diumenge, 18 de febrer de 2018

Relats conjunts, Doble retrat


"Bé, ara que ha passat una mica de temps, i que estic una mica més tranquil, penso que us dec una disculpa. De vegades m'enervo una mica massa, ho reconec. Però és que hi ha coses que em treuen de polleguera. Accepto les crítiques i l'esbroncada que em vau fer per allò del paio de les disfresses, potser sí que em vaig passar fotent-li un ventallot. En aquell moment estava fora de mi i no em vaig saber controlar. Però bé, aquest any per carnestoltes no he tingut el problema, perquè l'he passat a l'estranger i no em vaig disfressar. Per rescabalar-me, ara vaig a una festa de disfresses a casa d'una amiga, però abans volia elevar aquesta disculpa, perquè la festa m'hi ha fet pensar. En vaig fer un gra massa i el meu comportament no té cap justificació, així que em sap greu pels que us ho veu prendre malament, la violència no treu cap enlloc."

"No passa res, jo et perdono."

"Què??!"


Aquesta és la meva participació als Relats Conjunts de febrer.

17 comentaris:

  1. Jo vaig ser d'aquells que, en el primer relat, es va posar del cantó d'en Robin i en contra de solucionar les coses a ventallots. Però vista la insistència d'aquest paio potser sí que s'ha de passar a alguna acció més contundent. :-D
    Molt ben trobat i perfectament lligat amb el relat del Batman. Felicitats!!

    ResponElimina
  2. Ha trigat 3 mesos en disculpar-se. I l'altre no para l'altra galta?

    ResponElimina
  3. En fi, s'accepten. Però jo no quedo més amb aquest!

    ResponElimina
  4. Amb la mirada que té, que en pots esperar.....

    ResponElimina
  5. Les disculpes, encara que arribin tard, s'ha d'acceptar. Sempre és millor això que no demanar perdó mai i quedar com un autèntic cretí per a la resta de la teva existència. Se li ha de valorar en la justa mesura.

    ResponElimina
  6. Ha, ha, ha... crec que malgrat les bomes intencions, això pot acabar amb un altre clatellot. La paciència té un límit o potser fins i tot dos!!!

    Molt bo, XeXu, m'has fet riure.

    ResponElimina
  7. Ves per on jo no sóc de les que es disfressen per Carnaval, si em diuen per què no, jo dic que ja vaig disfressada tot l'any...En canvi la meva reneboda de 8 anys, va guanyar el premi a la millor disfressa infantil, a la rua d'Esplugues, anava de "geisha"...
    Bon vespre, XeXu.

    ResponElimina
  8. Si ell et perdona, ja ho tens tot
    :DD

    ResponElimina
  9. M'he quedat una mica distreta, XeXu. Deu ser que ho havia de seguir des del principi. Et diria que les disculpes sempre són benvingudes, però pel final del post sembla que no, oi? O sigui... que et vagi bé a casa de l'amiga.

    ResponElimina
  10. Quedeu per fer unes birres o potser una pizza a can Terradelles.

    ResponElimina
  11. Caram, potser hauria de fer servir aquestes paraules ben dites per alguna altra sortida de to, però en el meu cas, el carnaval (el carnestoltes és el rei carnestoltes, el personatge, però la festa és el carnaval ;) m'encanta. I als que ens agrada el carnaval, entenem que hi ha a qui no li agrada.

    ResponElimina
  12. Moltes gràcies a tots i totes les que heu comentat aquest relat, especialment a aquells que recordàveu el d'en Batman i Robin que m'ha inspirat aquest. Ja heu vist que el prota es disculpava, però amb la insistència de l'altre... no sé jo si aconseguirem que s'ho prengui amb més filosofia. En altres temps segur que algú s'animaria a reconciliar-los, hahaha.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara no sé si m'he de sentir al·ludida amb això de la reconciliació... 😅

      Elimina
    2. Doncs, sí clar... i sóc capaç de tornar-m'hi a posar...

      Elimina
  13. vaja ben lligat ...i tot ve d'una bufa i una disfressa !!!

    ResponElimina
  14. haha... el perdona i s'estranya de que el perdone? a aquest li mola la gresca...

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.