dijous, 28 d’agost de 2014

Abelles

A les acaballes de les vacances, hem tingut una visita indesitjada a casa. A una part exterior i poc accessible de la galeria hi vam descobrir un rusc d'abelles, que a jutjar per la mida, ja devia fer una temporada que era allà. No hem tingut abelles dins de casa ni ens hi havíem fixat, però al rusc s'hi observava una activitat frenètica. Al principi va fer mitja gràcia, però quan encara amb la novetat la meva parella va intentar recollir la roba dels estenedors i va sentir una fiblada dolorosa al polze va deixar de tenir-ne immediatament.

No m'agraden gens les abelles, són unes bèsties que em repelen. La perspectiva de tenir un rusc tan a prop i de la mala experiència em va posar en tensió de seguida. Havíem de fer alguna cosa, però em donava un mal rotllo increïble. Com que no tenim disponible el típic vestit d'apicultor que tothom té a l'armari, en vam haver d'improvisar un amb roba de muntanya i ulleres de laboratori per cobrir tanta superfície de cos com fos possible, no teníem cap ganes de rebre més picades. Si algú ens va veure, devia pensar que marxàvem a esquiar. Però no, ben preparat per pujar l'Everest vaig fotre una ruixada d'un insecticida potent que hagués acabat amb quinze ecosistemes sencers, però tot i així vaig entrar al pis corrent temerós de les represàlies.

Aquest matí hem vist, amb la mateixa protecció, que el rusc era buit i encara quedaven alguns cadàvers per allà. Hem eliminat les restes (en aquest cas ja no m'ha tocat a mi) i hem creuat els dits (el de la picada no) perquè no ens torni a passar. Però com a mínim ara tenim un protocol estàndard de combat per si es repeteix l'episodi. El millor ha estat poder tornar a obrir portes i finestres sense por que un exercit d'abelles zombi després de la fumigació ens vinguessin a dir un parell de coses. Quina calor que feia dins. Però prefereixo suar que les picades d'abella.

31 comentaris:

  1. Uf! Quina por que fan les abelles, espero que amb la fumigada, s'hagi resolt el problema!!

    ResponElimina
  2. Abelles, bufff... quin mal fan les picades! Ho trobo supercuriós això dels ruscs, no ho puc negar, trobo fascinants les formes geomètriques que fan, però alhora les abelles són molt putes i piquen a traïció.

    De tota manera, molt còmica la imatge, hahaha! Ulleres de lab i tot, ciència everywhere!

    ResponElimina
  3. Teniu unes ulleres de seguretat a casa? una mica frikis, no?
    Ahir per la nit sentada al sofà pensava amb vosaltres. Gràcies per la crónica. Jo que t'anava a dir que en fessis un post? hehe

    ResponElimina
  4. Conec gent que li ha passat i t'ho venen a treure els bombers.
    Per desgràcia ningú les vol a casa, però en aquí comencem a estar conscienciats que l'abella autòctona està desapareixen per les cruspides de l'asiàtica. És una llàstima...

    ResponElimina
  5. Diuen que s'estan extingint. No m'estranya.

    ResponElimina
  6. Ara per el que expliques estic confós i quasi et diria que el que tenies no eren abelles si no vespes. Les abellles no solen picar a menys que les emprenyis i a més no fan rusc si no que s'ajunten fent un piló anomenat aixam, que els apicultors posen a les caixes per que fabriquin la preuada mel.
    Si tenien ratlles grogues i negres molt vistoses, vespes.

    ResponElimina
  7. Homeee, això és "Operació Abella", (o "Operació Vespa"), hauríeu d'haver-ho gravat! I el 5 de setembre suposo que anireu a l'estrena de "L'abella Maia", per reconciliar-vos amb l'espècie ;)

    ResponElimina
  8. El protocol a seguir quan tens un rusc a casa teva és avisar els bombers. Ells traslladen el rusc cap a bosc, i atordeixen les abelles amb fum i ben equipats fan el trasllat. Abans s'asseguren que totes les portes i finestres de la casa estiguin ben tancades i et recomanen que durant una hora o així no les obris. Ara són una espècie en perill d'extinció.

