dimecres, 21 de març de 2018

Viatjant cap el dotzè

Ja el tenim aquí, avui és l'onzè aniversari d'aquest blog! I el primer que he de fer és donar-vos les gràcies per seguir aquí, aquest món nostre ja no és tan actiu ni amb tanta gent com abans, però els de la resistència seguim donant guerra, i vosaltres no em falleu mai.

Per celebrar aquesta data us vaig demanar que m'expliquéssiu el vostre viatge més recordat, aquell que va ser especial per algun motiu, encara que no fos el més llunyà o el més car. El que em va fer venir aquesta idea és que, per primer cop, aquest any viatjaré fora d'Europa, i per mi és un fet força rellevant. No us vaig voler dir on, però ara aquest misteri quedarà resolt: viatjarem a Canadà aquest estiu. Com podeu imaginar, em fa molta il·lusió.

Però de moment, el meu viatge més estimat continua sent Islàndia, el meu viatge somiat que finalment es va fer realitat al 2016, i que recordo molt i molt; hi aniria mil vegades més i sense pensar-m'ho. És tot tan... és tot molt... Que és brutal, vaja. Una ruta per tota l'illa de dues setmanes, vam veure camps de lava, foques, aurores boreals, glaceres i moltes coses més. Ens van faltar les balenes, però esperem arreglar-ho a Vancouver, això. Ains Islàndia... hi tornaré...

Ja us he explicat el meu viatge, aquests són els vostres:

Risto (Argentina i Brasil)
El viatge que recordo amb especial emoció el vaig fer l'any 2006 just a l'acabar els estudis de magisteri. Vaig anar amb un col·lega a l'Argentina i el Brasil (dos mesos i mig al primer i quinze dies al segon). Vam recórrer l'Argentina de dalt a baix i vam conèixer un munt de gent extraordinària. I que dir dels paisatges... potser és el país més espectacular que he visitat. Iguazu, Tierra del Fuego, Salta, la Quebrada de Huamaca, Mendoza, Córdoba, Buenos Aires... impressionant. I a Rio de Janeiro vam coincidir amb el Carnaval. Quin festival!
A l'Argentina a més, el fet de conèixer a gent local ens va obrir portes a conèixer millor la seva cultura, que és increïble. Vam anar a la Bombonera a veure un partit en directe (uauh), a concerts d'artistes nacionals, a fer asados a casa de locals, a bodegues de vi, a cafès i al teatre Colón a veure òpera...
Mira m'has fet recordar un viatge únic i irrepetible.

Xavier Pujol (Venècia)
No cal que l'escrigui. Faig un copia i enganxa:
Venècia amb tu
Deixem a l’aigua l’estela d’aquells que tornen al lloc del que mai no van marxar. Al ritme dels rems de les góndoles, escoltem les campanes que bateguen en el pit dels campanars que s’incendien amb la llum del capvespre. La cadència de les serenates nocturnes passeja per la pell, com una carícia suau que preludia un allegro vivace. A l’aigua es reflecteix la llum dels fanals mentre els amants recorren els canals amb la góndola mentre xiuxiuegen paraules sense sentit i es miren els ulls. I és que deu ser que quan el sentiment és molt fort fa perdre el sentit.
La plaça de Sant Marco s’ha inundat i han instal·lat passeres per no mullar-se els peus. Petites solucions per a petits inconvenients. Travessem el Gran Canal pel pont de Rialto. Grans solucions, per a grans obstacles. I com en aquest cas, a vegades les dificultats són superades deixant-nos una penyora artística.
Perduts pels laberíntics carrers de Venècia els amants potser van perdre la raó i es mullaren els peus quan va pujar la marea. Després asseguts a un banc, confosos i confusos entre els turistes es van adonar que no estaven sols i que l’amor és canviant com el trajecte del Vaporetto.
Els fanals il·luminen la foscor en una nit sense lluna. On dorm la lluna de Venècia? Què es diuen els amants quan es tanca la porta de l’habitació?
Al peu d’un canal, a la taula d’un cafè, ens arriba el lament de l’Aznavour que amb emoció canta la seva soledat. Quina tristesa els que han perdut l’amor.
Quanta plenitud tenen els amants que es posseeixen. Aquells als que els temps antics han deixat un solatge dolç. Els que quan enyoren una altra època és sense dolor i que d’aquí uns anys recordaran aquest present perquè formarà part d’un mateix tot.

