Si us plau, que pari ja. És molt molest aquest home, des que m'ha vist sola no ha parat de fer-me preguntes i llançar-se floretes a ell mateix, amb aquest posat de perdonavides. Es pot ser més fatxenda? A més, noto el seu alè a tabac i a whisky barat al clatell, i se m'estan posant els pèls de punta. No sé què es pensa, o amb qui creu que està tractant. El que està clar és que per un xitxarel·lo com aquest no ho engegaré tot a rodar. Suposo que es pensa que m'acabarà forçant d'alguna manera, si no és que cedeixo als seus 'encants'. Que una noieta tan poca cosa no es podrà defensar d'un homenot com ell. Gustosa li clavaria la Glock que porto a la bossa a l'engonal i li diria on es pot posar el seu assetjament si no vol acabar cantant com una soprano. Però no em puc permetre revelar la meva identitat per una minúcia així, posaria en risc tota l'operació, i no ens ho podem permetre. Em sembla que hauré d'aixecar-me i anar a seure a una altra banda, potser avisar el revisor que el senyor m'està molestant, però és probable que encara li rigui les gràcies. Sobretot, mantenir la serenor, no és moment de cometre una errada. Però ai si me'l trobo en un altre moment, i en una altra circumstància! S'està guanyant una nota a la meva agenda...
La meva proposta pels Relats Conjunts de maig.
Ostres!! Sorprenent... i, per tant, molt bo!! :-DD
ResponEliminaFantàstic!!
ResponEliminaM'ha agradat molt ;)
No tot és el que sembla i, en aquest cas, menys.
ResponEliminaMolt bo. Certament les aparences enganyen, s'ha de vigilar abans de dirigir-se a desconeguts... per molt que semblin dolces senyoretes desvalgudes. ;-)
ResponEliminaGenial!!
ResponEliminaXeXu, amb sorpresa total.
Hi ha noietes gens indefenses... gairebé fa venir ganes que sí, que se'l posi a l,agenda... he, he, he...
A mi m'agradaria que s'eixeués i li dones una bona nata, perquè trobo que aguanta massa les seves impertinències, com a mínim s'hauria de canviar de lloc...
ResponEliminaBon vespre, XeXu.
Quan se'l torni a trobar, fora de "servei", al xulet se li acabaran les ganes.
ResponEliminaque el convidi a visitar l'excusat un moment....allà podrà fer-li entendre i callar-lo per sempre. No es poden deixar caps sense lligar.
ResponEliminaMolt bo, Xexu! I amb un final fantàstic!
ResponEliminaNo em digueu que la cara d'aquest paio no fa perquè entre tots i totes li fotem una bona allisada, encara que sigui amb paraules només? Així ens revengem de tants i tants 'cavallers' irritants que hi ha. Cap pietat davant qualsevol forma d'assetjament! Moltes gràcies pels vostres comentaris, m'alegra que us hagi agradat.
ResponEliminaLa primera idea que em va venir al cap va ser molt semblada a la teva. Per tant vaig tenir que rumiar una mica més...i va sortir el que podeu llegir al meu blog.
ResponEliminaBon relat, XeXu!
Li veig la cara a l'irritant, i és com si poguera escoltar-lo: "lo que yo te diga, rubia, Messi está sobrevalorado. Cristiano, ese si que es el mejor del mundo..." ;)
ResponEliminaBon relat!
Quan gratem, tal vegada hi apareix el xitxarel·lo i l'espia russa.
ResponEliminaOstres, quina noia més misteriosa! m'he acabat quedant amb les ganes de saber més d'ella i de la seva missió!
ResponEliminamot bon relat...sento arribar tard m'agradat molt ! una agent secret la noia?
ResponElimina