dissabte, 2 de febrer de 2019

Municipals inoportunes

Estem en uns moments força durs, segurament els pitjors, des que al 2010 l'independentisme va esdevenir un moviment majoritari. La diferència d'estratègies entre els diversos actors del procés es posen de manifest, ja no anem de la mà i el que fan uns o altres emprenya l'altra part. A més, els nostres líders, els homes i dones que més han fet políticament perquè siguem on són, estan a punt d'afrontar un judici injust i que tothom sap com acabarà abans que es produeixi. És una oportunitat, sí, per posar en evidencia l'Estat un cop més. Però després de quedar en ridícul i que es torni demostrar que a Catalunya no s'ha fet res dolent... què? L'efecte es tornarà a diluir, com altres vegades, i Europa mirarà novament a una altra banda.

En aquest context que porta al desànim i a la desmobilització, els partits es posen en mode eleccions municipals. De fet, no deixen d'estar-hi mai, en aquest mode, però ara ja serà molt evident. És el gran moment de la política de base, a les viles i ciutats es fa política amb i per a la gent, política de proximitat. Per això les alcaldies són importants i els partits ho saben. Però aquestes eleccions arriben en un mal moment, segons el meu criteri. La manca d'unitat estratègica entre els partits pel que fa a l'eix nacional encara s'endurirà més ara que importarà més l'eix social. La divisió i els interessos polítics quedaran obertament exposats. Això no seria cap problema si no fos que molta gent no entén aquesta divisió. Pensen que anant tots junts ho tindríem guanyat i no és veritat. Per què anar en partits separats? Doncs perquè la uniformitat tira enrere a aquells pels quals la independència no és la primera prioritat. 

Tampoc no vull un debat de llistes unitàries punt sí o punt no. La meva reflexió va en el sentit que aquestes eleccions municipals, s'esdevinguin com s'esdevinguin en cada municipi, només poden fer que enrarir encara més la relació entre partits, perquè es diran i es faran coses que no s'esperen entre companys de camí, però en unes eleccions municipals els companys de camí són uns altres que quan parlem del país, i cada nucli urbà sap quins són els seus interessos i quins no. No veig a Catalunya preparada per unes eleccions d'aquesta mena, però no es poden evitar. Així que més valdrà que prenguem paciència i molta til·la. El desànim i la mala llet en vies de multiplicar-se.

20 comentaris:

  1. Si el desànim i la mala llet es multiplican gaire, potser ens eliminarem directament nosaltres mateixos. No crec que ni una cosa ni l'altra puguin multiplicar-se molt sense engegar-ho tot a la merda, o sigui que per pura supervivència, jo ja no m'escoltaré ningú.

    Suposo i espero que al meu municipi sabré a qui votar encara que no me'ls escolti gaire o gens.

    ResponElimina
  2. Encara tinc esperances de que abans que arribi el termini de tancament de llistes d'alguna manera encara hi hagi un mínim d'unitat. Encara que no es tracti de llistes unitàries.
    I que passi el que passi, durant la campanya electoral els partits independentistes sàpiguen assenyalar els veritables adversaris que donen suport a la repressió.

    ResponElimina
  3. T'anava a dir que et veig molt pessimista però, pensant-ho bé, trobo que potser ets realista i prou... mal em pesi.

    Certament, els interessos locals són els que prevalen en unes municipals (que, per altra banda, és el que ha de ser) i per això trobo que insistir en llistes úniques és un error. I, encara que conec molta gent no ho veu així, també crec que és un error demanar-les en general. Ja vam provar la llista única i no va funcionar com esperàvem, no cal tornar a repetir el mateix (malgrat que se li vagi canviant el nom cada vegada). El que cal és que cada partit intenti créixer en el seu espai i després anar junts en l'objectiu que desitgem que aquest sí que ha de ser coincident. Fagocitant-nos entre nosaltres mateixos no serem més i sí volem avançar jo trobo que, tal com estan les coses, és imprescindible que siguem molts més.

