diumenge, 5 d’agost de 2018

L'endemà no som ningú

Sempre que sortim de nit i allarguem l'endemà costa desenganxar-se dels llençols. I aquesta frase a dia d'avui és completament literal: no hi ha manera de desenganxar els llençols del cos de la calor que fa. Direm que és cosa de l'edat, però no surto massa fins tard des de fa molt temps, i en part és perquè no trobo l'ambient que em convidi a allargar la nit. Si no estàs a gust no hi ha motiu per estar fora de casa. El meu condicionant: la música. Si l'ambient convida i la música m'agrada, puc estar hores i hores ballant i cantant les cançons, amb aquella alegria de descobrir cadascuna de les peces quan només han sonat unes notes i l'emoció de sentir temes llargament oblidats o aquells que mai fallen. Si és així, ja poden passar les hores, que estaré allà 'donant-ho tot'. No em cal beure per desinhibir-me i m'és igual el que pensin els altres. Es tracta de deixar-se portar pel ritme i cantar, sobretot cantar, que sota el volum de la música no se senten els galls ni com desafinem. En tot cas, ja ens preocuparem el matí següent de les conseqüències. I sí sí, les conseqüències arriben en forma de matí perdut. Però la bona estona que vam passar no ens la traurà ningú.

11 comentaris:

  1. Jo també estic en una etapa que sortir per sortir no cal. Mira que de jove penses que sortiràs tota la vida perquè és el millor que hi ha, però a mesura que et fas gran ja no trobes els mateixos alicients ni expectatives, i fins i tot m'he arribat a trobar estrany entre tanta jovenalla, com fora de lloc.
    I tot i que tinc amistats que els agrada sortir i fins tard, sóc dels que decideix retirar-se una mica abans en previsió de poder fer quelcom l'endemà.
    A mi donem música en directe que m'agradi i aleshores ja és diferent, tot i que tampoc aguanto el què aguantava. Més de tres grups en la mateixa nit és excesiu...

    ResponElimina
  2. Mai m'ha agradat gaire sortir de nit, ni de jove...I això que dius que s'enganxen els llençols, és ben bé així...Fa anys i panys que no havia tingut tanta calor, no sé si sóc jo, però veig que tothom es queixa d'aquests 40 graus...
    Bon dia XeXu, encara que sigui suant la cansalada!

    ResponElimina
  3. Vaig sortir tant de nit que ara no aguanto.... Potser falta entrenar un xic més, però si no et motiva res acabes fent altres coses que no et deixen tant fet pols i es poden explicar, tal com tertúlies a la fresca entre d'altres

    ResponElimina
  4. Està bé gaudir de les sortides, XeXu, mentre encara en tinguis ganes, encara que després s'enganxin els llençols. Ara, està ben clar que l'edat no perdona... he, he, he, us feu vells, jovent!

    ResponElimina
  5. Jo de sortir de nit ho he deixat del tot. Mai m'ha acabat d'agradar exceptuant algunes nits memorables (i sense ballar gaire, que jo ni amb alcohol en sóc capaç). Ara em dedico a sortir de matinada, a fer esport, i els llençols no se m'enganxen però al vespre ja em criden...

    Trobo genial que no necessitis beure per desinhibir-te, tothom hauria de ser així.

    ResponElimina
  6. El que expliques de l'alegria de reconèixer les cançons a les poques notes és tal qual. I cantar-les (encara que sigui mig inventat i macarrònic)...
    Jo que tinc 10 anys més que tu la veritat és que enyoro aquestes sortides. M'agradaria fer-ne alguna de tant en tant, no de taaaaant en taaaant. Però costa.
    Així que si l'endemà no som ningú, més tranquils!

    ResponElimina
  7. cantar és divertit, jo ara no sé si per l'edat o ves a saber no m'agrada sortir de nit ...aprofita mentre vulguis i puguis ....

    ResponElimina
  8. Doncs a mi em costa molt sortir de nit. Em fa mooolta mandra i ja fa temps que prefereixo un dinar a un sopar. I ballar, si m'agrada i fa moooolt que no hi vaig, però és que no hi arribo. Després de sopar em costa fer la copa i dp ja prefereixo anar a casa.

