dilluns, 22 d’octubre de 2018

Relats conjunts, Paisatge de tardor


Va saber que la seva vida havia acabat quan va trobar-se aquella targeta amb el gravat tan característic al terra del rebedor. Quan va obrir la porta del seu minúscul pis li va fer un salt el cor en veure la seva sentència. L'havien trobat. No havia servit de res deixar Minato i amagar-se a l'altra punta del món. Tenia entès que a Barcelona s'hi concentraven sobretot màfies xineses, pensava que es podria camuflar bé entre una societat que no sap distingir ni un coreà d'un cantonès, com havien de saber que ell era japonès? Però no obstant, la yakuza l'havia trobat i era qüestió de temps que executessin la seva sentència. Fugir probablement no serviria de res, ara mateix el devien tenir vigilat i si mirava d'escapar-se el vindrien a trobar. Però ja ho havia aconseguit una vegada, ho havia de tornar a provar. Detestava la vida de fugitiu, pensava sincerament que en aquell petit apartament de Sants s'hi podria estar una bona temporada, el carreró era estret i discret i sempre es preocupava que no el seguís ningú. Però no el perdonarien mai, les il·lusions d'una vida tranquil·la no es complirien, s'auto-enganyava. On aniria ara? No és que els diners fossin un problema i tenia els seus contactes. Però allà on anés la yakuza podia fer arribar els seus tentacles. Si almenys entrega-se pogués proporcionar-li una mica de clemència. Però sabia que no seria així. L'única sortida, llavors i sempre, seria fugir.

Resignat, va recollir la targeta de terra i va tancar la porta del pis. La targeta tenia coses escrites darrere, això va cridar la seva atenció perquè no era habitual. L'avís del clan que el perseguia era només la targeta amb aquell paisatge de tardor. Va llegir: Yakisoba, makisushi, gyoza... però si allò eren plats típics dels restaurants japonesos barats! Maleïts publicistes! Es devien creure molt graciosos fent servir aquella imatge per promocionar un restaurant! Ben emprenyat, va fer miques aquell anunci tan desafortunat.


La meva participació als Relats Conjunts d'octubre.  

8 comentaris:

  1. Molt bo. No m'esperava gens aquest final. Algú hauria de dir als publicistes del restaurant que utilitzar aquesta imatge és contraproduent, quan la veus et marxa la gana de l'ensurt. :-))

    ResponElimina
  2. Buf! Quin ensurt! Un final boníssim, XeXu. Sorprenent al màxim.

    ResponElimina
  3. Vaja, tota una novel·la negra convertida en l'anunci d'un restaurant japonés, ni màfies ni res de res...Molt ben trobat!
    Bon vespre, XeXu.

    ResponElimina
  4. Quan es viu amb por tota sospita et manté viu. Falsa alarma, però que estigui alerta i millor que no vagi al restaurant, per si de cas

    ResponElimina
  5. M'alegra que aquells i aquelles que l'heu llegit us hagi sorprès i us hagi fet somriure una mica. Com dieu per aquí, per si de cas, no visitar aquest restaurant, ni tampoc demanar menjar a domicili! Moltes gràcies per comentar!

    ResponElimina
  6. :_)))

    Sushi, sempre (ep, que no és la meua signatura) :-D

    ResponElimina
  7. Un final ben inesperat. Moltes felicitats!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.