diumenge, 12 d’agost de 2018

La bèstia negra

A l'excursionista de pa sucat amb oli se li van passar les ganes de fer broma aquest cap de setmana. Per tercer cop es plantejava fer el Tuc de Molières (3010m), per bé que una de les vegades no va ni poder sortir del cotxe pel mal temps que feia. Aquest segon intent, doncs, amb la ruta ben apresa i amb el temps de cara tot apuntava que seria el bo. Però quan ja només quedava grimpar pel coll de Mulleres fins al cim, a uns 2900m, l'excursionista de pa sucat amb oli i la Fantàstica Acompanyant van presenciar un accident esgarrifós, quan ells mateixos ja creuaven una pala de neu just a sota el coll. Un noi va relliscar i va anar pendent avall per la neu fins que aquesta s'acabava i encara va seguir uns trenta metres més per terreny pedregós fins a frenar. Tothom que hi havia allà va témer el pitjor, fin que va tornar a moure's entre crits de dolor.

Amb la por al cos, l'excursionista de pa sucat amb oli va intentar recular fins a terreny segur, però també va relliscar i va anar pendent avall. Per sort, el tram de neu era més curt al seu cantó, no va accelerar tant i l'impacte contra la zona de pedres el va frenar només un parell o tres de metres després, amb algun cop, les mans congelades d'intentar frenar-se, però sense res greu. Sortosament, la Fantàstica Acompanyant va poder sortir de la zona de neu sense cap mal.

Hi havia una alternativa per pujar al cim, però després de l'accident presenciat i del patit, l'ensurt els va fer tornar cap enrere després d'un temps prudencial de recuperació, sense acabar de coronar el que se suposa que és un dels 3000 fàcils de Catalunya. Si se'n pot treure alguna cosa de tot plegat, és el fet que repetir-se una i altra vegada que a la muntanya cal anar amb cura i no confiar-se no serveix de res fins que no veus amb els propis ulls o pateixes a les pròpies carns com les gasta.

L'hem tingut a prop, però continuarà sent la bèstia negra. La franja blanca de sota el cim és el que ho va canviar tot, 
la part de més a la dreta. Potser li donarem un temps, però encara no hem dit l'última paraula. Tornarem. 

Aquest cop no farem informe de danys perquè són molts, tant físics com morals. Com a mínim el cotxe ha tornat intacte a casa. I la setmana vinent més muntanya... veurem amb quins ànims. Ah, per cert, el noi accidentat estava aparentment bé i sense fractures obertes. El va haver de venir a buscar l'helicòpter de rescat, això sí. Espero que també per ell hagi quedat només en ensurt.

14 comentaris:

  1. Quin ensurt. No et comento gairebé mai els teus posts muntanyencs perquè no en sóc gens afeccionat a aquestes excursions "d'alçada" ni n'entenc gens però en aquest cas faré una excepció per dir-te que me n'alegro que estiguis bé.

    ResponElimina
  2. Sort que tot l'ensurt ha quedat en això, ensurt. Tan per tú com pel noi.
    Ànims i aviam si a la tercera coroneu aquest tres mil! tot és persistir. I si, cal anar amb compte, sempre.

    ResponElimina
  3. M alegro molt que estigueu bé, XeXu. Tens raó fins que no tens un ensurt no acabes d'entendre del tot el perill de muntanya. Vau fer molt bé de no continuar amunt. Desitgem el millor al noi accidentat. Una amics nostres, van perdre una filla d'aquesta manera, relliscant per una pala de neu avall, avall. Fa anys, però no ho oblido mai.

    ResponElimina
  4. Caram, XeXu! Quina mala experiència! Però la prudència sempre per davant i trobo que vau fer bé de deixar-ho córrer després de l'ensurt aliè i propi. M'alegro que no us passés res i que la caiguda del noi no hagi tingut més conseqüències. Quan ho veieu convenient ja ho tornareu a provar, però sempre amb la mateixa prudència, que ,com tu dius, a la muntanya no pots confiar en tot ni preveure res, malgrat l'experiència.

