divendres, 15 de juny de 2018

Autodidactes

Darrerament torno a veure més televisió estàndard perquè a TV3 han produït alguns programes que m'han enganxat. En fan molts altres que no em diuen res, però reconec que a banda dels clàssics Polònia i algun més, em miro l'Està Passant, el Joc de Cartes i sobretot Katalonski. Ja en vaig parlar a la Comunitat, però Katalonski aconsegueix emocionar-me cada setmana, i a més em fa pensar. Per si no el coneixeu, en Halldor Mar, un músic islandès establert a Catalunya i que parla un català immillorable, volta pel món buscant gent d'altres països que parla català, de vegades sense haver posat mai un peu a la nostra terra. 

A banda del presentador, a qui agafes afecte segur, els katalonski que hi surten expliquen les històries més inversemblants. Inversemblants però certes. Gent que ha conegut el català per casualitat, perquè a internet li va sortir un vídeo de Crackòvia o del Cor de la Ciutat. Gent que coneix els grups musicals que sonen ara, o els antics. Gent que està perfectament al cas del que passa a Catalunya. Però sobretot, gent permeable i receptiva que s'han enamorat d'una llengua per mil i una raons i l'han après de maneres molt sorprenents, molts cops autodidactes. És clar que l'amor també hi juga un paper, molts cops, però d'altres és simple i pura voluntat de la persona.

Això em porta a dos pensaments i el primer és negatiu. Com pot ser que hi hagi gent a casa nostra que porta tota la vida aquí i no sigui capaç de dir ni una paraula en català? Senzillament perquè no els dóna la gana. I el segon, molt més positiu. Alguns dels participants del programa aprenen català pel seu compte, amb sèries, llibres, música o el que sigui, fins i tot sense tenir ningú amb qui practicar. I si els sentiu parlar s'us encongeix el cor, no hi surt gent que sàpiga quatre paraules, són parlants de català. Per què no hauríem de fer el mateix, nosaltres? Per mi és evident que si anés a viure a un altre lloc aprendria la llengua d'allà, ja no només per respecte, sinó per voluntat. Però he vist que hi ha qui aprèn una llengua perquè vol, sense necessitat, perquè alguna cosa els hi uneix i els la fa estimar. Qualsevol de nosaltres podria fer-ho també, encara que sembli impossible. Sempre ens falta temps, sempre ens sobren excuses. A mi m'agradaria provar-ho amb l'italià, una llengua que m'agrada molt i que no em sembla difícil d'entendre, m'encantaria poder-me comunicar amb parlants italians, però ara no em posaré a estudiar-la. Potser serà hora de llegir o mirar pel·lícules en italià, a veure si aconsegueixo aprendre'n una mica. Quina llengua triaríeu vosaltres?

19 comentaris:

  1. La primera vegada que vàrem escoltar Halldor Mar va ser casual. Va ers un estiu de fa uns tres anys i feia un concert gratuït als jardins deprop del Grec de Montjuïc. Tot el concert el va fer a base de versions en anglès de clàssics de la nova cançó i el rock català, de Sisa, Pau Riba, Maria del Mar Bonet, Lluís Llach, Serrat, Raimon, etc.
    El que ens va sorprendre és que les presentacions entre cançó i cançó les feia en aquest català tan correcte que parla al programa de Tv3; Katalonski, del que en som seguidors.
    Un exemple a seguir per als que tot i vivint als Països Catalans no acaben d'atrevir-se a parlar-lo.

    ResponElimina
  2. estic d'acord en la tria de programes, i amb el Halldor Mar i el programa .....si és molt còmode pels castellanoparlants ( evidentment no tots) acollir-se a la mandra de saber que són parlants de la llengua majoritària estatal , suposo que per això i moltes altres raons no volen ni saben parlar català ....jo em fixo en els que si ho fan ....és voluntat d'integrar-se.....a mi també l'italià em fa patxoca i xampurrejo algunes frases .....anés a viure on anés a viure és palès que faria mans i mànigues per aprendre a parlar la llengua del lloc

    ResponElimina
  3. No triaria cap llengua, sóc un negat amb les llengües, molt em costa fer servir una llengua útil com es l'anglès com per anar aprenent llengües per amor a l'art! Jo sóc un "viva la vida" i prefereixo dedicar el meu temps al oci i al lleure, això de estudiar per gust no em ve de... gust. Ei, que si a l'altra gent li agrada cap problema, cadascú amb el seu temps lliure fa el què vol, faltaria més.

