dimarts, 13 de novembre de 2018

De 4 a 3 Amics

El temps passa per tothom, i així com veiem com els jugadors dels nostres equips preferits debuten, maduren i es retiren, també els nostres grups de referència fan aturades indefinides o se separen. Després que fa uns anys es dissolguessin els meus estimats Antònia Font, ara són Els Amics de les Arts els que ens han donat una mala notícia. No, no pleguen, o no és això el que han comunicat, però des dels inicis el grup estava integrat per quatre amics, quatre antics companys de pis en l'època universitària. Ara un d'ells ha decidit emprendre un camí en solitari i deixa formalment la banda. Es tracta d'Eduard Costa, l'home dels instruments estranys.

Podria dir que potser és la pèrdua menys sensible, però no és així. Sense ser quatre no serà el mateix. Tots canten en totes les cançons que han fet fins ara, estan pensades per quatre veus. Així que les cançons antigues sonaran diferents i els nous temes hauran de ser concebuts, per força, de manera diferent. Això és perdre una mica l'essència, si no és que decideixen incorporar algú. o fan cantar el baix que els acompanya Pol Cruells, que ja ha fet cançons en solitari. Sigui com sigui, s'acaben els Amics tal i com els coneixíem, haurem d'estar expectants a com evoluciona el projecte. 

Aquesta és una de les cançons del seu darrer disc com a 4 Amics, una de les més canyeres. Que serveixi a mode de comiat de l'Eduard.


10 comentaris:

  1. He vist bastants vegades els "Amics" en directe i a casa tenim un parell de cd's d'ells.
    Com que sóc gran he vist molts i molts conjunts separar-se. Quan els Beatles es van separar el 1970, jo tenia 15 anys. No vaig plorar com altres fans, però poc li va faltar.
    13 anys de vida dels "Amics". La majoria de conjunts duren menys. Tornant als Beatles, la seva vida real amb els 4 membres que han passat a la història només va ser de 8 anys. O sigui que els Amics han durat 5 anys més que ells. Els Stones son una exepció, un miracle, diria.
    Aquests dies també han dit que fa 10 anys del primer cd dels Manel... com passa el temps!

    ResponElimina
  2. L'Eduard Costa plega? I sense consultar-ho amb tu?! Inconcebible!

    Bah, no et preocupis, sonaran diferent? Una mica, però això no vol dir que sigui pitjor, serà diferent, Amics de les arts 2.0 hi ha molts grups que canvien algun membre i segueixen sent potables, mira per exemple els Solfamidas

    ResponElimina
  3. Bé, sembla que ja no són tan Amics... hehe

    Sempre és trist quan se separa una banda que t'agradava tal com era. Jo ja n'he viscut unes quantes de ruptures. En el cas dels Amics de les Arts (que van copiar el nom d'un bar de Terrassa) no m'afecta gaire ja que no són un dels meus grups de referència, tot i que tenen algunes cançons que m'agraden.

    ResponElimina
  4. El paral·lelisem amb Antònia Font és inevitable, tot i que les comparacions no es poden fer amb la 'persona que surt'. Joan Miquel Oliver no és d'aquest món i està donant plenes evidències de solvència en solitari ... a veure com li va a l'Eduard, desitjem-li sort i agraïm-li els cops que l'hem gaudit en directe. Jo voto per incorporar algú ... han de ser 4 !! (però no ens demanaran opinió, no? o potser sí, ells són de fer aquestes 'coses').

    ResponElimina
  5. Suposo que cada componen d'un grup encara que comparteixi coses amb els altres, també té es seus propis interessos i de vegades pesen més que els col·lectius...
    sonaran diferent, però si canta pel seu compte guanyarem un artista més.
    Bon vespre, XeXu.

    ResponElimina
  6. El canvi, els canvis, millor dit, ens empaiten sempre. La vida és canvi. N'hi ha que no ens agraden gaire, i n'hi ha que els esperem amb candeletes i no arriben. Segur que continuaran agradant-te els Amics de els arts, amb Eduard o sense.