    ResponElimina
  4. mala llet i desànim en augment ...no estic gens d'acord en que separats millor ja ho estic veient....ho notem cada dia ...amb l'acció de tothom vam poder votar, ara cadascú per la seva banda els qui surten guanyant són els ultres de dretes ....és clar que on n'hi ha no en pot rajar ....però crec que s'han de superar els partits i els partidismes

    ResponElimina
  5. per cert molt recomanable repassar l'entrevista feta a Jordi Cuixart ....

    ResponElimina
  6. Certament no és el moment més idoni per unes eleccions, però si s'ha de votar ho faré el millor que sàpiga. Malgrat la confusió i el desanim, que és evident, confio en que el seny s'imposi.

    ResponElimina
  7. Estic d'acord en què no és el mateix eleccions municipals que de país, ja que cada poble té les seves necessitats específiques i sovint es vota a la persona més que al partit( que penso que és el que`hauria de ser)...
    A mi, que sóc optimista de mena, veient totes les mogudes, m'està sobrepassant el pessimisme, no sé si algú pot solucionar tot aquest desgavell...
    Bona nit, XeXu.

    ResponElimina
  8. Comparteixo força la teva reflexió d'avui, Xexu. Ho veig globalment com tu, i no ho hauria sabut explicar millor. No seran fàcils els propers mesos...

    ResponElimina
  9. El teu rival a les municipals no es aquell que té un programa totalment oposat al teu sinó aquell altre que té un programa ple de punts en comú tu, aquell es el malparit que et roba els vots, serà possible!

    ResponElimina
  10. Jo penso que en gran part, el partidisme és una qüestió dels grans partits hegemònics que no volen perdre el poder (i els sous). ERC veu que li arribava el moment de governar i no vol renunciar a aquest poder, encara que hagin de renunciar a fer passes endavant (unilaterals evidentment) per la República. El PdCat sempre ha tingut poder i també hi ha molts càrrecs a mantenir. I és per aquest motiu que la seva unitat trontolla.
    Jo era dels partidaris de centrar la lluita en la vessant nacional per després barallar-nos un cop siguem un estat lliure. Mentrestant, no val la pena barallar-nos per les engrunes que ens deixen.
    Potser a nivell municipal no és tan necessària la unitat, tot i que pot passar factura en les grans ciutats. Barcelona és la capital i és clau que guanyi l'independentisme. SI no tenim això clar, "apaga y vamonos". Una candidatura unitària faria que la candidatura indepe obtingués millor resultat en regidors que anant per separat. Ja veurem com va amb tantes candidatures... I esperem que ERC no li doni l'alcaldia a la COlau a canvi de la seva quota de poder...

    ResponElimina
  11. La veritat és que el desanim ha pogut amb mi i em sap molt de greu, sobretot pels presos que s'ho han jugat tot i quan veig els partits cadascú a la seva guerra m'enfado i em desanimo i m'està costant evitar-ho.

    ResponElimina
  12. El debat identitari i nacional és inevitable que hi sigui, xò m'agrada pensar que en les municipals, molt canvia. El debat serà intens i interferirà a la capital i la metropoli, però quan surts d'aquest àmbit, tot està molt més clar, i la gent té molt clar que l'alcalde és aquell polític pròxim. Sempre han estat unes eleccions diferents, no crec que canviï. I si, estem preparats. A la ciutat hi ha molts qui esperem aquestes eleccions en candeletes perquè almenys, encara que ens haguem de menjar la Colau en patates, tot sigui una mica diferent i almenys hi hagi algú que tingui una mica de criteri i sanderi (i amb tot, fa molta por).

    ResponElimina
  13. Feia temps que la resposta dels comentaris no m'exigia tant, però és que aquest és un tema que ens preocupa força a la gent de per aquí i parlar-ne no deixen de ser cures. No estem on volíem, però tampoc estem morts encara. Seguim i seguirem, perquè ja fa temps que hem passat el punt de no retorn, ja no es pot tornar enrere. Moltes gràcies pels vostres comentaris.