    ResponElimina
  4. Doncs a mi m'agradaria saber l'euskera. Sempre m'ha agradat la seva sonoritat i hi ha un munt de grups bascos que m'agraden i que sento les cançons sense saber què hi diuen.

    I això del català, és ben trist que persones que ni viuen a Catalunya el puguin aprendre de forma autodidacta, i en canvi gent que porta molt anys a casa nostra no hagin fet mai l'esforç per parlar-lo. Jo cada dia em torno més radical en aquest sentit, i pràcticament ja no utilitzo el castellà més enllà de quan viatjo o quan em relaciono amb una persona estrangera que porta poc temps a Catalunya o que hi és de pas.

    ResponElimina
  5. Jo també em miro aquest programa i és un goig veure persones d'altres països parlant un català correctíssim, sense haver estat mai a Catalunya, alguns, només perquè han vist que tenia alguna cosa especial i se l'estimen i després l'ensenyen als seus familiars...El què passa aquí és força vergonyós, potser es mereixeria alguna paraula "gruixuda"...
    mi m'agradaria molt saber parlar italià, durant dos anys vaig fer un curset, però haver-me de barallar amb l'ortografia per escrit era una mica farragós...El curset teòricament, era aprendre a parlar en aquest idioma!
    Bon cap de setmana, XeXu.

    ResponElimina
  6. Jo també sóc una fan d'en Halldor!!

    (he parlat amb ell al Twiter i tot hehehe)

    La seva versió de "País petit" és molt bonica:

    https://www.youtube.com/watch?v=Z6-qOkDAuAs

    Doncs, quan ho anunciaven, en principi, la idea no m'atreia massa, així que em vaig perdre un parell de capítols fins que un dia, quan es va acabar Polònia, vaig deixar la tele posada i vaig veure el capítol corresponent... i ja em vaig enganxar!

    Per començar, tal com tu dius, és impossible no encarinyar-se amb en Halldor perquè és un bon jan que estima tothom, és amable, simpàtic, senzill, toca molt bé la guitarra, és islandés... i parla català!! (i ahir fins i tot va fer un "cameo" Polònia, en el paper de Volvo Abba (hahahahahahahahahahahahahaha) un "suposat" ministre suec.

    I ara, estimat XEXU, un detall... No t'has fixat que tots els Katalonskis són gent intel·ligent? Són persones amb ganes de saber, amb amor per la cultura i, al mateix temps, gent molt humil... Hi ha gent que parla la tira d'idiomes, hi ha músics, hi ha científics... I aquesta gent no tenen res a veure amb aquests altres que et deixen anar que "el catalán no sirve para nada y no vale la pena estudiarlo"

    En fi, preguntes quin idioma agafaria? Probablement el FRANCÈS... És una llengua que m'encanta com sona i vaig fer de petita (només a l'EGB, pots imaginar el nivell) després de l'EGB en canviar de centre educatiu ja em va tocar fer anglès i el francès va quedar oblidat.

    M'agradaria començar de zero i anar fent d'alguna manera (com fan els katalonskis) poder arribar a parlar-lo amb aquesta naturalitat a com parlen ells el català.

    Ara bé, l'ITALIÀ també m'agrada molt i d'aquest si que no he estudiat mai res, tot i que sé dir FINESTRA (hehehe) i alguna coseta més.

    ResponElimina
  7. Uff el meu antic cap parlava prou bé 5 llengües i sempre autodidacta. Quina enveja de veritat. M'agradaria tenir temps i paciència per poder fer el mateix perquè el tema de les llengües estrangeres és algo que m'encanta.
    D'altra banda, conec a una persona que fa 50 anys que viu a Catalunya i no parla el català per no dir que amb prou feines l'entén cosa que em sembla lamentable i penós.

    ResponElimina
  8. A mi també m'agrada el Halldor i el seu programa. Són històries entranyables. Com ja s'ha dit per aquí a dalt, lamentable que una persona que ni tan sols ha trepitjat Catalunya pugui aprendre a parlar la nostra llengua, i no quatre paraules, sinó un català fluid i correcte, i els pocasoltes que ens envolten tinguin la barra de dir que no l'entenen i no facin cap gest mínim per a parlar-lo...Ho trobo una falta de respecte impressionant, entre altres coses.
    A mi m'agradaria parlar alemany. Però jo no sóc gens autodidacta, ni en idiomes ni en res. Sóc bona estudiant i bona alumna, però necessito un mestre. I l'alemany el vaig provar, que no aprovar. No vaig triar un bon moment i ara ja no en recordo gairebé res, però potser un dia hi torno.