    ResponElimina
  7. Caram! no en sabia res. De fet, als Amics de les arts fa temps que els he perdut la pista.
    Sap molt de greu. Jo no diria que és pèrdua poc sensible. Però és que ho penso, i cadascun dels 4 és com insubstituible, aporta alguna cosa especial. És una taula de 4 potes,.... no sé com s'ho faran ara. Espero que molt bé.

    ResponElimina
  8. Ho veig normal, grups tant mediàtics és normal que algú vulgui probar camí tot sol.

    ResponElimina
  9. Buf, amb aquests si que no puc...

    ResponElimina
  10. És cert que ha passat i passarà amb infinitat de grups, però aquest és un dels meus de referència i no em deixa indiferent, és clar. Amb tot, no es retiren i veurem com evoluciona la cosa. El que està clar és que tot el bagatge que tenen fins ara quedarà i en podrem gaudir sempre. Moltes gràcies a tots pels comentaris, tant si us agrada el grup com si no!

    Xavier, el temps passa molt ràpid. Justament comentava que això que passa amb els Amics passa amb moltíssimes bandes, algun dels membres ho deixa, potser torna al cap d'un temps, incorporen nous membres, els grups són fluctuants. El cas és que no marxa 'el bateria', posem per cas. A els Amics canten tots i les cançons estan concebudes a quatre veus i per força alguna cosa haurà de canviar. Veurem si els canvis ens agraden o ens convencen.

    Pons, m'esperaré a fer una valoració a veure com sonen els propers treballs. Segurament és el que menys m'agrada dels quatre, però és cert que sonaran diferent. Ja sé que passa amb molts grups, però no són els meus grups!

    Risto, els grups no són immutables, és molt estrany el cas d'una banda que de principi a fi de la seva existència manté els mateixos components. Però si hagués hagut d'apostar, hauria pensat que els Amics serien una d'aquestes bandes. Tot i que el teu comentari és agut, realment no sé si ja no són tan amics o què ha motivat la seva separació. Veurem en els propers mesos i anys si no ha de tornar amb la cua entre cames...

    Ciutadà K, evidentment, sense Joan Miquel Oliver Antònia Font no és res, ell sustentava la banda i componia totes les cançons. Els altres només interpretaven, i el cantant, per exemple, no és que tingués una gran inquietud musical, pel que sembla. Veurem com se'n surten els Amics sense l'Eduard, probablement aportava més del que sembla, però suposo que estem d'acord que si fos en Joan Enric qui deixés el grup el projecte acabaria morint. Ah, estic d'acord amb tu, també penso que els Amics han de ser 4, a veure com solucionen aquest problema!

    M.Roser, és clar, tothom té les seves inquietuds i de vegades l'èxit deixa de compensar que no estàs fent exactament allò que t'agradaria fer. Espero que li vagi molt bé, és clar, però no puc evitar que em sàpiga greu pel grup que tantes bones estones m'ha fet passar.

    Carme, tinc la sospita que sonaran diferent, veurem com canvia la cosa, però és allò de les essències, saps? El problema és més nostre que d'ells, ells seguiran fent música i s'adaptaran. Som nosaltres que podem dir si els canvis ens convencen o no, i les peculiaritats que tenia aquesta banda semblaven íntimament lligades al fet de ser 4. Segur que no trigarem a saber com queda la cosa.

    rits, segurament tens raó, els quatre feien un conjunt difícil de repetir si una peça falla. No m'imagino com funcionarà ara tant si són tres com si incorporen algú. Pensa que les cançons estaven pensades per quatre, cadascú cantava un trosset de cadascuna. Si són tres algú haurà de cantar més, això implica assajar molt bé totes les cançons altre cop. Realment penso que, a afectes d'interpretar, incorporar un nou membre seria el més lògic. En termes de complicitat a l'escenari ja és una altra cosa.

    Sr. Gasull, la veritat és que ho he vist amb molts grups, però sempre de fora. Quan passa en un grup d'aquí, i que t'agrada tant, és més difícil de pair.

    Anna, així t'hauria d'agradar que se separin, no?

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.