    Carme, el problema no és saber a qui votar, estic segur que votaràs una opció que en la seva versió nacional advoca per la independència de Catalunya. Després, en terreny social, hauries de votar l'opció que més et convenci, segur que ho faràs amb consciència. El que vull dir és que, posem per cas que tries una opció com la Crida, que ja ha esdevingut partit polític i es podrà presentar. Veuràs com a nivell local potser no massa, només a petita escala, però a nivell nacional alguns responsables del partit es dediquen a enviar missatges subtils, o no tan subtils, contra Esquerra. A la inversa també, naturalment. Sembla que la Crida i Esquerra treballen pel mateix, però en realitat són els partits en disputa de sempre, només coincideixen en l'anhel nacional. Per la resta són competidors. Ara molta gent està il•lusionada amb la possibilitat d'esdevenir República independent, costarà d'entendre algunes punyalades que es veuran perquè durant un curt període de temps es va assolir una unitat molt llaminera, però ja ha passat. Unes municipals, en aquest cas, passen a ser una guerra fratricida a ulls de la gent que no comprengui que no deixen de ser els típics comicis autonòmics de veure qui aconsegueix més alcaldes i regidors. Això sí, el que convé és que en conjunt, totes les alcaldies possibles caiguin en mans de partits sobiranistes. Si el nombre de municipis governats per aquestes opcions creix haurà estat un èxit, però l'opció que en perdi més es queixarà i dirà que ha estat un desastre. Tot això enrareix l'ambient i va contra la unitat estratègica. No sé si m'explico bé. No pretenc deprimir a ningú, però ho veig així.

    Xavier, vull creure que part de la campanya es basarà en assenyalar els nostres carcellers, però en terreny local algunes coses no funcionen ni tenen cap importància. Has de parlar de temes com la neteja dels carrers, com la manca de pisos socials, el manteniment dels barris... Això és política real, no tot és el procés. A la majoria de ciutats grans del país, on viu la immensa majoria de gent, hi ha un gran percentatge d'electors/es que no els interessa en absolut aquest tema, però sí que volen contenidors ben a prop de casa. A tota aquesta gent se l'ha de convèncer que gestionant més recursos es poden fer millors coses, i que la nostra manera de governar és més favorable i més neta que com ho fan a les espanyes. Problema: que algunes opcions intenten fer créixer l'electorat a favor de la causa, i altres només poden fer créixer el seu a costa d'altres independentistes, perquè no tenen projecte per les viles i ciutats. I això no és unitat, és fer guerra bruta.

    McAbeu, el moment de Junts pel Sí era molt diferent de l'actual. Tot i que es va esdevenir previ xantatge de Convergència, la unitat que va aconseguir era notable. Era una llista espectacular destinada únicament a un objectiu, perquè aquelles eleccions eren plebiscitàries, no ens deixaven fer un referèndum, doncs votàvem en eleccions opcions polaritzades, l'únic interès era separar-se en independentistes o no independentistes. No es va aconseguir la majoria desitjada, però vam estar a prop. Passat aquest moment, ja no estem en aquell punt i com dius tu cal convèncer molta més gent que l'opció república afavorirà molt més els interessos dels catalans i catalanes que quedar-nos a Espanya. Per mi això no s'aconsegueix amb llistes úniques que diguin 'mira, els independentistes som tots iguals, tenim pensament únic, uneix-te a la nostra secta'. Continua a baix.

    ResponElimina
  14. Potser sí que pot ser útil en algunes viles més petites per assegurar alcaldies, però a les grans ciutats hi ha gent de tota mena, especialment gent que no es consideren independentistes, però sí republicans, i no es tanquen a que Catalunya pugui ser independent, però no es regeixen per motius identitatis, que és el que emanen aquestes llistes úniques i uniformes que demanen certs sectors. A aquesta gent se l'ha de convèncer amb política, dir-los que al país hi ha diverses opcions i que segur que alguna d'elles persegueix els mateixos anhels que ells, i que la manera més plausible d'aconseguir-les és poder gestionar els propis recursos. Ens vam pensar que ho teníem tot fet, però encara hi ha molta gent per convèncer. Segurament l'independentisme portava tant temps dormint per no ser prou, que ara s'ha pensat que érem una immensa majoria. De moment no ho som i no ho serem si no ens mostrem com a opció seriosa i autosuficient per gestionar-nos. Aquestes pugnes per quotes de poder no ens fan diferents que els partits espanyols, no crec que ajudin a convèncer a ningú, però bé, les estratègies que tria cada partit no les decideixo jo.