    ResponElimina
  9. En aquest tipus de casos jo soc més partidari del llança-flames, val més assegurar. A més, es molt més divertit on vas a parar! Pregunta-li al Hank Scorpio

    ResponElimina
  10. Tal com diuen, això és feina dels bombers. En cas que fossin abelles, estan protegides i et pidrien multar per matar-les.

    ResponElimina
  11. T'anava a dir el que ja t'han dit. Si eren vespes no hi ha cap problema en eliminar-les però si realment es tractava d'un rusc abelles has fet just el que no s'havia de fer.

    ResponElimina
  12. Dons anava ha repetir el que ja t'han dit , així que com que ja esta dit passo de puntetes :)

    ResponElimina
  13. Tot pinta que eren vespes o les asiàtiques de la punyeta.

    ResponElimina
  14. No saps com us entenc!! La meva total solidaritat amb Mrs. XeXu perquè a mi una simple picada de mosquit em fa unes butllofes fastigoses plenes de líquid que he de rebentar i curar com si fossin ferides de guerra, no vull ni pensar una picada d'abella! (Espero que estigui bé)

    Els meus aplaudiments per haver liquidat aquestes okupes fastigoses... Unes quantes menys!

    Sí, m'agrada la mel, però cadascú a casa seva tu... res d'invasions.

    Això sí, al post trobo a faltar una foto de l'equipació! :-DDD

    ResponElimina
  15. Encara sort que la teva xicota no té al.lèrgia a la picada d'abella. Mon germà sí que en té (o si més no, en tenia de petitet, i crec que les al.lèrgies no desapareixen com si res, tot i que les conseqüències quan ets un nen sí que poden ser diferents xD) i Déu n'hi dó. Vist des de lluny, treure el rusc potser sembli una cosa senzilla, però no, jo, poruc com sóc, no gosaria a fer-ho :D

    ResponElimina
  16. Caram XeXu, no sabia que tenies tendències abellicides, he ,he...Ni les abelles ni les vespes no fan res sinó les molestes, segurament la teva companya li devia posar la mà a sobre sense adonar-se'n i per això li va picar...Una vegada a l'estiu, en una llibreria que teníem al menjador, hi van fer el niu unes vespes, i ens va saber molt de greu treure'l perquè tampoc ens molestaven , però és clar, potser hagués arribat un moment que hi hauria hagut més vespes que persones; encara recordo que ens van fer pena quan es van trobar la finestra tancada, només voleiaven ben desorientades...Tinc una història d'abelles i us l'explicaré , un altre dia, perquè dona per fer un bon post.
    Petonets.

    ResponElimina
  17. Bé, jo també penso que no vas actuar massa bé però ningú és perfecte :) La qüestió és que us en vau desempallegar.

    ResponElimina
  18. jo vaig tenir la dissort que em piques una abella a l'orella, aquesta se'm va inflar de manera que semblava un elefant , i la broma em va durar uns quants dies...comprenc que les exterminéssiu....són un perill per les seves picades

    ResponElimina
  19. NOOOO!!! XeXuuu!!! :__( Les abelles són animals súper importants per la vida humana! Sense elles moriríem.... i cada cop més s'està reduint més i més el seu nombre (abelles asiàtiques que se les jalen, insecticides, etc.). Les abelles no piquen perquè sí, sol quan es senten amenaçades, perquè un cop han picat es moren. Vols dir que no era un rusc d'avispes?? (aquestes sí que són fastigoses!!! piquen i tan tranquiles!)
    En fi.... Entenc que hi ha molta gent que té pànic a abelles i avispes i que una picada seva no és geeens agradable i si a sobre et trobes el rusc a dins de casa.... deu ni dó!
    Si mai et torna a passar (i realment el rusc era d'abelles) es pot trucar a gent especialitzada que el que fan es traslladar el rusc a un altre lloc més apropiat.... I no les maten, que és lo important!


    ResponElimina
  20. hehe, una altra escena de conte! La pròxima vegada avisa que vindrem tots els blogaires a comprovar si són abelles o vespes i us ajudarem a fumigar (només si són vespes).

