Només puc començar aquest post felicitant a tots aquells que anhelaven la República Catalana, enhorabona a tots i totes: ja la tenim aquí. I per a aquells que no la volien, no patiu, la farem de tal manera que tots ens hi puguem sentir còmodes, aquí no es deixa ningú enrere.
Des que som independents d'Espanya, al país veí no li ha faltat temps per amenaçar-nos amb tota mena de plagues bíbliques i per prendre decisions que ja no els pertoca prendre, perquè ningú decideix quan es fan eleccions en un país que no és el seu, ni molt menys s'imposa un canvi de govern, o es pren el control de la policia, ni tantes altres estupideses que intenta fer el govern del regne d'Espanya. Com que semblen determinats i surt a tota la premsa, tant de fora com d'aquí, i a les teles, podem caure en la temptació de creure que tenen la paella pel mànec. I no és veritat.
Ja no som súbdits, som ciutadans d'una república. Ja no ens regim per les normes d'una dictadura, som un poble lliure. L'únic que falta perquè aquestes afirmacions siguin certes és que ens ho creiem. El marc mental, deixar de pensar com una comunitat autònoma, i començar a pensar com un estat. I comportar-nos com un estat. Si només reconeixem com a autoritat el nostre govern i les nostres institucions, i aquestes actuen com a tals, aviat tot el món ens reconeixerà com a estat independent d'Espanya. I no tinguem pressa, que a ningú el reconeixen al minut zero, ni la primera setmana, ni potser en mesos. Però ja hi ha països que manifesten voluntat de fer-ho, i això és molt més del que han obtingut la majoria dels nous estats més recents. Això vol dir que anem bé, molt bé.
Però que anem bé no vol dir que estigui tot fet. Confiança en el nostre govern legítim, però aquesta República l'haurem de defensar, segurament amb ungles i dents; no vull enganyar ningú, no serà fàcil. Però començant pel marc mental que deia, i continuant per ser valent i mobilitzant-nos quan se'ns cridi, i el temps que calgui, la victòria serà nostra. Ja no és temps de fer 'performances' d'aquelles de l'11 de setembre, ara cal defensar una república, i no serà una festa. Però ho farem, com sempre, pacíficament, de l'única manera que sabem fer. Així que no feu cas de rumors ni ens deixem portar pel desànim, ni molt menys per la por. Por és l'únic que ens poden fer, ho saben i ho utilitzen. Si som valents no tenen res a fer.