    ResponElimina
  5. Ui, la muntanya té cops amagats, s'empra s'ha de mirar amb respecte i així i tot sovint passen accidents com el que vau veure, "l'excursionista de pa sucat amb oli" i la "Fantàstica Acompanyant"...
    Després d'aixó i de la teva relliscada , no és estrany que giréssiu cua, l'ensurt del moment be ho demanava i la muntanya no es mourà de lloc!
    Bon vespre, XeXu.

    ResponElimina
  6. Ostres, jo el vaig fer amb els Minyons l'any 97 crec i hi vam fer un pilar de 5. No recordo que hi hagués tanta neu, i de fet vam pujar gent un bon grapat de gent entre els quals n'hi havia d'experimentats i de no experientats i amb equip bàsic. És ben cert que en l'alta muntanya, i un 3.000 ho és, s'han d'extremar les precaucions. I cal anar amb l'equip necessari. Segur que tard o d'hora el faràs. Pensa en els alpinistes que van fins a l'Everest i han de girar cua. Però hi tornen.

    ResponElimina
  7. caram quin ensurt! almenys no vau prendre gaire mal podria haver estat pitjor

    ResponElimina
  8. Moltes gràcies a tothom que heu comentat aquesta entrada, em sap greu parlar-vos d'aquestes coses, però aquí ho comparteixo tot i aquest va ser un ensurt que em marcarà. Sempre s'aprenen coses, i no voldries aprendre-les així, però potser no hi ha manera més efectiva. No deixaré d'anar a la muntanya, però aniré amb cura, i potser no es poden superar els límits de cadascú, tant pel que fa a coneixements com a equipaments. I potser serà hora que l'excursionista de pa sucat amb oli rebi alguna formació si vol seguir afrontant aquests reptes. Qualsevol altre 3000 de Catalunya no és més fàcil que aquest, així que els perills són superiors. Molta experiència em falta per afrontar-los amb garanties. Però sobretot, em cal la consciència per dir 'fins aquí hem arribat', i si cal recular es fa. Gràcies novament, ja us aniré explicant, perquè aquest cap de setmana torno a la muntanya, que ja teníem reservar, i el repte és similar. Però aquest cop no estirarem més el braç que la màniga.

    ResponElimina
  9. Culló, aquell mateix cap de setmana vam estar a punt d'anar-hi però al final vam anar al Pic de la Serrera, a Andorra perquè ens feia gràcia anar a Andorra (I és molt fàcil i amb bones vistes, i evidentment no és un 3000). A la muntanya s'ha d'anar amb peus de plom, i fins i tot així de vegades hi ha accidents.

    ResponElimina
  10. Per sort, tant el noi, com tu mateix i la F. A, us en vàreu sortir bé. Un altre dia fareu el cim.

    ResponElimina
  11. Fa alguns anys, la nit abans de pujar al Montblanc des del refugi de Cosmiques, vaig preguntar al nostre guia --muntanyenc expert-- si hi havia alguna cosa que havia de tindre especialment en compte. "Si", em va dir. "No rellisques mai on no es pot relliscar". Per sort, fins ara, ho he aconseguit...

    De vegades, un ensurt ensenya molt. I els cims seguiran allí, fins a la pròxima oportunitat.

    ResponElimina
  12. Peix, sempre s'ha d'anar amb cura perquè sempre pots prendre mal, no cal pas que sigui un 3000 ni res especial. Una ensopegada i pots prendre mal arreu. Per això posar-hi cap sempre és una bona opció. Espero que anés bé l'excursió!

    Xavier, sí, això segur que no acabarà aquí, el Mulleres l'acabarem fent. M'agradaria saber com està l'altre noi que va caure, ell sí que es va endur una bona patacada...

    AlfredRussel, el consell sembla una ximpleria, però no ho és. Només pel fet de pensar-hi quan et sembla que estàs en un terreny perillós segurament ja deus posar més atenció i vigiles més. I qualsevol cosa que et faci anar amb cura, especialment en moments delicats, està molt bé. Hem après una lliçó, segur que aquesta no l'oblidarem. I encara no hem dit l'última paraula en aquest cim, és clar.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.