diumenge, 21 de juny de 2020

Caldrà menjar moltes sopes

L'excursionista de pa sucat amb oli no vol deixar passar l'oportunitat de posar-se a prova i veure què tal li funciona el cos amb 18 kg menys a sobre. Ara que els gurus han obert les portes i ja es pot anar a tot arreu (qui se'n recorda de la pandèmia si el més important és que els bars i restaurants puguin estar oberts per a turistes i els festivals de música es puguin fer), l'excursionista de pa sucat amb oli ha decidit començar l'any de muntanya assolint el sostre comarcal del Solsonès: el Pedró dels Quatre Batlles, de 2387m. 

La ruta triada va ser una circular que incloïa també el Volturó (2349m) i la Tossa Pelada (2379m) i que es pot fer en un matí. Van matinar molt per començar a caminar aviat! Parteix del Clot de la Vall, al Port del Comte, i estava prevista per unes quatre hores, però l'excursionista de pa sucat amb oli i la Fantàstica Acompanyant van aconseguir completar-la en unes tres hores i quart. El traçat no és complicat, només compta amb una pujada notable i sostinguda fins el Volturó, i un últim tram de pendent forta després de baixar al coll i pujar fins el Pedró. El terreny és prou còmode amb només alguns trams de pedres una mica descompostes.

Al cim del Pedró, panells de 'realitat augmentada'. 
Llàstima que els núvols no deixaven veure res.

A mig matí el cel es va tapar una mica i això va impedir a l'excursionista de pa sucat amb oli gaudir de les vistes des del cim del Pedró, que són moltes i variades. Val a dir que li va costar la pujada, per falta de costum, i encara haurà de menjar moltes sopes si vol afrontar reptes una mica més seriosos. Aquest any la preparació va amb molt de retard. L'excursió no és complicada malgrat que transcorre a força alçada, però només fer muntanya et prepara per fer muntanya, la manca de ritme és evident. Malgrat això, la van acabar sense grans dificultats, i a dinar a casa!

Podria ser la Lluna, però és el Pedró dels 
Quatre Batlles vist des de la Tossa Pelada.

Informe de danys: cansament, cruiximents en punts molt concrets (que només s'exerciten pujant i baixant muntanyes), i fregaments als talons perquè les botes són noves. 

12 comentaris:

  1. Poc a poc, XeXu, anirem retrobant la forma física, a,b els 18 quilos de menys no et costarà gaire.
    Moltes sopes, moltes muntanyes i endavant!

    ResponSuprimeix
  2. Doncs no està malament, per ser el primer dia ! Jo tinc agulletes de nomes llegir-te ! hehehe
    Salut i sopetes !!

    ResponSuprimeix
  3. Està molt bé això de començar a entrenar-se per a fites més importants...Ara que suposo que deus haver anat més lleugeret amb 18 kilos menys a l'esquena...Ara que has aconseguit aquesta rebaixa, procura mantenir-la i podràs fer els cims que et proposis...
    Bon estiu , XeXu.

    ResponSuprimeix
  4. Com dius, la preparació s'aconsegueix preparant-se. Segur que, amb unes poques sortides més i totes les sopes que calguin, el ritme òptim arribarà ben aviat.

    Dit això, també et vull dir que el turisme és un altre tema i que els que en viuen (en conec uns quants) no han oblidat gens la pandèmia sinó que, al contrari, la tenen encara molt present amb les mesures preventives que els toca implementar. Podem no refiar-nos-en dels gurus, és clar, però aleshores ho tenim ben fàcil, no sortim de casa i ja està.

    ResponSuprimeix
  5. Qui va posar el nom de “Tossa pelada” ho va encertar de ple.

    ResponSuprimeix
  6. Ostres quin cim més pelat! M'estan entrant moltes ganes de fer cims aquest estiu! Me l'apunto aquest. No el coneixia.

    ResponSuprimeix
  7. No coneixia pas el Volturó, però sí el Vulturó (cim més alt del Cadí), que no queda pas lluny però sí que a un bon tros a pota!