McAbeu (Sud de França)
Encara que potser no el qualificaria com «un viatge que m’ha marcat» (sóc poc transcendent en aquest sentit, ho sento), el primer que m’ha vingut al cap quan m’he posat a pensar quines vacances triar per participar en la teva iniciativa ha estat una sortida de quatre dies pel sud de França que vam fer l’any 2009. No és el lloc més lluny on he anat, ni les vacances més llargues que he fet, ni on he vist coses més interessants però, a diferència de tots els meus altres viatges, aquesta sortida la vam fer gairebé sense cap preparació prèvia i, així i tot, va anar genial. Amb el nostre cotxe i improvisant sobre la marxa vam visitar, entre d’altres, Barcelona, Perpinyà, Carcassona, Tolosa de Llenguadoc i Andorra. No és gaire impressionant, ja ho sé, però ens ho vam passar molt bé.

Maurici (Estònia, Letònia i Lituània)
Doncs mira, tot i que el més espectacular que he vist ha estat fora d'Europa, recordo amb molta estima un viatge que vam fer per Estònia, Letònia i Lituània. A les capitals s'hi veia turisme, sobretot a Tallinn, però a la resta del territori érem quatre gats els que visitàvem la zona.

Anna (Japó)
El meu millor viatge ha sigut, sens dubte, Japó. Va ser conèixer un país absolutament diferent al nostre, que a més hi vam anar en temporada baixa i en moooooltes ocasions érem els únics turistes al lloc. La gent, els temples, tot ... Tokyo és modernitat, Kyoto tradició i Osaka ... un altre món. És dificilíssim explicar-ho amb paraules perquè ens va impactar tant que l'únic que teníem clar quan vam tornar a casa és que algun dia hi tornaríem.

Sr. Gasull (Cap Nord, Noruega, en moto!)
Tots m'han marcat una mica, però el meu especial tot i semblar egoista és el que vaig fer l'any 2001 quan amb un amic meu varem agafar les motos i varem fer els més de 10.000kms que hi ha per anar i tornar del Cap Nord a Noruega. Tretze dies fora de casa, lluny de la família i amb un company extraordinari varen fer que aquell viatge fos inoblidable. L'esperit d'aventura que va tenir aquell no l'ha tingut cap més, és un mític dins el món de les motos i en aquell tros de pedra al cul del món vaig dir-me a mi mateix que tornaria a fer la mateixa excursió amb el meu fill que estava apunt de néixer quan tingués 21 anys. En falten cinc perquè això passi i res fa pensar que no pugui ser possible. I les ganes encara hi són i les forces sembla que també.

Gemma Sara (Caen i París)
A mi m'ha vingut al cap (deu ser l'escollit, doncs) el viatge que vam fer fa 4 anys a Caen i París amb el Joan i la Sara, perquè vam anar a la ciutat on vaig fer l'Erasmus i ens vam trobar amb els meus amics francesos. Va ser molt bonic, fins i tot vam estar a la campagne a casa dels pares d'una de les amigues i semblava que estiguéssim en una pel·li del Rohmer... I París també va ser preciós, esclar. I fins i tot Eurodisney, que era una mica el peatge que havíem de pagar, he, he. I és que j'aime la France! I seguidament em ve al cap Nova York, de joveneta, però només has dit un viatge, oi??

Eli Ramírez (Costa Oest dels EUA)
Si he de triar un viatge em quedo amb la Costa Oest dels Estats Units. No sóc assídua a les pel·lícules made in Hollywood, però estant allà t'hi sents d'una forma inevitable. Platges amb casetes de vigilants, Grand Canyon, San Francisco i Alcatraz, Las Vegas.. jo recomano a tothom que pugui que hi vagi, és màgic! I si he de triar un viatge-estada, em quedo amb la petita ciutat de Viterbo, Itàlia, que és on vaig fer l'erasmus i on, definitivament, vaig créixer com a persona. :)

Elfreelang (Praga)
El meu millor viatge va ser a Praga el 2005 o 2006 ara no recordo amb precisió l'any, cert que ens va ploure gairebé tots el dies i això era una mica enutjós però em vaig dedicar a seguir totes les passes de Kafka, alguns del seus domicilis, el parc per on passejava, la fusteria on anava a desenvolupar manualitats (que ara és una comissaria) i fins al cementeri jueu on reposa, va ser un viatge literari i temàtic que vaig fruir molt....

