En aquestes èpoques de l'any hi ha coses que venen de gust i són irresistibles. Els gelats en són un bon exemple, i qui diu gelats diu orxata, llet merengada o qualsevol cosa fresca que es pugui prendre en una terrasseta a qualsevol hora del dia. A mi els gelats m'encanten, i els diumenges són molt bons dies per sortir a fer-ne un. Perquè el diumenge és el dia del gelat. El que passa és que de quan data aquesta nomenclatura, el gelat en qüestió era una mica especial.
Ens situem força anys enrere, a l'estiu, en un poble de platja (que per motius de privacitat no revelarem que era Torredembarra). Joventut, molta festa i moltes ganes de passar-ho bé. Tot i que cada dia de la setmana era dissabte, els dissabtes eren una mica més dissabte que la resta. Sinònim del sisè dia de la setmana: alcohol. Sí, els dissabtes eren alcohòlics, i aquell ho va ser molt i molt. Una nit per recordar, de la qual, naturalment, no en recordo res. (Dramatització: jo mai no bevia fins aquests extrems). El dia següent, diumenge, ningú no s'aguantava. La majoria van refusar sortir a fer un volt al vespre, només quatre o cinc valents vam trobar-nos sota la consigna 'avui un geladet i prou, i cap a casa'.
El geladet va convertir-se en una primera copa, per prendre alguna cosa, seguida d'una segona, i totes les que caiguessin, que no ho recordo. El geladet es va convertir en baixar al Port a ballar cançons de dubtós gust que per motius de vergonya no direm que l'única que recordo era d'Enrique Iglesias. Va ser una gran nit. Quan ens en vam adonar vam dir 'collons, això de sortir a fer un gelat i cap a casa, no està gens malament!'. Des de llavors, diumenge va ser el dia del gelat, i sabíem que des d'aquell moment els diumenges deixarien en ridícul els dissabtes.
Tothom té un passat.