L'alcalde d'aquella ciutat esperava que ningú se n'adonés. Havia donat suport a qui no tocava pensant que els problemes els tindrien uns altres, que aquell pacte només li portaria avantatges. Però a l'hora de la veritat, els del seu mateix partit i els seus socis l'havien traït i li havien expropiat algunes de les obres del museu més important de la ciutat. Els veïns i veïnes ja el perseguien amb forques per haver-se deixat entabanar d'aquella manera, estaven realment enfadats. I el pobre diable no sabia cap a on tirar, no podia reconèixer públicament que l'havien enganyat, i encara menys reconèixer que estava d'acord amb aquell espoli, tot i que en realitat a ell ni li anaven ni li venien aquelles obres. Per això va pensar en una alternativa arriscada, però que esperava que l'ajudaria a sortir del pas. Va contactar amb el seu cunyat, aquell que feia reproduccions d'obres d'art per encàrrec, perquè li donés un cop de mà. Total, els seus conciutadans tampoc no eren uns experts en art, precisament. I al cunyat sabria mantenir-lo callat pagant-li un bon preu (amb diners de l'ajuntament, és clar), i traient l'ampolla de whisky bo a la sobretaula dels diumenges quan vingués a dinar a casa. Dit i fet. Val a dir que el resultat l'havia sorprès fins i tot a ell, treballava fi el dropo del seu cunyat! En aquells moments l'alcalde es disposava a fer una roda de premsa per anunciar que, després de dures negociacions, havia aconseguit que les obres no marxessin de la ciutat. Quina medalla es penjaria! Ja es fregava les mans pensant en les properes municipals.
La proposta de desembre dels Relats Conjunts!
Els personatges són ficticis, oi?
ResponEliminaHe, he, he... m'ha fet riure la pregunta de l'Eva.
ResponEliminaVes que aquesta idea genial que ara ha sortit que han de tornar cap a Lleida, no sigui de l'estil del teu relat.
Marededéusenyor quin personal! D'aquest alcalde no me'n fiaria jo ni un pèl.
Jo crec que no colarà el canvi, per molt "manetes" que sigui el cunyat. Potser els votants no som experts en art però no som rucs... malgrat alguns polítics s'ho pensin.
ResponEliminaBen trobat el relat, espero (com apunta la CARME) que no sigui premonitori. :-)
Que li robessin les obres d'art el va alterar. Que engarjolessin 10 innocents, no li va importar.
ResponEliminaPrefereixo un dimoni negre que un àngel ros.
Aquest alcalde que descrius sembla talment un que conec i que no és un àngel ros sinó un talòs. No sé què hi veuen els ciutadans que el voten.
ResponEliminaJo també he sentit que havien de tornar cap a Lleida...Ai, pobre art!!!
ResponEliminaBon vespre, XeXu.
a tots els porcs els arriba el seu sant marti
ResponEliminaostres si hagués estat cert ....com és que a ningú se li va acudir? molt ben pensat el relat!
ResponEliminaEl problema és que, quan ja ho havia anunciat tot a bombo i plateret, els seus conciutadans van veure a les notícies com les obres espoliades arribaven a la ciutat de destí (on ningú les visitaria mai, tot s'ha de dir)
ResponEliminaQuè tonto l'Àngel Ros, pensar-se que amb això enganyaria la gent... :-P
Qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència, hahaha! Moltíssimes gràcies per comentar!
ResponElimina