    ResponElimina
  21. Mmmm, ja t'ho han dit més amunt. Si eren abelles...emmm un final trist, molt trist
    Anota aquesta adreça per si tornen a instal·lar-se en un lloc incòmode:
    http://www.serveisapicoles.com/

    ResponElimina
  22. Vaja, jo que explicava la situació de manera còmica, tot i que no em va fer gens de gràcia viure-la, veig que vaig actuar malament perquè aquesta no és la manera de procedir. Per tranquil•litat de tots, he de dir que estic pràcticament segur que eren vespes, així que tampoc no passa res, sembla ser. Si haguessin estat abelles com deia m’hauríeu fet sentir molt culpable! Gràcies a totes i tots pels comentaris, i pels consells, realment desconeixia el protocol a seguir.

    Carme, de moment sí, el rusc ja és fora, i hi va haver un abellicidi. Estarem atents perquè no s’hi tornin a instal•lar.

    Laia, doncs mira, ja tens tema pel teu Metablòlic, investigar com fan els ruscs les abelles, per què amb aquesta forma, i per què tan regulars. Segur que tenen bons motius, a mi també m’encurioseix, però com que les vull ben lluny, no tinc ganes de fer treball de camp per investigar-ho! Les ulleres de laboratori tenen un sentit. Les de muntanya són de sol, a més el filtre és molt potent per si et toca el sol de cara, però si hi ha poca llum no veus res, i més valia veure bé el rusc. Les de laboratori són transparents, sense graduació ni tint, i a més són grosses i ocupen més superfície. Ideals per protegir-se de gotes de líquid que salta, i també de les abelles!

    Rach, tenim també alguna bata de laboratori, què et pensaves? S’ha d’estar preparat. Home, el post estava cantat, però pel que he vist potser m’ho hauria d’haver pensat una mica més abans de cometre un genocidi així. Estic raonablement segur que eren vespes, però.

    maria, arran dels comentaris m’ho he mirat una mica millor i diria que en realitat eren vespes. Ja sé que això no em deixa en massa bon lloc perquè sóc biòleg i no les vaig saber identificar, però per defecte tot el que és groc i negre a casa n’hem dit abelles. Les vespes per mi eren una altra cosa, però mirant fotos per internet em sembla que eren vespes comuns i autòctones, aquestes que sembla que pots matar sense sentir ni un xic de pena. Però tindré en compte això dels bombers, per si torna a passar.

    Jpmerch, calma, que probablement no eren de les que s’estan extingint. O això espero... Amb les que hi havia ja quedava garantia la supervivència de l’espècie.

    Sr. Gasull, el teu va ser un dels comentaris que em va fes sospitar i he estat investigant per internet. Em sembla que tens raó, diria que eren del tipus de vespa comú, de les que n’hi ha tantes. La veritat és que em deixa en mal lloc perquè sóc biòleg, però a això jo sempre ho havia anomenat abelles, i ara resulta que són vespes. Sempre havia sentit això, que les abelles no piquen perquè si ho fan després moren, i les vespes són més dolentotes. Mirant fotos també he vist que probablement el que teníem era un vesper. Ho he hagut de buscar en espanyol, perquè posant ‘vesper’ a google m’ensenya fotos d’una tia que deu ser molt famosa però que no conec de res.

    Gemma Sara, no era massa amant de la Maia ni quan era petit, així que no crec que vegi aquesta pel•lícula, i menys amb la tírria que tinc a les abelles. Era digne de veure l’espectacle, la veritat, però és que quan ens hi posem no ho fem per poc.

    Marta, veig que tens el protocol claríssim, no sé si l’has hagut de veure en directe o tens contactes entre els bombers. Ja ho sabré per una propera vegada, que espero sincerament que no tingui lloc, però com ja he anat comentant, em sembla que realment no eren abelles, pels vostres comentaris he buscat informació a internet i estic raonablement segur que eren vespes comuns, i pel que sembla a aquestes sí que se’ls pot fer el que sigui que no estan en perill d’extinció. Però entenc que igualment els bombers farien una actuació si se’ls avisa, no?

