Una de les primeres coses que dic sempre a la gent que formo perquè col·labori amb mi és que les errades, les coses mal fetes, s'han de comunicar sempre. No ens podem guardar un error comès perquè ens fa vergonya o per estalviar-nos una reprimenda. Això és de vital importància quan es treballa en equip, una errada no comunicada es va arrossegant i desconcerta els altres, que no entenen per què les coses no surten. Dir-ho és l'única manera de poder buscar un remei, o com a mínim, de no empitjorar les coses per desconeixement dels altres. Sóc d'aquesta ferma opinió, ens juguem el bon funcionament de l'equip si algú es guarda per ell les desgràcies que genera.
L'altre dia vaig tenir l'oportunitat de dir-ho altre cop. Però el que m'ha fet gràcia és topar-me amb una situació que explica molt bé això en el llibre que llegeixo. Uns agents no comuniquen algunes negligències que han comès, i això ocasiona greus problemes als altres companys policies, les conseqüències són força nefastes per no dir que havien faltat a les seves obligacions.
Sense parlar de situacions límit com aquesta, a l'escala que sigui, penso que és necessari. Molt pocs cops he esbroncat algú per una errada perquè la meva ment es posa de seguida a buscar solucions, com quan em passa a mi. Tots ens equivoquem, és inevitable. Tolero molt pitjor que no es reconeguin aquests errors. Gairebé tot es pot arreglar si s'avisa amb temps.