dimecres, 22 d’abril de 2020

Relats conjunts, Noia a la finestra


Com que estic aquí mirant per la finestra ara tothom espera que expliqui una història de confinament a casa, de pandèmies i de no poder sortir a l'exterior. Ho reconec, aquesta imatge que desprenc fa pensar en això, però res més lluny, no. En aquest relat no n'hi ha cap, de pandèmia! Si em passo els dies mirant per la finestra és perquè no puc sofrir el meu marit, prefereixo no veure'l! Miro el mar a veure si torna en Josep de pescar, passa dies lluny del poble, a alta mar i l'enyoro molt. Tinc l'esperança de veure aparèixer la seva barca i trobar qualsevol excusa per deixar el carallot del meu marit aquí i anar-me'n amb ell. Està trigant molt, aquest cop. No pateixo perquè en aquest relat tampoc no hi ha cap temporal i fa molts dies que no plou, mireu quin bon temps! Però i si li ha passat alguna cosa? No serà capaç d'haver atracat en un altre port! Això sí que no li perdonaria! Bé, que foti el que vulgui, però a mi que em vingui a treure de casa, eh? I que sigui aviat! I ara què voldrà aquest que torna a xerrar? Ostres, que pesat! Va Josep, espavila!


La meva participació als Relats Conjunts d'abril. 

12 comentaris:

  1. Qui vol peix a d'anar a la mar...ja triga la noia ! Si no igual li passa al davant alguna altre sirena :)
    Salut ! (Aquí fa tres dies que plou ! heheh ).

    ResponSuprimeix
  2. Aquesta noia potser no viu la pandèmia del coronavirus, però em sembla que pateix la del matrimoni, que és un altre tipus de pandèmia.

    ResponSuprimeix
  3. Si el Josep triga és que potser és d'aquells que tenen un amor a cada port?
    No et volia espatllar el final Xexu...

    ResponSuprimeix
  4. Que marxi, que marxi, amb Josep o sense... he,he, he...

    ResponSuprimeix
  5. He pensat el mateix que en XAVIER... no me'n refiaria pas jo d'aquest Josep... :-DD

    ResponSuprimeix
  6. Un relat sense pandèmies però si amb confinament. Penso que malament rai si ha d'esperar que algú la tregui de casa. Estic amb la Carme, que marxi sense esperar que la "salvi" un altre possible carallot.

    ResponSuprimeix
  7. Mirar cap a la mar es fa per motius molt diversos... però per evitar mirar a algú que t'està donant la llanda és una bona alternativa! Ai, quantes parelles trencaran després del confinament? Potser a algunes aquests moments els uneixen més, però si tens una parella que et martiritza... ufff la tortura deu ser insuportable!
    Com estàs XeXu? una abraçada

    ResponSuprimeix
  8. Si esperes sortir de les brases per a caure al foc, no anem pas bé! Tira pel dret si vol arreglar alguna cosa, dona!

    ResponSuprimeix
  9. El Josep va agafar el coronavirus i ara està a la UCI amb pronostic reservat.

    ResponSuprimeix
  10. Molts heu coincidit a dir que la noia no s'ha d'esperar, que surti sola i que no aguanti més el sòmines del marit. Bé, jo no m'ho havia imaginat així, no pas com una dona que no té on anar si no troba un home que la tregui. Només ho veia com una dona que té un amant i que espera que torni per poder-lo veure. Però bé, tot és interpretable. Moltes gràcies pels comentaris!

    ResponSuprimeix
  11. Mira que si triga molt o no torna li faci com la meva i el deixi plantat!

    ResponSuprimeix
  12. Em recorda una cançó de Mecano, mecatxis!!
    Però molt ben trobat!

    ResponSuprimeix

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.