    Elfreelang, per començar, els que es postulen com la solució als partits i partidismes, venen de partits o han estat molt propers a aquests. Dubto que realment sàpiguen fer res diferent del que han mamat sempre. Fixa't que qui insisteix en llistes úniques són sempre els mateixos i no inclouen mai la CUP a l'equació. Per què no insisteixen a la CUP a anar junts? Perquè saben que no ho faran, en canvi, a ERC perjudica el missatge de que és per culpa seva que no hi ha unitat. Elfreelang, que no ho veus que acusar a ERC de manca d'unitat és una estratègia partidista i sobretot electoralista? Potser la que més. Podeu comprar aquest discurs, és legítim, però va destinat a restar electorat a ERC per recuperar-lo per altres partits, no pas a combatre la ultradreta. El cas és que pot no agradar-te l'estratègia d'ERC, llavors no els votis. Però el que intenta és captar vot d'altres sectors com els dels Comuns i PSC. En canvi, les diferents refundacions de Convergència, en comptes de captar vot d'alguns sectors del PSC i d'Unió, es dediquen a mirar de recuperar vot a partir d'ERC. Et sembla a tu que això és una estratègia guanyadora? Qui intenta que siguem més? Cal recaptar més vots republicans, no robar-nos-els entre nosaltres. I pensa que potser per tu la prioritat màxima és la independència, però pels veïns de la meva ciutat no ho és. El que sí que són és d'esquerres, i si ERC s'apunta amb PDeCAT a unes eleccions no veuran amb bons ulls que els independentistes vagin units, perquè això els és igual. Veuran que ERC va amb la dreta, i per tant no voldran votar aquest projecte. De vegades veiem només a través dels nostres ulls, però la societat és molt diversa. La uniformitat de llistes només aglutina als ja convençuts, i ja hem vist que amb això no arribem al 50%.
    Per cert, no sé quina entrevista dius del Jordi Cuixart, però estic segur que no advoca per la uniformitat de les llistes independentistes, conec el seu pensament i segur que està a favor de la unitat estratègica, que són coses molt diferents.

    Glòria, no és bon moment per moltes coses que es faran i es diran contra els teòrics companys de camí. Es tracta de guanyar alcaldies, i alguns missatges segur que no agradaran. No és un tema de votar, quan ens posen urnes a davant no fallem mai, i segur que no es perdran vots independentistes. Només penso que la campanya d'uns partits i altres poden eixamplar ferides ja existents. Veurem.

    M. Roser, ara diré una cosa que semblarà una animalada, però l'únic que pot solucionar aquest desgavell és... l'Estat espanyol. Segur que encara haurem d'afrontar moltes formes repressives i que queden molts atacs cap a nosaltres per veure. Sempre ens hem unit contra les adversitats. Continua a baix.

    ResponElimina
  15. Quan l'Estat ataca a Catalunya, no només ho fa contra els independentistes. S'omplen la boca de que hi ha una part de la societat catalana que no està a favor del procés i que se l'ha de protegir, però els atacs els perjudiquen a ells tant com a nosaltres. Quan hi ha un gran greuge, ens tornem a unir per combatre'l. El poble ho reclamarà, i vull creure que qui ens governa sabrà estar a l'alçada. De moment.. temo que cadascú està llaurant només el seu hortet. Potser amb bones intencions, però és així.

    Galionar, no seran fàcils, però potser tampoc han de ser més difícils que el darrera any. Hem d'aguantar les punyalades entre partits pensant que només busquen quotes de poder, i tenir la mirada més ampla pensant que l'objectiu segueix allà i que més enllà d'alcaldies i regidors, hi ha un projecte global que va a part. Això sí, hi haurà qui aprofitarà qualsevol acció política per intentar demostrar que tal partit ho fa perquè en realitat no és independentista. Ximpleries. Mirada ampla i intentar no caure en manipulacions malintencionades.

    Pitt Tristán, haurem de veure com evoluciona tot plegat.

