dimarts, 16 de febrer de 2021

Noms

És tema recurrent parlar de noms de persona curiosos, cognoms que posats seguits tenen un significat hilarant. Sempre surt, de tant en tant. Si ens posem a repassar l'arbre familiar, tothom té una àvia o un besavi amb un nom en desús d'aquells que es posaven abans, d'algun sant o santa que ningú coneix. 
 
Tinc una companya a la feina que ve d'un poblet molt petit de Zamora i avui ens hem fet un tip de riure repassant alguns nomes de la seva família. Que afortunada que va ser ella! Per sort la seva germana gran va aconseguir que li posessin un nom més actual, i bonic, per cert. Però ens ha dit que la seva iaia es deia Iluminada. Déu n'hi do. N'ha dit d'altres que no em veig ni amb cor de reproduir, de tan enrevessats que són. Una bona colla. És clar que la meva iaia estimada es deia Otilia, que tampoc no es queda curt... De manera que, per continuar de bon humor i recordar les nostres àvies, ens hem començat a anomenar Iluminada i Otilio. No crec que la broma vagi gaire més enllà, però la bona estona ja l'hem passat. Sembla mentida, però em sembla que feia molt que no reia tant com avui. Quina falta ens fa riure, a tots plegats.
 
I vosaltres, teniu algun nom antic o curiós a la vostra família? 

16 comentaris:

  1. A la meva família, tots els noms que jo pugui recordar o saber eren força normals. Però la meva sogra, que es deia com la seva mare, es deia Patrocinio. Sempre explicava que per la guerra la van cridar per allistar-se, ja que pensaven que era un noi. Tothom li deia Patro i a mi em semblava nom de TBO o de no sé quin còmic de la meva època on hi havia una historieta que tenia de personatges la Petra i la Patro: una senyora i la seva criada.

    Quina sort que hagueu rigut!!! Ens fa molta falta, cada dia més.

    ResponSuprimeix
  2. Penalty!

    No son personas, pero supongo que da igual: Intercourse (coito), es una localidad de Pennsylvania. Y Pee Pee (pipí), de Ohio.

    ResponSuprimeix
  3. A un taller on vaig treballar bastants anys hi havia una administrativa que es deia Visitación. Demanava que li diguéssim Visi. Era una noia d'aquelles que fa 40 anys se'n deia que vestia molt extremada. Alguns li deien la "Vici".
    I l'amiga d'una familiar es deia Martirio perquè la mare va tenir un part difícil, i es va venjar de la seva pròpia filla posant-li aquest nom.
    Un altre exemple que conec va passar al Baix Camp, molt abans de la guerra, ja són tots morts. Com que el padrí estava mig barallat amb el pare de la criatura va buscar el nom que va trobar més lleig al santoral i va entaforar al seu nebot el nom de Gaví. I per fer-lo més lleig li deia Gavinu.
    Això són noms que els padrins han triat moguts per una mena d'escarni envers els seus fillols.
    Què més puc explicar? Em dic Guarro de segon cognom, cosa quevol dir que ma mare el du de primer. Els seus germans se'l van canviar i van estalviar als seus fills i filles les burles que ells havien sofert. I va ser una sort perquè una de les meves cosines es diu Sara. T'imagines com hagués sonat...
    Sarà guarro?

    ResponSuprimeix
  4. A casa són tots noms molt contundents, Bàrbara, Tomeu, Colau, Paula. El problema sorgia quan eren petits, els diminutius eren molt còmics, i els noms molt feixucs per a una criatura.
    Celebro que hagis tret una bona rialla, ens fa molta falta, més de la que ens pensem.
    Aferradetes.

    ResponSuprimeix
  5. Doncs la meva iaia paterna, que era alacantina de parla catalaníssima, que diuen que quan parlava castellà era un desastre total es deia GUADALUPE... nom que a mi sempre m'ha semblat com molt mexicà, no? Lupitaaaa ;-))

    El tiet d'una amiga meva es deia PERFECTE, de nom. Un dia va tenir una petita discussió a una gasolinera, res important, però quan l'altre li va dir que "ningú no és perfecte" ell va respondre "Jo sí" i li va ensenyar el DNI... així ho explica la seva neboda i sembla ser que va ser així veritablement ;-)

