dissabte, 9 de gener de 2021

VIPs de matinada

Passaven de les dues de la nit i jo estava llegint al llit. Aquestes hores, abans tan comunes de trobar-me despert, ja fa una temporada que no solen veure'm encara desvetllat, però ahir sí. Llavors va sonar una vibració al mòbil. Fa un parell de mesos que tinc l'aparell nou i encara no les identifico, no sabia si era un mail o un missatge d'alguna xarxa social. Vaig acabar la pàgina i vaig mirar de què es tractava No puc estar-me de mirar-ho, encara que sigui de matinada. Era algú que em felicitava l'aniversari, el primer. Em va agafar per sorpresa, ni hi pensava.
 
No en diré el nom, encara que no és cap secret. La persona que em va felicitar no em coneix massa, tot i que hem parlat força, i probablement va saber que era el meu aniversari perquè alguna xarxa el devia avisar. Ni idea. El cas és que és algú que recentment ha adquirit una visibilitat pública molt notòria, que sovint respon als mitjans de comunicació i té una popularitat creixent a les xarxes socials. Això vol dir molts admiradors, una legió de seguidors en creixement i, com no, detractors i trolls. Un estrès tota, vaja. Amb tot això vull dir que altra feina té que anar felicitant a gent com jo a altes hores de la nit, podia dedicar el temps a infinitat de coses més productives. Però què voleu que us digui, que perdés una estoneta per buscar-me i felicitar-me em va fer sentir bé. Ja no tant per l'aniversari, que també, però no sóc gaire de celebrar-lo. Més aviat perquè hi ha persones que, tot i fer un salt de dimensió en popularitat, tot i haver de lidiar amb la fama com mai, també saben baixar a la terra i tenir un detall amb algú que és una simple gota en el seu oceà de coneixences. 
 
I pot sonar exagerat, i potser em direu que la gent no té per què canviar quan la multitud els fa cas. Però sí, les persones canvien, i molt. La fama, els diners, les atencions... a alguns fins i tot se'ls menja el personatge. Per això és una sort que algú que admires mantingui el cap sobre les espatlles i els peus a terra, tot i que el seu estatus hagi canviat amb progressió meteòrica. Prou, si més no, per tenir aquest detall que sembla petit, però que no ho és.

16 comentaris:

  1. No posaria la mà al foc, però crec que no tinc perquè canviar res de la meva personalitat per tindre més diners o canviï l'estatus o el que sigui. Ser atent amb les persones que aprecies ja et ve de sèrie i ho fas com si res, com menjar o beure o respirar.

    Aprofitaré el teu escrit per felicitar-te, tot i no ser molt del teu gust.
    Molts d'anys amb molta salut, Xexu. 🍷🎂🍷

    ResponSuprimeix
  2. Per molts anys, Xexu!

    Que aquesta persona, no hagi canviat malgrat el seu estatus de persona coneguda, diu molt a favor seu. Ja em penso qui és, però tampoc ho diré... ;-)

    Que et feliciti, també! I jo trobo que sempre fa il·lusió que les persones es recordin de tu, siguin VIPs o no. Al menys a mi me'n fa.

    ResponSuprimeix
  3. Per molt ocupat que estiguis i per molta fama que tinguis sempre hauries de tenir un minut per fer sentir bé algú que coneixes des de fa temps, encara que no sigui el teu amic més proper. Ara que les xarxes t'avisen dels aniveraris no hi ha excusa! A més, és més agradable això que no haver de lidiar amb els trolls... :) Per molts anys!

    ResponSuprimeix
  4. L'autor ha suprimit aquest comentari.

    ResponSuprimeix
  5. S'ha de reconèixer que sempre fa il·lusió que algú, amic o conegut, decideixi dedicar una estona del seu temps a felicitar-te. Pel que fa a la fama del "felicitador" penso com sa lluna, que es tracta una mica del caràcter de cadascú. Tot i així, un punt positiu pel "felicitador". Com la Carme tinc un sospitós que és bastant habitual.
    Ja que he passat per aquí aprofito per fer el que toca: Per molts anys, XeXu!

    ResponSuprimeix
  6. A mi més que l'aniversari em fa il·lusió que em felicitin el sant. Molta. Sobretot perquè s'escau en plenes vacances d'agost i ningú se'n recorda.
    Per molts anys, XeXu!

    ResponSuprimeix
  7. Tens raó: malauradament, massa persones canvien quan canvia també el seu rol, i és d'agrair que hi haja qui no ho fa. Crec que tens raons per a estar-ne content. I, per cert, per molts anys, XeXu!

    ResponSuprimeix
  8. Penso que hi ha persones que la fama els fa canviar, però no totes per sort...
    I sí, fa molta il·lusió que algú que no t'esperaves et faci el regal de recordar-se de tu!
    Aprofito l'avinentesa, també. Per molts anys, XeXu.

    ResponSuprimeix
  9. M'imagino (perquè no ho he viscut en carn pròpia, ni ganes), que la fama comporta una sèrie d'avantatges i d'inconvenients alhora. I m'imagino que quan et fas popular el cercle d'"amistats" s'amplia força, per la qual cosa és més fàcil oblidar-te de tots els que són/han estat amics en el passat. I quan ets famós acostumes a tenir l'agenda més plena i és més fàcil oblidar coses.

    No pateixis, que jo sempre et podré felicitar (si me'n recordo).

    ResponSuprimeix
  10. Felicidades, que leas mucho y que todo continúe yéndote bien, XeXu. Cuídate cuanto puedas y no hagas lo que yo. Guárdate de quienes se comportan como chimpancés cuando mienten. Parece que te dan la mano en son de paz y afecto, pero desvían la mirada. Y de repente el simio se acerca por la espalda y te ataca despiadadamente.

    ResponSuprimeix
  11. Primer de tot felicitats! Un any més a prop de la tomba, guai, eh? Segon, ostres! T'ha felicitat Pere Aragonès? Què bé, no? Se'l veu home, capaç de felicitar a mindundis com tu.

    Tens raó, hi ha gent que la fama i la fortuna els hi puja al cap molt ràpid, per sort no a tothom li passa, per exemple a mi no m'ha passat i aquí estic rebaixant-me a comentar en un blog de segona categoria.

    PS: Per cert, ho tenim ja assimilat que ens faci cas de manera habitual però recorda que tenir a la eminència del dr. Macip per aquí comentant-te i felicitant-te també es tot un luxe!

    ResponSuprimeix
  12. Felicito la cordialitat de qui t'ha felicitat. I també aprofito per felicitar-te a tu Xexu, encara que no dius quants anys fas.
    65? 70? Sigui com sigui ets molt jove!
    Que facis molts més anys i les persones (famoses o "normals") et puguem seguir felicitant.

    ResponSuprimeix
  13. ai que vaig tardíssim, però felicitats :)

    ResponSuprimeix
  14. Felicitats amb vuitada inclosa, XeXu! Si tens 10 menys q jo... 42!, un nen. I sí, mola que tinguis-tinguem a prop un savi cientifico-literari que ens cau tan bé.

    ResponSuprimeix
  15. No veig que hi hagi res d'extraordinari com per fer-ne un post, però si el Pons et comenta, qui sóc jo per no fer el mateix?

    Visca el Pons!

    ResponSuprimeix
  16. Passen els dies i aquest post ha quedat penjat. Moltes gràcies per les vostres felicitacions, em va agradar rebre-les tot i que no fos cap celebració pròpiament dita. Ara ja fins l'any que ve, no penso complir més anys. Queda dit!

    ResponSuprimeix

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.