    Pons, en una situació de normalitat, per això que dius PDECAT i ERC no es prendrien massa vots a les eleccions, els seus programes són ben diferents, perquè les polítiques que proposen els primers són ben de dretes, sempre ho han estat. Ara hi ha una cosa que ho confon tot: el demostrar que s'és més independentista que ningú. Amb això, l'electorat deixa de veure les polítiques de base dels partits i es creuen 'a qui crida més' en aquest sentit. A més, ara els ex-convergents també proposen polítiques d'esquerres, amb una clara voluntat de recuperar els vots que ERC li va prenent a cada elecció. Total, pots prometre qualsevol cosa, que després els que manen faran el que volen...

    Risto, és cert que els partidismes es veuen més clarament en els partits grans, però la gran mentida que ja no s'aguanta per enlloc és que la cup no és partidista ni fa electoralisme. Tinc un gran respecte per la CUP i evidentment m'hi entenc molt millor que amb els convergents, però el fet de tenir-los a prop i d'haver compartit amb ells altres lluites ha fet que vegi que són polítics com qualssevol altres. Tenen funcionaments diferents, però no taaaan purs com volen fer creure, ho he vist amb els meus propis ulls, així que no cap que m'intentis convèncer de res. I actualment juguen a recuperar electorat que balla entre ells i ERC, sense fer una política tan evident de patacada com fan els convers. Més enllà d'això, Barcelona no és diferent de la resta de ciutats grans de l'àrea metropolitana. No veig que una única candidatura indepe tingui més possibilitats de tenir majories que diverses que representin un espectre més gran de l'electorat. El que passa és que no ens hauríem d'intentar robar l'electorat entre nosaltres, cada formació hauria de fer la feina pel seu compte i captar el vot proper. Però està passant això que dic, alguns ja no miren cap a fora, miren cap a dintre del moviment i a veure què poden recuperar. Si això et sembla sensat... El cas és que, això sí, també veuria amb mals ulls que l'alcaldia se la repartissin Colau i ERC. En una altra circumstància ho veuria normal, fins i tot comptant amb la CUP, però en la situació actual cal garantir que l'ajuntament serà obertament sobiranista, i per això veig bé el pacte que proposa ERC ara, de comprometre's a pactes post-electorals per garantir aquesta majoria indepe. Jo no sóc de Barcelona i Maragall no és que sigui la meva gran il•lusió de la vida, però sé que arriba a molts sectors que fins ara ens estaven vetats a les opcions indepes, sectors que no jugaran de cap manera si anem junts amb els convergents de tota la vida, o els convergents guapos i nous de les primàries. Que cadascú enforteixi el seu espai, i després ens trobem. Per mi és clarament la millor opció, però com és evident, hi ha tantes opinions com persones.

    ResponElimina
  16. Mireia, estic convençut que el teu malestar és compartit amb moltíssima gent. Jo mateix em sento així, però sé que no ens podem aturar. En part penso que és perquè entre tots ens van convèncer que tot seria molt fàcil i bonic, que amb la força de la raó és suficient per vèncer una dictadura com l'espanyola. Però no, la força la tenen ells. Pel nostre estat actual, i la força que tenim, és que dic que aquestes municipals no ajudaran a que ens sentim millor, temo que serà al contrari. Paciència, només cal que tinguis clares les teves idees, que sàpigues què vols i que et mantinguis ferma. No facis cas dels brams d'uns i altres.