    Pons, aquest cop estem d’acord, la veritat és que sóc força respectuós, però davant d’algunes bèsties primer disparo i després pregunto. Per sort, sembla que no ha acabat amb cap espècie en perill, eren vespes i es pot fer el que vulguis amb elles. D’on puc treure un un llança-flames?

    ResponElimina
  23. Sergi, jo no vull la desaparició de cap espècie, però bé m’hauré de defensar si m’ataquen! Bé, desconeixia el protocol, però per tranquil•litat vostra diré que eren vespes amb tota probabilitat, no he atemptat contra l’ecosistema, però potser se’m morin els geranis i els ginkgos.

    McAbeu, sembla que m’he carregat l’espècie encertada, no es tractava d’abelles, pel que he pogut comprovar per internet. Eren vespes comuns, a jutjar per la forma i l’aparença del rusc que van fer. Ja podeu estar tranquils, de moment no m’empresonaran!

    Bruixeta, tu hauries d’anar amb compte, amb el teu avatar corres perill passant per casa meva!

    Rafel, no les vaig sentir parlar, així que no sé d’on venien, però estic gairebé segur que sí que eren vespes, eren les típiques grogues i negres brillants.

    Assumpta, a ella també li fan butllofes molt grans les picades de mosquit, però no tant com a tu, només se li inflen molt i sembla que li hagi picat un pterodàctil, però després ja està, pica una estona i prou. La picada de la vespa li va inflar el dit i encara es posa pomada, sembla que no acaba de curar, però va a millor. Ja has vist la reacció de la gent, a les abelles no se les pot tocar. Però per sort, crec que no eren abelles, eren vespes, i aquestes sí que se les pot exterminar sense remordiments. A més, no els importa gens picar, mentre que les abelles s’ho pensen dos cops. La meva tírria és més aviat basarda, no sé si és que em van picar de petit o què, però quan en veig una m’esparvero. Les cuques en general no m’agraden massa, però les vespres o abelles em posen els pèls de punta. Ah sí, la nostra vestimenta era per veure-la. T’asseguro que hagués pogut penjar una foto perfectament i que després no em reconeixeries pel carrer. Ni la meva mare tampoc!

    Yuji, si m’haguessis vist vestit entendries que jo no puc ser massa més valent que tu. Sí , l’al•lèrgia a la picada d’aquestes bèsties és molt clàssica, i la típica que causa xocs anafilàctics. Vaja, que d’una picada d’abella t’hi pots quedar, si ets molt al•lèrgic. Després hi ha aquelles imatges de picades a la parpella que s’inflen tant que fan una pilota que tapa tot l’ull. Amb aquests principis, no és estrany que les abelles i vespres no ens facin gens de gràcia, oi? Jo si les puc tenir ben lluny, millor.

    M.Roser, devia passar així com dius, el rusc estava a un metre i mig o dos metres de distància d’allà on ella va posar la mà, i naturalment no li va passar pel cap que allà hi podia haver una vespa, de fet ni la va arribar a veure, només va sentir la fiblada, però a jutjar per com se li va inflar, no podia ser una altra cosa. Caram, sembla que la teva relació amb aquesta mena d’insectes és força especial. Has estat convivint amb ells i a més tens històries per explicar. Doncs ja pots comptar que llegiré amb interès aquest post que dius. Ara, jo faria alguna cosa si tingués un vesper a casa, no em faria gens de pena treure’l. Segur que sempre hi ha més vespes que persones, si està ple! A nosaltres també ens van venir buscant casa seva el dia següent, i se les veia desorientades, no trobaven el rusc. Però bé, ja em va bé que marxessin desorientades, que facin la caseta en algun altre lloc.

    Loreto, ni tan sols si no eren abelles i eren vespes? Caram tu, no m’esperava que tots em titlléssiu d’assassí, faltaria saber què hauríeu fet vosaltres de trobar-vos un rusc a casa...

    Elfreelang, no sé per què generen tanta inflor en parts concretes del cos. Per exemple, la parpella també s’infla moltíssim, més que un elefant, es podria dir que si et pica a l’ull sembles més l’home elefant. Després de tot el que m’han dit sobre les abelles potser no és tan comprensible la meva actuació, però caram, no em volia exposar a més picades!