Carme (Islàndia)
Si em pregunteu, com és que (jo, que no soc viatgera) des de sempre havia tingut ganes d'anar a Islàndia, no sabria dir-vos-ho. Va ser el meu regal de 50 anys. Una setmaneta. Me n'hi hagués quedat dues més i encara, ara, hi tornaria.
Va ser molt especial, perquè mai no havia vist una natura tan verge. Tan poc tocada per l'home i tan diferent de la que estic acostumada. Tot era especial: volcans, llacs calents, salts d'aigua immensos, geleres, icebergs, guèisers, fumeroles, basses de fang que bullen i els prats i l'absència de boscos i sobretot, ningú enlloc.
Emoció constant i una descoberta rere l'altra. Cada dia, cada hora, cada minut. I em va fascinar fins i tot aquella llengua impronunciable, descobrir paraules, descobrir les diferents parts d'una paraula...

Pons (Sicília)
Sicília va ser un viatge especial perquè… perquè… realment no va ser especial, però algun viatge haig d’explicar, no? El menjar era molt bo perquè al voltant del Mediterrani sempre es menja bé. Sicília té història grega i sobretot romana, temples i amfiteatres excel·lent conservats, i té edificis renaixentistes fantàstics, però també té natura, per exemple té el volcà Etna, per cert, encara actiu. També té màfia, dins i fora del poble de Corleone. I què més? He dit lo de menjar? Es que vull que quedi clar que el menjar es realment bo. Quants paraules té aquest paràgraf? 102, perfecte.

Ada (Bali)
Fins a l'estiu passat, el meu millor viatge va ser el que vaig fer l'any 2005 a Israel amb la meva família. El meu germà vivia allí i es coneixia mogolló de llocs i pobles curiosos per visitar, a més a més sense quasi turistes. Però crec que el de l'estiu passat el supera: vam anar a Dubai, després a Singapur, i a Bali, on vam estar 16 dies. A Bali em va enamorar l'alegria i amabilitat de la gent, com et somriuen amb sinceritat i com et saluden els nens quan veuen que ets estrangera. Allí cantem molt els turistes, i et miren i et segueixen per oferir portar-te als llocs en moto o en el que siga. Tenen poquet perquè són molt pobres però t'ofereixen el millor. Vam llogar una scooter i ens vam recórrer gran part de l'illa. L'idioma em va fascinar i vaig estar memoritzant frases i paraules per saludar a la gent. Va ser un viatge molt especial i ple d'aventures!

Jomateixa (Itàlia)
Per desgràcia no puc viatjar massa. Els viatges que comparteixo amb la família són genials, perquè sé que un dia s'acabarà i les "nenes" ja seran grans i aniran pel seu compte, i intento atrapar els instants per recordar-los i gaudir-los encara que passi el temps. L'estiu passat vam fer el viatge més llarg fins al moment. Vam viatjar per Itàlia, i tot i que durant el viatge sempre pateixo força (és un problema que miro de controlar), també intento aprofitar-ho al màxim.

M. Roser (Horta de Sant Joan)
Jo recordo especialment una setmana que vaig passar a Horta de Sant Joan. Des d’allà vaig recórrer bona part dels pobles de la franja i em va fer molta gràcia sentir parlar a la gent en català i amb accent “maño”. Em van passar moltes aventures però n’he triat una, potser pel context...
Un dia vaig anar a pujar a la muntanya de Santa Bárbara que hi ha enfront del poble i en arribar a dalt vaig trobar dos nois d’una vintena d’anys i vam tenir aquest diàleg:
- Donde va usted sola por estos montes?
- Estoy acostumbrada a ir sola, además (per si de cas) he dicho en el hostal què si no llegava a la hora de cenar, avisaran a los guardias rurales para que me buscaran...
- No se preocupe, que nosotros somos guardias civiles, recien llegados al pueblo, que estamos reconociendo el territorio...
En aquell moment em vaig quedar més tranquil•la, ara potser hauria tingut més por, he, he...
Quan baixava muntanya avall dues cabres munteses em miraven, potser intentant esbrinar algun parentiu, ja que segurament no estaven gaire avesades a veure humans per aquells verals.

