dimecres, 22 d’agost de 2018

Absència


Formaven part de l'imaginari dels meus estius, com els gelats de la cremeria italiana o les platges flanquejades per espigons. En aquest poblet on estiuejo des de petit canvien moltes coses, les botigues, el passeig nou, els colors dels tendals dels blogs d'apartaments, però d'altres romanen per sempre iguals. Ells eren una d'aquestes coses. Ja eren grans quan jo era un marrec, sempre seien al seu lloc de cara al carrer, mirant la gent que passava, amb un bon somriure als llavis que alegrava el dia a qualsevol que s'aturés a saludar-los. Al principi jo sempre passava rabent davant seu per la proximitat a la platja i cada dia em deien 'per més que corris no arribaràs més lluny!', amb una bona rialla. A mesura que anava creixent ja em parava a saludar-los, però igualment ells em deien la frase, que havia esdevingut una broma entre nosaltres. Fins allà on m'arriba la memòria, ells sempre havien estat aquí. Ell amb la seva camisa entreoberta i les setvetes, ella amb la faldilla llarga i el barret de palla. 

I aquest any ja no hi són. Quan he arribat davant de casa seva m'he quedat parat, astorat. La porta està tancada, no hi són la taula ni les cadires; ni ells, és clar. Dins és fosc, no sembla que hi hagi ningú. Suposo que era esperable, no sé l'edat que devien tenir, però eren força grans i això un dia o altre havia de passar. Quina tristesa quan ho he vist, els dies de platja ja no seran el mateix, no podré evitar vessar una llàgrima cada cop que passi per aquí. No ens coneixíem gaire, però els trobaré molt a faltar.


El que el protagonista del relat no sap és que els avis que ja no són al seu lloc habitual no han patit cap mal, senzillament aquest any han decidit apuntar-se a l'imserso i ara mateix estan endrapant un plat de pop a la gallega a A Coruña. Però deixarem que el noi pateixi una mica més. I és que això és un relat per la substitució estiuenca de la Carme, i no podia acabar malament! 

11 comentaris:

  1. És llei de vida, la gent es fa gran... i s'apunta a l'imserso. :-D

    ResponElimina
  2. Els vellets han canviat de costums. De veure passar els que van a divertir-se a ser ells els protagonistes.
    Xexu, el noi ja ha fet la penitència. Li hauries de fer saber que els vells son de viatge, i que per celebrar-ho busqui alguna tasca a Cadaqués per endrapar-se un plat de pop a la gallega.

    ResponElimina
  3. M'ha agradat molt aquest gir inesperat del final per fer que acabi bé.

    Has matat dos pardals d'un tret (o hauria decdir que els has ressuscitat?) perquè acaba bé i a més a més té sorpresa final!

    Un bon relat plecde sentiment i amb un bon somriure!

    Gràcies XeXu, per participar als meus relats d'estiu! M'enduc l'enllaç!

    ResponElimina
  4. A> mi m'agradaria més seure en aquest raconet on hi deu arribar la marinada, que fer un viatge amb l'inserso...Però bé, tot són gustos!
    Bon vespre, XeXu.

    ResponElimina
  5. genial el final ! m'agrada que els avis estiguin de viatge i no pas a alta mena de viatge sens retorn! fina feliç malgrat que el protagonista pateixi una mica

    ResponElimina
  6. Sí, sí, preferim el pop a la gallega que el país de no retorn. L'estiu següent potser el noi s'endurà una alegria. Bon gir, mestre!

    ResponElimina
  7. Quina decepció els avis quan els informin que el millor pop a la gallega no es menja a Galícia, sinó a restaurants de Madrid o Barcelona... els gallecs ara mengen pop pescat a les costes africanes, i el seu se'n va a altres contrades.

    ResponElimina
  8. Moltes gràcies a tothom que ha llegit i comentat aquest relat. Per un cop, i com que és la Carme qui ens convida a participar, he volgut que acabi bé amb un gir final que el fa deixar de ser dramàtic. No patiu que cap persona gran ha patit cap mal durant la redacció d'aquest relat. I el sòmines del protagonista... bé, ja se li passarà.

    ResponElimina
  9. No, no podia acabar malament!!! Pop a la gallega!! mmm... jubilació.... mmm, encara millor! quan ens falta? moooolt.

    ResponElimina
  10. Què poca-vergonya ets!!! :-))

    Jo tinc un relat al cap i, com m'ha sortit trist, no el poso... i ara llegia el teu i pensava que a tu també t'havia quedat trist... i era una broma! (millor!!) :-)

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.