    ResponElimina
  9. Mira, XEXU!!!

    https://twitter.com/islandiarac1/status/1007987974422847488

    :-DD

    ResponElimina
  10. Doncs crec que m'agradaria aprendre tants idiomes que per això no em dedico a cap. Em va captivar l'islandès quan hi vaig anar, però no he fet res per aprendre'l. Vaig fer molts cursos de psicologia amb uns profes italians i els entenia molt bé, i vaig llegir molts llibres en italià i també els entenia molt bé, però parlar-lo, no el parlo i m'agradaria. Crec que em seria fàcil si m'hi posés. I l'anglès tampoc el parlo. El francès sí, però el vaig estudiar iml'he practicat molt, no he estat autodidacta. I segur que encara me n'agradaria algun més però, no cla pensar-ne mes per no parlar-ne cap.

    ResponElimina
  11. A casa hem perdut la costum de veure la tv, com a molt veiem les notícies, i ens adonem que ens estem perdent programes xulos quan enganxem per casualitat el Joc de cartes, el Katalonski o el Sense Ficció. I tot i així, seguim sense saber quin dia fan cada programa XD
    De joveneta vaig treballar molts estius amb els meus oncles en una botiga de platja. Hi havia molt de guiri francès, i t’asseguro que quan acabava l’estiu era capaç de conversar-hi quasi sense problemes. I sense haver-lo estudiat! Després al llarg de l’any l’anava oblidant, fins que el refrescava cada estiu de nou. No com l’anglès, que per mi ja és una fita impossible. Per molts cursos que faig, al no practicar-lo, al cap d’un parell de mesos torno a recordar només la gramàtica més bàsica.
    Suposo que l’idioma que m’agradaria parlar amb fluïdesa i d’una punyetera vegada és l’anglès, però és cert que l’italià (i afegeixo el francès) poden ser idiomes més fàcils perquè s’assemblen als que ja parlem i podem tenir-hi més oïda. Però trobo del tot inútil l’esforç que jo faci en aprendre’l si no el puc practicar, i no hi ha perspectives de fer-ho.

    ResponElimina
  12. He llegit els vostres comentaris amb atenció però aquest cop m'ha estat impossible contestar-los. No hi ajuda el fet de no rebre'ls al correu, que així els puc anar contestant sobre la marxa, però el temps se m'ha menjat aquest cap de setmana i ja no podré fer-ho al llarg de la setmana. Em quedo amb que molts coneixeu el programa i us cau tan bé l'Halldor com a mi. I veig que l'italià causa força furor, oi? També el francès, que a mi no em diu res, però sí l'alemany, com algú comenta. Vaig estudiar tres anys aquesta llengua i m'encantava, però ja me'n queda ben poc, tot i que em vaig sorprendre quan a principi d'any vaig visitar Berlin, encara recordava força coses. De moment, intentaré que els meus companys italians de la feina me'n vagin ensenyant una mica. Un sembla força predisposat, i jo li parlo en català i cada cop m'entén millor. I un altre, que porta molt més temps aquí, no vol ensenyar-me italià però jo li parlo directament en català i m'entén molt bé! Moltes gràcies a totes i tots pels comentaris. Aprenguem llengües, que és molt enriquidor! No sigueu com en Pons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, un cop publicat l'apunt, marques la casella "envia'm una notificació", rebràs tots els comentaris al correu.

      Elimina
  13. Jo ara em posaré amb el Castellà. De veritat que quan escolto algunes cadenes de TV no els entenc

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per l'autoritat que m'autoassigno et concedeixo el PREMI AL MILLOR COMENTARI DEL MES.
      Com que sóc pobre, el premi no té dotació econòmica ni té res, però sempre és un honor, no? :-DDD

      Elimina
    2. Voto a favor del millor comentari del mes!!! Bravo!

      Elimina
    3. És que és brutal, eh CARME? :-DDD

      Elimina
  14. Jo, de llengües, ja en parlo massa i tot!

    ResponElimina
  15. Hola XeXu!! Moltes gràcies pel teu article sobre el programa!! Per mi ha sigut tot un honor presentar aquest programa, sobretot per les persones que han participat que son els autèntics protagonistes! És una passada descobrir les raons pels quals aprenen el català i com els ha canviat la vida!! Jo parlo 4 idiomes i encara voldria reforçar els altres dos que vaig estudiar que son l’alemany i el francès. També hauria de recuperar el Danés que és el primer idioma estranger que aprenem a les escoles d’islandia (bé, així era quan jo estudiava...)
    Gràcies un altre cop i una abraçada!!
    Halldor Mar

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.