que cito, és tot just d'ahir,
20 de març. Del Màrius no havia tingut temps de trobar un post per destacar, el segueixo de fa molt poc, però m'ha agradat molt aquest post assegurant que
El procés no està mort ni molt menys, i la manera com ho ha dit. I aquí seguim.
Marta Millaret, de
Volar de nit és perillós: tots els seus posts són increïbles, i amb segell personal. Dels darrers temps el que més m'ha agradat és l'últim,
L'art d'entomar derrotes, que s'explica per ell mateix. Data del
15 de desembre passat. Espero que la Marta torni aviat.
Maurici, del
Blog d'en Maurici: darrerament li ha donat per imaginar-se què faria si fos alcalde de Barcelona, però anteriorment va fer una sèrie de posts sobre el 9N dels quals em quedo amb
9N. Legitimitat, de l'
11 de desembre, ja que expressava molt bé idees que jo compartia i comparteixo.
McAbeu, del
Xarel-10: com destacar un sol post d'un blog que diàriament penja enigmes que ens tenen enganxats a una bona colla de blogaires? Doncs faré una mica de trampa, perquè trio el post
6è aniversari, del
2 d'octubre de 2014, que s'explica per si sol. Però no menteixo si dic que adoro els balanços anuals que fa en Mac per l'aniversari del blog, són genials!
Mireia, de
Un altre invent: el post que en destacaré és molt recent, d'aquest mateix mes. El dia
13 de març publicava dues situacions separades per 28 anys de diferència en les que algú la renyava per fer servir el català. La seva determinació? Ja no canviar mai més l'idioma i parlar, petit qui peti, en la seva llengua. Això li val que destaqui l'entrada, i una reverència per part meva. El gran post es deia
Les coses no han canviat tant.
Montse, de
Fons d'armari: escriu sempre curtet, relats breus aprofitant les diverses propostes lletraferides que hi ha per la catosfera. Per això em va sorprendre molt el seu post de resum final a la trobada blogaire del Roda el món, la repassava post per post, impossible no destacar-lo! Es deia
CONNECTATS, i el va fer el
4 de febrer.
Montse, de
Montse, una mica de tot: el seu blog viu de les imatges, i ens n'ensenya de molt bones. Quedar-se amb una de sola és complicat, també dependria de l'estat d'ànim, però aposto per l'estol d'ocells que ens ensenyava el
5 de gener d'enguany en el post
La màgia i la il·lusió.
M.Roser, de
Petiteses: no escriu tant com ens agradaria, però quan ho fa, ho fa a consciència. D'ella em quedaré amb el post
Abelles guerreres... del
9 de febrer d'enguany, una anècdota força espectacular on les abelles jugaven un paper important. A més, la va recordar gràcies a un petit incident que jo mateix vaig tenir amb les abelles...
Ninona, d'
Univers madur: va adonar-se que es feia gran d'una manera molt curiosa: el soroll que fan les ambulàncies ja no és el mateix que fa un temps, així que el seu fill sabia que ja no fan ni-nòoo, ni-nòoo, sinó
parabàaaa, parabàaa. Del
31 de desembre de l'any passat.
Núria, de
I la Núria, com ho veu?: un post que parla de les vivències universitàries, de la facultat de biologia, de les Biomarxes, de conèixer gent d'altres punts de Catalunya, de les hores sense dormir per haver d'estudiar... com no m'ha d'agradar? A
Enveja dels fills, del
25 de febrer em va semblar que la Núria relatava la meva època universitària.
Pons, del
Pons's Blog: no serà que no tingui oferta, però del
8 al 12 de desembre de 2014 publicava la seva
sèrie de posts de Nadal que em van fer molt riure, una gran setmana a can Pons i una sèrie explicada amb molta gràcia. Que li agradi tan poc el Nadal com a mi hi ajuda!
Rafel, de
La Cerdanya des de CanFanga: em va sorprendre un bon dia amb una frase molt simple, però que em va fer pensar, i que s'hauria d'aplicar. El post es deia
Vull un país que llegeixi més, i data del
8 de novembre passat. La frase estava emmarcada en un d'aquells fulletons de l'ANC i estampada en una samarreta. És una bona cosa per desitjar, no em digueu que no.
rits, del
Vuit8ena: després de molt de demanar-li, va acabar explicant-nos una mica com li va la seva relació, encara que ho fes per boca del seu gat Puck! Va ser fa poc, l'
11 de febrer en el post
Cròniques gatunes III, una sèrie que va començar copiant-me a mi!
Sa lluna, de
El raconet de sa lluna: el seu post és un dels més recents de tots els que destaco, tant recent, que només té dos dies! El passat
19 de març va publicar una foto espectacular. Espectacular pel contrast que s'hi pot veure, uns tant, i altres tan poc. El post 'se nom'
Desnonament...
Salvador Macip, del
bloGuejat: el
22 de setembre de l'any passat va iniciar una sèrie de posts anomenats
Els primers 10 anys en que feia memòria de la seva primera dècada com a escriptor. Posat que m'he llegit una pila de llibres seus, em va encantar el resum, i vaig poder comprovar què em quedava per llegir.
Sergi, de l'
Àtoms i lletres: és tan difícil trobar-li un post dolent com destacar-ne només un, però com que d'això es tracta, em quedo amb
V, que en realitat hauria de ser doble V del
2 i 9 de setembre de 2014. Allà, en vigílies de la gran V de l'11S, ens parlava de dues altres V famoses.
Sílvia, de
Fent punyetes: és una gran escriptora i els seus relats no deixen mai indiferent. És difícil quedar-se amb un sol escrit, però si descomptem tot el que està relacionat amb el projecte 'Quedem al Zurich?', em quedo amb el relat
El caganer, que va publicar el
10 de desembre de 2014. Quin caràcter els dos personatges!
Xavier Pujol, de
Fita: sempre ens regala bones fotos que serveixen de fil conductor de bones històries, però em quedo amb
El retorn dels tres mags, del
13 de gener d'aquest any. Un conte ple de valors protagonitzat pels Reis d'Orient i Sant Nicolau.
Xicarandana, del blog
homònim: vaig triar aquest post perquè tinc un gat a casa i quan els altres en parlen sempre m'interessa. Ella té ni més ni menys que quatre gates! Això sí que té mèrit.
De moixos va ser publicat el
5 de febrer d'enguany.
I aquests són els posts que he triat de cadascú de vosaltres, espero que us hagi servit també per fer memòria i per adonar-vos que escriviu coses que deixen petja en altres persones. Si m'he deixat algú, que em disculpi, segur que puc trobar un post per ell o ella també. Moltes gràcies per ser-hi sempre, o de vegades, espero celebrar molts més aniversaris del blog amb vosaltres.
I com cada any, acomiadaré l'aniversari amb una nova edició de 'No me'ls puc treure del cap', fotos que trobo pel món que em fan pensar en vosaltres. Si feu clic sobre les imatges anireu a parar al blog dels culpables.