    Fa un parell de setmanes era la fm d'un poble aprop d'on viu el Sr. E i és una data important en la seva colla d'amics. Vaig punxar! a les 2 de la matinada, quan es començava el ball, em va agafar un cansament,... que el Sr. E em va dir d'anar cap a casa... ja no sóc ningú!!!

    ResponElimina
  9. Matí perdut, i de vegades tot el dia a ralentí :DD

    ResponElimina
  10. Com que la mitja d'edat dels blogs comença a ser alta, no hi ha gaire gent per aquí que surti de festa. Però tots vam ser joves una vegada, oi? Moltes gràcies pels vostres comentaris!

    Risto, no recordo haver pensat mai que això de sortir era per tota la vida. De fet, de jove vaig anar a unes quantes discoteques, però només em va durar uns anys, no trobava la gràcia a tancar-me en un lloc tota la nit amb una música horrible. De concerts sí que he anat, però sempre de grups coneguts i que pugui cantar, perquè com deia al post, és el que m'agrada, tot i que ho faig molt malament. Però potser no tan malament com ballar, hahaha.

    M. Roser, estem en plena canícula i aquest any està sent particularment dura. Hi ha hagut altres estius així i n'hi haurà més, però sempre pensem només en el moment present. Almenys aquest any ha fet la calor quan tocava, hi ha hagut primavera i l'hivern va ser acceptable, estim tenint un any força canònic en aquest sentit, encara que ara només podem pensar que se'ns fonen les neurones.

    Sr. Gasull, he passat molt bones estones fent tertúlies a la fresca, fins i tot quan era jove! Hi ha d'haver temps per tot, en funció del que ve de gust en cada moment.

    Carme, encara tenim corda, no et pensis. Segurament no beure gaire ajuda a que no sigui la cosa més greu, si beus massa has de lluitar contra la ressaca i contra el cansament, i això ho fa més difícil. Però encara donarem guerra, ja veuràs.

    Peix, això de sortir de matinada a fer esport és tota una altra cosa! Veus, d'això sí que no en seria capaç, si faig alguna cosa prefereixo que sigui al vespre. I no, no bec massa si surto de nit, ja he tingut les meves èpoques, però ara sovint he de conduir i no prenc res. Però no és l'únic motiu, no m'agrada perdre el control.

    Gemma Sara, amb la música jo sempre gaudeixo, gairebé tot el dia en tinc sonant a la feina, tot i que és la ràdio, però m'acabo enganxant a la música que posen, així estic al dia. Això vol dir que tinc un rang musical força ampli, però si estic fora han de posar 'la meva música', si en posen una altra m'avorreixo. També m'invento les lletres, és clar, la qüestió és cantar i donar-ho tot, que se sàpiguen les cançons els artistes!

    Elfreelang, surto en comptades ocasions, no et pensis, i en circumstàncies especials. Així que podríem dir que no surto gairebé mai i menys que ho faré en el futur.

    rits, jo segueixo preferint els sopars. Sortir a sopar està bé, però és el que dius tu, una copa en algun lloc, o un gelat, i cap a casa. No allargo perquè tampoc trobo al•licients per fer-ho, però no és pas que em costi quedar-me despert, sempre he estat de dormir poc. Això sí, si no ho estic passant especialment bé hi ha una cosa que m'arrossega cap a casa. Potser és una sensació d'estar perdent el temps, no ho sé. Ara, si la música acompanya segur que no tinc pressa. Què, com van les crítiques dels amics del Sr. E per haver-te emportat el seu amic de la festa major, et van posar la creu? Hehehe.

    Jomateixa, si no tens massa cosa a fer ja va bé, que també ens mereixem descansar i no fer res de tant en tant!

    ResponElimina
  11. Buf, .... el propi Sr.E em criticarà... ahir vaig tornar a punxar.... en començar la segona part del partit del Barça, vaig marxar del bar a dormir... xò és que quin pal de partit i quines hores! que llevar-se a les 6.15h és molt dur!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.