divendres, 5 d’octubre de 2018

Amb estancament

He pensat de fer una trilogia de posts que es podria dir Trilogia de la Nostàlgia Blogaire. Si l'altre dia parlava de comentar en altres blogs i de les dificultats de fer-ho ara amb la celeritat que ho feia abans, hi ha altres aspectes que han canviat per aquests verals i trobo que val la pena parlar-ne.

Que cada autor o autora tindrà cura del seu blog durant un temps determinat i després desapareixerà és una cosa que podíem intuir i que, per experiència, hem anat veient els que portem força anys per aquí. Però què passa amb el relleu. Hi havia una època en que existia una mena de comunitat en la que no paraven d'aparèixer nous blogs i anàvem ampliant el nostre ventall. També existien satèl·lits, alguns d'ells encara orbiten al seu propi ritme. Però d'un temps ençà tinc la impressió que som sempre els mateixos, portem un munt d'anys seguint-nos i ja no apareixen blogs nous, o no hi ha manera de conèixer-los. La manera que teníem de conèixer nous blogs era saltant d'un enllaç a l'altre en els comentaris, o quan rebíem visites noves. Però ara sempre hi ha les mateixes cares.

Per això us voldria preguntar si coneixeu blogs on aneu a comentar i no m'hi trobeu mai. És cert que n'hi ha uns quants que conec i que no hi comento, de poesia, de cuina, per exemple. Però blogs personals que parlin de tot una mica no en conec de nous, o fa temps que no en descobreixo cap i que no incorporo ningú a l'apartat 'La teva primera nit'. I m'agradaria, ni que sigui per tenir sensació que aquest món blogaire continua viu, bategant en alguna banda. M'ajudeu?

18 comentaris:

  1. Sí que hi ha una sensació d'estancament. Però potser no és necessàriament cert. Sovint visito blogs on no deixo comentaris. Unes vegades perquè no sé què opinar. D'altres perquè em fa tall. Poques vegades no comento res perquè estic diametralment en contra del que exposen i em fa tall portar la contrària.
    Alguna vegada he entrat a blogs de fora dels Països Catalans, o fins i tot de dins on s'insulta greument els catalans. Mai no he deixat cap comentari a qui utilitza els blogs per insultar globalment una opinió o una tendència.
    Suposo que sí que moltes vegades he entrat a blogs on en Xexu no hi deixa cap comentari, però no sempre miro si són blogs nous o antics.
    Que vagi bé la trilogia, l'anirem seguint.

    ResponElimina
  2. Hi ha estancament i crec que jo també estic estancada. Vull dir que jo tampoc visito blogs nous ni tinc comentaris de gent nova. (Fa poc, en vaig tenir un d'aquests que només volia brega i afortunadament no ha tornat)

    I fins i tot noves propostes, com ara participar a Descriu, on hi ha molta gent que escrius coses diverses, em costen. Vaig acceptar. Hi escric poquíssim i hi llegeixo poquíssim. Enlloc no retrobo aquell ambient, ni aquell tipus d'intercanvi engrescador, ni res que s'hi assembli.

    De tota manera si es dona el cas, ja t'avisaré, però ho dubto.

    ResponElimina
  3. Doncs jo, XeXu, m'he subscrit fa poc a un blog que es diu La pitxa un lio i que t'envia fragments de llibres o articles relacionats amb la filosofia i alguns són interessants: http://pitxaunlio.blogspot.com
    No hi participo, és passiu, informatiu...
    Espero que tinguis sort amb aquesta cerca d'aire fresc!

    ResponElimina
  4. Jo, com la Gemma, també et desitjo sort amb la teva recerca en la qual no et puc ajudar, com et vaig dir al comentari anterior fa temps que el meu ritme bloguejador va a la baixa en els blogs coneguts i això implica que els nous ja ni els trobo.

    ResponElimina
  5. Efectivament, fa temps que això va a la baixa. Jo deu fer més mig any que no incorporo un blog nou a la meva llista de lectura. També sóc molt gasiu amb els comentaris i només en faig quan crec que la meva aportació té algun valor afegit. Eines més recents (Facebook, Twitter, Instagram...) han abduït tots aquells que prefereixen una satisfacció més immediata. Aquí quedem els més reflexius i els iaios.

    ResponElimina
  6. Sí, com diu aquest darrer comentari, em sembla que només anem quedant els iaios..., de moment, perquè també molts de nosaltres estem mostrant signes de cansament. És possible que el temps daurat dels blogs ja hagi passat a la història i només quedem els nostàlgics...

    ResponElimina
  7. jo també observo un cert estancament ...ara per ara no puc ser de gaire ajuda ja que tinc molt poc temps per cercar i navegar

    ResponElimina
  8. És cert, la gent ara fa fils de twitter enlloc d'entrades al blog. Hem de reconèixer que és un mitjà obsolet, per això el recanvi és baix. Però ei, mira que va passar amb el vinil, que d'estar a punt de desaparèixer ara és el més cool que hi ha! Seguirem resistint...