    rits, sí, les municipals són una altra història. Fins i tot a les grans ciutats del país encara es vota molt a la persona, perquè és la que més es fa veure i la més amable i propera de portes enfora. Però també són les eleccions del clientelisme, del 'reparteixo feina a mesos vista de les eleccions perquè moltes famílies es vegin obligades a votar-me', del 'voleu una subvenció per la vostra entitat, doncs ja sabeu per qui heu de fer campanya'. Aquestes coses passen a les viles i a les ciutats. Però igualment, s'ha de ser intel•ligent i no pensar que tots els municipis del país són iguals, per tant, no a tot arreu funcionen les mateixes fórmules. En alguns llocs funcionarà perfectament la llista única, sobretot on hi hagi majoria indepe. Però en altres llocs seria un suïcidi, perquè les llistes unitàries no convencen a ningú nou, a la gent que potencialment votaria partits indepes per la seva ideologia, no li agrada que dretes i esquerres s'ajuntin així. Precisament és per temes identitaris, les llistes úniques ho juguen tot a aquesta carta, i no tota la gent que votaria SÍ en un referèndum, o que no estaria en contra del resultat, es consideren catalans independentistes. Etiquetar la gent mai no ha estat un bon negoci.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Completament d'acord. La unitat que s'ha de aconseguir no és anant junts a llistes. Sinó aglutinant gent i fent acció conjunta quan cal. Es confonen coses, però crec que molta gent, la que no fa soroll en aquest sentit, ho entén.
      El què ha passat a BCN amb tantes candidatures i llistes i quasi-tothom tirant-se plats pel cap penso que és fruit de la necessitat de reinvenció de la dreta. Alguns ho han aprofitat per ficar cullerada, movent emocions de molts que no estan polititzats i si emocionalment implicats en l'alliberació nacional. La dreta catalana s'ha de reinventar, refer perquè ha estat esmicolada per la corrupció, que aquí sí que es castiga. I s'han trobat que dins aglutinaven diferents maneres de pensament, i ara encara estan en procés de saber qui són i com són. La llàstima és que aquest trencament es produeixi en el moment que es produeix a nivell nacional i ens porti a sentir-nos desconcertats, a cops (crida, juntsxcat, consell,... a mi em costa entendre-ho tot i el què faig és posar distància... ja sé que no està bé, però mira, els problemes diaris fan que no es pugui amb tot)

      (I de fet, tampoc és tan diferent al trencament de la dreta espanyola, l'únic és que el pensament de dreta català no té res a veure amb el que aglutina la dreta espanyola).

      No sé, mira, reflexions de matí per intentar entendre tot plegat. Ahir vaig estar out tot el dia i al vespre, quan el Sr. E em comença a parlar del tema del dia, del relator, vaig flipar. Si per posar un mediador es munta una mani i s'amenaça amb cop d'estat, com podem pensar que el psoe acabarà convocant referendum??? Pensava que anàvem bé, però el monstre és tan gran que avui em sento defallida.

      Elimina
  17. "Per què anar en partits separats? Doncs perquè la uniformitat tira enrere a aquells pels quals la independència no és la primera prioritat."
    Totalment d'acord!
    No sé si estem preparats per aquestes eleccions, el que sí sé és que les reserves de til·la, cada matí quan llegim diari, s'esgoten a casa.

    ResponElimina
  18. rits, es confonen coses perquè hi ha gent interessada en que així sigui. Hi ha un partit concret que ha perdut la seva hegemonia i que veu perillar les seves quotes de poder. Si no van juntament amb altra gent es nota massa la seva davallada, però bé, fins ara se n'han anat sortint fins i tot anant sols, així que no sé per què insisteixen tant. En tot cas, no és pel bé del país, sinó del seu partit. Però no sé per què t'ho explico, si tu mateixa amb el teu comentari ho tens molt clar. Aquest esmicolament de la dreta és precisament pel moment nacional, no era un partit netament independentista i quan s'ha de mullar hi ha moltes coses a parlar. I per ells, moltes coses en joc. De totes maneres, el que passa a Barcelona és desmesurat, i és l'exemple més clar que se m'acudeix pel text del post. Tot això, com tu dius, porta a decepcions i a no entendre res, així que no podem culpar a aquells i aquelles que, com tu, prefereixen posar una mica de distància abans de seguir caient en picat. És allò que no havia de passar, però confio que quan s'hi hagi de ser, hi sereu.
    La dreta espanyola és un món a part, perquè és directament franquista. Quan ja semblava que teníem dos partits d'ala dura que es disputarien l'hegemonia de la dreta, n'ha sortit un altre que és encara més dur. Però no pateixis, que aquests no es barallen, no estan desunits i sempre, sempre es donaran suport. Els uneix l'excusa de la unitat d'Espanya, i així poden seguir sagnant la gent i prenent-los el pèl. Res a veure amb la dreta catalana, o poc a veure, agradi més o menys com es comporten.

    Deric, paciència és el que ens cal, i farem feliços els productors de til·la. Ens donen motius per estar neguitosos, em sembla que ens cal algun cop d'efecte perquè tots anem altre cop cap a la mateixa direcció... almenys que sapiguem cap on anem!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.