    ResponElimina
  24. Alba, calma! Al final resulta que eren vespes, no abelles, així que no sóc tan mala persona! Però m’agradaria que expliquessis per què les abelles són tan i tan necessàries per la vida humana, més enllà que formen part dels ecosistemes autòctons i que les vespes foranes se les estan carregant. La veritat és que no els vaig preguntar què eren, però mirant fotos després, em sembla clar que eren vespes. Ja m’han explicat el protocol per aquí, cal trucar als bombers i ells recullen el rusc i el porten a un altre lloc. El que no em queda clar és si també vénen si és un rusc de vespes, que no cal preservar. Ho tindré en compte, però francament, espero que no em torni a passar, em fan força basarda aquestes bèsties.

    Sílvia, mentre redactava el post pensava que explicant tantes anècdotes al final pensaríeu que me les inventava i que no em podien passar de veritat., però sí sí, és ben cert, hem tingut aquest problema i vam aplicar la solució que dic, sempre amb l’exageració de fer-ho una mica còmic, és clar. Sort que penso que van ser vespes, perquè si arriben a ser abelles el que els altres blogaires haurien vingut a fumigar seria a mi!

    Fra Miquel, he tingut sort que no em denuncieu pels meus crims de guerra! Al final resulta que eren vespes, així que no hi ha delicte. Ja m’han explicat el protocol i ara em passes aquesta adreça, el proper cop ja sabré què he de fer. Però la veritat és que espero que no hi hagi un proper cop!

    ResponElimina
  25. Moltes vespes a Finlàndia també aquest estiu. Un misteri.

    ResponElimina
  26. Xexu, vaig viure una experiència similar fa un parell d'anys, en el meu cas sí eren abelles:

    http://lannaalpaisdelesmeravelles.wordpress.com/2012/06/06/insectes/

    ResponElimina
  27. Són importants per la pol·linització, sense elles l'equilibri de la biodiversitat del planeta es veuria afectada i amb ella la nostra alimentació... No sóc gaire científica jo, però és el que he sentit i li trobo lògica... No vas veure de petit "la abeja Maya"?? heheheh! Amb lo boniques que són!!!! :P

    (Ara.... les vespes..... o avispes que en diem a casa meva.... totes a la foguera!! hehe, no explico pas com trec jo els ruscs d'avispes que sinó quedaria malament....)

    ResponElimina
  28. Merike, no és que n'hagi vist gaires aquest estiu per aquí, no més de les normals, però és clar, si les tens a casa, ja és una altra cosa!

    Anna Tomàs, ja veig que almenys tu sabies la importància de les abelles i que calia no fer-los mal, però davant de la situació desesperada sempre tendim més a pensar en el nostre futur immediat que en el de generacions futures...

    Alba, doncs ara m'agradaria que m'expliquessis com treus els ruscs de vespres, així jo ja no quedaré tan malament! Ja està bé, que he quedat com el dolent de la pel·lícula que es carrega la biosfera! Doncs jo que sí que sóc científic no estic massa al cas d'aquestes coses, ja veus. Les vespes no pol·linitzen res? Que ràncies, no? Si ja ho dic jo, hauria d'haver vist l'abella Maia en comptes de Bola de Drac...

    ResponElimina
  29. haha! Ni idea.... no sé si les vespes pol·linitzen o no... suposo que també.
    I si t'he de ser sincera, no he vist ni un sol capítol de l'abella Maya... hehe. També sóc més de Bola de Drac.

    Anem-la a buscar!!!

    ResponElimina
  30. I les vespes d'aquí mantenen a ratlla les plagues, polinitzen un tipu de figa que només poden polinitzar elles i a més a més són aliment d'altres espècies.

    Una mostra més d'humans i la seva desastrosa ignorància, ens hem quedat lo milloret del regne animal.Anem per la vida matant tot el que no comprenem, siguin vespes, abelles, gats, senglars, ... i a nosaltres mateixos.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.