    Quan jo era molt joveneta, fa uns 40 anys, treballava a un parvulari i hi havia una nena que es deia LIBERTAD i ens feia gràcia cridar-la (no cridar-li per renyar-la, no vull dir, avisar-la per fer qualsevol cosa) dient LIBERTAAAAD hehehe

    ResponSuprimeix
  6. Per la meva banda crec que tots els noms són força comuns però el Low té una tieta que es diu Marciana, poca broma! S'ha de tenir mala llet per posar un nom així a la teva filla; jo sempre faig la conya que encara gràcies no li van dir ET.
    A la feina tenim un Gumersindo, Gumer pels amics. I és jove el tio ... I ara mateix no en recordo cap més. Osti si, també he treballat amb una Indalecia, que es feia dir Inda i ara ja Linda.

    ResponSuprimeix
  7. Hehe. A la colla dels Minyons hi ha el costum d'entregar camises a nous minyons un parell o tres cops l'any. Els tècnics preparen la llista perquè el cap de colla vagi cridant els afortunats que surten públicament a recollir la camisa que els entrega el cap de colla i el president. Cada any s'intenta colar una d'aquelles combinacions divertides de nom i cognom (com Elena Nito Del Bosque, Aitor Menta, Aitor Tilla, Armando Jarana...).

    Pel que fa als meus avantpassats, per part de mare, pares i fills eren Benets i Miquels. He vist algun document oficial administratiu on al besavi l'anomenen Benito. Sempre m'ha fet gràcia aquest nom. I també es pot fer una conya: Benito Camelas. Haha.

    ResponSuprimeix
  8. Almenys, són noms que singularitzen a qui els porta (sovint amb un poc de mala bava per part dels pares, ho reconec), que ara tots els fills dels meus amics són Arnaus i Clàudies i hem de dir-los amb el cognom perquè si no no ens aclarim... ;) A casa hem estat també molt normalets, amb això dels noms; crec que el més peculiar que recorde és una besàvia per part de ma mare, més valenciana que el Túria, que se'n deia Dioníssia.

    ResponSuprimeix
  9. XeXu, els noms són diversos i en alguns llocs pintorescos, aquí portes uns quants de familiars i coneguts: Evasio, Procopio, Euparquia, Restituto, Alodía, Eufrasia, Deogracias, Eustaquia, Ambrosio, Patrocinio (para hombre y mujer), Laudencio, Atenógenes, Telesforo, Eutimio, Anacleta, Eduvigis i alguns més que ara no recordo. Salut

    ResponSuprimeix
  10. Ara que recordi, el més estrany és un cosí que es diu Estanislao, també tenia un Paulino, una Tomasa i un Càndida, però no son comparables al Estanislao.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Càndida no serà aquell fong amb el qual tanta gent té problemes?

      Suprimeix
  11. Estic pensant, Xexu, i no me'n ve cap, però ara llegint el Pons recordo també un oncle Estanislau, a qui deien Estenis i me n'han vingut d'altres: un oncle Lluciano i una tia Dorotea. Segur que en tinc més, però al final els acabes normalitzant tant que ni ho penses que siguin rars. Per la feina coneixia molta gent amb noms diferents i cognoms que hi feien joc, però ara mateix han volat tots.

    ResponSuprimeix
  12. Dons mira, jo conec una Iluminada i és d'una masia del Solsonès...A la meva família més propera tots son noms" normalests, però a la no tan propera, hi ha una Semproniana, Filomena, conec una Canòlic, (que ve d'una de les patrones d'Andorra)...A mi la meva padrina em volia posar Claustre, però la meva mare va dir que res de res, que jo em diria Roser, era ben moderna per ser uns temps que s'acostumava a posar el Sant del dia...
    Bon vespre, XeXu.

    ResponSuprimeix
  13. Què passa amb l'Otilia, és un nom d'allò més comú i poc espectacular a altres paisos!! No siguis ridícul sisplau...

    ResponSuprimeix
  14. EP, jo conec una Ilumi!!no el veig tan estrany, potser perque m'hi he acostumat :) Otilia si que ja ho veig més difícil hehe

    ResponSuprimeix
  15. En un món globalitzat el més curiós (i fotut) és que un nom ben normal en un idioma esdevé un malson en un altre.
    Per exemple: Latifa, nom de noia ben habitual al Magrib.

    ResponSuprimeix

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.