Internet és un lloc dolent. L'excursionista de pa sucat amb oli va descobrir una pàgina web que li va deixar els ulls com taronges, la del
CEC. Allà proposen una gran quantitat d'activitats, però la que li va cridar l'atenció va ser una de prendre un caldo d'una marca molt cara en ple agost. Encuriosit, s'hi va apuntar. Però resulta que no, que Aneto no és només una marca de de brous, sinó un cim de 3404 metres, el més alt dels Pirineus.
Primera vista de l'Aneto (esquerra) acabat de passar
el Portillón. A la dreta, el Pico de Coronas.
Ja li va estranyar a l'excursionista de pa sucat amb oli que per prendre un caldo calgués un xerpa, però quatre desconeguts i ell en van contractar un que els havia de portar a la correcta degustació, a bon port. Ara, l'excursionista de pa sucat amb oli segueix sense saber cuinar, però ha après l'ús correcte de grampons i piolet, entre d'altres coses.
El sol sortint, i nosaltres amb hores de camí a l'esquena...
L'ascensió a l'Aneto per la via clàssica està catalogada com a fàcil, fins a dalt de tot no té massa complicació. Això sí, amb neu es fa molt més senzilla, la falda d'aquelles muntanyes, quan no està colgada, és un pedregal que no s'acaba mai i que ho complica tot una mica. Roques, pedres, pedretes, roques, pedres, i finalment, alguna pedra més.
Des del cim de l'Aneto, tota la carena, Coronas, Malditos, Maladeta...
Es fa nit al refugi de la Renclusa (2149m), després d'arribar-hi a peu des de l'aparcament de la Besurta. Els punts de referència de la ruta són el Portillón Superior, un coll a 2870m, pel que es creua la cresta de les Maladetes, el Collado de Coronas (3198m), el coll entre l'Aneto i el Pico de Coronas (3293m), i el mític Pas de Mahoma, una cresta completament aèria i exposada que et porta del replà abans del cim fins el sostre dels Pirineus. Impressiona, per què negar-ho, però més val no pensar què et pot passar, el creues i prou. Ara, hi havia tanta gent allà que l'excursionista de pa sucat amb oli va haver d'esperar torn per poder creuar-lo de tornada.
Detall del Pas de Mahoma. No sé si s'observa bé, però
la caiguda des d'aquí no seria cap broma.
En definitiva, un cim d'entitat, fet al ritme que tocava segons el xerpa i amb una gent que segurament no veurà més, però que van demostrar aptituds a la muntanya, per tranquil·litat de l'excursionista de pa sucat amb oli. Un dia meteorològicament molt bo. També una excursió per aprendre i adquirir experiència, cosa que no li va gens malament. Tot i que després d'això, augura un llarg descans, qui sap si definitiu, per dedicar-se a les coses que li són més pròpies.
Informe de danys: molt cansament en acabar la ruta, genolls una mica ressentits, dolor muscular molt lleu i molts posts per llegir a l'arribada.