Avança aquest gener de 2021 que no és pas més plàcid que el fatídic any que vam deixar enrere, m'atreviria a dir que l'ambient està encara més enrarit. Personalment, afronto una crisi creativa que es pot percebre per les meves poques aparicions per aquí, però que afecta a altres àmbits de la vida. No pas a tots, per sort. Per omplir el silenci: música. Vull compartir una cançó que potser heu sentit, o potser no, però que per la majoria dels qui passeu per aquí us semblarà soroll, com tantes altes. En canvi, per mi va ser de les millors que ens va donar 2020, de les que més vaig escoltar i gaudir. El vídeo és ben curiós, també. Es diu 'Head & Heart' i és del productor britànic Joel Corry. La traducció és 'cap i cor', i parla d'això tan suat de la diferència de consells que et dóna el cap i el cor, la raó i la passió, el dimoniet i l'àngel. No per ser un tema esgotat deixa de ser aplicable. I ho és, en el meu cas. Així que doble motiu per compartir-la. Pugeu el volum i deixeu-vos emportar pel ritme. Per deixar de pensar també va molt bé.
Genial el vídeo. I la música molt discotequera. No els coneixia.
ResponSuprimeixTé un bon ritme per deixar de pensar, com dius tu. La música no només serveix pels silencis. Tens tanta música com estats d'ànims en que puguis estar. Per això és un llenguatge universal.
ResponSuprimeixL'ambient d'aquests mesos passats porta a instants de tota mena. La creativitat també pot estar tocada, però això segur que s'arregla tan prest com et vinguin a veure les muses. De moment, la música t'ha salvat.😉
Ànims i salut!
Jo tampoc no els coneixia.
ResponSuprimeix'Head & Heart' cap i cor, sigui o no un tema recurrent, a cada persona li afecta diferent. Aquesta cançó i també el video ho fan des d'un vessant optimista i vitalista. O això és el que m'ha semblat a mi, i m'ha agradat.
Et passo un enllaç del McCartney. Ja sé que els Beatles no t'interessen gaire.
Jo sóc més de John Lennon, però quan convé també reconec els mèrits del Paul.
https://www.youtube.com/watch?v=GmF1H_vUhbc&feature=emb_rel_end
La música ens ha anat molt bé per passar tantes hores a casa. I alguns videos també.
No m'ha semblat pas que fos soroll. M'ha agradat força la música (mai no la gaudeixo del tot fins que la conec una mica) i molt i molt el vídeo. Dona ànims i vitalitat. Quants somriures que ens perdem a vegades per culpa del cap! Visca la música!
ResponSuprimeixNo tinc clar que hagi entès el videoclip, però m'ha semblat que vol dir que si fas servir molt el cervell i penses estaràs trist i amargat i tot anirà malament i si et deixes portar plenament per les emocions irreflexives tot serà de color de rosa i tot anirà bé? No sembla un missatge gaire realista, no?
ResponSuprimeixNo l'has entès, Pons :-DD
SuprimeixNo és deixar-se portar irreflexivament. Es mirar de tenir una actitud positiva (però conscientment) i no deixar-se enfonsar cada vegada més i més. Per tant, ÉS REALISTA... Difícil, però possible.
POOOOOOOOOONS!! M'alegra saludar-te!!
Jo tampoc els coneixia i m'han semblat força divertits i no m'ha semblat pas només soroll, potser perquè és un estil diferent del que acotumo a veure i sentir...I tens raó aquest gener no ens encomana pas gens d'optimisme, tots ens pensavem que el 2021 seria flors i violes, però de moment ens recolsarem amb la música...
ResponSuprimeixBon vespre, XeXu.
Gooool del Alcoyano!
ResponSuprimeix:-DDD
SuprimeixEl sorollisme al món de la música va ser un gènere que va començar a principis del segle XX. Els compositors aprofitaven els instruments per buscar sons desagradables i repetitius. Alguns, fins i tot, van crear màquines de fer soroll.
ResponSuprimeixEt deixo amb dues grans obres d'aquest gènere:
La primera, una obra on es busca el soroll amb els instruments:
https://www.youtube.com/watch?v=Ql7o3JZKLn8
La segona, una màquina de soroll de l'impulsor d'aquest gènere: https://www.youtube.com/watch?v=IC3KMbSkYNI
Així doncs, jo consideraria que el videoclip que has posat, i que m'ha agradat, no és soroll. Pel tema de la creativitat, fixa't amb els dos vídeos que he enllaçat, de vegades no fa falta per voler dir cosa.
Quan has dit "per la majoria dels qui passeu per aquí us semblarà soroll, com tantes altes" he pensat... Ja està, en XeXu s'ha passat al Reggaeton, pobre XeXu... la crisi dels 40 i tal :-DD
ResponSuprimeixPerò NOOOOOOOOOO, no era aquesta cosa odiosa plena de papitos i Autotune a lo bèstia perquè qualsevol inútil pugui gravar un disc, no... Era una cançó normal i corrent. Tampoc mata. Al final una mica repetitiva però no està malament i la idea és simpàtica, suposo que la nostra actitud davant la vida influeix molt en els resultats...
Au, ves pensant un relat per la Caputxeta Vermella :-DD
He vist que t'han recomanat una d'en McCartney.
ResponSuprimeixJo et recomano aquesta hehehe
https://youtu.be/2oSmP3GtOBk
Encara que no sigui reggaeton, començo a tenir ja una edat com per no sentir música d'aquesta, però com que em passo el dia escoltant ràdios musicals, que van millor per treballar que la gent que xerra i xerra, al final m'acabo enganxant i m'acaben agradant. Aquesta és de les que més em van agradar del 2020. M'alegra que no la considereu soroll, encara que tampoc sigui de les vostres preferides, ni la cançó concreta ni l'estil. Moltes gràcies per comentar.
ResponSuprimeix