    ResponElimina
  9. M'ho he estat mirant i n'hi ha un que es diu IDO, que és d'una noia mallorquina, continuaré la recerca...

    ResponElimina
  10. Jo he prioritzat la natació i el Bloqg del Quadern gris per sobre de tot. A vosaltres us visito un cop per setmana, en el llistat reduït de blogs preferits que tinc als Anticànons. No tinc temps de res més, ni de Facebook. Però no tinc intenció de plegar.

    ResponElimina
  11. Em sembla que també t'agradaria "La panxa del bou" de la Júlia que tracta temes molt diversos...

    ResponElimina
  12. Com molts del anterior companys de fatigues no et puc aportar gaire llum però si que vull encoratjar-te a no defallir. A tot arreu passa això de quedar sempre els mateixos i com que som força diversos ens podem seguir explicant cosetes. Jo no em vull forçar a fer més del que puc, però de moment tinc clar que no ho deixaré. Així que a ritme de blues o de chill out, seguirem per aquí.

    ResponElimina
  13. uix.... amb això si que no puc ajudar. Reconec que miro pocs blogs i els que miro sou els de sempre, els que continueu al peu del canó.

    ResponElimina
  14. Ens demanes blogs nous interessants que no coneguis i jo et faig cas i creo una llista amb alguns blogs en català i no temàtics en els quals no et veig passar, però no vull que un comentari amb informació tan interessant, no només per tu, es perdi en els comentaris d'aquest post remot, prefereixo dedicar un post sencer en un bloc de nivell (Pons's Blog, quin sinó?) per tal que tingui més visibilitat. Dimecres 17 sortirà el post, et deixo posat l'enllaç al CT2908 malgrat encara no sigui visitable, sigues pacient, valdrà la pena.

    PS: Millor haver d'esperar uns dies que no pas el que ha fet el Xavier de dir-te "si, mira, entro en blogs que no et veig comentar, són uns quants, però no et diré pas quins son".

    ResponElimina
  15. Des de sempre que ens ha agradat reflexionar sobre l'espai que ens uneix, de com vivim els blogs. Com m'agrada tenir-vos aquí i compartir-ho amb vosaltres. Gràcies per ser-hi.

    Xavier, si visites blogs diversos que no comentes, vol dir que n'hi ha molts que no tenim controlats, perquè jo et veig a moltes bandes. Segurament hi ha moltíssims blogs que no coneixem i que val la pena descobrir, per això us ho demanava. El que no faig és seguir blogs en castellà, però tampoc en anglès. Quan vaig obrir vaig decidir que només escriuria en català i que el meu àmbit de lectura es reduiria als blogs majoritàriament en aquesta llengua. No per res, senzillament perquè el català és la llengua en la que penso, somio i m'expresso millor, i perquè quan faig les coses sempre procuro fer-les bé. Si ja he seguit centenars i centenars de blogs en català i he mirat de llegir bé el que deien i comentar amb coherència, el ventall d'oferta en altres llengües és massa ampli per mirar de mantenir aquests 'estàndards de qualitat'.
    Com és natural, no espero que hagueu pensat mai que en un blog on comenteu no hi era en XeXu. El que espero és que ho penseu a partir d'ara, no en el sentit de posar-hi importància, sinó que si un blog us agrada i no m'hi heu vist, m'ho vingueu a dir, aquest post sempre estarà obert a recomanacions, o si no en qualsevol altre. Ah, no m'importa que siguin antics o nous, segur que me'n perdo d'antics que els he deixat passar i valen la pena. Al llarg del temps he anat incorporant algun d'aquests a la meva llista també.
    A la trilogia li faltarà només un post, però potser en caurà algun abans de concloure-la.

    Gràcies Carme, has entès molt bé què us demanava, que si coneixeu blogs els compartiu. El problema és que m'entens massa bé també en tota la resta, com a blogs coetanis que som, patim dels mateixos mals. De totes maneres, en el teu 'estancament' particular, segur que visites molts blogs on no m'hi trobes. No cal que siguin nous, només que jo no els he descobert o no hi he arribat. Si en tens algun, ja saps. Fins i tot desconec aquest projecte del que parles, però no em puc posar més obligacions. De fet, no el desconec, ara que ho dius, perquè si no vaig errat, en parlaves a l'últim post del teu blog antic. Però per mi, 'Descric' és el nom d'un blogaire que fa temps que no treu el cap. Te'n recordes d'ell?

    GemmaSara, gràcies per la recomanació. He anat a mirar el blog que dius i m'ha semblat interessant les coses de què parla, però m'ha espantat la seva periodicitat. Més de 100 posts al mes em sembla una mica massa... ja sé que demano molt, un blogs així i aixà i que s'adaptin al meu ritme actual, però bé, ja en trobarem.