Mireia (Toses, Menorca i Noruega)
M’han costat triar i no ho he fet. Normalment l’ultim viatge és el millor però quan decidia quin triava m’han vingut diversos llocs al cap i tots tenen una cosa en comú: la tranquil·litat. Així doncs tres opcions, cadascuna una mica més lluny que l’anterior:
Toses. Hi hem trobat una casa rural , que ja és de capçalera, i ens i escapem un cop l’any. A la Bruna l’hi encanta i nosaltres trobem la nostra dosis de pau a poca estona de casa.
Menorca. Fora de temporada. Hi vam ser al març i s’hi estava genial. Hotelet interior acollidor i tranquil.
Ruta Rallarvegen a Noruega. Espectacular, tranquil·la i genial. Fins el punt de parada imprescindible per descansar.

Laura T (Costa Oest dels EUA/Croàcia/Iran)
Bé demanes un viatge. Uf, com costa triar-ne un! A cada racó que visites hi ha coses ben aprofitables. El primer que em va venir al cap va ser la costa oest dels EUA, Califòrnia de nord a sud (ja n'ha parlat l'Eli), és com viure en una pel·licula pq trepitges els escenàris que has vist en tants i tants films. Però Croàcia també va ser un lloc especial, potser perquè el vam fer en autocaravana i va ser doble experiència. Vam veure llocs molt bonics i altres que segur que algun dia ho havien segur, va ser un viatge d'impactes. El meu fill gran, que llavors devia tenir 10 anys va escriure en un llibre de visites d'un museu: "No vull anar mai més de vacances a un lloc on hi hagi hagut guerra". Com a viatge exòtic, la meva setmana a Iran, amb hijab des del matí fins al vespre i descobrint la interessant cultura persa. Tota una experiència.

rits (Istanbul)
Encara recordo el seu so. El primer cop que vaig escoltar la crida a la pregària: l’altaveu dels minarets. Després, es repetiria al llarg dels dies, com una música de fons. I aquest fet t’anunciava que estaves en un lloc ben diferent.
Un creuament de camins. Indret de mestissatge, de cultures ben diferents i que llavors, havien après a conviure en pau.
Quan penso en Istanbul, ja no la recordo per l’equip de bàsquet que jugava contra el Barça quan el basquet era un esport reconegut. Recordo els colors càlids vermells, taronges, torrats, ocres, tots ben posats. La majestuositat de les grans mesquites. La història diferent i propera, alhora. Els basars (on vaig descobrir que no m’agrada regatejar), el te de menta, els banys turcs, i els kebabs, que aquí encara no es coneixien. Trepitjar Àsia, camins, aventures i molts riures.
Va ser dels meus primers viatges, i el meu primer tastet de la cultura àrab.
Va ser abans de tot, abans del 11S. Abans que ens canviés el món.

Glòria (Menorca)
No sóc molt viatjada, les circumstancies de la vida m’ho han posat difícil, per tant els meus viatges no has estat a llocs exòtics ni llunyans. Per això el que us explicaré és una anada a Menorca en caravana.
Era a finals dels anys 70 i un grup d’amics que compartíem càmping a Torredembarra vam decidir fer una sortida. Un company, que tenia una finca a Mercadal, ens va oferir un espai on poder instal·lar-nos. I dit i fet, cap a Menorca falta gent!
Eren sis les caravanes: sis parelles joves i un munt de canalla, que vam embarcar a Barcelona disposats a gaudir de 15 dies de natura i lleure.
L’illa, encara que ja rebia moltes visites de turistes, no estava gaire acostumada a veure roulottes circulant per les carreteres, veure'n passar sis de cop produïa una certa sorpresa. En un poblet on van anar a parar per confusió un nen var dir molt content a la seva mare: “Mamá, los feriantes!”
Van ser 15 dies intensos de visitar cales meravelloses, de descobrir indrets desconeguts, de conèixer gent nova i per damunt de tot de compartir amb els nostres amics tertúlies i rialles, aventures i secrets, còmplices d’una situació que inconscientment intuíem que seria el final d’una època.
Tornat de Menorca el grup que feia temps era sòlid i semblava consolidat es va anar desfent: uns van comprar un apartament altres, per desig dels fills, es van traslladar de càmping… i mica en mica, tot i que en ocasions encara ens retrobàvem, vam anar perdent contacte.
Queden, això si, molts bons records i algunes fotografies.


