diumenge, 7 de febrer de 2021

Presentar un llibre

Els camins que anem prenent ens porten a conseqüències o a resultats que difícilment podíem anticipar. És impossible saber com ens canviarà la vida en funció de les decisions que prenem o de les activitats que ens decidim a començar. No pretenc posar-me gaire transcendental, però em sembla que estareu d'acord amb mi. 
 
Quan vaig començar a militar en un partit polític no m'hauria imaginat mai que això m'obriria les portes a fer la presentació d'un llibre, exercir de mestre de cerimònies i poder conversar i fer preguntes a l'autor, en un acte obert i públic. Avui n'he tingut l'oportunitat i he de dir que l'experiència m'ha agradat molt. Com em sol passar, m'he posat nerviós abans de començar, però a l'hora de la veritat senzillament m'he deixat portar per la situació i per tot el que sabia que volia dir. I ha anat bé. Sempre hi ha dubtes de com sortirà quan t'has de posar davant del públic, passa fins i tot a la gent que està ben acostumada a actes així. Però finalment, tot ha anat rodat. 

Si sóc honest, tot i que es tractava de la presentació d'un llibre sobre política, em sento molt més còmode en un format de presentació literària que no pas en un míting polític. I no cal dir que m'interessa molt més. A aquestes alçades ja sabeu que adoro els llibres, que llegeixo com si m'hi anés la vida. Portar aquesta afició fins a fer-ne ressenyes, o fins i tot presentar llibres en directe, em sembla un panorama molt engrescador. Tenir l'oportunitat de departir amb autors em sembla un gran privilegi. Especialment si admires molt la persona rere el llibre, com ha estat en aquest primer cas. 

És probable que properament tingui una nova oportunitat de fer-ho. Penso que, tot i que no és la meva gran il·lusió parlar en públic, a aquesta mena d'actes podria acostumar-m'hi...

17 comentaris:

  1. Felicitats per l'estrena ! A veure si ens en fas una en "petit comitè" per als blogaires ;)
    Salut !

    ResponSuprimeix
  2. A mi m'agrada molt de recitar els meus versos, de fer ressenyes escrites i parlades a la TV de l'Hospitalet, i de presentar escriptors o poetes a la meva biblioteca. Parlar en públic no em crea por escènica, però sí que tinc problemes amb la memòria, el darrer cop em vaig quedar en blanc al principi, però com que era gravat ho vaig poder repetir! La propera vegada portaré l'apuntador escrit! També vull que em deixin fer un club de lectura d'Anticànons! Com diu Margarit, he accedit a un món al qual difícilment renunciaré.

    ResponSuprimeix
  3. Enhorabona! Si les decisions preses t'han dut fins a això, és que han estat bones decisions. Per a la majoria de la gent (jo entre ells, malgrat que porte molt de temps havent-ho de fer) parlar en públic imposa respecte, però la presentació d'un llibre sempre és una bona notícia, i crec que això és nota en aquesta mena d'actes. Espere que n'hi haja moltes més; qui millor que tu, lector reflexiu, obstinat i incansable, per fer-ho...

    ResponSuprimeix
  4. Veig que t'has ficat en un món que, i parlo per mi, dona moltes satisfaccions...A mi m'encanta fer presentacions de llibres i parlar en públic i sembla que se'm dona força bé...Doncs et felicito i a veure si en tens més ocasions.
    Bon vespre, XeXu.

    ResponSuprimeix
  5. Desitjo que aquest llibre sigui un èxit.... a l'espera de que tu escriguis el teu.

    ResponSuprimeix
  6. Enhorabona, doncs, i si t'hi trobes bé, presentant llibres, espero que no sigui l'última vegada que ho puguis fer!!!

    ResponSuprimeix
  7. Començant pel final, sembla que aquesta decisió no l'has presa gens malament, fins al punt de que podries acostumar-t'hi. Només he tingut una oportunitat per fer-ho i abans estava molt angoixada per com sortiria tot. Va ser obrir el micro i em vaig sentir molt bé, relaxada, com si ho hagués fet tota la vida.
    Felicitacions i a per una altra!