    ResponSuprimeix
  8. Felicitats excursionista de diploma. No està gens malament com a represa.

    ResponSuprimeix
  9. Bé, veig que ja t'has recuperat i me n'alegro. Ara no hi haurà qui t'aturi!

    ResponSuprimeix
  10. Ja ha començat la temporada i ara serà un no parar. Com que no podem anar enlloc, ni arriscar massa amb les reserves, aquest estiu el passarem fent escapades de muntanya. Ja hem fet la segona, però molt senzilleta, i les cames responen. Si tot va bé, en una setmana i mitja comencem a fer cims més seriosos. Llavors sí que veurem si la cosa rutlla o no. Moltes gràcies pels comentaris!

    Carme, suposo que sí, ja ho havia comprovat en el passat, quan pesava com ara, m'era més fàcil fer moltes coses, entre elles muntanya. Ara caldrà anar fent preparació però segur que ho acabaré agraint!

    Artur, les xifres impressionen més que l'excursió real, no et pensis. Però sí, és una bona pedra de toc per començar.

    M. Roser, no es pot anar a fer excursions de més de 10 hores, en terrenys complicats i dificultat tècnica sense abans haver preparat una mica el cos. Bé, almenys jo no puc. Però sens dubte, amb 18 kg menys a sobre ha de ser més senzill.

    McAbeu, confiem-hi, segur que agafaré el to aviat, o més val, perquè ja tenim les dates estiuenques a sobre, que és quan faig els cims més destacats, per no trobar-hi massa neu. Espero que no t'hagis pres malament el comentari. El que em fot a mi és el desigual desconfinament, encara hi ha restriccions a botigues, a restaurants i en general a petit comerç, però ja vénen turistes i es deixen fer alguns esdeveniments. A mi em sembla que no pensen en les persones, que ja hem passat a pensar en l'economia, però si poses restriccions als petits empresaris (com els que tu esmentes), en l'economia de qui estàs pensant, exactament? No ho sé, de veritat, no vaig entendre que les terrasses poguessin estar plenes, però en canvi les botigues no poguessin obrir a la tarda. O que arribessin turistes estrangers abans de poder visitar la família que vivia en regions sanitàries diferents. I ara estic fixat amb el tema comunicació, postveritat. Si es deixa de parlar de la pandèmia i es parla d'altres coses, serà com si no existís. Però alhora hi ha gent que pateix restriccions, encara. Això enfronta aquell a qui no li deixen portar el seu negoci plenament amb qui a la tele veu que ja no es parla de virus. Que per cert, aquests dies s'estan superant registres d'infeccions a nivell mundial, però no passa res.

    Pons, si es té traça posant noms, es diu i no passa res.

    Risto, no és complicat, per fer cames està bé. Però no hi podràs pujar en bici, això sí.

    Maurici, li diuen Volturó, però també Tossal de la Comtessa, o alguna cosa així. La veritat és que és més una prominència en el terreny que un cim. També conec el Vulturó, me l'he mirat molts cops, el que passa és que per arribar al punt d'inici de les rutes cal passar per pistes forestals i no volem exposar el cotxe a aquestes coses, ja hem tingut males experiències al respecte. L'alternativa és dormir en refugi, que és el que acabarem fent, perquè el sostre del Cadí s'ha de fer!

    Xavier, no et pensis, ruta senzilleta, però es nota molt la manca de ritme. No té massa complicació, només alguna pendent una mica dreta per pujar, però que amb una mica més d'entrenament no hauria suposat cap entrebanc. Avui Sant Joan hem tornat a caminar una mica, més a prop de casa. Ha estat un passeig, però les cames han respost molt bé.

    Sergi, suposo que ho dius pel positiu en COVID-19. En cap moment vaig estar malalt, només vaig tenir un resultat en una prova, i vaig prendre les mesures de seguretat que tocava, és clar. Ara que les autoritats diuen que tot va bé, faig pràcticament vida normal.

    Ahse, la portava, certament. Però a la motxilla. En cas d'haver-la necessitat, que no va ser el cas, la tenia a mà.

    ResponSuprimeix

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.