—Noia, ets una classicota.
—A mi aquest nou estil no em fa el pes, què vols que et digui!
—Només es tracta d'arreglar-se una mica!
—Dona, això d'arreglar-se... jo és que no m'hi veig.
—És la moda d'aquest any. Tu sempre vesteixes igual, no recordo haver-te vist de cap altra manera.
—És que ja m'agrada. I si em queda prou bé perquè he de canviar?
—Que conservadora! I poc atrevida, ja em perdonaràs. A mi em va costar una mica, però t'aconsello que visitis la botiga de la Lula, fa el millor estilisme i he quedat contentíssima.
—No sé què dir-te. Si és que jo ja estic contentíssima com vaig. Passo de gastar-me un dineral perquè em guarneixin com una...
—No et passis, eh! Com una què? Jo em sento com una princesa!
—Jo retiro més a republicana, ves.
—Que sosa. I acomplexada.
—Com una mona de pasqua, això volia dir!
—... doncs que sàpigues que aquest et fa grassa!
—Qui és l'acomplexada aquí?
Aquesta és la meva participació a la substitució estiuenca de la Carme, amb foto d'en Xavier Pujol.
Jo també penso que està molt cuca tal com va, però també és veritat que les bruses de topos fan més gras... Un diàleg molt a la moda, Xexu!!
ResponEliminaMolt bona idea!! Cadascuna segueix el seu estil.
ResponEliminaJo estic a favor de la rodoneta, ja veus!!! Gràcies, per participar, XeXu, aquesta foto em va sembar un bon divertiment per l'estiu i les vacances.
Hehehehe!!. L'etern dilema de la moda que es repeteix a tot el món... fins i tot, al món dels insectes. :-DD
ResponEliminaM'has fet riure, molt ben trobat!!
Boníssima participació, XeXu.
ResponEliminaM'ha fet riure!
Trobo a la rodoneta mes bufona, encara que reconec que el modelet de l'altra l'estilitza molt.
ResponEliminaBoníssiim, XeXu!
fins i tot els insectes esclaus de la moda! on anirem a parar! guauu quin bon diàleg!
ResponEliminaostres! l'esclavitud de la moda arribat al mon dels insectes, on anirem a parar? ;)
ResponEliminaMolt cuques, les dues, cadascuna amb el seu estil, qui sap si l'estiu que ve veurem la marieta a ratlles! trending topic total!
ResponEliminaSí però... una marieta a ratlles seguiria sent una marieta? els topos formen part de la seva definició com a marieta, de la seva identitat personal i com a espècie? ahhhhhh
EliminaMillor que vagin juntes a fer uns mojitos i a veure si pesquen algun admirador.
ResponEliminaUn diàleg divertit, però em sembla que tan l'una com l'altra no canvien mai de vestit, a una la van fer més discreta i a l'altra mes cridanera, i no poden pas triar el modelet que es volen posar, jo les dues les trobo molt bufones...
ResponEliminaPetonets.
seguir la moda,... ais, què cruel que pot ser de vegades!!!
ResponEliminamolt bona conversa!!!
Buf, aquests insectes estan acabats si s'emboliquen amb aquests temes... no prefereixen parlar de les flors?? Molt divertit!
ResponEliminaEm sembla que poc hi poden fer tant l'una com l'altra... Una marieta estampada faria tanta patxoca com si l'altre bitxo es vestis de ratllles suposo. Val més que facin cas a en Joan i vagin de copes plegades!!
ResponEliminaM'alegra que us hagi agradat aquest diàleg entre bestioles. La veritat és que em va venir al cap de seguida en veure la imatge, em vaig afanyar a fer el relat perquè pensava que era tan evident que algú em prendria la idea! Però en honor a la veritat he de dir que tenia un pla B per si de cas, hehehe. Moltes gràcies a tots pels comentaris, veig que alguns ja torneu de vacances!
ResponEliminaHahahahaha!!! Relat súper simpàtic!!... Boníssim el detall final de "et fa grassa"... Ai, ai, aquestes animalones que semblen molt humanes :-))
ResponEliminaQuins temps que corren! A on anirem a parar! Una marieta anant a vestir-se a Zara o amb vestits de la Prada. No sé on ens portarà aquesta modernitat !!
ResponEliminaEntretingut diàleg XeXu.
Una abraçada.