    ResponSuprimeix
  8. Ui, jo no ho sabria pas fer això... i, de fet, de por de parlar en públic no en tinc pas... Una mica de respecte, però totalment superable.
    Una vegada em van avisar per llegir poesia... A la meva Parròquia sóc una lectora habitual (ara, amb la pandèmia no, que no hi ha lectors) i he de dir que, davant la meva sorpresa, al principi (ja fa molts anys), hi havia gent gran que m'esperava a la sortida i em felicitaven "a tu si que t'entenem bé, ens agrada molt quan llegeixes tu" i jo flipava... i recordava al meu pare que de vellet s'hi veia poc i sempre em demanava a mi que li llegís el diari... jo sabia com ell volia: fort, clar i, sobre tot, sense córrer... llegir ràpid no és llegir millor.
    Una vegada en un acte a la Prioral de Reus, al mossèn de la meva Parròquia li van demanar que portés algú per a llegir uns textos i m'ho va demanar a mi... i jo contenta, perquè és l'únic que sé fer i sé que faig bé... i, després, pel recital de poesia.
    També en reunions de pares, quan els has d'explicar coses, fer una mica d esquema del curs... el que sigui. No em costa gens.

    Potser perquè he donat classes força temps a adults, tant a persones joves com a persones molt més grans que jo.

    Però presentar un llibre... no podria. No ho sabria fer perquè no parles de coses teves, com si dones una classe, que ho fas com vols... o si llegeixes en públic. Parles d'una altra persona i has de saber interpretar què ha volgut dir aquesta persona en el seu llibre, destacar allò que l'autor voldria que fos destacat, preguntar el que l'autor espera que se li pregunti... ui, no, no... no en sabria pas.

    Perdona el rotllo és que una cosa m'anava portant a l'altra...

    ResponSuprimeix
  9. Felicitats per la teva nova faceta com a presentador!

    Ara que esdevindràs famós podrem dir pel carrer, jo un dia vaig comentar al seu blog, i em faré l'important a costa teva.

    ResponSuprimeix
  10. Certament és un pas més enllà en la teva relació amb els llibres. El fet de compartir impressions amb l'autor és molt satisfactori i aquestes presentacions literàries poden arribar a ser molt enriquidores. Enhorabona per l'experiència que també espero que no sigui l'última.

    ResponSuprimeix
  11. Suposo que no ens diràs ni el nom de llibre ni el nom de l'autor, no? Tant se val, si es un llibre sobre política serà un rotllo que no penso llegir per molt que recomanis, i a sobre serà un llibre d'algú afí a ERC buff xD

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. En segons quins entorns val més guardar els secrets. Imagina't que un dia ens ve algú a demanar tancar el bloc ^^

      Suprimeix
  12. XeXu en el món del llibre gairebé tot és màgic. La seva escriptura, la lectura i fins i tot les presentacions per publicitar-ho.
    En prou ocasions a l'escoltar parlar a un autor sobre el que l'ha portat a escriure això o allò, et prmite entendre molt millor el que llegeixes. Participo d'una entitat cultural comarcal i elaborem una revista comarcal, a més publiquem llibres relacionats amb la mateixa. Moltes de les presentacions les faig jo i et diré que en gairebé totes gaudeixo ja que gairebé sempre coneixes autors i lectors molt interessants

    ResponSuprimeix
  13. Personalment, cada cop m'agrada menys això de parlar en públic. No sé, potser hauria de ser al revés, que amb l'experiència de la vida tot fos més fàcil, però a mi em passa al revés, com més gran em faig, més em costa. Penso que és una qüestió de costum i pràctica. I també, evidentment, de ganes. Jo cada cop en tinc menys de ser protagonista, ser el centre d'atenció... Els amics ja em coneixen i saben que m'agrada fer-me veure i captar l'atenció ja sigui amb un acudit o un estirabot, però ja només m'acostuma a passar amb els amics més propers.

    ResponSuprimeix
  14. Camins, somnis i promeses
    camins que ja són nous...

    Segur que ha estat un acte molt especial. Enhorabona!

    ResponSuprimeix
  15. Apa, el XeXu posant-se mega-transcendental per haver tingut la dubtosa oportunitat de presentar un llibre polític... Jo de tu començaria a vigilar amb qui parles al carrer, posar-me un servei d'alarma per a casa i fins i tot intentar fer-me amb un arma de foc per si de cas.
    Ja sabem què passa quan un no fa cas als consells de la família... Seria llastimós que ens quedessim amb un lector menys al bloc del Pons.

    ResponSuprimeix
  16. Sembla que entre els comentaristes hi ha una quanta gent que ja ha presentat llibres o que fins i tot ho fa regularment. Pels que teniu més experiència no us ve de nou, però per mi va ser tota una experiència. Ara ja sé que no tindré l'oportunitat de tornar-ho a fer en breu, perquè la nova presentació que farem no podré fer-la jo, per motius que no vénen al cas, però m'hauria agradat. Qui sap si sorgiran noves oportunitats. Moltes gràcies per tots els vostres comentaris!

    ResponSuprimeix

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.