diumenge, 5 de gener de 2020

Relats conjunts, El joc d'escacs


I així, amics i amigues, és com es consuma una victòria. Com el gran, sempre i indefectiblement, guanya el petit. No n'hi ha prou amb ser millor, amb vèncer per la mínima. S'ha d'aixafar, s'ha de mostrar sempre qui mana, qui té l'autoritat i no es deixarà vèncer, per res ni per ningú. El plaer de veure la cara del derrotat és indescriptible. El precís moment en que sap que ja no hi ha res a fer, que la desfeta s'ha consumat. Per què rebre la victòria amb humilitat i consolar el perdedor, quan pots mostrar tota la teva supèrbia, la teva grandesa que empetiteix encara més a l'altre? Per què mostrar una falsa modèstia que ningú es creu, perquè han vist, admirats, com has passat per sobre del teu oponent? No, la victòria s'ha d'assaborir sense demostrar ni un xic de feblesa, de compassió ni d'empatia. La victòria et pertany, no has de deixar que ningú se'n quedi ni una petita part. La derrota és humiliant, per tant no cal ni mirar-li a la cara, el derrotat no és digne de cap atenció més. Que siguin els altres qui el miren, qui l'esguarden esperant una reacció que no es produirà, fins que hagi de fugir, avergonyit i no se'n torni a saber res més.


Aquesta és la meva aportació als Relats Conjunts de desembre. Vull aclarir que és el que m'ha sortit mirant el quadre, per les expressions de les noies, però res més lluny del que penso jo.

7 comentaris:

  1. Diuen que s'ha de saber perdre però sovint també cal aprendre a guanyar.

    ResponSuprimeix
  2. Tot plegat, ja m'imagino que no és el que tu penses, però també sabem que hi ha molta gent que si que ho pensa. L'eliminació total de l'adversari.

    Segurament, com diu en Mc, és més important saber guanyar que saber perdre.

    Bon relat, XeXu... a veure si m'hi poso!

    ResponSuprimeix
  3. Hi ha una segona lectura política?? Haha...

    ResponSuprimeix
  4. Caram, quina visió més dura que has fet del quadre...I és veritat s'ha de saber guanyar, per no humiliar el contrari i saber perdre per mantenir l'auto estima!
    Bon vespre, XeXu.

    ResponSuprimeix
  5. Com altres comentaristes hi veig una segona lectura.
    Oi?

    ResponSuprimeix
  6. Per aquells que hi heu trobat una segona lectura, no n'hi ha. De vegades m'agrada evadir-me i escriure allò que em surt, no podem estar tan capficats en la política que li veiem un fons polític a tot. No heu vist les cares de les noies que juguen? Doncs en comptes d'inventar una història, he descrit només el que em despertaven les seves expressions. Moltes gràcies a tots els que heu comentat aquesta entrada.

    ResponSuprimeix

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.