Hi ha anys que no tinc cap sensació que entrem a nadal, i que per tant estan a punt d'acabar-se. Aquest n'és un, però el calendari mana, i el 15 de desembre és el meu dia de balanç anual des que tinc el blog, i tampoc aquest cop faltaré a la cita.
L'any 2014 va començar de manera agre-dolça, més decantat cap a dolç, ja que el que fallava era que estava a l'atur, però amb molts mesos de prestació per davant encara. Aquesta situació es va arreglar després de l'estiu, quan em van tornar a cridar de la meva antiga empresa i vaig acceptar l'oferta, amb unes condicions prou favorables, i allà continuo.
Un dels grans canvis de l'any, i aquest és dels importants, és que la relació que començava a finals d'aquell 2013 s'ha formalitzat del tot compartint lloguer i maldecaps immobiliaris. Així que ara som tres al pis si comptem la mala bèstia de 10 kg que tenim per gat, o uns quants més si hi afegim els geranis i els ginkgos que vaig plantar a la primavera i que encara viuen, tot i que no fan massa bona cara.
L'any ha estat fortament marcat pels castells, potser més que mai, que és dir molt en 20 anys que porto dedicant-me a aquesta activitat. He tingut un càrrec tècnic i he dedicat moltes hores a fer-ho tan bé com he sabut. Discussions, converses interminables, al final em tornava mono-tema i tot. Aquesta dedicació gairebé exclusiva ha fet que l'afició per la muntanya s'hagi vist afectada. Tot i així, vaig coronar el Pedraforca, revalidar la Pica i em vaig posar raquetes de neu per primera vegada. A dia d'avui la política em té una mica cansat, però he seguit amb la militància i vaig poder viure les meves primeres eleccions (les europees) des de dins.
L'única escapada fora del país ha estat a San Sebastián, ni a Edimburg he anat perquè els meus amics ja han tornat a casa. Però he fet una mica de turisme autòcton, això sí, i he diversificat els llocs que freqüento, però no pas la gent, que està una mica desapareguda darrerament. La meva màxima despesa continuen sent els llibres, encara que no tingui temps de llegir-los, i no m'he aficionat a res més a banda de fer grues d'origami.
I pel que fa a la virtualitat, tan enganxat com sempre. He reduït una mica el ritme de publicació als meus blogs, però aquí segueixo, mirant de comentar tant com puc i de descobrir nous valors, tot i que diuen que els blogs estan morts ja, però no enterrats. Al gener vaig fer el post 1000 del Bona Nit i he participat en unes quantes iniciatives, la substitució estiuenca de la Carme, la taula periòdica d'en Sergi i més recentment al projecte 'Quedem al Zurich?' de la Sílvia, la Gemma Sara i companyia. S'ha notat la meva implicació política perquè n'he parlat més del que m'agradaria.
I aquest ha estat, a grans trets, el meu 2014. Agrair-vos als que passeu per aquí, regularment o puntual, la vostra dedicació i companyia, amb la majoria ja són molts anys que fem camí plegats. Veurem què ens porta el 2015, i si tot va bé ens ho seguirem explicant. Gràcies i molta sort a tots, que passeu unes bones festes!
