
Ara quan llegeixo coses que m'emocionen em ve al cap la imatge de la cara que plora rius de llàgrimes. Si poso un comentari enginyós o una mica fatxenda, hi posaria la cara amb les ulleres de sol. Per mostrar vergonya o penediment em falta la que té els ulls caiguts. O si he de fingir mostrar-me escandalitzat, la del rostre blau amb les mans al costat. I naturalment, sovint em sortiria d'incloure la que plora de riure. O l'aplaudiment. O el polze cap amunt. Si també us passa a vosaltres, no esteu sols.
Per cert, que diuen que es pot fer un perfil anímic de la persona ('patillero' segur), en funció de les emoticones que fa servir més habitualment. La comunicació canvia, ens adaptem, i aquests programes se'ns aferren al subconscient de mala manera. És clar que ja ho diuen que una imatge val més que mil paraules. Normalment discrepo, però en aquest cas no perquè trobo que expressen emocions on les paraules no arriben de manera fàcil. Em rendeixo a l'evidència, el que mai han aconseguit els típics XD o :(, amb nas o sense nas, ho fan ara les icones del whatsapp, que m'han guanyat. Alguna cosa tindran quan per expressar algunes emocions són el primer que em venen al cap. O alguna cosa tindré jo al cap, però això no és cap novetat.