Encara recorda l'excursionista de pa sucat amb oli aquella fantàstica olla aranesa que va menjar aviat farà un any durant una setmaneta fantàstica a Vielha. Per això quan va veure Olla de Vallter, va pensar que al Ripollès potser també sabien endrapar bé, i que amb la fresqueta que fa a cotes altes, aquest àpat entraria prou bé. Però no, com sempre. L'Olla de Vallter és una circular clàssica que contempla les muntanyes més altes dels Pirineus catalans orientals.
 |
Aquesta és la ruta prevista i el perfil de l'excursió. Gràcies Iszart! |
Es pot arribar en cotxe fins l'estació d'esquí de Vallter 2000, però si deixes el cotxe a la vuitena corba de pujada, per un caminet senzill però que s'enfila s'arriba al refugi d'Ulldeter, on es pot fer nit per començar ruta el dia següent ben d'hora, ben d'hora. Així ho van fer l'excursionista de pa sucat amb oli i la fantàstica acompanyant. El primer que veus en sortir per la porta del refugi és el Gra de Fajol Petit (2567m), al qual, segons la ruta, s'ha de pujar per la seva vessant est, amb una grimpada difícil i perillosa. Com que per alguna cosa li diuen l'excursionista de pa sucat amb oli, aquesta part la va obviar. Es pot ascendir amb bona pendent cap el coll de la Marrana, que separa Gra de Fajol Gran i Bastiments, i des d'allà la pujada al Gra de Fajol Gran (2714m) és fàcil, tot i que força costeruda. Així sí que s'hi atreveix l'excursionista de pa sucat amb oli! Un cop dalt, mirant la cresta que uneix el pic gran i el petit, va decidir que, si de cas, un altre dia.

Des del Gra de Fajol, el camí és clar. Pel coll de la Marrana al
Bastiments, i darrere s'albira el Bacivers. Som-hi!
El segon pic del dia doncs, va ser el Bastiments (2881m), el més alt i amb un cim allargat que li dóna un aspecte peculiar. L'excursionista de pa sucat amb oli ja l'havia coronat el 2013, eren temps millors. Però aquest cop tampoc no va suposar gran dificultat, només una altra bona pendent. I d'aquí cap a França, per coronar el tercer del dia, el Bacivers (2848m), per la carena que hi porta sense dificultats. Als seus peus, el petit estany que porta el seu nom.
Des del Bastiments, la carena del Bacivers amb el seu petit estany.
Baixar del Bacivers va costar una bona estona a l'excursionista de pa sucat amb oli, el camí cap el coll de la Geganta és pronunciat, però un cop a l'alçada de l'estany de Bacivers, la pujada que queda és molt progressiva i sense grans pendents, per tant, la part més fàcil del recorregut. Camí del Pic de la Dona (2702m), i per dissimular que s'havia saltat el Gra de Fajol Petit i poder dir que la ruta era de 5 cims, l'excursionista de pa sucat amb oli es va enfilar al petit monticle que és el Puig d'Ombriaga (2638m).
Mirar enrere per veure d'on venim. El cim allargat del Bastiments,
amb el Gra de Fajol que treu el cap per darrere.
La baixada des del Pic de la Dona també és llarga i pronunciada, l'estació de Valter 2000 està a la vista cap al sud, però cal desviar-se una mica a l'est fins la Portella de Mentet, i d'aquí baixar fins l'estació. En total, 6 hores d'excursió intensa però sense dificultat, calen cames, però cap mena de tècnica especial. L'avantatge també és que no té pèrdua, tot està a la vista, saps on és cada objectiu en tot moment, això tranquil·litza, francament. Ah, i l'entrecot que es fa cruspir l'excursionista de pa sucat amb oli a Setcases no es pot explicar en horari infantil.
I ja prop del Pic de la Dona, panoràmica de tota la ruta, a l'esquerra
els Grans de Fajo, al mig Bastiments i a la dreta el Bacivers.
I aquest petit monticle al mig de la imatge es el Puig d'Ombriaga!
Informe de danys: cruiximents moderats a quàdriceps, bessons i glutis. Cansament generalitzat i cremades solars moderades només a la cara dreta del cos. La fantàstica acompanyant molt bé físicament, però pitjor parada pel que fa al sol... també del costat dret sobretot.