I per tancar l'aniversari, no pot faltar la ja tradicional secció 'No me'ls puc treure del cap'. Ja sabeu, us vaig trobant allà on vaig, sempre hi ha algun rètol, alguna inscripció que em fa pensar en vosaltres. Aquí teniu el recull d'aquest any, fent clic a sobre la imatge podreu anar al blog que m'hi ha fet pensar. Gràcies, gràcies per seguir aquí! 

http://albapifa.blogspot.com/

thecyanidesun.blogspot.com

http://gargotaire.blogspot.com.es/

http://dallobelldallosublim.blogspot.com/

https://llibresiamics.wordpress.com/

http://miratuunbloc.blogspot.com.es/

plomablava.blogspot.com

En aquest cas una foto que serveix per a dos blogs! 
El d'en McAbeu i el d'en JoanFer.

elblogdelmaurici.blogspot.com

http://fonsdarmari.blogspot.com.es/

http://jugantambbarcelona.blogspot.com.es/

https://pons007.wordpress.com

https://rcasas22.wordpress.com

https://roselles.wordpress.com/

https://lacrisidels40.blogspot.com.es/

https://xavierpujolguarro.blogspot.com.es/


20 comentaris:

  1. Felicitats! Després ja tornaré a llegir i comentar però el primer és el primer i deixarem l'aniversari felicitat: Per molts anys!

    ResponElimina
  2. Quina preciositat d'entrada, i amb recordatori i tot! No es repeteix cap viatge, i això em fa pensar que hi ha molts llocs encara per veure...

    ResponElimina
  3. Moltes felicitats, Xexu, per aquest aniversari que ja fa molt de goig! I que siguin molts més!

    ResponElimina
  4. Moltes felicitats,XeXu!!! M'han agafat ganes d'anar a Islàndia i a la costa oest dels Estats Units (que ja en tenia!). M'ho guardo a la neurona viatgera. Per molts anys que seguim per aquí!

    ResponElimina
  5. Per molts anys Bona nit, per molts anys XeXu... qua bonic que els viatges siguin tan variats!!!

    Felicitats per la ixdea i per la iniciativa... sempre és un plaer, per ami, fer coses conjuntes.

    ResponElimina
  6. M'ha agradat veure que hi ha molta gent que t'estima i fa cas de les teves suggerències...Per molts anys al Bona Nit!

    ResponElimina
  7. 11 anys és un viatge llarg. Enhorabona, i per molts més.
    Ah, i bon viatge a Canadà. Em va agafar desconnectada la teua crida, però potser hauria triat el viatge que vaig fer al Québec el 2009, d'un mes. Crec que va ser el viatge més llarg fins aleshores.

    ResponElimina
  8. Per molts anys i per molts blogs Xexu.
    I ja que estic escrivint de nit i avui fa fred et diria:
    "bora nit i tapa't"

    ResponElimina
  9. Per molts anys. Anem pel 12 i per tots els que vinguin!
    M'ha agradat aquesta idea que has tingut de fer-nos recordar el millor viatge. Que n'hi ha de llocs que val la pena anar a veure.

    ResponElimina
  10. Felicitats pels 11 anyets, mica en mica el blog va madurant.

    El que no em quadra es que el Pons estigui tancat, realment jo no tanco mai! Per cert, us he dit que demà passat començo les vacances de setmana santa...?

    ResponElimina
  11. per molts anys i cap a la dotzena....

    ResponElimina
  12. Enhorabona XeXu!A per 11 més!

    Buf Canadà ha de ser espectacular! Els meus pares hi van anar pel seu aniversari de casats i en van tornar encantats. Espero una bona cronica eh? :-)

    ResponElimina
  13. Per molts anys blogaires, Xexu!