    McAbeu, el teu comentari sona a rendició, company. Val a dir que el meu post és més de bones intencions que una calibració de forces reals. No sé fins a quin punt puc assumir noves incorporacions, però m'agrada pensar que sí. A veure si verbalitzant-ho es fa realitat. Tot plegat, allò de 'ungles i dents' que deia l'altre dia.

    Allau, hem de reconèixer que a tots ens agraden els retuits i els cors, la satisfacció immediata ens pot. Però els blgs encara tenen alguna cosa especial, la sensació que has de mantenir uns 'estàndards de qualitat', treballar-te un mínim el que penges a la xarxa. I hi ha tota la feina paral•lela de mantenir el lloc endreçat, comentar en altres cases i respondre els comentaris que et fan. Tot això és una feina que s'ha de fer reposada, amb calma i paciència, i que es fa per gust, si no ja em diràs tu. Una feina que segurament no té tant premi, però a la teva última frase hi afegiré un concepte, reflexius, iaios i tossuts. Val a dir però, que jo he passat la meva dèria de fer bé les coses (o intentar-ho si més no), d'aquí a les meves xarxes. La d'estona que em passo per ajustar els tuits!

    ResponElimina
  16. Galionar, la nostàlgia és una altra explicació de per què seguim aquí. És ben clar que l'època daurada dels blogs ja ha passat, però res impedeix que n'hi pugui haver d'altres. La qüestió no és si els blogs tornaran, que jo penso que sí, sinó en quina forma i si la seva manera de tornar ens convencerà a nosaltres o ja haurà passat el nostre momento.

    Elfreelang, com sempre diré que és qüestió de prioritats, i les prioritats de vegades canvien en funció del premi obtingut. Pot ser que en un cas puntual, potser el teu, ara mateix tinguis moltíssim menys temps que fa uns anys, però no pot ser que tots i cadascun de nosaltres, de sobte, ara tinguem menys temps. És més aviat que l'apatia del format fa que dediquem aquell temps a altres coses i posem la manca d'hores com a excusa, per no dir falta de ganes. Jo faig el mateix amb el gimnàs.

    Salvador, és un mitjà obsolet perquè ja no ens sembla tan bona idea mantenir aquesta finestra virtual endreçada, actualitzada i amb la clientela contenta. Massa feina i massa dedicació. És un reflex de la nostra societat actual, per què fer les coses ben fetes quan fent-ho malament obtens més satisfacció? Encara que no ho sembli, és pel mateix motiu que 'Gran Hermano' té molts més espectadors que 'Quan vinguin els marcians'.

    M.Roser, m'hauràs de donar més detalls, perquè per aquest nom és difícil de trobar. I 'La panxa del bou' és un blog antic. Me l'he estat mirant darrerament i em va semblar que feia posts molt llargs, i això em tira una mica enrere, però com que ets de les poques que em fa propostes t'hauré de fer cas, a veure si m'hi aficiono. Gràcies!

    Helena, un exemple més d'adaptació per mantenir-se en el format. T'has trobat la fórmula per continuar per aquí, prioritzar uns blogs per sobre dels altres, trobant el moment per comentar uns quants blogs concrets, el que sigui. Jo hi segueixo dedicant estona cada dia, però no al ritme d'abans, ni molt menys.

    Laura T, efectivament, sembla que estigui demanant posar-me més feina a sobre, jo sóc així. Si ara m'haguéssiu proposat una vintena de blogs fantàstics que no conec segurament em cagaria en tot perquè no podria fer altra cosa que afegir-los a la meva llista i començar a seguir-los. Però bé, estic obert a seguir repartint el meu temps per aquí entre els blogs que valguin la pena, així que si m'estic perdent alguna cosa, també la vull saber.

    rits, sembla que en un moment de la història dels blogs vam dir 'fins aquí'. No apareixen blogs nous d'aquells que el seu autor o autora de sobte comença a comentar a totes bandes de pur vici, com fèiem nosaltres fa 10 anys, i ens costa molt anar-los a buscar. Ens quedem amb 'els de sempre', i d'alguna manera salvem els mobles. Posar-se més feina a sobre és una mica estúpid, però ja defineix una mica la persona que ho està proposant...

    Pons, caram, una idea meva farà que el Pons's Blog sobrevisqui un dia més, això sí que és una bona notícia. I tant que esperaré pacientment fins el dia 13, cap problema. A veure què em descobreixes, ja fa un temps, quan feies recomanacions de blogs, en vaig descobrir algun d'interessant que encara segueixo, així que segur que el teu CT em serà d'utilitat.

    ResponElimina
  17. http://www.mariaescalas.cat/ Idó

    http://ignasic.blogspot.com/ Foradelloc

    http://rafelfaunaiflora.blogspot.com/ Natura viva.

    A veure si et va bé algun d'aquests.

    Bon vespre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies M. Roser! Ja me n'he apuntat algun que m'ha semblat interessant, potser ens trobarem per allà!

      Elimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.