    Se t'ha escapat on és aquest famós viatge transcontinental!!! enveja!!!! Ja ens ho aniràs explicant!!!!

    ResponElimina
  14. Estic sorpresa, no veig el meu viatge i te'l vaig enviar i em vas contestar.
    El torno a enviar:
    Aquesta es la meva col·laboració:

    Un viatge per recordar

    No sóc molt viatjada, les circumstancies de la vida m’ho han posat dificil, per tant els meus viatges no has estat a llocs exòtics ni llunyans. Per això el que us explicaré és una anada a Menorca en caravana.

    Era a finals dels anys 70 i un grup d’amics que compartíem càmping a Torredembarra vam decidir fer una sortida. Un company, que tenia una finca a Mercadal, ens va oferir un espai on poder instal·lar-nos. I dit i fet, cap a Menorca falta gent!

    Eren sis les caravanes: sis parelles joves i un munt de canalla, que vam embarcar a Barcelona disposats a gaudir de 15 dies de natura i lleure.

    L’illa, encara que ja rebia moltes visites de turistes, no estava gaire acostumada a veure roulottes circulant per les carreteres, veure'n passar sis de cop produïa una certa sorpresa. En un poblet on van anar a parar per confusió un nen var dir molt content a la seva mare: “Mamá, los feriantes!”

    Van ser 15 dies intensos de visitar cales meravelloses, de descobrir indrets desconeguts, de conèixer gent nova i per damunt de tot de compartir amb els nostres amics tertúlies i rialles, aventures i secrets, còmplices d’una situació que inconscientment intuíem que seria el final d’una època.

    Tornat de Menorca el grup que feia temps era sòlid i semblava consolidat es va anar desfent: uns van comprar un apartament altres, per desig dels fills, es van traslladar de càmping… i mica en mica, tot i que en ocasions encara ens retrobàvem, vam anar perdent contacte.

    Queden, això si, molts bons records i algunes fotografies.



    ResponElimina
  15. Magnífica entrada, molt currada. Llàstima que no hagis trobat res que et recordes al meu bloc. I mira que ho tenies fàcil. Està ple de "risto"rantes italians... hehe

    Salut i per moltes entrades.

    ResponElimina
  16. per molt anys Xexu cap al dotzè!!!! resistim i persistim! enhorabona!

    ResponElimina
  17. Moltes, moltes gràcies pels vostres comentaris i les vostres felicitacions. Especialment a aquells que m'heu ajudat a celebrar l'aniversari enviant-me les vostres històries. Ja en són 11, i viatjarem plegats cap el dotzè. M'alegra que us hagi agradat l'entrada, no és més que un recull de textos, però m'ha agradat poder-lo fer. Una abraçada immensa a tots i totes, ens seguim llegint per aquí!

    ResponElimina
  18. MOLTÍSSIMES FELICITATS, XEXU!!!

    T'ho dic de tot cor...
    Espero que MAI tanquis el blog.
    Hi ha uns blogs que, si algun dia tanquéssin, tindria una gran tristesa.
    Ja sé que ara no sempre comento.
    Algún dia, potser -somio-, tot tornarà a ser com abans... De moment es fa el que es pot :-)

    Vaig llegir que demanaves anècdotes de viatges però l'únic que vaig aconseguir va ser pensar la gran quantitat d'anys (dotze o tretze) que fa que no puc tenir ni una setmaneta de vacances... després em venien petits retallets, records de viatges però de coses molt concretes i cap em semblava que tingués el menor interès per explicar-la en un post, res que pogués agradar als teus lectors... Tot i així, vaig estar a punt d'enviar-te un petit escrit sobre un matí a Harlem (Holanda) però no vaig ni ser capaç de concentrar-me per escriure-ho en forma amena, que tingués una miqueta de gràcia, i en poques paraules, com tu demanaves... T'ho dic perquè no vull que sembli que he passat totalment. En absolut. Ho sento. A veure si per l'any que ve, si tornes a demanar alguna coseta, m'hi apunto i ho puc fer.

    Una abraçada molt gran!!!

    ResponElimina
  19. Felicitats atrassades!!
    :) Vas a Vancouver? jo segurament Toronto... mira, est i oest!!!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.